Dones científiques en ciències de la salut (TFG)JanaCaniego
Aquesta exposició forma part del Treball de Final de Grau d'una alumna del grau de Biologia. El treball és un projecte divulgatiu que consisteix en deu infografies que relaten la vida i obra de científiques de gènere femení que han contribuït en gran mesura aportant coneixement en l'àmbit de les ciències de la salut. L'objectiu del treball és fer divulgació científica des d'una perspectiva de gènere, així com donar a conèixer figures femenines representatives en l'àmbit. L'exposició està ideada per arribar a públic de totes les franges d’edat, des d’infants fins a persones grans. Espero que la gaudiu!
Dones científiques en ciències de la salut (TFG)JanaCaniego
Aquesta exposició forma part del Treball de Final de Grau d'una alumna del grau de Biologia. El treball és un projecte divulgatiu que consisteix en deu infografies que relaten la vida i obra de científiques de gènere femení que han contribuït en gran mesura aportant coneixement en l'àmbit de les ciències de la salut. L'objectiu del treball és fer divulgació científica des d'una perspectiva de gènere, així com donar a conèixer figures femenines representatives en l'àmbit. L'exposició està ideada per arribar a públic de totes les franges d’edat, des d’infants fins a persones grans. Espero que la gaudiu!
Apunts biogràfics i científics dr. josep pérez fuster. autors eusebi chiner i...Eusebi Chiner Vives
Libro escrito por Eusebi Chiner Vives e Isabel Betlloch Mas que explica el entorno familiar, trayectoria profesional y trabajos científicos del Dr. José Pérez Fuster, médico natural de Benidorm (1856-1933), que tuvo un papel clave en la lucha contra las enfermedades infecciosas, particularmente la difteria, la rabia, el paludismo y la higiene pública en general, Primera Parte.
Thomas Austin aconseguí prosperar a Austràlia. Era l’amo de Barwon Park, un ranxo ramader de més d’11.000 hectàrees a Winchelsea, i membre de l’Associació d’aclimatació de Victòria. Era Austràlia, però, allò que s’havia d’aclimatar a la societat colona, no a l’inrevés. El nadal de 1859, el vaixell Ligthning arribà a Melbourne amb una comanda del senyor Austin: 72 perdius, 5 llebres i 24 conills...1898. El professor Giuseppe Sanarelli, director de l’Institut d’Higiene de Montevideo, va descriure el mixoma de Sanarelli, o mixomatosi...
El doctor Paul Felix Armand-Delille, membre de l’Acadèmia de Medicina i de la Societat de Biologia de França, tenia una finca de 300 hectàrees al Departament d’Eure-et-Loir. La població de conills s’alimentava de les collites i atacava les preuades vinyes del bon doctor...
Breu repàs al perfil biogràfic d'alguns científics, hòmens i dones, que han aportat -per a bé o per a mal- idees, mètodes o materials que han canviat la vida de milions de persones.
Tema que tracta sobre l'edat contemporània i consolidació de la infermeria.
Tema que trata de la edad contemporanea y consolidación de la enfermeria.
This topic talks about the contemporary age and the consolidation of nursing
Apunts biogràfics i científics dr. josep pérez fuster. autors eusebi chiner i...Eusebi Chiner Vives
Libro escrito por Eusebi Chiner Vives e Isabel Betlloch Mas que explica el entorno familiar, trayectoria profesional y trabajos científicos del Dr. José Pérez Fuster, médico natural de Benidorm (1856-1933), que tuvo un papel clave en la lucha contra las enfermedades infecciosas, particularmente la difteria, la rabia, el paludismo y la higiene pública en general, Primera Parte.
Thomas Austin aconseguí prosperar a Austràlia. Era l’amo de Barwon Park, un ranxo ramader de més d’11.000 hectàrees a Winchelsea, i membre de l’Associació d’aclimatació de Victòria. Era Austràlia, però, allò que s’havia d’aclimatar a la societat colona, no a l’inrevés. El nadal de 1859, el vaixell Ligthning arribà a Melbourne amb una comanda del senyor Austin: 72 perdius, 5 llebres i 24 conills...1898. El professor Giuseppe Sanarelli, director de l’Institut d’Higiene de Montevideo, va descriure el mixoma de Sanarelli, o mixomatosi...
El doctor Paul Felix Armand-Delille, membre de l’Acadèmia de Medicina i de la Societat de Biologia de França, tenia una finca de 300 hectàrees al Departament d’Eure-et-Loir. La població de conills s’alimentava de les collites i atacava les preuades vinyes del bon doctor...
Breu repàs al perfil biogràfic d'alguns científics, hòmens i dones, que han aportat -per a bé o per a mal- idees, mètodes o materials que han canviat la vida de milions de persones.
Tema que tracta sobre l'edat contemporània i consolidació de la infermeria.
Tema que trata de la edad contemporanea y consolidación de la enfermeria.
