SlideShare a Scribd company logo
1 of 31
Llenguatge de marques i sistemes de gestió
de la informació
Jose Mª Vispe Bestregui
CFGS 1r ASIX
INS Caparrella
 Implantació dels sistemes informàtics per
facilitar les:
◦ Tasques del treballador (informatitzant les tasques)
 Aconseguint REDUCCIÓ:
 PERSONAL
 TEMPS
 ERRORS
◦ Les preses de decisions dels dirigents, les quals es
basen en 2 tipus de dades:
 DADES INTERNES  Generades per l’empresa (ex: vendes,
estocs,etc...)
 DADES de l’ENTORN Relacionades amb la situació del
mercat, la legislació, etc...
◦ Definició
 Programari que ajuda a millorar l’activitat del negoci.
◦ Tipologia:
1. Aplicacions genèriques
 Creades amb altres finalitats, però que ajuden a l’empresa.
(ex: aplicacions ofimàtiques, navegadors web, etc..)
2. Programari a mida
 Creades específicament per a l’empresa.
 Inconvenients:
 Cal un anàlisi molt acurat per a esbrinar el que cal fer
 Es necessari un període llarg d’implantació ja que pot
haver-hi errors
 Qualsevol canvi a l’empresa implicarà un canvi al
programa per tant més despesa
3. Programari estàndard
 Creat per a poder funcionar en la majoria d’organitzacions.
 Ajuda a acomplir les necessitats comunes a les mitjanes i
petites empreses. (Ex: control d’estocs, comptabilitat,
facturació, etc..)
 Avantatges:
 ABARATIR COSTOS  perquè el programa ha estat creat
anteriorment.
 REDUCCIÓ D’IMPLANTACIÓ DEL PROGRAMARI només cal
introduir les dades per començar a treballar.
 Inconvenients:
 No s’adapten a les necessitats específiques de cada empresa
 L’empresa s’ha d’adaptar al programa.
 Perill de crear-se una ILLA INFORMÀTICA es produeix quan
es perden dades per incompatibilitat dels diversos
programaris que pugui utilitzar l’empresa.
4. ERP
 Definició:
◦ Programa integrat que permet avaluar i gestionar
un negoci.
 ERP vs. Aplicacions Tradicionals
◦ Les ERP intenten abastar tots els processos de
l’empresa en una sola aplicació, mentre que les
aplicacions tradicionals només abastien una part
del processos.
◦ Les ERP utilitzen una base de dades comuna,
mentre que amb les plicacions tradicionals la
comunicació entre els departaments havia de ser
clau per compartir les dades.
 Característiques:
1. Base de dades centralitzada  Permet focalitzar
tota la informació en una única base de dades.
Evitant:
 Illes informàtiques
 Redundància de dades
 Actualització de les dades instantània
2. Mòduls
 Són un conjunt d’aplicacions que es poden integrar
per a formar part del sistema de programari.
 Cada mòdul coincideix amb les unitats funcionals de
l’empresa (vendes, compres, inventari...)
• Avantatges de l'ús de mòduls:
• Integració en un sol programa la gestió de l’empresa.
• Reducció del temps d’aprenentatge.
• Adaptació del sistema a les necessitats de l’empresa.
• Inconvenients de l’ús de mòduls:
• Complexitat a l’hora d’implantar-ho cal la col·laboració de tota
l’empresa.
• Cal fer adaptacions:
a) L’empresa s’ha d’adaptar a l’ERP
b) La programació de l’ERP s’adapta a l’empresa.
 Dependència d’un sol proveïdor
 Tipologia
◦ Horitzontals (per funcionar en qualsevol empresa)
◦ Verticals (per funcionar en una activitat concreta)
ERP Horitzontals ERP Verticals
 Temps d’implantació
més llarg
 Mes dificultat per
resoldre parts més
específiques del sector
empresarial
 Mes hores
d’implantació Cost
superior
 Reducció del temps
d’implantació
 Contenen:
Funcionalitats
estàndards +
Necessitats concretes
de cada empresa
 Pocs canvis
d’adaptació  Cost
Inferior
 Principals programes
◦ SAP R/3
◦ Oracle:
 E-bussines Suite
 JD Edwards
◦ Microsoft Dynamics
 ERP de CODI OBERT
◦ Avantatges:
 Gratuïtat.
 Eliminació de dependència del proveïdor informàtic.
 Adaptació del programa a l’empresa (codi obert).
◦ Inconvenients
 Manca de documentació.
 Increment del temps en l’aprenentatge.
 Actualitzacions imprevisibles.
 Desaparició d’un projecte.
 Suport del programari de baixa qualitat.
 Informàtica en núvol
◦ Avantatges:
 Accés al programari a través del navegador.
 Instal·lació i manteniment extern.
 No necessita maquinari nou ni personal informàtic.
 Pagament mitjançant subscripcióReducció de costos.
 Programari sempre actualitzat.
◦ Inconvenients:
 És necessària una connexió permanent a Internet es
crea una dependència de la companyia telefònica.
 Un problema dels servidors de l’empresa allotjada
comportarà una aturada de l’empresa.
