2. 1- Es fan perquè són necessaris legalment, però són molt teòrics, repetitius i
espessos. Poc específics. La seva utilitat pràctica, durant la execució de la
obra, és molt baixa. Els operaris als que els afecta, desconeixen la seva
existència. Un mateix PSST, pot servir per moltes obres diferents, només
variant les dades concretes de la obra. En cas que hi hagi un accident o una
inspecció llavors sí que es mira el contingut amb lupa, i en aquest cas es
necessari que estiguin tots els possibles detalls, condicionants i situacions, i
per això també es fan molt extensos.
2- Són massa genèrics.
3- Respecte al seu contingut, s’hauria de limitar la extensió (depèn de la
obra, però crec que la seva longitud és inversament proporcional a la
seva utilitat). A partir de 50 fulls, és excessiu.
Respecte a la manera d’implementar-lo, es podrien fer uns resums per
mòduls (o fases de la obra), i entregar en mà als operaris afectats.
Hauria de ser molt visual (amb molts dibuixos i poca lletra).
4- Ídem 3
5- En el desenvolupament intervé qui els genera (tècnic de prevenció o
administrativa en cas que tingui un model i el modifiqui) i qui els revisa
(coordinador de seguretat en fase d’execució) fent propostes de
modificació o canvi, perquè no els considera admissibles.
6- El gerent, l’encarregat d’obra, el coordinador de seguretat i actualment
també los recursos preventius.
7- El PSST no serveix per integrar la prevenció del contractista en la
producció. Ni tampoc la del subcontractista.
8- La certificació 18001 OHSAS, a la hora de preparar i aplicar el PSST
només pot tindre utilitat en el cas de generar annexes complementaris.
9- La relació és que per fer el PSST és necessari disposar del ESS, però de
vegades també es generen PSST sense disposar de l’ESS.
En altres ocasions, simplement es canvia el títol (a on posa ESS es posa
PSST) i ja es dona per vàlid.
El Pla de Prevenció de Riscos Laborals (PPRL) de l’empresa no té cap
relació amb els anteriors
10- Dins de la estructura: és molt repetitiu, genèric, poc concret, extens. Es
troba a faltar més adequació entre la obra “real” i la execució que s’ha
de dur a terme.
3. 11- Generant prèviament un planing a on estiguessin les tasques a fer i a
partir d’aquí mirar les interferències i la successió de fases (aquelles que
no es poden començar fins que no s’han acabat les anteriors). Però
sempre hi haurà tasques “imprevistes”: com que uns operaris estiguin
fent feines a nivell de terra mentre uns altres estan just al costat amb
una bastida metàl·lica. El planing s’hauria d’anar actualitzant
periòdicament (com a mínim cada mes). En cas de projectes d’enginyeria
o d’obra civil, pot ser que es faci, però en construcció de vivendes i obres
mitjanes i petites, no es fa mai.
12- Per comoditat. Per reducció de costos (cada contractista s’estalvia
generar el seu propi PSST). I per que així és més fàcil que el que aprova
el PSST (es a dir, el coordinador en fase d’execució) no plantegi
problemes o propostes de canvi, doncs ja està d’acord amb el contingut.
Els contractistes veuen el PSST com un document més que cal a la obra,
però ni es preocupen de mirar el seu contingut.
13- Els PSST són entenedors pels responsables de la prevenció a l’obra.
No es consulten a la hora d’organitzar les feines per que prefereixen fiar-
se de la seva experiència i de les prioritats del dia a dia.
14- Les informacions i instruccions (dels PSST) no passen de l’encarregat als
operaris. Cada encarregat té les seves “normes”, coneixements i
experiència per informar i assessorar als operaris, però no són pas
extrets dels PSST si no del seu currículum, dels problemes que es pot
haver trobat a les seves obres, o de les formacions que hagi pogut rebre
(treballs en alçada: plataformes elevadores, bastides normals o
penjades..., amiant, classificació de residus...)
15- Que són molt genèrics.
16- Cada contractista fa el seu PSST independentment dels PSST dels altres
contractistes. El únic nexe és el ESS, del que teòricament parteixen els
altres. Es complicat coordinar-los perquè a la hora d’executar les feines,
si hi han varies empreses simultàniament, és el encarregat de la obra el
que fixa prioritats.
17- Els subcontractistes no es poden adherir al PSST del constructor
principal, en tot cas s’han d’adherir al PSST del que les ha contractat. I
només en el cas que les seves tasques a realitzar, ja estiguin
contemplades en el PSST del seu contractista. En cas que un
subcontractista s’adhereix al PSST d’un contractista en el que no figurin
les seves tasques a realitzar, és motiu de sanció per part de la inspecció
de treball.
