Fem una petita aproximació a com és l'entorn on vivim...l'univers.

1. ESTUDIAR QUE PASSA
AL NOSTRE VOLTANT

2. QUE SOM I QUE ENS ENVOLTA?
ESTUDIAR QUE PASSA TOT EL QUE PASSA A L’UNIVERS CONEGUT
AL NOSTRE VOLTANT VE REGIT PER LES LLEIS FISIQUES
QUE PASSA L NOSTRE VOLTANT?
COM ESTUDIAR UNA PART DE L’UNIVERS
(OBJECTE, FENOMEN, ENERGIA, CONJUNTS.
.)
ESTUDIAREM LES SEVES
CARACTERISTIQUES

3. L’UNIVERS ESTA FORMAT
QUE SOM I QUE ENS ENVOLTA?
INTEGRAMENT PER DOS ELEMENTS
ESTUDIAR QUE PASSA TOT EL QUE PASSA A L’UNIVERS CONEGUT
AL NOSTRE VOLTANT VE REGIT PER LES LLEIS FISIQUES
QUE PASSA L NOSTRE VOLTANT? A ALLÒ QUE PASSA LI DIEM
FENOMEN. N’HI HA DE DOS TIPUS
COM ESTUDIAR UNA PART DE L’UNIVERS
(OBJECTE, FENOMEN, ENERGIA, CONJUNTS.
.)
ESTUDIAREM LES SEVES
CARACTERISTIQUES

4. LA MATERIA: TOT ALLO QUE OCUPA ESPAI
L’UNIVERS ESTA FORMAT
QUE SOM I QUE ENS ENVOLTA?
INTEGRAMENT PER DOS ELEMENTS L’ENERGIA: TOT ALLÒ QUE PERMET QUE
PASIN COSES (FENOMENS). SOVINT ES DIU
QUE LA MATÈRIA ES UNA FORMA
ESTUDIAR QUE PASSA TOT EL QUE PASSA A L’UNIVERS CONEGUT D’ENERGIA
AL NOSTRE VOLTANT VE REGIT PER LES LLEIS FISIQUES
QUE PASSA L NOSTRE VOLTANT? A ALLÒ QUE PASSA LI DIEM
FENOMEN. N’HI HA DE DOS TIPUS
COM ESTUDIAR UNA PART DE L’UNIVERS
(OBJECTE, FENOMEN, ENERGIA, CONJUNTS.
.)
ESTUDIAREM LES SEVES
CARACTERISTIQUES

5. LA MATERIA: TOT ALLO QUE OCUPA ESPAI
L’UNIVERS ESTA FORMAT
QUE SOM I QUE ENS ENVOLTA?
INTEGRAMENT PER DOS ELEMENTS L’ENERGIA: TOT ALLÒ QUE PERMET QUE
PASIN COSES (FENOMENS). SOVINT ES DIU
QUE LA MATÈRIA ES UNA FORMA
ESTUDIAR QUE PASSA TOT EL QUE PASSA A L’UNIVERS CONEGUT D’ENERGIA
AL NOSTRE VOLTANT VE REGIT PER LES LLEIS FISIQUES
QUE PASSA L NOSTRE VOLTANT? A ALLÒ QUE PASSA LI DIEM FISIC: NO HI CANVI DE COMPOSICIÓ
FENOMEN. N’HI HA DE DOS TIPUS
QUIMIC: HI CANVI DE COMPOSICIÓ
COM ESTUDIAR UNA PART DE L’UNIVERS
(OBJECTE, FENOMEN, ENERGIA, CONJUNTS.
.)
ESTUDIAREM LES SEVES
CARACTERISTIQUES

6. LA MATERIA: TOT ALLO QUE OCUPA ESPAI
L’UNIVERS ESTA FORMAT
QUE SOM I QUE ENS ENVOLTA?
INTEGRAMENT PER DOS ELEMENTS L’ENERGIA: TOT ALLÒ QUE PERMET QUE
PASIN COSES (FENOMENS). SOVINT ES DIU
QUE LA MATÈRIA ES UNA FORMA
ESTUDIAR QUE PASSA TOT EL QUE PASSA A L’UNIVERS CONEGUT D’ENERGIA
AL NOSTRE VOLTANT VE REGIT PER LES LLEIS FISIQUES
QUE PASSA L NOSTRE VOLTANT? A ALLÒ QUE PASSA LI DIEM FISIC: NO HI CANVI DE COMPOSICIÓ
FENOMEN. N’HI HA DE DOS TIPUS
QUIMIC: HI CANVI DE COMPOSICIÓ
COM ESTUDIAR UNA PART DE L’UNIVERS
(OBJECTE, FENOMEN, ENERGIA, CONJUNTS.
.)
ALGUNES ES PODEN MESURAR AMB
NUMEROS, COM EL PES O LA LONGITUD
ESTUDIAREM LES SEVES
CARACTERISTIQUES
ALTRES SOLAMENT ES PODEN DESCRIURE
QUALITATIVAMENT , COM EL COLOR O LA
BELLESA

