LA PATRONA DE SOLSONA: EL “TESORO SALVADO” DEL CASTILLO DE MONTSEGUR
La Virgen y El Niño, la actual Patrona de Solsona (Lérida), es una imagen de piedra de un metro de altura,
que fue esculpida en estilo románico (1163). Aunque actualmente parezca piedra de color negro, estuvo
policromada. En mi investigación la identifiqué como la Mani que fue venerada por los últimos defensores
del castillo de Montsegur (Ariege) en el año 1244.
Por el trasvase de nobles del Languedoc al sur de los montes Pirineos las décadas de exterminio de la
cultura occitana, defiendo que la imagen de Nuestra Señora, venerada en Solsona, fue el misterioso
TESORO CATARO. https://patrona-de-solsona.webnode.es , que tiene 2 filiales:
//brunisenda-de-foix.webnode.es y //esclarmonde-de-alio.webnode.es
Main site; //https://revision-cultural.webnode.es
4. La imatge de la Mare de Déu del Claustre és reconeguda
pels experts en Art Romànic com la més ben treballada de
totes les escultures conegudes,... i això que amide poc més
d'un metre d'alçada. Allò que no es diu, però, és que també
deu d'ésser la més trencada a la que segueix retent-se-li
culte a l'altar d'una església católica. Pensant en les persones
que potser la confonguin amb altres escultures de matrones
que porten el mateix nom a Catalunya, i que, com la venerada
a les claustres de la catedral de Tarragona, són molt més
visitades, presentaré tot seguit, abreujadament, la nostra
primorosa imatge de la Mare de Déu del Claustre de Solsona.
Main site /Pag. Enlaces: https://ramonetriu-links.webnode.es
Y en Video: Youtube http://youtu.be/pII6ryOnocU
5.
6. THE SAINT PATRON OF SOLSONA CITY:
THE SCULPTURE "SAVED" FROM MONTSEGUR CASTLE
The Virgin and The Child, the current patron of Solsona (Lleida) is a
stone image of a meter in height, which was sculpted in black colour
Romanesque In my research I identified as Mani who was revered by
the last defenders Montsegur castle (Ariege) that same year 1244.
For the transfer of nobles of Languedoc south of the Pyrenees the
decades of extermination of the Occitan culture, I argue that the
image of Our Lady, venerated in Solsona, was the mysterious "Cathar
treasure". In 1244 (from Montsegur / Ariege) was well hidden in the
cloisters of the cathedral of Solsona.
To introduce the topic left testimony to the existence of my work in
two large volumes, which can be downloaded from the Internet via
the PDF system, but these pictures of my pages, which unfortunately
also discharged more slowly than websites.
MAIN SITE LINKS https://ramonetriu-links.webnode.es
Y en Video: Youtube http://youtu.be/pII6ryOnocU
7.
8. FOTOS DEL DAMUNT
MAIN SITE LINKS https://ramonetriu-links.webnode.es
I en Video: Youtube http://youtu.be/pII6ryOnocU
ramonetriu-links.webnode.es
9.
10. MAIN SITE LINK https://revision-cultural.webnode.es
I en Video: Youtube http://youtu.be/pII6ryOnocU
11. TRASPASÓ AL SUR DE LOS
PIRINEOS GRACIAS AYUDA DE
MAIN SITE LINK https://revision-cultural.webnode.es
12. MAIN SITE LINK https://revision-cultural.webnode.es
Y dos vídeos en : Youtube; (antiguo) http://youtu.be/pII6ryOnocU
TENGO MI INVESTIGACIÓN HISTÓRICA DEPOSITADA EN
EL “ARXIU COMARCAL DEL SOLSONES”, y síntesis en la
www
https://patrona-de-solsona.webnode.es
14. LA PATRONA DE SOLSONA: ES EL “TESORO SALVADO”
DEL CASTILLO DE MONTSEGUR
La Virgen y El Niño, la actual Patrona de Solsona (Lérida), es una imagen de
piedra de 1,05 m de altura, que fue esculpida en Tolouse (Fr.) en estilo
románico por el escultor maestroGilabertus.
En mi investigación, la identifiqué como la Mani, que fue venerada por los
últimos defensores herejes del castillo de Montsegur (Ariege) aquel mismo año.
Por el trasvase de nobles del Languedoc al sur de los montes Pirineos -en el
curso
de las décadas de exterminio de la cultura occitana-, defiendo que la imagen de
Nuestra Señora –hoy de color negro-, fue el misterioso TESORO CATARO.
En 1244 fue ocultada en el pozo donde hay los claustros de la catedral de
Solsona.
En la cripta -bajo el ábside románico (carretera)- se guardarían otro objetos.
Mis escritos -en dos gruesos volúmenes-, estan en Internet en sistema PDF.
Se trata de fotografías de mis páginas, las cuales lamentablemente
se descargan más despacio que las páginas websites que las resumen.
Mi link de enlaces a otras síntesis de mis investigaciones culturales, se abre:
Main site /Pag. https://revision-cultural.webnode.es
15.
