Durant l’any 2012 hi havia a Espanya un total de 10.116 vaixells de pesca, 897 dels quals a Catalunya (el 8,67% del total). Catalunya és la tercera Comunitat Autònoma amb més pesquers per darrera de Galícia (47,87% del total) i d’Andalusia (15,85% del total). Les captures dels vaixells catalans va tenir un valor econòmic durant el 2012 de 122.065.930,98 d’euros and unes captures totals (kg) de 30.190.086,17. La modalitat pesquera que ha capturat més peix a les costes catalanes és l'encerclament amb més de 14 mil tones, que representen el gairebé el 48% de les captures. L’atur en la pesca a Espanya, durant el segon trimestre de 2012, és de 3.200 persones, el que representa una taxa del 7,2%, molt per sota de la mitjana de l’economia espanyola (24,63% en el segon trimestre de 2012). Per a l’extracció i la producció controlada de productes del mar s’utilitza una varietat de tecnologies que comprèn des dels vaixells de pesca equipats amb els instruments i les eines més innovadores, fins als nous materials utilitzats en els mètodes de pesca més tradicionals, les xarxes elaborades amb fibres sintètiques. Els progressos tecnològics aplicats al sector maritim- pesquer permeten incrementar l’eficiència en la producció i la distribució dels productes, i per tant es poden aprofitar per incrementar l’equilibri entre l’explotació dels recursos naturals i la sostenibilitat ambiental axi com generar noves oportuninats laborals En aquest context, el Campus Universitari de la Mediterrània programa el curs “Introducció al negoci marítim pesquer” de l’8 al 12 de juliol a l’EPSEVG de Vilanova i la Geltrú. El curs té l’objectiu de formar enginyers i llicenciats en la terminologia i les institucions per a la seva incorporació al sector marítim pesquer

1. Campus de la Mediterrànea
Pedro Estruga Camacho
Licenciado de La Marina Civil
Montse Bargalló i Boronat
Llicenciada en Ciències del Mar, MSc Economia i Gestió pesquera

2. Pel desenvolupament del curs s’han utilitzat diferents fonts
bibliogràfiques i recursos d’informació.
Temari curs Mariner pescador-Escola de Capacitació
Nauticopesquera de Catalunya
Estadístiques publicades per la Direcció General de
Pesca i Afers Marítims
Documents de la FAO
Parlament Europeu, Comissió de Pesca
Altres recursos i fonts citats en la presentació

3. Què és la pesca marítima?
La pesca és una activitat econòmica del sector primari,
fonamentada en l’explotació de recursos vius marins
(R.R.V.V.M.M.) de titularitat pública.
•Una activitat transversal.
•L’activitat pesquera existeix perquè hi ha un mercat.
•El bon funcionament de l’activitat requereix una gestió
adequada a les característiques de la pesquera.

4. Les dimensions de l’activitat pesquera

5. Font: Visor información marina del I.E.O.

6. 1. Comitè, Científic,
(STECF)5
Tècnic
i
Econòmic
per
Pesqueries
A més a més del CGFM, la Unió Europea, mitjançant el propi
Comitè, Científic, Tècnic i Econòmic per Pesqueries (STECF),
l’any 2008 va crear un subgrup de treball específic per l’avaluació
dels recursos pesquers del Mediterrani i Mar Negre, el SG-MED.
5 Font: Comissió europea, https://stecf.jrc.ec.europa.eu

7. SISTEMA PORTUARI ESPAÑOL:PORTS DE L'ESTAT/AUTORITATS PORTUÀRIES(I)
 Espanya és el país de la Unió Europea que compta amb major longitud
de costa (8.000 Km.). A més la seva situació geogràfica, propera a l'eix
d'una de les rutes marítimes més importants del món, la beneficia
d'un major fiançament com a àrea estratègica en el transport marítim
 El Sistema Portuari espanyol de titularitat estatal està integrat per 46
ports d'interès general, gestionats per 28 Autoritats Portuàries, la
coordinació de les quals i control d'eficiència correspon a l'Organisme
Públic Ports de l'Estat, òrgan depenent del Ministeri de Foment i que
té atribuïda l'execució de la política portuària del Govern
Pedro Estruga Camacho
7

8. Puertos de Interés General
Pedro Estruga Camacho
8

9. SISTEMA PORTUARIO CATALÁN:PORTS DE LA GENERALITAT
 Ports de la Generalitat, ens públic subjecte al dret privat creat l'any
1998, a partir de l'aprovació de la llei de Ports de la Generalitat de
Catalunya, i adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat de la
Generalitat de Catalunya, dirigeix, planifica i gestiona els ports
pesquers, esportius i comercials no concessionats i regula també l'ús
de les instal·lacions comercials, culturals, esportives, lúdiques i
recreatives vinculades a l'activitat portuària o marítima que
afavoreixen l'equilibri econòmic i social dels ports, les dàrsenes i les
instal·lacions marítimes. També aplica les mesures correctores
apropiades per a la protecció del mitjà natural i de la qualitat de les
aigües marítimes
Pedro Estruga Camacho
9

10. Pedro Estruga Camacho
10

11. • Sistema de retribució a la part:
• Modalitat de contractació procedent del Dret consuetudinari
entre tripulants i armadors.
• Els treballadors participen del risc empresarial.
• Dels ingressos totals (IT) procedents de la venda, se’n
dedueixen els costos variables (CV) i s’obté el Monte Mayor
(MM).
• El MM es divideix un 50% per l’armador i l’altre 50% anomenat
monte menor (mm), per la tripulació. Segons ports, pot variar el
percentatge de partició.
• El mm es parteix en parts entre tots els tripulants de
l’embarcació. La part a percebre va en funció del càrrec a bord i
es pacta inicialment amb l’armador.
• Els ingressos procedents de les captures de reballa, es
parteixen a parts iguals per armador i tripulants.