7. LA MATERIA: TOT ALLO QUE OCUPA ESPAI
L’UNIVERS ESTA FORMAT
QUE SOM I QUE ENS ENVOLTA?
INTEGRAMENT PER DOS ELEMENTS L’ENERGIA: TOT ALLÒ QUE PERMET QUE
PASIN COSES (FENOMENS). SOVINT ES DIU
QUE LA MATÈRIA ES UNA FORMA
ESTUDIAR QUE PASSA TOT EL QUE PASSA A L’UNIVERS CONEGUT D’ENERGIA
AL NOSTRE VOLTANT VE REGIT PER LES LLEIS FISIQUES
QUE PASSA L NOSTRE VOLTANT? A ALLÒ QUE PASSA LI DIEM FISIC: NO HI CANVI DE COMPOSICIÓ
FENOMEN. N’HI HA DE DOS TIPUS
QUIMIC: HI CANVI DE COMPOSICIÓ
COM ESTUDIAR UNA PART DE L’UNIVERS
(OBJECTE, FENOMEN, ENERGIA, CONJUNTS.
.)
ALGUNES ES PODEN MESURAR AMB EL VALOR NUMERIC D’UNA MAGNITUD, VA
NUMEROS, COM EL PES O LA LONGITUD ACOMPANYAT D’UNA REFERENCIA
CONEGUDA, ANOMENADA UNITAT (m,kg)
ESTUDIAREM LES SEVES A AQUESTES LES ANOMENEM MAGNITUDS
CARACTERISTIQUES
HI HA RELACIONS MATEMATIQUES ENTRE
MAGNITUDS (AMB UNES UNITATS
ALTRES SOLAMENT ES PODEN DESCRIURE CONCRETES), ANOMENADES FORMULES
QUALITATIVAMENT , COM EL COLOR O LA
BELLESA

8. Quin fenòmen és físic i quin és químic?
Qué és matèria i qué és energia?

9. Quines magnituds podem mesurar?
Qué és matèria i qué és energia?

10. COM ES COMPORTA?
ENERGIA

11. NO ES POT CREAR NI DESTRUIR, PERO ES POT TRANSFORMAR ENTRE LES DIFERENTS FORMES
D’ENERGIA
COM ES COMPORTA? LA MATERIA , ES POT CONVERTIR EN ENERGIA I LA ENERGIA EN MATÈRIA, FET PEL QUAL ES POT
CONSIDERAR LA MATERIA COM UN TIPUS D’ENERGIA
L’ENERGIA TENDEIX A DEGRADAR-SE, DE MANERA QUE , ACOSTUMA A SER CADA COP MÉS DIFICIL
DE CONCENTRAR. L’ENERGIA CALORIFICA ES UNA FORMA DEGRADADA D’ENERGIA.
ENERGIA

12. NO ES POT CREAR NI DESTRUIR, PERO ES POT TRANSFORMAR ENTRE LES DIFERENTS FORMES
D’ENERGIA
COM ES COMPORTA? LA MATERIA , ES POT CONVERTIR EN ENERGIA I LA ENERGIA EN MATÈRIA, FET PEL QUAL ES POT
CONSIDERAR LA MATERIA COM UN TIPUS D’ENERGIA
L’ENERGIA TENDEIX A DEGRADAR-SE, DE MANERA QUE , ACOSTUMA A SER CADA COP MÉS DIFICIL
DE CONCENTRAR. L’ENERGIA CALORIFICA ES UNA FORMA DEGRADADA D’ENERGIA.
ENERGIA MECANICA: LLIGADA AL MOVIMENT (CINETICA) I A LA POSICIÓ (POTENCIAL)
ENERGIA
FORMES D’ENERGIA
PRINCIPALS

