1. Federació de Sanitat de la CGT de Catalunya (FESAN­CAT). Via Laietana 18, planta 9 – 8003 Barcelona
( 310 33 62 – FAX. 310 70 80 E­mail: cgt_federaciosanitat@hotmail.com
La precarietat és la situació de qui no té els mitjans o recursos suficients, qui pateix els contractes
“basura”, la sinestralitat, les malalties, i l’estrès. Estem parlant d’amplis sectors de la població
treballadora, especialment dels joves, dones i immigrants.
La precarietat és part essencial de l’anomenada globalització, que no es basa en la satisfació de les
necessitats de les persones, sinó en l’obtenció de beneficis per a uns quants.
Això implica que no puguem eradicar la precarietat dins del sistema en el qual vivim sinó lluitem contra
aquest i que l’arrel i la causa de molts dels problemes que patim sigui la temporalitat.
Si acceptem la seva lògica, hem d’acceptar les seves conseqüències. La temporalitat afecta no només
al treball, sinó que estem assistint a una progressiva precarització de la vida, que amb indiferència
acceptem com un fet normal, contra el que no podem fer res i només podem resignar­nos.
El que abans es considerava drets dels treballadors ara s’ha convertit en privilegis. Per altra banda la
realitat és molt complexa i exigeix un esforç d’anàlisi i unes noves alternatives d’organització i
solidaritat. Amb aquest objectiu va néixer la Xarxa Solidària Contra els Tancaments i la Precarietat a
començaments de febrer d’enguany, per unir forces, impulsar la solidaritat i donar respostes
organitzades. Està integrada per un ampli grup de persones, per sindicats, membres de comitès
d’empresa, de seccions sindicals, col·lectius socials i organitzacions polítiques amb criteris unitaris,
assemblearis i de classe.
És fonamental posar en funcionament un moviment general contra la precarietat, un moviment
capaç de sensibilitzar i mobilitzar a tots els que la pateixen, com les treballadores i els
treballadors de la Sanitat, col·lectiu que en l’any 1990 es va unir per demanar un treball digne i
fix. Aquella vegada van ser 44 dies de vaga, però es van aconseguir molts places fixes per
mèrits.
L’any 2002, amb una assemblea permanent de cinc mesos que van mantenir un grup de
treballadors de l’Hospital de la Vall d’Hebrón i altres centre, es va aconseguir una proposició no
de llei que hagués permès acabar amb la temporalitat si no fos per l’actitud còmplice dels
sindicats de la Mesa Sectorial de l’ICS. Ara, setembre de 2004, davant de la convocatòria d’un
nou concurs­oposició que pot deixar al carrer a treballadores i treballadors que porten molts
anys demostrant la seva capacitat, es tornen a produir noves mobilitzacions.
En aquests moments és necessari que aprenguem de les experiències de les lluites anteriors, que
esmenem els errors, mantenint els encerts. Necessitem l’organització, unitat i extensió de la lluita contra
la temporalitat. En cada centre de treball cal un grup de recolzament o comitè responsable per
convocar assemblees com a pas previ a qualsevol acció.
Hem d’aconseguir la unitat entre tots els estaments, entre el personal fix i el temporal, a pesar de totes
les dificultats.
Ens cal informació contínua, no només als treballadors sanitaris, sinó també als usuaris. Sense
sectarismes, esforçant­nos per distingir entre les cúpules sindicals i els seus afiliats, ja que també
poden estar patint la precarietat. Sumant i no restant. Obrint portes per poder aconseguir aquest treball
digne i fix que reivindiquem.
Concurs extraordinari per mèrits ja !!!
Contra la precarietat laboral a l’ICS, per
un treball fix i digne.
21/09/2004