 Es poden perdre dades ja que estan emmagatzemades
en un lloc remot.
 Es poden donar problemes legals, ja que les dades
poden estar en servidors d’un altre païs Infringint la
llei de protecció de dades de caràcter personal.
 Implantació d’un ERP
◦ Existeixen molts programes ERP i cal saber triar-ne el
millor per a l’empresa. El temps d’adaptació variarà
segons el que elegim.
◦ Cal un temps de PARAMETRITZACIO i MODIFICACIÓ dels
ERP abans de començar a utilitzar-ho.
◦ La implicació de totes les àrees de l’empresa és molt
important per a l’ERP solucioni totes les necessitats dels
treballadors.
◦ Cal transpasar totes les dades del programa anterior a
l’ERP.
◦ Una EMPRESA INTEGRADORA ajudarà a la implantació de
l’ERP i als canvis que hagi de fer l’empresa (maquinari,
programari, etc..)
 Funcionament de l’OPEN ERP
◦ És de codi obert i està desenvolupat amb llengutage
Phyton.
◦ Les dades i la configuració del programa
s’emmagatzemen en bases de dades de codi obert
 POSTGRESQL
◦ Hi ha una gran diversitat de mòduls: compres,
fabricació, gestió de magatzems, comptabilitat,
RRHH...
◦ Característiques de l’OPEN ERP
 INTERFICIE Totes les funcions tenen aspectes similars per a
reduir les hores d’aprenentatge. L’entrada de dades es fa
mitjançant formularis i es poden modificar segons les
preferències de l’empresa.
 AUTOMATITZACIÓ DE PROCESSOS  El programa respon
davant d’una situació sense la intervenció d’un treballador.
(Ex: reposar un article quan no queden existències)
 GESTIO D’USUARIS  Es pot definir el perfil de cada usuari.
 GENERACIÓ D’ESTADÍSTIQUES  Visualització dels resultats
de l’empresa.
 DADES EXTERNES  Es poden exportar les dades a diversos
formats (Html, Pdf, etc...)
 Aquest tipus de programari tendeix a:
◦ INTERFÍCIES PERSONALITZADES que puguin ser
utilitzades des de diferents dispositius.
◦ SERVEIS NÚVOL  més còmode per a l’empresa.
 Definició: Conjunt de tecnologies que permeten
emmagatzemar tots els recursos a Internet.
Simplifica la distribució de càrregues de treball ,
és a dir, combina diversos sistemes a partir de
xarxes locals per repartir una tasca entre
diversos servidors i estacions de treball. I així
aconseguir els resultats d’una màquina potent.
 Idea de núvol: sorgeix de la idea de xarxes o
connexions a Internet. Els pioners varen ser IBM i
HP que llogaven l’ús dels ordinadors per a dur a
terme tasques complexes.
 Amazon disposava d’una infraestructura
informàtica molt potent. Observà que només
utilitzava el 20% dels recursos per donar
serveis als clients. Llavors va decidir crear
AMAZON WEB SERIES per emprar l’altre 80%
dels recursos en virtulització (maquina
virtual).
1. UBIQUÏTAT  El client pot connectar-se a través de qualsevol
dispositiu i qualsevol lloc. Això permet que en cas de fallida
del servei, el client pot ser reconnectat sense que s’enadoni a
un altre servidor per accedir a l' informació.
2. INFRAESTRUCTURA INFORMÀTICA  Ja no fan falta grans parcs
informàtics. Amb un sol ordinador es pot control·lar tota la
infraestructura informàtica. Si s’escau, només fa falta
contractar més recursos. L'accés a la gestió de recursos es fa
mitjançant una plicació.
3. ADAPTACIÓ A LES NECESSITATS  Tradicionalment, anava per
contractes mensuals provocant que el client s’adaptés a la
oferta. Ara, cada client contracta allò que l’interessa fent un
clic i modificar-la quan vulgui.
4. REDUCCIÓ DE COSTOS  Com el client contracta de manera
immediata allò que necessita i durant el temps que faci falta,
comportarà una reducció de la despesa. A més a més, com el
que necessita no és físic, sinó virtual, també es redueixen
costos de maquinari.
1. PÚBLICS:
◦ Són administrats per un proveïdor i no pel client
que en fa us.
◦ El client no necessita un espai físic perquè tot el
que emmagatzema es troba al núvol.
◦ El proveïdor s’encarrega del manteniment i
d’actualitzar el maquinari.
◦ Ex: AMAZON WEB SERVICES
2. COMUNITARIS:
◦ Un grup d’organitzacions comparteixen la
infraestructura amb una finalitat en comú.
◦ Es dóna molt en les empreses del mateix sector.
◦ Els costos les reparteixen entre elles.
◦ USCAR (Ford, Chrysler, General Motors). Les tres
empreses comparteixen els recursos del núvol.
3. PRIVATS:
◦ El client és l’únic que utilitza el núvol, i no el comparteix amb cap altra
empresa.
◦ Sorgeix pel recel de molts clients ha deixar les seves dades a tercers.
◦ Avantatges:
 Privacitat
