2. Índex
- Definició
- Tipus
- Signes i símptomes indicadors
- Tractament
- Afectació de la població
- Origen i història
- Conclusions
- Webgrafia
- Vídeos
3. Definició
Trastorn intens i nerviós que es produeix en una
persona amb desequilibris emocionals exagerats i
descontrolats que es caracteritza per la manifestació
d'aquests desequilibris en forma de manifestacions i
alteracions físiques passatgeres.
4. Tipus
Trastorns dissociatius:
- Amnèsia dissociativa - Incapacitat per recordar informació personal important
generalment de naturalesa traumàtica.
- Fuga dissociativa - Viatge inesperat ‘’lluny de casa’’ amb amnèsia posterior del
que ha passat.
- Trastorn dissociatiu d’identitat - Presència de dues o més personalitats diferents
que prenen el control de la conducta.
- Trastorn de despersonalització - Experiències de sentir-se separat dels propis
processos mentals o coporals com si la pròpia persona fos un observador extern.
- Trastorn dissociatiu no especificat - Estar ‘en trance’.
- Altres trastorns amb components dissociatius - Per exemple el trastorn per estrès
post-traumàtic i el trastorn per estrès agut.
5. Trastorns somatomorfs:
- Trastorn per somatització - Presència de molts símptomes físics sense
explicació mèdica que s’inicia abans dels 30 anys i dura diversos anys.
- Trastorn somatomorf indiferenciat.
- Trastorn de conversió - Presència de símptomes o dèficits sensorials o motors
sense explicació mèdica.
- Trastorn per dolor - Presència d’un color crònic no explicat mèdicament.
- Hipocondria - Presència d’interpretacions poc realistes de símptomes
corporals que genera en la persona afectada un tumor persistent a tenir una
malaltia.
- Trastorn corporal dismòrfic - Preocupació per defecte imaginat o exagerat de
l’aparença física d’un mateix.
- Trastorn somatomorf no especificat.
6. Signes
Dolor abdominal
Mal d'esquena
Dolor toràcic
Mals de cap
Dolor articular
Dolor durant les relacions sexuals
Micció dolorosa
Menstruació dolorosa
Dolor a les cames o als braços
Canvis en la visió
8. Tractament
L’objectiu del tractament és ajudar a què el pacient aprengui a
controlar els seus símptomes. És recomanable programar cites
mèdiques regulars per revisar els símptomes i com els maneja
l’individu. La teràpia conductual cognitiva (un tipus de psicoteràpia)
pot ajudar a portar bé el dolor.
Durant la teràpia s’aprèn:
- A desenvolupar mètodes per manipular els símptomes.
- A mantenir-se actiu encara que es senti dolor.
- A respondre als medicaments antidepressius si cal.
9. Altres remeis per la histèria:
- Autocontrol i ocupar la ment.
- Realitzar exercici físic.
- Estar amb contacte amb l’exterior.
- Fer ioga.
- Menjar mel i enciam cada dia.
- Menjar nous i llavors contínuament.
- Ingerir fruites tres àpats al dia amb fruites seques com
taronges, pomes, raïm, papaies i pinyes.
- Beure molta llet.
- Evitar l’alcohol, té, cafè, tabac, sucre i farina blanca.
10. Afectació de la població
El trastorn generalment comença abans dels 30 anys i
tendeix a ser més freqüent en les dones que en els homes.
11. Origen i història
A l'antiguitat clàssica, es parla d'ella en papirs egipcis i ja va
ser descrita per Plató i per Hipòcrates. Un mite de l'antiga
Grècia explica que l'úter no està estàtic sinó que passeja pel
cos de la dona, causant malalties a la víctima quan arriba al
pit. Els antics grecs consideraven la malaltia com a moviments o
vibracions dels òrgans reproductius femenins, i la histèria era ‘’la
malaltia de l'úter’’. O sigui, que era una malaltia exclusiva de les
dones.
12. A l'edat mitjana es creia que la histèria provenia d'una desmesura
(dimonis i esperits malignes) i es deia que l’alteració era un triomf
de les forces del mal. Temps més tard es va començar a dir que
únicament les dones patien histèria. Histèria vol dir matriu. Avui
en dia se sap que la histèria és una malaltia psicològica i que no té
res a veure amb el gènere de qui la pateix.
13. Conclusions
Lluc: En aquest treball he après moltes coses noves sobre la histèria com per
exemple la història, els tipus que hi ha, etc…m’ha semblat molt interessant.
Sílvia: M’ha agradat molt fer aquest treball, ja que he après i he descobert coses
que no sabia i l’he trobat molt interessant. Tenia una idea del que era la histèria
però ara l’he ampliat gràcies a aquests coneixements. La principal conclusió que
he arribat és que sempre s’ha associat la histèria a les dones però mai, o en molts
pocs casos, als homes. També he arribat a la conclusió de que actualment es fa
servir el terme ‘’histèria’’ per tot (exemple: aquella noia es va posar histèrica quan
es va enterar de que el seu cantant preferit venia a Barcelona al cap de uns
mesos).
