4. Conversa sobre les ombres Jo: Sabeu què són les ombres? Lluc: Que quan camines veus lo mateix però terra o a la paret. Júlia: Son unes ombres. Si et bellugues tu et veus a tu. Jo: Què necessitem perquè surti a terra l’ombra? Miquel M.: T’has de moure i caminar. Marina: El sol. Bernat: Així et veus l’ombra. Jo: Si sortim ara veurem l’ombra Lluc: Una miqueta. Bernat: No perquè no hi ha sol. Miquel M.: Si hi ha sol les ombres s’estiren més i s’allarguen. Jo: Heu vist alguna vegada ombres? Tots: Si. Miquel de R.: Al pati de rodes. Marc: A la tele. Vicky: He vist les ombres del meu pare i la meva mare. Marina: Al pati de rodes. Bernat: Quan fa molt sol i esta baix el sol, la ombra s’allarga. Laia: Quan tu et poses a sobre del sol o més sol llavors et poses més gran o més petita. Júlia: Quan jo a vegades vaig al carrer trepitjo l’ombra de la mama. Jo: Tornem què penseu què són les ombres? Miquel M.: Que és la foscor a terra, però que no hi ha foscor i et veus a tu mateix. Bernat: I veiem la ombra dels altres. Miquel de R.: Que tu et veus a terra de color negre. Xavier: És de color negre, i jo quan dormo veig les ombres al sostre. Alejandro: Jo quan camino la meva ombra fa lo mateix i camina igual que jo. Sara: Quan obro la llum de la meva habitació tanco una miqueta i al sostre veig la meva ombra reflectida. Júlia: Quan jo camino em vaig la meva ombra i jo faig lo mateix que l’ombra. Jo: Tu fas el mateix que l’ombra o l’ombra fa el mateix que tu? Júlia: L’ombra fa el mateix que jo . Lluc: A vegades es negra perquè el petroli del carrer, també és negre.
5. Jo: Nosaltres podem fer ombres? Alejandro: Amb aquesta llum. Mira amb la mà. Jo: Per què aquí hi ha llum i fem ombra? Alejandro: Mira la meva ombra. Jo: Vosaltres no dieu que només hi ha ombra quan hi ha sol i ara perquè veiem l’ombra (amb núvols). Lluc: Perquè la llum hi ha sol. Perquè la llum se sembla al sol i fa una mica d’ombra. Júlia: Jo un dia que vaig anar en cotxe vaig veure la meva ombra. Bernat: Amb el petroli com que és una mica gris i una mica fos per això es veu la ombra. Jo: Qui t’ha explicat això ? Bernat: El meu pare. Alejandro: L’ombra és negra i està enganxada als peus. Miquel M.: Si la mà la poses al terra la ombra no es veu perquè esta tapada. Jo: Tothom té ombra? Tots: Si. Lluc: Menys els ocells perquè estan al cel. Miquel M.: Clar perquè ells estan a dalt. Miquel de R.: Amb les ungles les tapen. Miquel de R.: Perquè volen molt ràpid i no es veuen. Bernat: Només una mica. Alejandro: Els ocells no tenen ombra. Marc: Jo quan vaig al carrer i surto veig coloms que a sota tenen ombra. Miquel M.: A sota de la panxa. Jo: Si apaguem les llums i ens quedem a les fosques com podem fer ombra? Lluc: Llum, alot Bernat: Jo un dia vaig anar a una cova i a la cova vaig obrir la llanterna i va sortit ombra. Georgina: Quan els sol s’en va es veu ombra. Miquel M.: No, una miqueta. Helena G.: Quan jo vaig en cotxe jo veig l’ombra del cotxe. Miquel M.: Si no hi ha llum l’ombra no es veu, perquè és la llum que fa la ombra
11. Conclusions He portat a terme una unitat de programació que ha resultat ser curiosa, divertida, formativa tant per a ells com per a mi. Els nens han tingut una actitud d’espera, atenció i iniciativa en les activitats. I han exterioritzat els seus dubtes i descobertes personals, alhora que han respectat les explicacions dels altres companys.