 Possibilitat de revendre recursos no necessaris.
 Redirigir tasques d’ordinadors (aquells que estiguin més se’ls redirigeix
les tasques als que ho estan menys)
◦ Inconvenients:
 Requereix una gran destresa per crear-la.
 En cas de que alguns dels recursos necessaris s’acabin, l’obtenció de nous
recursos seria més llarga i caldria més despesa econòmica i més espai
físic.
◦ Eines com l’VMWare o Vshere permeten crear un núvol privat.
4. HÍBRIDS
◦ Són aquells clients que tenen una part al núvol privat i una altra al
privat
1. SaaS (Software as a Service)  Programari com a servei
◦ Son les aplicacions instal·lades pel proveïdor en el seu sistema
i que ja estan preparades per a que les utilitzin en qualsevol
moment.
◦ A través d’una aplicació web i pagant una quota o drets d’ús el
client pot accedir al programa. Els preus van en consonància
amb els recursos que necessiti l’empresa  cost més baix
perquè no ha de pagar per tota una suite completa.
◦ No requereix cap instal·lació.
◦ Es pot accedir a través de qualsevol dispositiu i en qualsevol
moment.
◦ No són programes complexos i, per tant, no és requereix de
personal informàtic. Tot i que en alguns entorns empresarial és
recomanable.
◦ EX: Gmail, Hotmail, Google Docs...
2. PaaS (“Plataform as a Service”) Plataforma
com a servei
◦ Els serveis del núvol ofereixen un entorn de
desenvolupament en que l’usuari pot crear les seves
aplicacions i un entorn per poder desplegar les
aplicacions desenvolupades.
◦ Aquests sistemes ofereixen algun tipus d’API que
simplifiquen el desenvolupament de les aplicacions,
però que a cada proveïdor és diferent( no hi ha un
estàndard).
◦ Per tant, què ens ofereixen aquest tipus de Núvol?
 Servei de Base de dades.
 Espai d’emmagatzematge.
 Sistema de desenvolupament col·laboratiu (per a
permetre als desenvolupadors treballar alhora)
◦ Ex: Windows Azure, Google App Engine, etc...
3. IaaS (“Infraestructure as a Service”) 
Infraestructura com a servei
◦ Ofereixen la possibilitat de crear la infraestructura
informàtica de l’organització del núvol.
◦ El client controla tot: el sistema operatiu, els
programes, qui controla el sistema i qui el
gestiona.
◦ Per tant, el proveïdor cedeix el control de la
màquina.
◦ S’aconsegueix una reducció dels costos perquè...
 No cal fer cap inversió en maquinari.
 No cal fer cap inversió en l’estructura de la xarxa.
 No cal tenir coneixements d’administració de xarxes.
◦ Hosting (allotjament de serveis) vs Iaas
 HOSTING:
 Dificultat a l’hora de canviar de servei en moments
puntuals.
 Gestió total del proveïdor.
 Preus Fixos.
 IaaS:
 L’usuari decideix la seva pròpia estructura:
 Quines característiques tindrà el sistema.
 Quins programes i sistema operatiu instal·larà.
 Com gestionar el Sistema Operatiu.
 L’usuari paga les despeses segons l’ús i la capacitat que
contracti.
 Resistències a l’adopció de la informàtica del núvol
per part de les empreses. Repassem els principals
motius:
◦ Seguretat i disponibilitat de les dades.
◦ Captivitat d’un proveïdor.
◦ Aspectes legals de l’emmagatzematge de dades.
 Privacitat i seguretat de les dades
◦ Accés a les dades  sempre i quan no es produeixi un
error amb la connexió a Internet o amb el proveïdor del
núvol.
◦ Recuperació de dades en cas de fallida del proveïdor  és
pràcticament impossible que el proveïdor caigui en fallida
ja que abans de crear el núvol s’investiga l’estabilitat i
capacitat del proveïdor.
◦ Garantia de que un tercer no pugui accedir a les dades.
 Captivitat en el proveïdor
◦ No existeix un estàndard, per tant, cada proveïdor
segueix el seu propi patró a l’hora de crear una
aplicació.
◦ En cas de fer un canvi de xarxa cal fer...
 Configurar la xarxa i mecanismes de seguretat en el
nou proveïdor, adaptant-se a les seves eines.
 Tornar a crear l’aplicació en el nou proveïdor.
 Comprovar que l’aplicació nova funciona igual que la
de l’antic proveïdor.
 Traslladar les dades del proveïdor antic amb els
mecanismes de seguretat.
 Aspectes legals
◦ Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)
 Aspectes de la llei a tenir en compte:
 Les transferències de dades han de ser entre països que
segueixen la mateixa legislació que la espanyola.
 Hi ha d’haver un responsable de les dades que garanteixi
la integritat i la confidencialitat de les dades.
 El proveïdor ha de dur a terme una sèrie de normes i
mecanismes per protegir les dades.