12. • La retribució salarial final per la tripulació és la part o parts
corresponents de mm més la part de reballa.
• L’armador ingressa el 50% del MM més una part de la
reballa, un cop assumides les despeses fixes empresarials,
n’obté els beneficis nets empresarials.
MM=IT-CV
mm=50%MM
Retribució tripulació=part o parts mm + part reballa
Ingressos armador= 50%MM+ part reballa
• La principal despesa variable (CV) és el combustible,
acompanyada de la seguretat social, el menjar, els olis,
lubricants i el gel.

13. • Número d’embarcacions i capacitat (28 febrer 2013):
GT: Arqueig brut (Gross Tonnage)
TRB: Arqueig net (Net Registre Tonnage)
CV: Cavalls de vapor.
BFT: Tonyina vermella
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

14. Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

15. L’evolució de la flota entre el període 2003 – 2012:
• Notable reducció de la flota.
• Destaca la disminució d’arts
menors, seguida de
l’arrossegament.
• L’acusat descens en número
d’embarcacions no és
proporcional a la disminució
de capacitat pesquera
(potència: GT, CV).
Eix d’ordenades secundari: arts menors i còmput total.
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

16. Dades bioeconòmiques 2012
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

17. Captures en kg. per llotja
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

18. Recaptació en euros per llotja
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

19. Modalitats pesqueres

20. FONT: European Cetacean Bycatch Campaign. http://www.eurocbc.org

21. Arrossegament de fons
A Catalunya es coneix amb el nom de bou. Aquestes xarxes no
necessiten tenir una gran obertura vertical, però sí horitzontal, per
poder escombrar la major quantitat de terreny possible.
Captura espècies que normalment viuen en contacte directe amb el
fons o molt a prop d’aquest.
Major impacte sobre el fons
Selectivitat: Probabilitat d’una espècie a quedar retinguda al cop
d’una xarxa de determinat mallatge.
Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

22. Proa
Part davantera del vaixell. Té forma de cunya per evitar la resistència a
l’aigua quan es troba en moviment.

23. Popa
Part posterior del vaixell on hi ha el timó i l’hèlix.

24. Estris de trincatge
Tensor: combinació de dos cargols de pas trobat i un cos d’unió, que
serveix per lligar dos parts i produir una tensió considerable. Solen ser de
ferro forjat, acer, llautó i acer inoxidable.

25. Agulla nàutica
Instrument d’orientació magnètica que ens permet seguir un rumb o una direcció.

26. Rosa magnètica
La rosa magnètica està dividida en 32 parts. Cada part forma una quarta
que té un valor de 11º 15’.

27. Llums de navegació
S’han de portar encesos des de la posta fins a la sortida del sol i sempre que
hi hagi visibilitat reduïda.

28. Regla 13 del RIPA
Buc que aconsegueix
tot buc que aconsegueixi a un altre es mantindrà apartat de la derrota
del buc aconseguit.

29. Codi ètic del pescador professional
Utilitza exclusivament arts, ormeigs i sistemes de calament autoritzats.
Respecta les vedes, les malles, els fons mínims i els horaris.
Col·labora amb l'Administració i la comunitat científica.
Utilitza arts selectius que minimitzin els rebutjos i que respectin les talles mínimes.
Valora i respecta el medi marí.
Utilitza sistemes de calament que redueixin al màxim la pèrdua dels arts de pesca i els efectes de la
pesca fantasma dels arts perduts o abandonats.
Redueix al mínim la quantitat de material a bord que pot transformar-se en deixalles.
Equipa el vaixell segons normes i mantén-lo en bones condicions operatives que garanteixin un
òptim aprofitament de l'energia i compleix amb les normes de protecció del medi marí i de
l'atmosfera.
Realitza les pràctiques de postcaptura i comercialització d'acord amb les normes de comerç i
higienicosanitàries.

30. SOSTENIBILITAT PESQUERA A NIVELL ECONÒMIC I
SOCIAL
Consum anual de
combustible
Captures / Tm
combustible consumit
La reducció de la
meitat de la flota
mundial suposaria
14 19 milions Tm
1 – 2,5 milions Tm
2 – 5 Tm
10-20 Tm
Desaparició de 100.000
llocs de feina
Desaparició de 7.000.000 –
10.000.000 llocs de feina
Font: FAO extret de Thompson 1980, http://www.fao.org/docrep/x3900e/x3900e03.htm i modificat.

31. Equipaments ambientals
Per poder fer una bona recollida de residus i fomentar les Bones Pràctiques ambientals en el port i a
mar, és imprescindible coordinar tots els agents implicats i disposar dels equipaments ambientals
adients per a cada una de les seves activitats: des del subministrament i els serveis fins al
manteniment, passant per l’activitat pesquera a mar i al port.
Reben el nom de PUNT NET, que consisteix en una àrea de recollida selectiva, on podem trobar:
- Punt Net
- Estació ecològica
- Estació d’emmagatzematge d’olis
- Reixa decantadora del varador
- Equips d’emergència

32. Treball transversal en els àmbits acadèmic, administratiu,
científic, econòmic, social i ONG’s per fer possible una gestió
racional dels recursos vius marins, permeten la recuperació
dels estocs i la seva explotació a nivells saludables, així com
millorar la comercialització.
Fomentar el progrés i transferència tecnològica en l’àmbit
marítim-pesquer. Aprofitar la innovació tecnològica per
desenvolupar una explotació dels recursos naturals més
sostenible i respectuosa ambientalment, així com per generar
noves oportunitats laborals.
En relació a la comercialització:
El 25 de juny de 2013 presentació del Projecte pilot
Fishing&Marketing Box, per part de la DGPAM.