Posicionament d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) respecte com Catalunya hauria de defensar els seus interessos vinculats a la Política Agrària Comunitària (PAC). Document elaborat a partir de la jornada celebrada a Alcarràs (Lleida) l'11 de Maig del 2013.

1. 1
Alcarràs 11 de maig de 2013
LA NOVA PAC A CATALUNYA :
PRESENT I FUTUR

2. 2
La PAC :
Aplicació al futur Estat Català

3. 3
1. Estratègia Europa 2020
2. Eixos de la reforma
3. Primer pilar. Tipus d’ajuts
4. Primer pilar. Import de l’ajut
5. Primer pilar. Criteris d’aplicació
6. Segon pilar. Objectius estratègics i prioritats
8. Distribució dels ajuts de la PAC al llarg dels anys
7. Traspàs de fons entre pilars
9. Finançament PAC 2014-2020
10. Finançament primer pilar. 2014-2020
11. Finançament segon pilar pilar. 2014-2020
12. OCM única

4. 4
1. Estratègia Europa 2020
Reptes de la PAC
• Garantir el subministrament
d’aliments a la població
• Oferir productes de
qualitat complint amb les
normes de seguretat,
qualitat i benestar animal
• Millora de la competitivitat i
productivitat de l’agricultura
• Manteniment de la
biodiversitat
• Manteniment dels sols
• Mitigació canvi climàtic
• Millora eficiència energètica
• Gestió de l’aigua
• Desenvolupament de
les zones rurals amb la
creació d’activitats
econòmiques
complementàries
Seguretat alimentària Medi ambient Equilibri territorial

5. 5
2. Eixos de la reforma
Estratègia
Europa 2020
Compliment
dels objectius
de la PAC.
Eficiència dels recursos
per aconseguir un
creixement intel·ligent,
sostenible i integrador de
les zones rurals de la UE.
Manteniment
de l’estructura
de la PAC al
voltant dels
dos pilars
• Producció viable d’aliments
• Gestió sostenible dels recursos
naturals i mesures a favor del clima
• Desenvolupament territorial
equilibrat
• Primer pilar. Pagaments directes i
mesures de mercat
• Segon pilar. Desenvolupament rural
Eixos reforma

6. 6
Pagament bàsic
Pagament per a pràctiques agrícoles beneficioses
pel clima i el medi ambient
Pagament per a zones amb limitacions naturals
Pagament per a jove agricultor
Ajut associat voluntari
Reforma 2013
Estructura
dels ajuts
Reforma 2003
Reforma 2008
Sistema
d’ajuts directes
desconnectats
3. Primer pilar. Tipus d’ajuts

7. 7
a. Pagament bàsic
Hi tindran dret els agricultors actius que disposin
hectàrees admissibles i que hagin activat els drets
No es consideraran
agricultors actius
• Les explotacions que tinguin un
import anual de pagaments directes
inferior al 5% dels ingressos obtinguts
d’activitats no agrícoles.
• Les explotacions agrícoles en zones
de prats o conreus i que no s’hi
desenvolupi una activitat agrícola
mínima.
Es mantenen els criteris de condicionalitat per tota
la superfície
3. Primer pilar. Tipus d’ajuts

8. 8
b. Reserva Nacional
• Els Estats Membres constituiran una reserva Nacional l’any 2014 :
• Retenció el primer any de fins un 3% del pagament bàsic
• La Reserva Nacional assignarà drets de pagament prioritàriament a joves agricultors
que comencin la seva activitat.
• La reserva Nacional podrà ser administrada a escala regional.
• La Reserva Nacional, pel que fa a Catalunya ha de ser gestionada
des de Catalunya amb els fons retinguts a Catalunya
• Les retencions aplicades al pagament bàsic per constituir la reserva
s’han d’assignar als productors de Catalunya i no anar a altres
regions de l’Estat.
3. Primer pilar. Tipus d’ajuts