13. NO ES POT CREAR NI DESTRUIR, PERO ES POT TRANSFORMAR ENTRE LES DIFERENTS FORMES
D’ENERGIA
COM ES COMPORTA? LA MATERIA , ES POT CONVERTIR EN ENERGIA I LA ENERGIA EN MATÈRIA, FET PEL QUAL ES POT
CONSIDERAR LA MATERIA COM UN TIPUS D’ENERGIA
L’ENERGIA TENDEIX A DEGRADAR-SE, DE MANERA QUE , ACOSTUMA A SER CADA COP MÉS DIFICIL
DE CONCENTRAR. L’ENERGIA CALORIFICA ES UNA FORMA DEGRADADA D’ENERGIA.
ENERGIA MECANICA: LLIGADA AL MOVIMENT (CINETICA) I A LA POSICIÓ (POTENCIAL)
ENERGIA
ENERGIA CALORIFICA: LLIGADA AL GRAU D’AGITACIO QUE TENE LES PARTICULES QUE FORMEN
UNA SUBSTANCIA
FORMES D’ENERGIA ENERGIA RADIANT: O “ELECTROMAGNÈTICA”, LLIGADA A LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES.
PRINCIPALS

14. NO ES POT CREAR NI DESTRUIR, PERO ES POT TRANSFORMAR ENTRE LES DIFERENTS FORMES
D’ENERGIA
COM ES COMPORTA? LA MATERIA , ES POT CONVERTIR EN ENERGIA I LA ENERGIA EN MATÈRIA, FET PEL QUAL ES POT
CONSIDERAR LA MATERIA COM UN TIPUS D’ENERGIA
L’ENERGIA TENDEIX A DEGRADAR-SE, DE MANERA QUE , ACOSTUMA A SER CADA COP MÉS DIFICIL
DE CONCENTRAR. L’ENERGIA CALORIFICA ES UNA FORMA DEGRADADA D’ENERGIA.
ENERGIA MECANICA: LLIGADA AL MOVIMENT (CINETICA) I A LA POSICIÓ (POTENCIAL)
ENERGIA
ENERGIA CALORIFICA: LLIGADA AL GRAU D’AGITACIO QUE TENE LES PARTICULES QUE FORMEN
UNA SUBSTANCIA
FORMES D’ENERGIA ENERGIA RADIANT: O “ELECTROMAGNÈTICA”, LLIGADA A LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES.
PRINCIPALS
ENERGIA QUIMICA: LLIAGADA A LES REACCIONS QUIMIQUES ENTRE COMPONENTS I ALS ENLLAÇOS
QUIMICS QUE FORMEN LES SUBSTANCIES.
ENERGIA ELECTRICA: LLIGADA AL COMPORTAMENT DE LES CARREGUES ELECTRIQUES QUE
FORMEN LA MATÈRIA
ENERGIA NUCLEAR: LLIGADA A LES UNIONS ENTRE ELS COMPONENTS QUE FORMEN ELS NUCLIS
DELS ATOMS D’UNA SUBSTANCIA

15. Quins tipus d’energia veus?
I quines transformacions

16. Quantes transformacions energètiques hi veus aquí?

17. ES COMPOSA DE “PARTICULES”
ANOMENADES ÀTOMS
COM ÉS LA
MATERIA
TIPUS DE MATERIA

18. TOTS ELS ATOMS ES COMPOSEN DEL MATEIX TIPUS DE PARTICULES. LA VARIACIÓ ENTRE LA
QUANTITAT I LA DISPOSICIO D’AQUESTES DETERMINARAN ELS DIFERENTS TIPUS D’ATOMS I DE
ES COMPOSA DE “PARTICULES” SUBSTÀNCIES. L’UNITAT ELEMENTAL D’ALGUNES SUSTANCIES, SUPERA L’ATOM(EX: MOLECULA)
ANOMENADES ÀTOMS
LES PARTICULES BASIQUES QUE FORMEN ELS ATOMS SON 3: PROTONS (CARREGA +), ELECTRONS
(CARREGA - ) I NEUTRONS (SENSE CARREGA). PROTONS I NEUTRONS ES DISPOSEN AL NUCLI I ELS
ELECTRONS ES MOUEN AL VOLTANT D’AQUEST
LA MIGRACIO D’ELECTRONS I LA COMBINACIO D’ATOMS CONDICIONARAN LES REACCIONS
QUIMIQUES
ELS DIFERENTS TIPUS D’ATOMS CONEGUTS ES TROBEN REPRESENTATS A LA TAULA PERIÒDICA
COM ÉS LA
MATERIA
TIPUS DE MATERIA

