3. ELS COLORS Pàgina 122
En les primeres imatges cada píxel podia ser o blanc(0) o negre(1). Ara una imatge digital pot tenir fins 16,7 milions
de colors.
Els aparells digitals només poden mostrar tres colors bàsics: el vermell (red), el verd (green) i el blau (blue). És el
que es coneix com a model colorimètric RGB (són els colors primaris).
Tots els altres són una mescla d’aquests.
També s’anomenen colors primàris additius per que parteix del negre.
La mescla dels tres colors dona blanc. En canvi, si no és present cap dels tres s’obté el negre.
Aquest es conèix com a model additiu.
Aquest model no és l’unic: hi ha un altre model que és el CMYK, que s’utilitza en el procés d’impresió. Els colors
primaris d’aquest model són el cian (cian), el magenta (magenta) i el groc (yellow), però en aquest cas es parteix
del blanc (el blanc del paper on volem imprimir), per això s’anomenen colors subtractius, per que se sobstreu els
colors primàris de la llum blanca del paper. La K correspon al negre, perquè, com que sumant la màxima proporció
d’aquests colors no obtenim el negre, per la impuresa de les tintes.
Tornant al model RGB, i tenint en compte que la memoria de l’ordinador (RAM), està organitzada en blogs de vuit
bits (un byte) per emmagatzemar les dades i, per tant, els colors, en un byte podem emmagatzemar 256 colors
diferents. Això vol dir que el vermell pot tenir 256 tonalitats diferents, segons una escala que va del 0 al 255 (el 0 és
negre i el 256 és un vermell pur).
Un color determinat ocuparà 3 bytes de memoria, 1 per canal, és a dir 24 bits. Els colors RGB s’anomenen colors
de 24 bytes. Es poden crear 16.777.216 colors diferents (256x256x256).
La profunditat del color és el nombre de colors que pot tenir cadascun dels punts o píxels que conformen un arxiu
gràfic.