16.
17. Main site /Pag. Enlaces: https://ramonetriu-
links.webnode.es
18. Venerada demasiado cerca dde las hogueras, y por accidentes del traslado, su base
llegó tan rota que fue necesario agujerear cada costado de la imagen para que,
introduciendo un soporte su base, formase un trípode.
19. El càtar Lupus de Foix, germanastre d'Esclarmonde de Foix -i gran
heroi de la resistència contra els creuats-, també se'l troba signant un
acord amb els nobles solsonins. Val a dir, que posteriorment
a Solsona feren més confabulacions, si bé encobertament,
mercès al la nissaga dels Cap-de-Porc, de Solsona.
Hi consta també un membre d'aquesta nissaga entre els
darrers defensors del castell de Montsegur, així com un altre fou
juriste del compte de Tolouse, quan el Papa de Roma visque a Montpeller .
Main site /Pag. https://revision-cultural.webnode.es
Els càtars i llurs fautors, just un mes després de retre's
els defensors de Montsegur l'any 1244, van acordar fer una
estranya treva amb el Bisbe d'Urgell. Els representava el comte de Foix,
Roger IV, també vescomte de Castellbò, signant per banda
dels heretges: Bernat d'Alió, ensems amb
Ramon de Josa (p. 168 de l'original esmentat).
És més interessant el fet que el bastard Lupus de Foix,
germanastre d'Esclarmonda i cap de la resistencia càtar, es presenta
allí com un substitut dels fiadors, per si un cas fallés qualque garant.
Per altra banda, també l'investigador Lladonosa,
a la seva recerca Historia de Lérida (Vol. I, p. 355),
informà que el catarisme es popularitzà en el
decurs dels segles XI-XII entre Andorra i
Berga, arribant fins a la comarca del Solsonès.
29. Als pergamins de l'ADCS els nobles de la familia Cap-de-Por
apareixen documentats a Solsona, exactament els mateixos cent
anys que un altra branca d'aquella mateixa nissaga eren juristes
al servei del comte de Tolosa. Fins i tot un d'ells fou jurista de la
cúria de Montpeller quan el Papa residí uns anys vora la
catalana vila, on nasqué el futur rei Jaume I.
The core members of the lineage CAP-DE-PORC only appear for a century (mid half XII
and XIII) in the documentation of each side of the Pyrenees. His main home was in the
town of Solsona, when it was part of the county of Seu d’Urgell. I have photographed the
pages of my research for those who can visit.
Main site; https://revision-cultural.webnode.es
30.
31. EL CALZE-SOSTENIDOR
ES VA CREMAR
• La imatge posada damunt d'un calze que li feia de
pedestal (com símbol del “pou del
• miracle"), en ser cremada tota la seva capella, l' any
1810 pels francesos quan eren ja en retirada, va
cremar-se molt de pressa l'estreta base de la talla
que era el peu del seu calze-peanya.
• Això evità que la Mare de Déu del Claustre es
trenqués més, en restar immediatament coberta de
molta runa.
32.
33. FEU-NOS LLUM EL PENSAMENT
…amb el tendre firmament
que us esclata enmig del rostre.
Amb seny i fe, al vostre recer
venim a beure amb deler
el millor glop d'aigua fresca,
i us demanem que sigueu
un ben útil "cap-de-creu"
pels ensurts d'aquesta vida.
Per l'amor que us va portar
a fer niu a casa nostra;
i pel temps -que ja vindrà
crismant més la imatge vostra,
escolteu aquest prec meu,
i no ens deixeu sols pel camí,
que el "llop" vetlla ací i allí,
del Claustre Mare de Déu.
RRRiu
34.
35. L'any 1277 el comte Gancerà de Pinòs era senyor del Mas Vilardell (actualment
comarca del Ripollés i bisbat de Vic), el qual l’heretaren els seu descendent
Saguàrdia, i consta signant del" Guiatge..." fet a Solsona pels confabulats
protectors de la imatge que és l'actual Mare de Déu del Claustre patrona de
Solsona. És una evidència més de la relació entre els Pinós i els càtars.
Aquests eren molt nombrosos a Solsona, car fou llur ciutat d'acollida quan
feien el camí del Llengüadoc a terres del Priorat, on van trobar-hi una
molt millor zona sagrada de paissatge encara més privilegiat que el que
veien des del castell de Monsegur. És l’acinglerada vila de Siurada de Prades.
36.
37.
38. L'autor E. Remond, que l'any
1966 l'analitzà, va escriuré d'ella, que: era un roc potser
venerat a la prehistòria pel seu color rogenc fosc, tal
vegada un meteorit. Fou tan venerat aquell roc després de
ser-hi esculpida la imatge, que em fa pensar que potser en
sabien que hauria caigut del cel a Terra Santa i no pas a
Tolosa del Llenguadoc.
L'exacte color de la pedra és …diguem-li rogenc, que es
veu a la sabata més besada de la imatge de la Mare.