More Related Content

What's hot

Presentacio slidshare fran_j_r
Presentacio slidshare fran_j_rPresentacio slidshare fran_j_r
Presentacio slidshare fran_j_rFran Jiménez
 
Sistemesgestioempresarial
SistemesgestioempresarialSistemesgestioempresarial
Sistemesgestioempresarialalexturcu
 
Sistemes de gestió empresarial
Sistemes de gestió empresarialSistemes de gestió empresarial
Sistemes de gestió empresarialJoel Farran
 
Sistemesdegestio
SistemesdegestioSistemesdegestio
Sistemesdegestioalexturcu
 
La consolidació dels serveis informàtics
La consolidació dels serveis informàticsLa consolidació dels serveis informàtics
La consolidació dels serveis informàticsMicroblau
 
Cfgs administració de sistemes informàtics en xarxa
Cfgs   administració de sistemes informàtics en xarxaCfgs   administració de sistemes informàtics en xarxa
Cfgs administració de sistemes informàtics en xarxaaleixv
 

What's hot (9)

Presentacio slidshare fran_j_r
Presentacio slidshare fran_j_rPresentacio slidshare fran_j_r
Presentacio slidshare fran_j_r
 
Sistemesgestioempresarial
SistemesgestioempresarialSistemesgestioempresarial
Sistemesgestioempresarial
 
Sistemes de gestió empresarial
Sistemes de gestió empresarialSistemes de gestió empresarial
Sistemes de gestió empresarial
 
Sistemesdegestio
SistemesdegestioSistemesdegestio
Sistemesdegestio
 
Resum final Lliuelles
Resum final LliuellesResum final Lliuelles
Resum final Lliuelles
 
Resum_Xavi_Lliulles_UF3
Resum_Xavi_Lliulles_UF3Resum_Xavi_Lliulles_UF3
Resum_Xavi_Lliulles_UF3
 
La consolidació dels serveis informàtics
La consolidació dels serveis informàticsLa consolidació dels serveis informàtics
La consolidació dels serveis informàtics
 
Resum lluelles xavi_uf3
Resum lluelles xavi_uf3Resum lluelles xavi_uf3
Resum lluelles xavi_uf3
 
Cfgs administració de sistemes informàtics en xarxa
Cfgs   administració de sistemes informàtics en xarxaCfgs   administració de sistemes informàtics en xarxa
Cfgs administració de sistemes informàtics en xarxa
 

Similar to Sistemes de gestió empresarial

SISTEMES EMPRESARIALS DE GESTIÓ D'INFORMACIO
SISTEMES EMPRESARIALS DE GESTIÓ D'INFORMACIOSISTEMES EMPRESARIALS DE GESTIÓ D'INFORMACIO
SISTEMES EMPRESARIALS DE GESTIÓ D'INFORMACIOvgr22
 
Resum
ResumResum
ResumOcraa
 
Alexandracg uf4 sistemes_de_gestió_empresarial
Alexandracg uf4 sistemes_de_gestió_empresarialAlexandracg uf4 sistemes_de_gestió_empresarial
Alexandracg uf4 sistemes_de_gestió_empresarialAlexandra C G
 