9. 9
c. Pràctiques agrícoles beneficioses pel clima i el medi ambient
Superfícies
d’interès ecològic
Diversificació de
conreus
Prats permanents
• Aplicació :
• Superfície cultivable > 10 hectàrees
• Hectàrees no destinades a pastures,
guaret o inundades.
• Explotació de 3 a 10 hes :
2 conreus d’espècies diferents.
• Explotació més de 30 hes :
3 conreus diferents
• Màxim del conreu principal :
70% terres cultivables
• Mínim 7% hectàrees admissibles han de
ser d’interès ecològic
Pràctiques
d’aplicació
3. Primer pilar. Tipus d’ajuts
Mesura compatible
amb la mesura de
producció ecològica
del PDR

10. 10
• Aplicació a explotacions situades totalment o parcial en zones amb limitacions
naturals designades pels Estats Membres
d. Zones amb limitacions naturals
• Màxim ajut : 5 anys
• Ajut anual a joves agricultors, per un període màxim de 5 anys.
e. Joves agricultors
Condicions jove agricultor
• Persones físiques que s’instal·lin per primera vegada en una explotació agrària.
• Persones que s’hagin incorporat a l’explotació en els cinc anys anteriors a la
sol·licitud de l’ajut
• Edat : Menys de 40 anys
3. Primer pilar. Tipus d’ajuts

11. 11
• Aplicació a explotacions situades totalment o parcial en zones amb limitacions
naturals designades pels Estats Membres
d. Zones amb limitacions naturals
• Màxim ajut : 5 anys
• Ajut anual a joves agricultors, per un període màxim de 5 anys.
e. Joves agricultors
Condicions jove agricultor
• Persones físiques que s’instal·lin per primera vegada en una explotació agrària.
• Persones que s’hagin incorporat a l’explotació en els cinc anys anteriors a la
sol·licitud de l’ajut
• Edat : Menys de 40 anys
La designació d’aquestes zones ha
d’anar a càrrec de les regions, a partir
dels seus criteris i les seves necessitats,
seguint les disposicions de la UE
3. Primer pilar. Tipus d’ajuts
Mesura compatible
amb la mesura
d’incorporació de
joves del PDR

12. 12
• Ajut concedit a sectors agraris específics que afrontin dificultats importants per motius
econòmics, socials i mediambientals.
• L’ajut es concedirà entre altres als següents sectors :
Cereals, oleaginoses, proteaginoses, lleguminoses gra, lli, cànem, arròs, fruits de closca,
patates per a fècula, llet i productes làctics, llavors, carn d’oví i cabrum, boví de carn, oli
d’oliva, cucs de seda, farratges assecats, llúpol, remolatxa sucrera, canya de sucre,
achicòria, fruites i hortalisses i arbres forestals de conreu curt.
f. Ajut connectat voluntari
Definició des de Catalunya dels sectors
a qui s’ha de concedir l’ajut i el nivell de
l’ajut.
3. Primer pilar. Tipus d’ajuts

13. 13
4. Primer pilar. Import de l’ajut
a. Pagament bàsic
• Els Estats Membres podran decidir l’aplicació a nivell regional.
• A partir del 2019 tots els drets (a nivell estatal o a nivell regional) tindran un valor
unitari uniforme.
• Període d’aplicació transitori : 10% ajuts directes el primer any
90% drets històrics
Els drets s’activen sobre la superfície elegible, que es defineix com :
• Qualsevol superfície agrària de l’explotació que s’utilitzi per una activitat
agrària.
• Qualsevol superfície que hagi generat drets de pagament únic el 2008.
Per evitar l’entrada de noves superfícies fet que provocaria una reducció dels ajuts
percebuts fins ara, a l’Estat Espanyol es limita la superfície elegible a la superfície
declarada l’any 2011, que son 22,4 milions hes.
Per tant, queden fora de la consideració de superfície elegible les superfícies
destinades al conreu de fruita i hortalisses.

14. 14
4. Primer pilar. Import de l’ajut
a. Pagament bàsic
• Els Estats Membres podran decidir l’aplicació a nivell regional.
• A partir del 2019 tots els drets (a nivell estatal o a nivell regional) tindran un valor
unitari uniforme.
• Període d’aplicació transitori : 10% ajuts directes el primer any
90% drets històrics
Els drets s’activen sobre la superfície elegible, que es defineix com :
• Qualsevol superfície agrària de l’explotació que s’utilitzi per una activitat
agrària.
• Qualsevol superfície que hagi generat drets de pagament únic el 2008.
Per evitar l’entrada de noves superfícies fet que provocaria una reducció dels ajuts
percebuts fins ara, a l’Estat Espanyol es limita la superfície elegible a la superfície
declarada l’any 2011, que son 22,4 milions hes.
Per tant, queden fora de la consideració de superfície elegible les superfícies
destinades al conreu de fruita i hortalisses.
Gestió regionalitzada : Cessió a Catalunya
de la capacitat per gestionar el pressupost
Decisió que encara
no està presa

