.

1. Aventures al Montcau
El 7 de juny del 2010 va ser un dia molt especial. Quan esmorzava, vaig sentir el telèfon i el
vaig despenjar amb la intriga de qui devia ser. Era perquè, com que hi havien previsions de
pluja, portéssim un impermeable. Havíem d’anar d’excursió al cim del Montcau (Elisabet).
Quan vam arribar amb l’autocar al coll d’Estenalles, es veia el Montcau; era molt lluny
(Dani). Ens semblava que era lluny, molt lluny (Marcel). Des de baix es veia una muntanya
gegantesca, i dalt de tot, un turó petit i bonic (Helena). Una muntanya monstruosa amb un
gran pendent (Pau). Quan ens van dir que havíem de pujar al cim, ens vam quedar amb la boca
oberta (Mireia). Em vaig quedar de pedra (Guillem). Tots pensàvem que no hi podríem arribar
(Anna): “¡Això no ho podrem pujar!” (Vera). Alguns nens i jo vam veure un cartell penjat on hi
deia que hi havia un senyor que feia tres anys que havia desaparegut. [...] vam veure milions
de còdols; jo en vaig agafar un i el vaig fregar amb una pedra, i el vaig olorar i feia olor d’oli
(Pol C.).
Vam fer una bona caminada fins a arribar a una petita esplanada (Júlia), el coll d’Eres,
on vam esmorzar; i això ens va anar bé (Marcel) per agafar energia (Joel), forces (Dídac). Era
l’hora d’escalar el cim, i ja ens van vindre els nervis: ¿el podríem escalar? (Elisabet). Quan
començàvem a pujar, la Pilar i l’Anna ens van fer aturar-nos un moment i ens van dir: “Mireu a
la vora d’aquests arbres; hi ha una nota amagada entre les fulles.” [...]; la va trobar en Dídac,
però la va llegir la Candela (Pol C.). Déu meu, veure que teníem la muntanya davant del nas...;
també vam veure uns quants nois que baixaven del cim molt cansats, igual que les tortugues
(perquè porten la casa a sobre del cos), i ens deien: “Nens, que encara aneu pel mig camí...; no
digueu que ja hi esteu arribant” (Marina). Vam fer un camí infinit (Ricard). Vam haver d’escalar
(Júlia, Sira). Dèiem: “No hi arribarem mai” (Laia B.). Jo escalava amb molt de nerviosisme; per
mi era una supermuntanya de còdols; en Dani va dir que com més a prop hi eres, no semblava
que fos infinit (Pol C.). Semblàvem uns alpinistes de veritat; jo hi vull tornar a anar per
ensenyar-los el cim als meus pares (Clàudia D.). Em sentia com una escaladora (Elisabet). Em
sentia com es devia sentir la primera persona que va escalar l’Everest (Pau). Em sentia com un
ocell volant al costat d’una muntanya; al cap d’uns minuts escalant, vam arribar al cim (Joel).
Ens va costar molt (Mar). Va ser molt cansat (Clàudia D.). Cada vegada el camí era més dret
(Laura). Quan pujàvem al cim i miràvem cap als costats, teníem vertigen (Gerard, Aleix, Àlex,
Laia B., Laura, Guillem, Dídac, Alèxia, Berta). Però les meves amigues m’ajudaven a pujar
(Berta). La Marina, la Laia Ramió i l’Alèxia em van ajudar a baixar (Laura). N’hi havien uns que
tenien vertigen perquè era com escalar un gegant; la Laia Bellart en tenia, i jo la vaig ajudar a
baixar (Sara). Jo tenia tant vertigen com si fos un helicòpter; em vaig sentir molt important
(Júlia T.). Jo tenia molt vertigen, i quan vam baixar, ja no en tenia (Àlex). Va ser emocionant
perquè ho havíem fet tot (Aleix). Em sentia orgullosa i emocionada de l’esforç (Laia B.). Quan
hi vam arribar, esgotats, vam cridar: “¡Hem fet el cim!” (Helena). Va ser un camí dur [...]; quasi
tots van dir: “¡Ho hem aconseguit!”; a la Dolors li va costar arribar a la “meta” del Montcau
(Laia R.). Estava content i cansat (Dani). Quan hi vaig arribar, no m’ho creia; va ser un dels dies
millors de la meva vida (Guillem). Era molt guai (Oriol). Dalt de tot hi havia: 1) un punt
geodèsic, que és el punt més alt (Jerónimo), amb 1.053 metres d’altitud (Facundo); 2) una
taula que serveix per orientar-se (Clàudia), ja que indica les muntanyes i les poblacions dels
voltants (Ivan), i es veia Manresa, Sant Llorenç del Munt, etcètera (Pol C.); i 3) un lloc cobert on
a l’estiu es posen els guardes forestals (Facundo, Pol C.). El cansament se’m va passar al veure
aquell paisatge tan bonic amb grans camps, muntanyes, flors...; ¡quin paisatge més
meravellós! (Pau). Hi havien unes vistes precioses (Mar). Tots estàvem molt alegres d’haver
arribat a dalt; ens vam fer la foto de classe; les vistes des del cim eren impressionants (Joel).