Exercici 2 cloud computing uoc
Exercici 2 cloud computing uocExercici 2 cloud computing uoc
Exercici 2 cloud computing uocjbvuoc
 
Alta disponibilitat i Virtualització
Alta disponibilitat i VirtualitzacióAlta disponibilitat i Virtualització
Alta disponibilitat i VirtualitzacióNania87
 
Cloud computing rgaliano
Cloud computing rgalianoCloud computing rgaliano
Cloud computing rgalianorgaliano
 
Estructura client-servidor
Estructura client-servidorEstructura client-servidor
Estructura client-servidorpaulacampanag
 
Programari lliure - Eines de baix cost per a la PIME
Programari lliure - Eines de baix cost per a la PIMEProgramari lliure - Eines de baix cost per a la PIME
Programari lliure - Eines de baix cost per a la PIMEDigital Granollers
 

Similar to Sistemes de gestió empresarial (20)

Presentación1
Presentación1Presentación1
Presentación1
 
SISTEMES EMPRESARIALS DE GESTIÓ D'INFORMACIO
SISTEMES EMPRESARIALS DE GESTIÓ D'INFORMACIOSISTEMES EMPRESARIALS DE GESTIÓ D'INFORMACIO
SISTEMES EMPRESARIALS DE GESTIÓ D'INFORMACIO
 
Resum
ResumResum
Resum
 
ASIX
ASIXASIX
ASIX
 
Alexandracg uf4 sistemes_de_gestió_empresarial
Alexandracg uf4 sistemes_de_gestió_empresarialAlexandracg uf4 sistemes_de_gestió_empresarial
Alexandracg uf4 sistemes_de_gestió_empresarial
 
Resum uf4
Resum uf4Resum uf4
Resum uf4
 
Cloud computing
Cloud computingCloud computing
Cloud computing
 
Resumen
ResumenResumen
Resumen
 
Cloud computing
Cloud computingCloud computing
Cloud computing
 
Exercici 2 cloud computing uoc
Exercici 2 cloud computing uocExercici 2 cloud computing uoc
Exercici 2 cloud computing uoc
 
Alta disponibilitat i Virtualització
Alta disponibilitat i VirtualitzacióAlta disponibilitat i Virtualització
Alta disponibilitat i Virtualització
 
Cloud 2
Cloud 2Cloud 2
Cloud 2
 
Sistemes de gestio empresarial
Sistemes de gestio empresarialSistemes de gestio empresarial
Sistemes de gestio empresarial
 
Cloud usos pros_contres_jgv
Cloud usos pros_contres_jgvCloud usos pros_contres_jgv
Cloud usos pros_contres_jgv
 
Cloud computing rgaliano
Cloud computing rgalianoCloud computing rgaliano
Cloud computing rgaliano
 
Estructura client-servidor
Estructura client-servidorEstructura client-servidor
Estructura client-servidor
 
Estructura Client Servidor
Estructura Client ServidorEstructura Client Servidor
Estructura Client Servidor
 
Cloud computing
Cloud computingCloud computing
Cloud computing
 
Cloud computing
Cloud computingCloud computing
Cloud computing
 
Programari lliure - Eines de baix cost per a la PIME
Programari lliure - Eines de baix cost per a la PIMEProgramari lliure - Eines de baix cost per a la PIME
Programari lliure - Eines de baix cost per a la PIME
 

