1. Escola Segimon Comas
DENIP 2013 (Dia Escolar
Noviolència i la Pau)
Nom:
Data:
___________________________________________________________________
1. M'informo sobre el DENIP
DENIP
El Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP) va ser instaurat pel poeta mallorquí
Llorenç Vidal el 30 de gener de1964 i se celebra arreu del món.
Aquest dia recorda l’assassinat de Mahatma Gandhi, líder pacifista.
Mahatma Gandhi (1869-1948) va ser un advocat i polític indi que lluità per la independència
de l’Índia sense utilitzar la violència. Per manifestar-se no utilitzava les armes, sinó altres
mitjans, com fer dejunis o bé tallar el pas del tren, estirant-se, amb multitud de persones
sense armes, al llarg de les vies del tren.
Va predicar la pau de diverses maneres i, per això, va ser empresonat unes quantes
vegades.
Un cop alliberat, va patir diversos atemptats i, al final, va ser assassinat per un fanàtic hindú
(una de les religions del’Índia).
El Premi Nobel
Segurament haureu sentit a parlar sobre el premi Nobel de la Pau. El premi Nobel de la Pau
es dóna a persones que han treballat a favor d’aquesta, ja siguin polítics, escriptors,
camperols, etc. Els premis els va crear Alfred Nobel, l’inventor de la dinamita.
Nobel era un empresari que es va enriquir amb el negoci de la producció de dinamita. La
dinamita sobretot s’utilitzava per a la mineria, per excavar entrades a les mines, però també
per a la guerra. Abans de morir, se sentia culpable per la seva responsabilitat i va crear un
premi per contribuir a la pau.
2. Aprenc sobre la pau
El mapa DENIP
http://www.fundipau.org/publicacions/interior_publicacions.php?ID=17

2. 3. Un conte per aprendre el tema tot llegint:
La pedra de sopa
En un petit poble, una senyora es va emportar una gran sorpresa en veure que havia
trucat a la porta de casa seva un estranger,correctamente vestit, que li demanava
alguna cosa de menjar.
- Ho sento-va dir ella-, però ara mateix no tinc res a casa.
- No es preocupi – va dir amablemente l`estranger-,tinc una pedra de sopa a la meva
maleta, si vopstè em deixa tirar-la en una olla d’ aigua bullent, jo faré la sopa més
exquisita del món.
A la senyora li va picar la curiositat , va posar l’ olla al foc i va aanar a explicar el
secret de la pedra de sopa a les seves veïnes. Quan l’ aigua va començar a bullir, tot el
veïnat s’ havia reunit allà Pere veure aquell estranger i la seva pedra de sopa. L’
estranger va deixar caure la pedra a l’ aigua, va provar una cullerada i va exclamar:
- Huummm… Boníssim! L’ únic que li fa falta són unes quantes patates.
- Jo tinc patates a la meva cuina!- va explcamar una senyora. I en pocs minuts va tornar
amb una gran plata de patates pelades, que van tirar dintre l’ olla. Llavors, l’ estranger
va tornar a tastar la sopa -.Excel·lent! – va dir-. Si tinguéssim una mica de carn, faríem
un caldo d’ allò més bo…
Una altra veïna va surtir corrents i va tornar amb un bon tros de carn, que l¡’ estranger,
va tirar a l’ olla. Quan va tornar a tastar la sopa, va posar els ulls en blanc i va dir:
- Ah, que saborós! Si tinguéssim unes quantes verdures, seria
perfecte,absolutamente perfecte…
Una de les veïnmes va anar a casa va tornar amb una cistella plena de cebes, porros i
pastanagues. Després d’ introduir les verdures a l’ olla,l’ estranger tastar de nou el
guisat i, amb to autoritari va dir:
- La sal.
- Aquí la té- va contestar la mestressa de la casa.
A continuación va donar l’ ordre:
- Plats Pere a tothom.
La gent se’n va anar corrent a casa i va tornar amb plats i algú, fins i tot, amb pa i fruita.