1. D’esclaus americans a
colonitzadors de Libèria
Roger Aspa Martín
Historiografia, 4rt del grau d’Història
Figura 1: Edward James Roye, primer membre de “True Whig
Party” en ser president de Libèria (1870)

2. 


Els amèricoliberians són els descendents
d’uns 13.000 antics esclaus alliberats
dels Estats Units d’Amèrica i d’altres
zones, com les Antilles o zones de la
mateixa Àfrica que van establir-se al
territori conegut avui en dia com Libèria.
Des de l’època de la Revolució
Americana la tolerància de molts
membres de l’estat (burgesia terratinent
del sud dels EEUU) envers els
afroamericans que vivien esclavitzats als
EEUU era cada cop menor. Consideraven
que els esclaus negres no podien viure
en la mateixa societat lliure que ells, ja
que els veien com a una raça inferior en
molts aspectes. La solució que es va
prendre va ser traslladar els esclaus
negres alliberats a una nova nació.
Aquests colons alliberats de l’esclavitud i
la discriminació racial van fundar la
colònia en qüestió a una costa situada a
l’Àfrica Occidental. Aquesta va ser
Monròvia, capital de l’actual Libèria.
Figura 2: Monròvia, durant el segle XIX

3. 


Sobretot durant el període comprés
entre 1817 i 1867, els esclaus que
havien obtingut la llibertat i havien estat
enviats a Àfrica, van establir-se en
aquest territori situat a la “Costa del
pebre”.
Com podrem veure en un apartat
posterior, els amèricoliberians van
ocupar tot el territori de la costa, però
mai van voler aventurar-se cap a
l’interior del territori, ni tampoc van
voler barrejar-se amb les tribus locals o
natives.
A partir de 1847 Libèria va conformarse com la primera colònia africana en
assolir la independència, i els
amèricoliberians van controlar la
política de la regió fins al cop d’estat de
Samuel Doe (1980).
Figura 3: Mapa de Libèria (1830)

4. 






Com he esmentant breument a la diapositiva anterior, els amèricoliberians no van gosar
relacionar-se directament amb les parts interiors del país, ni tampoc es varen barrejar amb
les tribus locals.
Quan els nous pobladors van arribar a Libèria, tenien la sensació de haver retornat a la
seva “terra promesa”, però realment no van integrar-se en la societat africana. Les seves
costums i idees no tenien res a veure amb les dels natius, ja que havien adoptat una forma
de pensament més pròxima a la dels EEUU, i ja no conservaven pràcticament res del seu
passat africà.
Respecte al total de individus del país, els amèricoliberians representaven una minoria. Ara
bé, eren la minoria que controlava el poder polític de l’estat, i durant els primers anys el
dret a vot era reconegut només als ciutadans d’origen afroamericà.
Per contra els natius africans van passar a adoptar un paper semblant al dels indis
americans. Es a dir, que les tribus locals de Libèria van passar a ser colonitzades pels
descendents directes d’aquells que havien estat esclavitzats als EEUU. La paradoxa és
evident.
A més de que els natius africans no tenien dret a vot en els inicis d’aquest nou estat, tot i
que Libèria estava governada per un règim suposadament democràtic, el cert és que fins al
cop d’estat de 1980 hi va haver un partit únic, el True Whig Party (dels amèricoliberians).
Tot i que resulta obvi, cal destacar que la relació entre els nous pobladors i els natius
africans de la zona ha estat profundament marcada per el racisme que sentien els primers
envers els segons.
A partir del cop d’estat impulsat per Samuel Doe i els seus aliats, aquest mateix va
convertir-se en el primer cap de l’estat que no provenia de la elit amèricoliberiana.

5. 

Tal i com he volgut amb un toc d’humor amb la imatge de Cristóbal Colon arribant a
Amèrica, els colonitzadors dels nou continent van anar “evangelitzant” a tots els poblats
natius, fet que els servia com a excusa per a explotar econòmicament el territori per una
“bona causa”. Per tant els esclaus africans que varen ser portats a Amèrica, també van
rebre aquest alliçonament cristià que va acabar canviant les costums religioses de l’ètnia
afroamericana.
Els amèricoliberians no en són una excepció: aquests colons que retornaven a les arrels
territorials dels seus avantpassats practicaven plenament la fe cristiana, tot i que a vegades
era combinada amb algunes tradicions i creences africanes. Aquesta visió del món
marcada per la religió cristiana, juntament amb les vivències que havien experimentat als
EEUU, segurament va acabar influint en la societat jerarquitzada que van acabar establint
a Libèria, on una elit minoritària va acabar-se imposant als natius.
Figura 4: Cristóbal Colon arribant a Amèrica

6. 

Tal i com es pot veure en l’escut de
Libèria, l’origen d’aquest estat representava un
lloc on imperaria la llibertat de tots aquells que
havien estat esclavitzats durant generacions. Si
ens hi fixem bé podem apreciar que a la
inscripció superior hi trobem les següents
paraules: “L’amor per la llibertat ens ha portat
aquí”. Aquesta frase remarca el paisatge idíl·lic
que s’hi pot trobar representat a l’interior, però
com hem pogut veure la colonització que va ser
duta a terme sobre la població nativa africana
trenca amb qualsevol d’aquests ideals, i la
supremacia de les noves elits acaba amb
qualsevol tipus de llibertat.
Figura 5: Escut de la República de Libèria
A la bandera de Libèria podem veure-hi
clarament els orígens i la fora influència que van
tenir els EEUU en els pobladors d’aquest
territori. Molt segurament la posició dominant
que van adoptar els colons amèricoliberians va
estar supervisada i controlada per l’estat nordamericà, i el fet de que els esclaus alliberats ara
convertits en colons s’anomenessin a ells
mateixos com a americans i discriminessin les
tribus natives com a diferents queda plasmat en
la gran semblança amb la bandera dels EEUU.
Figura 6: Bandera de Libèria

7. 





Figura 1: Extreta de la següent direcció:
http://www.civilwar.org/150th-anniversary/the-gathering-storm-1.html
Figura 2: Extreta de wikipedia.org
Figura 3: Extreta de wikipedia.org
Figura 4: Extreta de la següent direcció: http://historyperu.blogspot.com.es/2013_01_01_archive.html
Figura 5: Extreta de la direcció:
http://escudosybanderas.es/es/Africa/Liberia/bandera-y-escudo-deLiberia.htm
Figura 6: Extreta de la següent direcció:
http://www.tutiempo.net/Tierra/Banderas/Bandera-de-Liberia-LI.htm

8. 


He extret la informació de les següents webs:
• www.wikipedia.org
• http://www.rebelion.org/noticia.php?id=139885
• http://www.ikuska.com/Africa/Paises/liberia/historia.ht
m
Del documental “The Cannibal Warlords of Liberia”
(2009)
I del llibre: “Liberia; A Question and Answer Book”, de
Muriel L.Dubois (2005)