Sistemes de gestió empresarial

  • 1. Llenguatge de marques i sistemes de gestió de la informació Jose Mª Vispe Bestregui CFGS 1r ASIX INS Caparrella
  • 2.
  • 3.  Implantació dels sistemes informàtics per facilitar les: ◦ Tasques del treballador (informatitzant les tasques)  Aconseguint REDUCCIÓ:  PERSONAL  TEMPS  ERRORS ◦ Les preses de decisions dels dirigents, les quals es basen en 2 tipus de dades:  DADES INTERNES  Generades per l’empresa (ex: vendes, estocs,etc...)  DADES de l’ENTORN Relacionades amb la situació del mercat, la legislació, etc...
  • 4. ◦ Definició  Programari que ajuda a millorar l’activitat del negoci. ◦ Tipologia: 1. Aplicacions genèriques  Creades amb altres finalitats, però que ajuden a l’empresa. (ex: aplicacions ofimàtiques, navegadors web, etc..) 2. Programari a mida  Creades específicament per a l’empresa.  Inconvenients:  Cal un anàlisi molt acurat per a esbrinar el que cal fer  Es necessari un període llarg d’implantació ja que pot haver-hi errors  Qualsevol canvi a l’empresa implicarà un canvi al programa per tant més despesa
  • 5. 3. Programari estàndard  Creat per a poder funcionar en la majoria d’organitzacions.  Ajuda a acomplir les necessitats comunes a les mitjanes i petites empreses. (Ex: control d’estocs, comptabilitat, facturació, etc..)  Avantatges:  ABARATIR COSTOS  perquè el programa ha estat creat anteriorment.  REDUCCIÓ D’IMPLANTACIÓ DEL PROGRAMARI només cal introduir les dades per començar a treballar.  Inconvenients:  No s’adapten a les necessitats específiques de cada empresa  L’empresa s’ha d’adaptar al programa.  Perill de crear-se una ILLA INFORMÀTICA es produeix quan es perden dades per incompatibilitat dels diversos programaris que pugui utilitzar l’empresa. 4. ERP
  • 6.  Definició: ◦ Programa integrat que permet avaluar i gestionar un negoci.  ERP vs. Aplicacions Tradicionals ◦ Les ERP intenten abastar tots els processos de l’empresa en una sola aplicació, mentre que les aplicacions tradicionals només abastien una part del processos. ◦ Les ERP utilitzen una base de dades comuna, mentre que amb les plicacions tradicionals la comunicació entre els departaments havia de ser clau per compartir les dades.
  • 7.  Característiques: 1. Base de dades centralitzada  Permet focalitzar tota la informació en una única base de dades. Evitant:  Illes informàtiques  Redundància de dades  Actualització de les dades instantània 2. Mòduls  Són un conjunt d’aplicacions que es poden integrar per a formar part del sistema de programari.  Cada mòdul coincideix amb les unitats funcionals de l’empresa (vendes, compres, inventari...)
  • 8. • Avantatges de l'ús de mòduls: • Integració en un sol programa la gestió de l’empresa. • Reducció del temps d’aprenentatge. • Adaptació del sistema a les necessitats de l’empresa. • Inconvenients de l’ús de mòduls: • Complexitat a l’hora d’implantar-ho cal la col·laboració de tota l’empresa. • Cal fer adaptacions: a) L’empresa s’ha d’adaptar a l’ERP b) La programació de l’ERP s’adapta a l’empresa.  Dependència d’un sol proveïdor  Tipologia ◦ Horitzontals (per funcionar en qualsevol empresa) ◦ Verticals (per funcionar en una activitat concreta)
  • 9. ERP Horitzontals ERP Verticals  Temps d’implantació més llarg  Mes dificultat per resoldre parts més específiques del sector empresarial  Mes hores d’implantació Cost superior  Reducció del temps d’implantació  Contenen: Funcionalitats estàndards + Necessitats concretes de cada empresa  Pocs canvis d’adaptació  Cost Inferior
  • 10.  Principals programes ◦ SAP R/3 ◦ Oracle:  E-bussines Suite  JD Edwards ◦ Microsoft Dynamics
  • 11.  ERP de CODI OBERT ◦ Avantatges:  Gratuïtat.  Eliminació de dependència del proveïdor informàtic.  Adaptació del programa a l’empresa (codi obert). ◦ Inconvenients  Manca de documentació.  Increment del temps en l’aprenentatge.  Actualitzacions imprevisibles.  Desaparició d’un projecte.  Suport del programari de baixa qualitat.
  • 12.  Informàtica en núvol ◦ Avantatges:  Accés al programari a través del navegador.  Instal·lació i manteniment extern.  No necessita maquinari nou ni personal informàtic.  Pagament mitjançant subscripcióReducció de costos.  Programari sempre actualitzat.
  • 13. ◦ Inconvenients:  És necessària una connexió permanent a Internet es crea una dependència de la companyia telefònica.  Un problema dels servidors de l’empresa allotjada comportarà una aturada de l’empresa.  Es poden perdre dades ja que estan emmagatzemades en un lloc remot.  Es poden donar problemes legals, ja que les dades poden estar en servidors d’un altre païs Infringint la llei de protecció de dades de caràcter personal.