15. 15
Pagament bàsic
- Pagament per a pràctiques agrícoles beneficioses pel clima i el medi ambient
- Pagament per a zones amb limitacions naturals
- Pagament per a jove agricultor
- Ajut associat voluntari
+ Límit màxim nacional
Import ajut :
a. Pagament bàsic
4. Primer pilar. Import de l’ajut

16. 16
b. Pagament per a pràctiques agrícoles beneficioses pel clima i el medi
ambient
• Ajut obligatori
• Els Estats Membres podran decidir l’aplicació a nivell regional.
• Import ajut : 30% Límit màxim Nacional
• Càlcul de l’ajut a nivell individual, o sigui, el 30% de l’ajut que rebi cada explotació.
• La superfície d’interès ecològic serà del 5% de la de cada explotació, 3% el primer
any
• Superfície mínima d’aplicació : A decidir.
• Consell : 15 Hes. superfície elegible
• Parlament : 10 hes. cultivables
4. Primer pilar. Import de l’ajut

17. 17
b. Pagament per a pràctiques agrícoles beneficioses pel clima i el medi
ambient
• Ajut obligatori
• Els Estats Membres podran decidir l’aplicació a nivell regional.
• Import ajut : 30% Límit màxim Nacional
• Càlcul de l’ajut a nivell individual, o sigui, el 30% de l’ajut que rebi cada explotació.
• La superfície d’interès ecològic serà del 5% de la de cada explotació, 3% el primer
any
• Superfície mínima d’aplicació : A decidir.
• Consell : 15 Hes. superfície elegible
• Parlament : 10 hes. cultivables
4. Primer pilar. Import de l’ajut
L’aplicació d’aquest ajut ha de ser
regionalitzat, amb traspàs del
pressupost

18. 18
c. Pagament per a zones amb limitacions naturals
• Pagament voluntari
• Els Estats Membres podran decidir l’aplicació a nivell regional.
• Import ajut : fins un 5% Límit màxim Nacional
• % ajut revisable
L’aplicació d’aquest ajut ha de ser regionalitzat,
amb capacitat de decidir si s’aplica o no,
capacitat d’establir el nivell (%) d’ajut i dels
criteris de revisió.
4. Primer pilar. Import de l’ajut

19. 19
• Ajut obligatori
• Import ajut : Fins el 2% del límit màxim nacional
• % ajut revisable
d. Joves agricultors
Import de l’ajut :
• Ajut = 25% valor mitjà drets * nº drets activats
• Nº màxim drets activats :
- Quan explotació mitjana Estat sigui igual o inferior a 25 hectàrees :
Màxim 25 drets
- Quan explotació mitjana Estat sigui superior a 25 hectàrees.
Com a màxim l’explotació mitjana amb un mínim de 25 hectàrees.
4. Primer pilar. Import de l’ajut

20. 20
• Ajut obligatori
• Import ajut : Fins el 2% del límit màxim nacional
• % ajut revisable
d. Joves agricultors
Import de l’ajut :
• Ajut = 25% valor mitjà drets * nº drets activats
• Nº màxim drets activats :
- Quan explotació mitjana Estat sigui igual o inferior a 25 hectàrees :
Màxim 25 drets
- Quan explotació mitjana Estat sigui superior a 25 hectàrees.
Com a màxim l’explotació mitjana amb un mínim de 25 hectàrees.
L’aplicació d’aquest ajut ha de ser
regionalitzat, amb capacitat d’establir
el nivell d’ajut i dels criteris de revisió.
4. Primer pilar. Import de l’ajut