19. TOTS ELS ATOMS ES COMPOSEN DEL MATEIX TIPUS DE PARTICULES. LA VARIACIÓ ENTRE LA
QUANTITAT I LA DISPOSICIO D’AQUESTES DETERMINARAN ELS DIFERENTS TIPUS D’ATOMS I DE
ES COMPOSA DE “PARTICULES” SUBSTÀNCIES. L’UNITAT ELEMENTAL D’ALGUNES SUSTANCIES, SUPERA L’ATOM(EX: MOLECULA)
ANOMENADES ÀTOMS
LES PARTICULES BASIQUES QUE FORMEN ELS ATOMS SON 3: PROTONS (CARREGA +), ELECTRONS
(CARREGA - ) I NEUTRONS (SENSE CARREGA). PROTONS I NEUTRONS ES DISPOSEN AL NUCLI I ELS
ELECTRONS ES MOUEN AL VOLTANT D’AQUEST
LA MIGRACIO D’ELECTRONS I LA COMBINACIO D’ATOMS CONDICIONARAN LES REACCIONS
QUIMIQUES
ELS DIFERENTS TIPUS D’ATOMS CONEGUTS ES TROBEN REPRESENTATS A LA TAULA PERIÒDICA
COM ÉS LA
MATERIA LES CONDICIONS AMBIENTALS PODEN VARIAR L’ESTAT DELS
SEGONS ESTAT ENLLAÇOS ENTRE LES UNITATS FONAMENTALS D’UNA
D’AGREGACIÓ SUBSTANCIA.
AIXÍ PODEM TENIR ESTAT SOLID, LIQUID O GAS (TAMBÉ ES
TIPUS DE MATERIA PARLA D’UN 4T ESTAT (PLASMA))

20. TOTS ELS ATOMS ES COMPOSEN DEL MATEIX TIPUS DE PARTICULES. LA VARIACIÓ ENTRE LA
QUANTITAT I LA DISPOSICIO D’AQUESTES DETERMINARAN ELS DIFERENTS TIPUS D’ATOMS I DE
ES COMPOSA DE “PARTICULES” SUBSTÀNCIES. L’UNITAT ELEMENTAL D’ALGUNES SUSTANCIES, SUPERA L’ATOM(EX: MOLECULA)
ANOMENADES ÀTOMS
LES PARTICULES BASIQUES QUE FORMEN ELS ATOMS SON 3: PROTONS (CARREGA +), ELECTRONS
(CARREGA - ) I NEUTRONS (SENSE CARREGA). PROTONS I NEUTRONS ES DISPOSEN AL NUCLI I ELS
ELECTRONS ES MOUEN AL VOLTANT D’AQUEST
LA MIGRACIO D’ELECTRONS I LA COMBINACIO D’ATOMS CONDICIONARAN LES REACCIONS
QUIMIQUES
ELS DIFERENTS TIPUS D’ATOMS CONEGUTS ES TROBEN REPRESENTATS A LA TAULA PERIÒDICA
COM ÉS LA
MATERIA LES CONDICIONS AMBIENTALS PODEN VARIAR L’ESTAT DELS
SEGONS ESTAT ENLLAÇOS ENTRE LES UNITATS FONAMENTALS D’UNA
D’AGREGACIÓ SUBSTANCIA.
AIXÍ PODEM TENIR ESTAT SOLID, LIQUID O GAS (TAMBÉ ES
TIPUS DE MATERIA PARLA D’UN 4T ESTAT (PLASMA))
ES CONSIDERA SUBSTANCIA PURA AQUELLA QUE ES POT
REPRESENTAR AMB UNA FORMULA QUIMICA (PROPORCIO FIXA
ENTRE ELS ATOMS QUE LA FORMEN)
SEGONS PURESA I
TIPOLOGIA ATOMICA
SI TENEN UN SOL TIPUS D’ATOM, PARLEM D’ELEMENTS. SI EN
TENEN MÉS , PARLEM DE COMPOSTOS
SONS SUBSTANCIES NO PURES, LES MESCLES, LES
SOLUCIONS, ELS ALIATGES…

21. On són els àtoms?
Quins tipus de matèria hi ha?
Estructura atòmica?