2. . A la prehistòria no hi havia medicines com
les que hi ha ara , ells creien que cuan una
persona estava malalta era un càstig, i per
tan feien un acte curatiu el sanador
actuava fent de metge, i de mag a la
vegada el sanador era una persona
capaç de
diagnosticar, pronosticar, preparar el
medicament i el ritu per poder-lo
administrar.

3. A la prehistòria hi ha constàcia que
curaven fractures i prenien medicaments
fets d´herbes dels quals coneixien les seves
qualitats curatives. L’estudi de les dents ha
permès trobar proves de que havien
menjat camamilla, una planta medicinal
que encara
s’utilitza avui dia.
 L’esperança de vida era de 40 anys.


4. ESPEREM
QUE US HAGI
AGRADAT.