2. MASCARES
Normalment les fan amb cuir o paper maché. Totes
es pinten a ma fent servir plomes naturals i gemmes
per decorar.
Bauta: és la màscara principal del carnestoltes, ja
que es la que mes s’utilitza. També s’utilitza per
crear l’anonimat.
Dama: es una mascara que te joies i es de les més
elegants.
Les mascares son el mes important del carnestoltes
4. HISTORIA
Va sorgir a partir de la tradició de l’any de l’any
1480-1700, quan la noblesa es disfressava per
barrejar-se amb el poble
Les disfresses son característics del segle XVIII. A
partir de l’any 1972 es van anar sumant més colors
als vestits, tot i que les mascares segueixen sent de
color blanc, platejades i daurades.
En l’any 1979, el rei Napoleón Bonaparte va prohibir
el carnestoltes. A l’any 1979 es van tornar a fer de
forma oficial.
5. HISTORIA
El carnestoltes de Venècia el va fundar Maria Jose
Pinto y Catalina Gómez, secretaries del rei. El rei ho
veia com una bona idea.
Els natius porten vestits molt bonics i que valen
molts diners per ensenyar-los als turistes, que
porten una simple mascara (una bona part)
La gent surt al carrer molt ben vestida, a passar-s’ho
be i a fer festa. Les persones es gasten milers
d’euros en els vestits, però valen la pena, perquè
son molt bonics.
6. DISFRESSES
Arlequí: es una disfressa feta de pegats de roba
colorits, segurament restants de disfresses riques. El
seu comportament es de persona pobre i sense diners
Pantalone: Representa el mercader venecià, ric...
Polichinela: està en la cultura napolitana. Aquesta
disfressa es per guanyar una aptitud positiva