(En altres escultures religioses més visitades, la
fervorositat dels fidels fins i tot ha gastat la funda metàl.lica
protectora del peu més besat). Doncs, bé, ni fou mai blanca
ni tampoc inicialment era negra; en ser venerada es presentà
policromada, ...com totes les altres marededéu.
http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/marededeudelclaustre.html
I en Video: Youtube http://youtu.be/pII6ryOnocU
IN EXTENSO:
http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/marededeudelclaustre.pdf
http://webspace.webring.com/people/or/ramonetriu/patronadessolsona.pdf
42. En ser cremada la capella del Claustre pel soldats de Napoleó,
quan ja eren en retirada (on ara hi ha el bust de Moisès),
la seva base va cremar-se molt depressa. L'estreta base de fuesta
del Grial (que recordaba el pou de la miraculosa troballa),
Era el punt més feble del peu del seu calze-peanya.
45. REPORTAJE FOTOGRÁFIC O DE LA CEREMONIA
• Gracias a la magnífico trabajo profesional del fotígrafo de
Solsona Sr. Llàtzer, (quien va actuó por libre), siempre más
que alguna persona lo desee, se podrá dar cuenta dem, los
solemnes actos que se hicieron en Solsona el día de la
“Coronación de su Patrona”.
Sus fotos fueron publicadas en el libro del Dr. A. Llorens: “La
Mare de Déu del Claustre” (Ed.1966).
• REPORTATGE FOTOGRAFIC DE LA CEREMONIA
• Mercès a la magnífica tasca professional del fotògraf solsoní
Sr. Llàtzer, (qui va trevallar per lliure) sempre més que
alguna persona ho desitgi, es podrà fer cabal dels actes
solemnes que es feren a Solsona el dia de la “Coronació de
llur Patrona”.
Les seves fotos foren publicades al llibre del Dr. A. Llorens:
“La Mare de Déu del Claustre” (Ed.1966).
Main site /Pag. Enlaces: https://revision-cultural.webnode.es
Video: Youtube http://youtu.be/pII6ryOnocU
46.
47. Main site /Pag. Enlaces: https://revision-cultural.webnode.es
50. Main site /Pag. Enlaces:
https://revision-cultural.webnode.es
51. Main site /Pag. Enlaces https://revision-cultural.webnode.es
52. El pou de les claustres és un pou entre penyes,
atès que la humitat no traspua pas a les
dependències dels Baixos del Palau episcopal,
on Mn. E. Bartrina, l'arxiver, molt esforçadament
hi va traslladar l'Arxiu Diocesà i Comarcal (ADCS)
l'any 2005 (que abans era a l'últim pis del Palau
Episcopal). És un arxiu molt important, malgrat
no conservar-s'hi documents anteriors a l'any 900.
El nivell de l'aigua del pou coincideix, doncs, amb
el lloc on -fins l'any 2004- era destinat a sala de
concerts i exposicions culturals de tota mena.
De fet només és separat de la pared uns deu metres.
56. UN DETALL QUE S'EXPLICA ACCIDENTAL, I NO HO ÉS
A la Santa Bíblia hi ha dos passatges que esmenten la galta ferida de la
Verge Negra. Un es troba en Miquees, cap. IV: 8-10) pensant que els
sofriments de Jesús els hauria de patir també la seva estimada companya.
El segon és "El cant dels càntics":
Els guàrdies em van colpejar i em van ferir ...".
Aquest detall em colpí força quen el vaig llegir, perquè sempre se m'havia
explicat que un descrostament a la galta dreta de la imatge de la
Mare de Déu del Claustre (Patrona de Solsona, la meva ciutat de naixença
al centre de Catalunya), que és de color negre, es va produïr en ser
profanada durant el segle XIX. Potser sí; però ara ja puc dubtar-ho, pel fet
que he descobert nous elements que ho recolzen.
La Verge de Czestochowa venerada a Polònia, malgrat que segons la
tradició prové de Bizanci (Constantinopla), presenta en la seva galta una
lletja esquerda, com si estigués "ferida".
https://patrona-de-solsona.webnode.es
Més probes a la pàgina:
57.
58. Investigant, per si descobria més obres
de la Verge amb un similar defecte,
almenys vaig trobar que hi ha la
desagradable empremta d'una ferida a la
galta en un qüadre de Simone Martini
(1284-1344) en presentar el rostre
de Maria Magdalena.
Aquest detall aporta molt
a la meva inquietud investigadora
en aquest tema, i perquè es vegi
clar que la cultura també
dóna alegries, i mai ens haurà de decebre.
Ramon Ramonet Riu
Y en video Youtube https://youtu.be/pII6ryOnocU
MAIN SITE LINK https://ramonetriu-links.webnode.es
https://www.facebook.com/rrriu/videos/169
0103361356932/
59.
60. Main site /Pag. Enlaces: https://ramonetriu-
links.webnode.es
61.
62. Main site /Pag. Enlaces: https://ramonetriu-links.webnode.es