21. 21
e. Ajut connectat voluntari
L’aplicació d’aquest ajut ha de ser
regionalitzat, capacitat de decidir si s’aplica
o no i amb traspàs del pressupost per
poder definir els criteris d’aplicació
Ajut voluntari
• Import ajut : Fins un 12% del límit màxim nacional, amb possibilitat d’arribar al
13,5% amb l’autorització de la Comissió.
• La proposta del Parlament :
• Augmentar l’ajut fins un 15%
• Concedir l’ajut connectat als titulars de drets especials encara que
no tinguin superfície admissible
• Ajuts destinats principalment a produccions ramaderes incloses als
pagaments dels articles 68, 101 i 111.
Com fins ara, el sector
porcí queda fora dels ajuts
4. Primer pilar. Import de l’ajut

22. 22
5. Primer pilar. Criteris d’aplicació
Criteris
d’aplicació
Règim simplificat per a
petits agricultors
Establiment d’un mínim per
explotació per a tenir accés als
ajuts
Establiment d’un esglaonat
màxim d’ajuts.
CAPPING
• Obligatori pels
Estats Membres
• Ajut inferior a 1.000 €
• % Reducció dels ajuts :
150.000 a 200.000 €: 20%
200.000 a 250.000 €: 40%
250.000 a 300.000 €: 70%
> 300.000 € : 100%
A Catalunya de
24.500 perceptors
Font : FEGA
• L’import total dels pagaments
directes en un any natural sigui
inferior a 100 €.
• Quan la superfície
subvencionable de l’explotació
sigui inferior a 1 hectàrea.
• Els límits fixats per a l’Estat
Espanyol son de 300 €i 2
hectàrees.

23. 23
5. Primer pilar. Criteris d’aplicació
Criteris
d’aplicació
Règim simplificat per a
petits agricultors
Establiment d’un mínim per
explotació per a tenir accés als
ajuts
Establiment d’un esglaonat
màxim d’ajuts.
CAPPING
• Obligatori pels
Estats Membres
• Ajut inferior a 1.000 €
• % Reducció dels ajuts :
150.000 a 200.000 €: 20%
200.000 a 250.000 €: 40%
250.000 a 300.000 €: 70%
> 300.000 € : 100%
A Catalunya de
24.500 perceptors
Font : FEGA
• L’import total dels pagaments
directes en un any natural sigui
inferior a 100 €.
• Quan la superfície
subvencionable de l’explotació
sigui inferior a 1 hectàrea.
• Els límits fixats per a l’Estat
Espanyol son de 300 €i 2
hectàrees.
Capacitat per a Catalunya de
decidir l’import mínim d’ajut i la
superfície mínima.

24. 24
5. Primer pilar. Criteris d’aplicació
Criteris
d’aplicació
Règim simplificat per a
petits agricultors
Establiment d’un mínim per
explotació per a tenir accés als
ajuts
Establiment d’un esglaonat
màxim d’ajuts.
CAPPING
• Obligatori pels
Estats Membres
• Ajut inferior a 1.000 €
• % Reducció dels ajuts :
150.000 a 200.000 €: 20%
200.000 a 250.000 €: 40%
250.000 a 300.000 €: 70%
> 300.000 € : 100%
A Catalunya de
24.500 perceptors
Font : FEGA
• L’import total dels pagaments
directes en un any natural sigui
inferior a 100 €.
• Quan la superfície
subvencionable de l’explotació
sigui inferior a 1 hectàrea.
• Els límits fixats per a l’Estat
Espanyol son de 300 €i 2
hectàrees.
A Catalunya :
• De 150.000 a 200.000 €: 20 perceptors
• De 200.000 a 250.000 €: 11 perceptors
• De 250.000 a 300.000 €: 4 perceptors
• De més de 300.000 € : 17 perceptors
Font : FEGA

25. 25
5. Primer pilar. Criteris d’aplicació
Criteris
d’aplicació
Règim simplificat per a
petits agricultors
Establiment d’un mínim per
explotació per a tenir accés als
ajuts
Establiment d’un esglaonat
màxim d’ajuts.
CAPPING
• Obligatori pels
Estats Membres
• Ajut inferior a 1.000 €
• % Reducció dels ajuts :
150.000 a 200.000 €: 20%
200.000 a 250.000 €: 40%
250.000 a 300.000 €: 70%
> 300.000 € : 100%
A Catalunya de
24.500 perceptors
Font : FEGA
• L’import total dels pagaments
directes en un any natural sigui
inferior a 100 €.
• Quan la superfície
subvencionable de l’explotació
sigui inferior a 1 hectàrea.
• Els límits fixats per a l’Estat
Espanyol son de 300 €i 2
hectàrees.
A Catalunya :
• De 150.000 a 200.000 €: 20 perceptors
• De 200.000 a 250.000 €: 11 perceptors
• De 250.000 a 300.000 €: 4 perceptors
• De més de 300.000 € : 17 perceptors
Font : FEGA
Els recursos generats en la
reducció dels ajuts s’han de
quedar a Catalunya

