1. ESCOLA SEGIMON COMAS
NOM:.............................................................................................................................
DATA:................................................................................................ CODI:
L'any de l'esquirol.
1. El rebost de l'esquirol
El dilluns, l'esquirol surt del seu niu.
I, paf! Una fulla groga li cau a sobre.
- Ui, quin mal! Ui, quina gana! Em menjaria
un bon munt d'avellanes.
I tal dit, tal fet.
Fa tres bots per aquí, fa tres bots per allí i troba tot
d'avellanes.
En cull una, en cull dues, en cull tres, en cull set.
I es troba amb un ulls que se'l miren ben de dret.
És un nen que ha anat d'excursió amb la classe.
L'esquirol no sap què fer.
Però darrere d'aquell nen n'hi ha un altre, i un
altre, i un altre, fins a trenta.

2. I l'esquirol s'espanta tant que, arreplegant les set
avellanes, fa un bot a la dreta, fa un bot a l'esquerra i
s'amaga en el seu niu.
Té tanta por, que ni esma no té de menjar.
Pensa: Menjaré demà.
I amaga, ben amagades, les avellanes al rebost.
Sabeu què
passarà el
dimarts?
El dimarts, l'esquirol surt del seu niu. I, paf!, li
cauen a sobre dues fulles grogues.
- Ui quin mal! Ui, quina gana! Em menjaria…
em menjaria un bon munt de pinyons.
I tal dit, tal fet.
Fa tres bots per aquí, fa tres bots per allà, i troba una
pinya plena de pinyons.
N'agafa un, n'agafa dos, n'agafa tres… n'agafa set.
I es troba amb uns ulls que se'l miren ben de dret.
És un home que ha anat a buscar bolets amb un
cistell.

3. L'esquirol no sap què fer.
Però darrere d'aquell boletaire n'hi ha un altre, i un
altre, i un altre, fins a deu.
I l'esquirol s'espanta tant arreplegant els set
pinyons, fa un bot a la dreta, fa un bot a l'esquerra, i
s'amaga en el seu niu.
Té tanta por que ni esma no té
de menjar.
Pensa: Menjaré demà.
I amaga ben amagats, els
pinyons en el rebost.
El dimecres, quan l'esquirol surt del seu niu, li
cauen a sobre tres fulles grogues.
– Ui, quin mal! Ui, quina gana! Em
menjaria...em menjaria un munt d'aglans.
I tal dit, tal fet.
L'esquirol va amunt i avall fins que no troba una
alzina carregada d'aglans.
En pren set, i es troba amb uns ulls que se'l miren
ben de dret.
És un home que ha anat a fer llenya amb la destral,
i l'esquirol s'espanta tant, que arreplegant els set

4. aglans, fa un bot a la dreta, fa un bot a l'esquerra i
s'amaga en el seu niu.
Té tanta por que ni esma no té de menjar.
Pensa: Menjaré demà.
I deixa, ben endreçats al rebost, els aglans.
El dijous, sortint del niu, li cauen quatre fulles
grogues a sobre, i pensa:
– Ui, quin mal! Ui, quina gana! Em
menjaria, i ben de gust, un bon munt de nous.
I ja em teniu l'esquirol corrent i botant fins al peu
d'una noguera.
Fa un bot, s'hi enfila, i abasta set nous.
I aleshores veu dos ulls que se'l miren ben de dret.
És un home que ha sortit a caçar amb la seva
escopeta.
L'esquirol no sap què fer.
Però quan el caçador veu
l'esquirol, agafa l'escopeta i
apunta, amb molta cura, cap a
ell.
L'esquirol s'espanta tant, que
arreplegant les set nous se'n va cuita corrents cap al
niu.

5. Té tanta por que ni esma no té de menjar.
Pensa: Menjaré demà.
I deixa les nous en el rebost, ben guardades.
El divendres, quan surt del niu, li cauen a sobre
cinc fulles grogues.
– Ui, quin mal! Ui, quina gana! Em
menjaria, i ben de gust, un bon munt de grans
de ginebró.
L'esquirol se'n va corrents al mig del bosc, on hi ha
les mates de ginebró, i
en cull set grans.
Però en aquell
moment veu dos ulls
que se'l miren ben de
dret.
És un home que treballa al mig del bosc fent carbó
amb tota la colla.
L'esquirol no sap què fer.
Es sent olor del fum que surt de la carbonera, i les
veus ronques dels altres carboners.
L'esquirol s'espanta tant, que arreplegant els set
grans de ginebró, i fuig corrents cap al seu niu.
Té tanta por que ni esma no té de menjar.

6. Pensa: Menjaré demà.
I cuita a desar els set grans de ginebró en el seu
rebost.
El dissabte, tot just sortint del niu, li cauen a sobre sis
fulles grogues, sis!
L'esquirol es grata el cap i pensa:
– Ui, quin mal! Ui, quina gana! Em
menjaria, i amb molt de gust, un bon munt de
castanyes.
Tot fent bots, l'esquirol s'enfila a un castanyer, i, una
per una, arrenca set castanyes. Quan ha arrencat la
setena es troba amb dos ulls que se'l miren ben de fit
a fit.
És un noi que ha anat amb la moto a passejar pel
bosc, avui que és dissabte. I se sent el
motor de la moto que fa brrooom!
Brrooom! I el soroll de la ràdio que
fa lalalalabum xim xim!
L'esquirol no sap què fer.
Però el noi clava una embranzida amb la moto i
desapareix bosc enllà.

7. L'esquirol s'espanta tant, que, cametes ajudeu-me,
cap al niu falta gent!
Té tanta por que ni esma no té de menjar.
Pensa: Menjaré demà.
I arrenglera, ben arrenglerades les castanyes al
rebost.
I avui és diumenge.
L'esquirol surt del seu niu.
I li cauen a sobre:
una fulla groga,
dues fulles grogues,
tres fulles grogues,
quatre fulles grogues,
cinc fulles grogues,
sis fulles grogues,
i set fulles grogues.
L'esquirol pensa: Set fulles grogues? Això és la tardor!
Avui és diumenge i em menjaria... em menjaria:
set avellanes,
set pinyons,
set aglans,

8. set nous,
set grans de ginebró,
set castanyes
i set...
Però és la tardor i em comença a venir son. Prou
menjaria, si no tingués son. Ja menjaré a l'hivern!
Es fica al seu niu, i es posa a dormir, sense ni mirar
el seu rebost, tant ben proveït!
Teresa Duran