  • 14.  Implantació d’un ERP ◦ Existeixen molts programes ERP i cal saber triar-ne el millor per a l’empresa. El temps d’adaptació variarà segons el que elegim. ◦ Cal un temps de PARAMETRITZACIO i MODIFICACIÓ dels ERP abans de començar a utilitzar-ho. ◦ La implicació de totes les àrees de l’empresa és molt important per a l’ERP solucioni totes les necessitats dels treballadors. ◦ Cal transpasar totes les dades del programa anterior a l’ERP. ◦ Una EMPRESA INTEGRADORA ajudarà a la implantació de l’ERP i als canvis que hagi de fer l’empresa (maquinari, programari, etc..)
  • 15.  Funcionament de l’OPEN ERP ◦ És de codi obert i està desenvolupat amb llengutage Phyton. ◦ Les dades i la configuració del programa s’emmagatzemen en bases de dades de codi obert  POSTGRESQL ◦ Hi ha una gran diversitat de mòduls: compres, fabricació, gestió de magatzems, comptabilitat, RRHH...
  • 16. ◦ Característiques de l’OPEN ERP  INTERFICIE Totes les funcions tenen aspectes similars per a reduir les hores d’aprenentatge. L’entrada de dades es fa mitjançant formularis i es poden modificar segons les preferències de l’empresa.  AUTOMATITZACIÓ DE PROCESSOS  El programa respon davant d’una situació sense la intervenció d’un treballador. (Ex: reposar un article quan no queden existències)  GESTIO D’USUARIS  Es pot definir el perfil de cada usuari.  GENERACIÓ D’ESTADÍSTIQUES  Visualització dels resultats de l’empresa.  DADES EXTERNES  Es poden exportar les dades a diversos formats (Html, Pdf, etc...)
  • 17.  Aquest tipus de programari tendeix a: ◦ INTERFÍCIES PERSONALITZADES que puguin ser utilitzades des de diferents dispositius. ◦ SERVEIS NÚVOL  més còmode per a l’empresa.
  • 18.
  • 19.  Definició: Conjunt de tecnologies que permeten emmagatzemar tots els recursos a Internet. Simplifica la distribució de càrregues de treball , és a dir, combina diversos sistemes a partir de xarxes locals per repartir una tasca entre diversos servidors i estacions de treball. I així aconseguir els resultats d’una màquina potent.  Idea de núvol: sorgeix de la idea de xarxes o connexions a Internet. Els pioners varen ser IBM i HP que llogaven l’ús dels ordinadors per a dur a terme tasques complexes.
  • 20.  Amazon disposava d’una infraestructura informàtica molt potent. Observà que només utilitzava el 20% dels recursos per donar serveis als clients. Llavors va decidir crear AMAZON WEB SERIES per emprar l’altre 80% dels recursos en virtulització (maquina virtual).
  • 21. 1. UBIQUÏTAT  El client pot connectar-se a través de qualsevol dispositiu i qualsevol lloc. Això permet que en cas de fallida del servei, el client pot ser reconnectat sense que s’enadoni a un altre servidor per accedir a l' informació. 2. INFRAESTRUCTURA INFORMÀTICA  Ja no fan falta grans parcs informàtics. Amb un sol ordinador es pot control·lar tota la infraestructura informàtica. Si s’escau, només fa falta contractar més recursos. L'accés a la gestió de recursos es fa mitjançant una plicació. 3. ADAPTACIÓ A LES NECESSITATS  Tradicionalment, anava per contractes mensuals provocant que el client s’adaptés a la oferta. Ara, cada client contracta allò que l’interessa fent un clic i modificar-la quan vulgui. 4. REDUCCIÓ DE COSTOS  Com el client contracta de manera immediata allò que necessita i durant el temps que faci falta, comportarà una reducció de la despesa. A més a més, com el que necessita no és físic, sinó virtual, també es redueixen costos de maquinari.
  • 22. 1. PÚBLICS: ◦ Són administrats per un proveïdor i no pel client que en fa us. ◦ El client no necessita un espai físic perquè tot el que emmagatzema es troba al núvol. ◦ El proveïdor s’encarrega del manteniment i d’actualitzar el maquinari. ◦ Ex: AMAZON WEB SERVICES
  • 23. 2. COMUNITARIS: ◦ Un grup d’organitzacions comparteixen la infraestructura amb una finalitat en comú. ◦ Es dóna molt en les empreses del mateix sector. ◦ Els costos les reparteixen entre elles. ◦ USCAR (Ford, Chrysler, General Motors). Les tres empreses comparteixen els recursos del núvol.