26. 26
6. Segon pilar. Objectius estratègics i prioritats
Competitivitat de l’agricultura
Gestió sostenible dels recursos naturals
Mitigació canvi climàtic
Desenvolupament territorial equilibrat
Segon pilar
Objectius
estratègics
Segueix els objectius
del segon pilar actual

27. 27
Transferència tecnològica i innovació
Foment de la competitivitat i la viabilitat
de les explotacions
Millora gestió cadena alimentària i
gestió de riscos
Preservar els ecosistemes que
depenen de l’agricultura i la silvicultura
Segon pilar
Prioritats
Gestió eficient dels recursos
Desenvolupament social i econòmic de
les zones rurals
6. Segon pilar. Objectius estratègics i prioritats

28. 28
Transferència tecnològica i innovació
Foment de la competitivitat i la viabilitat
de les explotacions
Millora gestió cadena alimentària i
gestió de riscos
Preservar els ecosistemes que
depenen de l’agricultura i la silvicultura
Segon pilar
Prioritats
Gestió eficient dels recursos
Desenvolupament social i econòmic de
les zones rurals
Segueix les prioritats
del segon pilar actual
6. Segon pilar. Objectius estratègics i prioritats

29. 29
7. Traspàs de fons entre pilars
Primer Pilar.
Pagaments directes i
mesures de mercat
Segon pilar.
Desenvolupament
rural
Els Estats Membres
podran decidir traspassar
l’import equivalent al 10%
del límit màxim nacional
per aplicar-lo al segon
pilar
Alguns Estats Membres, entre
els que hi ha l’Estat Espanyol,
podran decidir traspassar
l’equivalent al 25% de l’import
destinat a mesures de
desenvolupament rural al
primer pilar
Antiga
modulació
Novetat

30. 30
7. Traspàs de fons entre pilars
Primer Pilar.
Pagaments directes i
mesures de mercat
Segon pilar.
Desenvolupament
rural
Els Estats Membres
podran decidir traspassar
l’import equivalent al 10%
del límit màxim nacional
per aplicar-lo al segon
pilar
No al traspàs de fons entre regions de l’Estat Espanyol
Alguns Estats Membres, entre
els que hi ha l’Estat Espanyol,
podran decidir traspassar
l’equivalent al 25% de l’import
destinat a mesures de
desenvolupament rural al
primer pilar
Els fons que corresponen a Catalunya
i que es traspassin del segon pilar al
primer pilar s’han d’aplicar al primer
pilar de de Catalunya
Antiga
modulació
Novetat
Els fons que corresponen a Catalunya
i que es traspassin del primer pilar al
segon pilar s’han d’aplicar al segon
pilar de Catalunya

31. 31
8. Distribució dels ajuts de la PAC al llarg dels anys

32. 32
8. Distribució dels ajuts de la PAC al llarg dels anys
Els ajuts que queden son :
• Mesures regulació mercats
• Ajuts directes
• Desenvolupament rural

33. 33
9. Finançament PAC 2014-2020
• Primer pilar : 317.200 Milions Euros
• Segon pilar : 101.200 Milions Euros
• Investigació i innovació : 5.100 Milions Euros
• Seguretat alimentària : 2.500 Milions Euros
• Ajut alimentari persones necessitades : 2.800 Milions Euros
• Reserva de crisi pel sector agrícola : 3.900 Milions Euros
• Fons Europeu d’Adaptació a la Globalització : 2.800 Milions Euros
• Finançament pilars PAC :
• Suma Primer i segon pilar 418.400 Milions Euros
• Finançament complementari :
• Suma Finançament complementari 17.100 Milions Euros
• Suma proposta MFP 435.500 Milions Euros