This topic talks about the contemporary age and the consolidation of nursing
2. QUI ERA?
• El científic Alexander Fleming, va néixer a Darvel, el 6 d’agost
de 1881 i va morir a Londres, l’11 de març de 1955 a causa
d’un atac cardíac, va ser un científic escocès, famós pel seu
descobriment de l’enzim antimicrobià anomenat, lisozima i va
ser el primer en crear la penicil·lina, un antibiòtic obtingut a
partir del fong penicillium chrysogenum.
ALEXANDER FLEMING
3. BIOGRAFÍA
Alexander Fleming va ser un científic escocès del segle XIX i XX, conegut principalment pel descobriment de las propietats de la penicil·lina i
lisozima.
Va néixer en una família de pagesos de Darvel, un petit poble del sud-oest d’Escòcia. Però als 13 anys va decidir mudar-se a Londres amb el
seu germà i germanastra que estaven estudiant medicina.
Durant la seva estància a Londres, gràcies a una beca que li van atorgar, Fleming va començar a estudiar medicina al St. Mary’s Hospital
Medical School de Paddington. Als 25 anys abans de llicenciar-se, es va incorporar en el món de la bacteriologia treballant en el laboratori
immunològic d’Almroth Wring. Va ser a partir de d’aquell moment que va decidir dedicar el resta de la seva vida al estudi de les infeccions
bacterianes.
-En aquest camp d’estudi, Fleming es va fer famós per:
• El descobriment de la lisozima (1922)
• El descobriment de la penicil·lina (1928)
Un cop va ser conscient del que havia aconseguit, va publicar els seus resultats al British Journal of Experimental Pathology i va seguint
intentant aïllar una forma més eficient del fong de la penicil·lina. Però les dificultats que hi havien van provocar que la comercialització
d’aquest antibiòtic no es produís fins 12 anys desprès, quan el bioquímic alemany Ernst Boris Chain i el farmacòleg australià Howard Walter
Florey van desenvolupar el mètode de purificació de la penicil·lina que va permetre la seva síntesi i distribució mundial.
L’esforç de tots tres científics va ser retribuït amb el Premi Nobel de Medicina i Fisologia l’any 1945 pel descobriment de la penicil·lina i el
seu efecte curatiu sobre les malalties infeccioses.
4. DESCOBRIMENT DE
LA LISOZONIMIA
• Estudiant possibles tractaments per a un tipus
d’infecció coneguda com la gangrena gasosa, Fleming
va descobrir l’acció bacteriana de la lisozima (1922)
al adonar-se’n de la destrucció d’una de les seves
plaques sobre les que prèviament havia esternudat
accidentalment. (las mucoses corporals contenen
l’enzim de la lisozima)
Estructura de la lisozima
5. DESCOBRIMENT DE
LA PENICIL·LINA
• El descobriment més important de Fleming va ser la
penicil·lina, quan accidentalment unes plaques
estratigràfiques que estava analitzant es van infectar amb el
fong Penicillium chrysogenum.
• La curiositat de Fleming el va portar a estudiar aquestes
mostres amb fongs i a descobrir l’efecte antibacterià d’un dels
seus components: la penicil·lina.
Caixa de penicil·lina
6. LA IMPORTÀNCIA DE
LA PENICIL·LINA
• Desprès de diversos anys en que la penicil·lina no havia tingut
ninguna importància, els científics es van adonar de que era molt
eficaç per combatre les malalties i l’any 1943 les fabriques van
començar a produir- la per entregar-la al exercit, amb la finalitat de
suplantar a la medicina militar alemanya.
• Va ser al maig de 1943 quan la War Production Board va començar
a produir aquest producte, amb la finalitat de entregar 300 billons
d’unitats al mes, cosa que va permetre que la industria dels
antibiòtics es desenvolupés ràpidament.
• La seva producció massiva amb la finançament americana i el
suport del Departament d’agricultura i altres companyies
farmacèutiques i universitats, van fer possibles que es produís la
producció de penicil·lina a gran escala, al 1942. Al 1943 la producció
es va començar a estendre a la EEUU i al 1944 ja hi havia suficient
antibiòtic per tractar tots els ferits dels exercits aliats amb la invasió
d’Europa.
7. APLICACIONS A LA
MEDICINA
• Actualment se sap que la penicil·lina és
efectiva contra moltes infeccions, entre les
que destaquem: la pulmonia, pneumònia,
gangrena gasosa, àntrax, endocarditis i
meningitis. Tot i que té efectes secundaris en
algunes persones que reben aquest
tractament com: erupcions cutànies,
inflamacions a les articulacions i al·lèrgies.
8. ALTRES LOGRES DE
FLEMING
• Va ser:
• -President de la societat General de
Microbiologia
• -Membre de la Acadèmia Pontifica de les
Ciències
• -Membre honorari de la societat medica i
científica
• -Premi Nobel de Fisiologia i Medicina (1945)