  • 24. 3. PRIVATS: ◦ El client és l’únic que utilitza el núvol, i no el comparteix amb cap altra empresa. ◦ Sorgeix pel recel de molts clients ha deixar les seves dades a tercers. ◦ Avantatges:  Privacitat  Possibilitat de revendre recursos no necessaris.  Redirigir tasques d’ordinadors (aquells que estiguin més se’ls redirigeix les tasques als que ho estan menys) ◦ Inconvenients:  Requereix una gran destresa per crear-la.  En cas de que alguns dels recursos necessaris s’acabin, l’obtenció de nous recursos seria més llarga i caldria més despesa econòmica i més espai físic. ◦ Eines com l’VMWare o Vshere permeten crear un núvol privat. 4. HÍBRIDS ◦ Són aquells clients que tenen una part al núvol privat i una altra al privat
  • 25. 1. SaaS (Software as a Service)  Programari com a servei ◦ Son les aplicacions instal·lades pel proveïdor en el seu sistema i que ja estan preparades per a que les utilitzin en qualsevol moment. ◦ A través d’una aplicació web i pagant una quota o drets d’ús el client pot accedir al programa. Els preus van en consonància amb els recursos que necessiti l’empresa  cost més baix perquè no ha de pagar per tota una suite completa. ◦ No requereix cap instal·lació. ◦ Es pot accedir a través de qualsevol dispositiu i en qualsevol moment. ◦ No són programes complexos i, per tant, no és requereix de personal informàtic. Tot i que en alguns entorns empresarial és recomanable. ◦ EX: Gmail, Hotmail, Google Docs...
  • 26. 2. PaaS (“Plataform as a Service”) Plataforma com a servei ◦ Els serveis del núvol ofereixen un entorn de desenvolupament en que l’usuari pot crear les seves aplicacions i un entorn per poder desplegar les aplicacions desenvolupades. ◦ Aquests sistemes ofereixen algun tipus d’API que simplifiquen el desenvolupament de les aplicacions, però que a cada proveïdor és diferent( no hi ha un estàndard). ◦ Per tant, què ens ofereixen aquest tipus de Núvol?  Servei de Base de dades.  Espai d’emmagatzematge.  Sistema de desenvolupament col·laboratiu (per a permetre als desenvolupadors treballar alhora) ◦ Ex: Windows Azure, Google App Engine, etc...
  • 27. 3. IaaS (“Infraestructure as a Service”)  Infraestructura com a servei ◦ Ofereixen la possibilitat de crear la infraestructura informàtica de l’organització del núvol. ◦ El client controla tot: el sistema operatiu, els programes, qui controla el sistema i qui el gestiona. ◦ Per tant, el proveïdor cedeix el control de la màquina. ◦ S’aconsegueix una reducció dels costos perquè...  No cal fer cap inversió en maquinari.  No cal fer cap inversió en l’estructura de la xarxa.  No cal tenir coneixements d’administració de xarxes.
  • 28. ◦ Hosting (allotjament de serveis) vs Iaas  HOSTING:  Dificultat a l’hora de canviar de servei en moments puntuals.  Gestió total del proveïdor.  Preus Fixos.  IaaS:  L’usuari decideix la seva pròpia estructura:  Quines característiques tindrà el sistema.  Quins programes i sistema operatiu instal·larà.  Com gestionar el Sistema Operatiu.  L’usuari paga les despeses segons l’ús i la capacitat que contracti.
  • 29.  Resistències a l’adopció de la informàtica del núvol per part de les empreses. Repassem els principals motius: ◦ Seguretat i disponibilitat de les dades. ◦ Captivitat d’un proveïdor. ◦ Aspectes legals de l’emmagatzematge de dades.  Privacitat i seguretat de les dades ◦ Accés a les dades  sempre i quan no es produeixi un error amb la connexió a Internet o amb el proveïdor del núvol. ◦ Recuperació de dades en cas de fallida del proveïdor  és pràcticament impossible que el proveïdor caigui en fallida ja que abans de crear el núvol s’investiga l’estabilitat i capacitat del proveïdor. ◦ Garantia de que un tercer no pugui accedir a les dades.
  • 30.  Captivitat en el proveïdor ◦ No existeix un estàndard, per tant, cada proveïdor segueix el seu propi patró a l’hora de crear una aplicació. ◦ En cas de fer un canvi de xarxa cal fer...  Configurar la xarxa i mecanismes de seguretat en el nou proveïdor, adaptant-se a les seves eines.  Tornar a crear l’aplicació en el nou proveïdor.  Comprovar que l’aplicació nova funciona igual que la de l’antic proveïdor.  Traslladar les dades del proveïdor antic amb els mecanismes de seguretat.
  • 31.  Aspectes legals ◦ Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)  Aspectes de la llei a tenir en compte:  Les transferències de dades han de ser entre països que segueixen la mateixa legislació que la espanyola.  Hi ha d’haver un responsable de les dades que garanteixi la integritat i la confidencialitat de les dades.  El proveïdor ha de dur a terme una sèrie de normes i mecanismes per protegir les dades.