34. 34
Aplicació de la PAC
en un estat català

35. 35
10. Finançament primer pilar. 2014-2020
El MFP estableix un total d’ajuts per l’estat Espanyol de :
Ajuts directes :
35.705,00 Milions Euros.
(0,8% superior període 2007-2013)
El límit màxim per any a l’Estat Espanyol és :
2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
4.934.910 4.950.726 4.966.546 4.988.380 4.988.380 4.988.380 4.988.380
(en milers d’Euros)

36. 36
Dels fons destinats a pagaments directes a l’Estat Espanyol entre els anys 2009 i 2012, a
Catalunya n’hi han correspost una mitjana del 5,45% (Dades FEGA):
Seguint aquesta proporció, els fons que correspondrien a un Estat Català serien
1.897 milions d’euros, distribuïts :
2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
268.952,60 269.814,57 270.676,77 271.866,71 271.866,71 271.866,71 271.866,71
(en milers d’Euros)
El règim històric desapareix a l’hora de definir el nivell d’ajuts al productor. No així a
nivell dels Estats Membres, en què la referència històrica és la utilitzada com a base per
fixar el pressupost de la PAC i per tant, els diners que han de rebre.
10. Finançament primer pilar. 2014-2020

37. 37
11. Finançament segon pilar pilar. 2014-2020
El MFP estableix pel finançament del PDR de l’estat Espanyol un total de :
Desenvolupament rural :
8.290,50 Milions euros
Els Estats Membres podran presentar un programa únic per tot el territori o un
conjunt de programes regionals.
A Catalunya li van correspondre el 3,38% del total dels fons FEADER de l’Estat
Espanyol del període 2007-2013.
Seguint aquesta proporció a l’Estat Català li correspondrien, pel període 2014-2020,
un total de 280.632.859,81 €de fons FEADER, que hauria de cofinaçar per a completar
el pressupost total del PDR.
Igual que el període 2007-2013
S’ha de tenir en compte que en aquest cas es perdrien els fons provinents de l’Estat
Espanyol i s’haurien de posar des de la Generalitat de Catalunya.

38. 38
11. Finançament segon pilar pilar. 2014-2020
El MFP estableix pel finançament del PDR de l’estat Espanyol un total de :
Desenvolupament rural :
8.290,50 Milions euros
Els Estats Membres podran presentar un programa únic per tot el territori o un
conjunt de programes regionals.
A Catalunya li van correspondre el 3,38% del total dels fons FEADER de l’Estat
Espanyol del període 2007-2013.
Seguint aquesta proporció a l’Estat Català li correspondrien, pel període 2014-2020,
un total de 280.632.859,81 €de fons FEADER, que hauria de cofinaçar per a completar
el pressupost total del PDR.
Igual que el període 2007-2013
S’ha de tenir en compte que en aquest cas es perdrien els fons provinents de l’Estat
Espanyol i s’haurien de posar des de la Generalitat de Catalunya.

39. 39
El PDR 2007-2013 de Catalunya va presentar
un pressupost inicial de 1.016.719.582 €,
cofinançat amb els següents percentatges :
• FEADER : 272.593.501 € (26,81%)
• AGE : 272.810.000 € (26,83%)
• GC : 471.316.081 € (46,36%)
Per un pressupost igual al període 2007-2013, l’aportació de la Generalitat de Catalunya al
PDR hauria de ser de 744 milions d’Euros.
FEADER :
26,81 %
AGE :
26,83 %
GC :
46,36%
L’Estat Català, sense dèficit fiscal, no
hauria de tenir problemes per a poder
finançar un PDR sense els fons que
actualment provenen de l’Estat
Espanyol
11. Finançament segon pilar pilar. 2014-2020

40. 40
• Drets de vinya : Es mantenen els drets fins el 31.12.2018.
A partir del 2019 s’establirà un règim d’autorització de noves
plantacions que durarà fins el 31.12.2024
• Sector lleter : Pendent d’establir el futur del sector després de l’eliminació de
les quotes.
•Xarxa de seguretat : El Parlament és partidari de reforçar les mesures de la xarxa
de seguretat, especialment pel que fa als costos de producció.
No hi ha revisió dels preus de referència
• Organitzacions
de productors : Reconeixement obligatori per les organitzacions de productors
de fruites, hortalisses, vi i llet.
• Mesures excepcionals : S’estableix una reserva de crisi per fer front a les alteracions
del mercat, malalties d’animals o altres problemes.
Aprovat l’etiquetat del país d’origen
12. OCM Única