Feia molta impressió veure-ho tot des de dalt (Facundo). Quan baixàvem de la muntanya, vaig
caure i em vaig fer sang, i l’Anna em va curar, i el Jason i l’Arnau em van ajudar, i vaig poder
anar a la cova, però vam fer una caminada horrible (Dani).

2. Després de dinar vam anar a una cova que es deia Simanya (Ariadna). Vam passar per
un lloc que semblava la selva perquè havíem d’apartar totes les herbes (Joel). Després vam fer
un camí que era arriscadet perquè havíem de passar per un rierol petitíssim que donava a un
precipici. Quan vam arribar a la cova [...] alguns nens tenien por que no ens sortís l’home
perdut; uns altres es van inventar que hi havia un ratpenat (Pol C.). Per entrar-hi havíem
d’escalar la paret, que relliscava força (Núria). Per sort, hi havia una corda per pujar-hi (Paula),
lligada a un arbust (Clàudia D.). Semblava una gola molt fonda (Sara). Tenia uns quatre-cents
metres de fondària, però només en vam fer uns seixanta (Facundo, Clàudia D., Laia B., Laia R.,
Oriol). A dins hi feia molt fred (Ariadna). Era com estar en un frigorífic de quatre-cents metres;
la cova era fresca i humida i hi feia un fred que pelava, però aquell silenci era màgic (Pau).
Tenia goteres, i les pedres estaven fredes; la veritat és que alguns teníem por (Irina). El terra
relliscava (Laura). Era tota fosca, i ningú tenia llanterna; només l’Arnau, però no anava gaire bé
(Clàudia D.). Com que era tot fosc, jo feia “sustos” als companys i a la vegada em sentia com
una actora de l’Hotel Krueger que hi ha al Tibidabo (Candela). Les parets eren humides, i la
cova, gran, molt gran; però no hi havien ratpenats (David). Jo tenia molta por que no se’m
caigués el sostre a sobre; però era molt maca (Mar). Va ser tot un misteri (Paula C.). Tothom
tenia molta emoció per entrar-hi del tot, però només vam estar a la sala principal (Elisabet).
L’eco de les veus se sentia dins la cova, i tots fèiem xivarri (Guillermo). No havia entrat mai a
dintre d’una cova; era la primera vegada (Alèxia). Em va sorprendre la cova perquè no havia
estat mai en cap. [...]; em vaig cansar bastant, però va valdre la pena; jo i algun altre nen vam
arribar allà on es feia fosc i on hi havia aigua (Guillem). Va “molar” molt perquè tot estava fosc
i feia por perquè hi havia un foradet molt petit i molt fosc, i en vam sortir molt espantats
(Arnau). Quan vam sortir de la cova tots cridàvem molt (Candela).
A l’hora d’haver d’anar-nos-en a l’escola, l’autocar no funcionava; així que ens en
vam anar a jugar una estonassa a un prat que hi havia per allà a la vora (Fàtima). Ens vam
quedar a jugar al coll d’Estenalles, i uns nens i jo vam jugar a tirar pinyes a un clot de la paret
(Clàudia D.). Hi havia moltes coses, com per exemple troncs, pinyes, herbes i pedres [...] i ens
vam inventar un joc en què agafàvem pinyes i les tiràvem a dins d’un clot (Pol S.). Ens en vam
anar a un bosquet i hi vam fer cabanyes i vam trobar un lloc on hi havien granotes (Brian). Vam
fer entre uns quants una cabana guapíssima, com d’indis, i just quan va vindre l’altre autocar,
la vam acabar (Marina). Vam investigar per tot el bosc. Va ser un dia molt divertit i emocionant
(Elisabet). Ens vam divertir molt fent cabanyes; ¡va ser una aventura molt divertida quan no
venia l’autocar! (Paula C.). Vam començar a fer cabanes per si no arribava; també teníem
provisions de menjar i aigua; però no; va vindre l’autocar i vam marxar (Arnau). I tothom
pensava que ens hi quedaríem a dormir (Júlia T., Oriol). Ens vam posar a fer cabanes com uns
bons supervivents: treballant en equip (Pau).
A la tornada em vaig divertir molt amb el Pol Comellas i la Candela; vam fer moltes
cançons: el Pol feia la bateria, la Candela el ritme, i jo cantava; em vaig inventar la lletra de la
cançó; em vaig sentir com un gran rocker (Guillem). Ens ho vam passar molt bé (Luisa). Va ser
un dia fabulós (Oriol). ¡Ens va agradar molt, aquesta excursió! (Àlex). Va ser com un somni fet
realitat; ¡m’ho vaig passar pipa! (Pau). Em va encantar anar amb els meus amics al Montcau
(Alèxia). Us recomano que hi aneu; us ho passareu molt bé, igual de bé com nosaltres ens ho
vam passar (Candela).
Classes del Vent i Meteorits