41. 41
• Drets de vinya : Es mantenen els drets fins el 31.12.2018.
A partir del 2019 s’establirà un règim d’autorització de noves
plantacions que durarà fins el 31.12.2024
• Sector lleter : Pendent d’establir el futur del sector després de l’eliminació de
les quotes.
•Xarxa de seguretat : El Parlament és partidari de reforçar les mesures de la xarxa
de seguretat, especialment pel que fa als costos de producció.
No hi ha revisió dels preus de referència
• Organitzacions
de productors : Reconeixement obligatori per les organitzacions de productors
de fruites, hortalisses, vi i llet.
• Mesures excepcionals : S’estableix una reserva de crisi per fer front a les alteracions
del mercat, malalties d’animals o altres problemes.
Aprovat l’etiquetat del país d’origen
12. OCM Única
L’etiqueta país, mentre no tinguem
Estat propi ens dissolt dins la marca
Espanya que no dona valor afegit als
nostres productes.

42. 42
Temes pendents de resoldre
• S’han de definir els sectors que rebran els ajuts connectats
• S’han de definir els ajuts connectats que rebrà la ramaderia
• S’ha de veure què passa amb la superfície de fruiters, horta i vinya, si entra o no
com a superfície elegible.
• Com es defineix el traspàs de fons entre pilars, que dependrà del model de PAC
que s’apliqui
Tres decisions molt importants pel sector a
Catalunya ja que se’n pot veure perjudicat.

43. 43
Decisions perilloses per a Catalunya
• Sembla que l’Estat Espanyol vol aplicar la PAC a nivell
de tot l’Estat i no donar establir una gestió regional com fins
ara.
• Per no perdre fons FEADER per falta de finançament de les
CCAA (que ells provoquen), el Ministerio es planteja
traspassar els fons de desenvolupament rural (segon
pilar) a ajuts directes (primer pilar), especialment als
joves agricultors i a les zones desafavorides.
• Ja ho hem dit abans :
- L’aplicació de la PAC i el seu pressupost
s’han de gestionar des de Catalunya.
- El traspàs de fons entre pilars s’ha de
quedar i gestionar des de Catalunya
Renacionalització
Possible sortida
de fons de
Catalunya per
anar a altres
zones de l’Estat

44. 44
Posicionament d’Esquerra Republicana de Catalunya
• Catalunya ha de gestionar tots els ajuts que siguin regionalitzables, tant pel que
fa a l’establiment de les condicions com a l’hora d’estalbir el nivell de l’ajut.
• Els fons traspassats entre pilars s’han de quedar i gestionar a Catalunya.
• Els fons retinguts a Catalunya per la constitució de la reserva nacional s’han de
gestionar a Catalunya, per a assignar-los a productors de Catalunya.
• Catalunya ha de poder establir, en el seu territori, les condicions que defineixin
les zones amb condicions naturals i que tindran dret a rebre l’ajut.
• Catalunya ha de poder definir, en el seu territori, a quins sectors es concedeix
l’ajut connectat i a establir el nivell d’ajut, d’acord amb el pressupost que li
correspongui.
• Catalunya ha de poder definir l’import mínim i la superfície mínima de
l’explotació dels ajuts per a les seves explotacions i que dona dret a cobrar els
ajuts directes.
• Els recursos generats amb el Capping s’ha de quedar i gestionar a Catalunya.

45. 45
CATALUNYA HA D’ASSUMIR EL ROL DE L’APLICACIÓ DE LA POLÍTICA
AGRÀRIA COMUNA EN EL SEU TERRITORI
• Com a subjecte polític.
• Per tenir la competència en matèria d’agricultura i ramaderia segons l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya, que estableix :
Article 116.1 : Correspon a la Generalitat (...) la competència exclusiva en
matèria d’agricultura i ramaderia. Aquesta competència inclou :
a) la regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i el
sector agroalimentari.
Article 116.2 : Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre :
a) La planificació de l’agricultura i la ramaderia del sector agroalimentari.
Posicionament d’Esquerra Republicana de Catalunya

46. 46