Programari lliure - Eines de baix cost per a la PIME
Sistemes de gestió empresarial
1. Llenguatge de marques i sistemes de gestió
de la informació
Jose Mª Vispe Bestregui
CFGS 1r ASIX
INS Caparrella
2.
3. Implantació dels sistemes informàtics per
facilitar les:
◦ Tasques del treballador (informatitzant les tasques)
Aconseguint REDUCCIÓ:
PERSONAL
TEMPS
ERRORS
◦ Les preses de decisions dels dirigents, les quals es
basen en 2 tipus de dades:
DADES INTERNES Generades per l’empresa (ex: vendes,
estocs,etc...)
DADES de l’ENTORN Relacionades amb la situació del
mercat, la legislació, etc...
4. ◦ Definició
Programari que ajuda a millorar l’activitat del negoci.
◦ Tipologia:
1. Aplicacions genèriques
Creades amb altres finalitats, però que ajuden a l’empresa.
(ex: aplicacions ofimàtiques, navegadors web, etc..)
2. Programari a mida
Creades específicament per a l’empresa.
Inconvenients:
Cal un anàlisi molt acurat per a esbrinar el que cal fer
Es necessari un període llarg d’implantació ja que pot
haver-hi errors
Qualsevol canvi a l’empresa implicarà un canvi al
programa per tant més despesa
5. 3. Programari estàndard
Creat per a poder funcionar en la majoria d’organitzacions.
Ajuda a acomplir les necessitats comunes a les mitjanes i
petites empreses. (Ex: control d’estocs, comptabilitat,
facturació, etc..)
Avantatges:
ABARATIR COSTOS perquè el programa ha estat creat
anteriorment.
REDUCCIÓ D’IMPLANTACIÓ DEL PROGRAMARI només cal
introduir les dades per començar a treballar.
Inconvenients:
No s’adapten a les necessitats específiques de cada empresa
L’empresa s’ha d’adaptar al programa.
Perill de crear-se una ILLA INFORMÀTICA es produeix quan
es perden dades per incompatibilitat dels diversos
programaris que pugui utilitzar l’empresa.
4. ERP
6. Definició:
◦ Programa integrat que permet avaluar i gestionar
un negoci.
ERP vs. Aplicacions Tradicionals
◦ Les ERP intenten abastar tots els processos de
l’empresa en una sola aplicació, mentre que les
aplicacions tradicionals només abastien una part
del processos.
◦ Les ERP utilitzen una base de dades comuna,
mentre que amb les plicacions tradicionals la
comunicació entre els departaments havia de ser
clau per compartir les dades.
7. Característiques:
1. Base de dades centralitzada Permet focalitzar
tota la informació en una única base de dades.
Evitant:
Illes informàtiques
Redundància de dades
Actualització de les dades instantània
2. Mòduls
Són un conjunt d’aplicacions que es poden integrar
per a formar part del sistema de programari.
Cada mòdul coincideix amb les unitats funcionals de
l’empresa (vendes, compres, inventari...)
8. • Avantatges de l'ús de mòduls:
• Integració en un sol programa la gestió de l’empresa.
• Reducció del temps d’aprenentatge.
• Adaptació del sistema a les necessitats de l’empresa.
• Inconvenients de l’ús de mòduls:
• Complexitat a l’hora d’implantar-ho cal la col·laboració de tota
l’empresa.
• Cal fer adaptacions:
a) L’empresa s’ha d’adaptar a l’ERP
b) La programació de l’ERP s’adapta a l’empresa.
Dependència d’un sol proveïdor
Tipologia
◦ Horitzontals (per funcionar en qualsevol empresa)
◦ Verticals (per funcionar en una activitat concreta)
9. ERP Horitzontals ERP Verticals
Temps d’implantació
més llarg
Mes dificultat per
resoldre parts més
específiques del sector
empresarial
Mes hores
d’implantació Cost
superior
Reducció del temps
d’implantació
Contenen:
Funcionalitats
estàndards +
Necessitats concretes
de cada empresa
Pocs canvis
d’adaptació Cost
Inferior
11. ERP de CODI OBERT
◦ Avantatges:
Gratuïtat.
Eliminació de dependència del proveïdor informàtic.
Adaptació del programa a l’empresa (codi obert).
◦ Inconvenients
Manca de documentació.
Increment del temps en l’aprenentatge.
Actualitzacions imprevisibles.
Desaparició d’un projecte.
Suport del programari de baixa qualitat.
12. Informàtica en núvol
◦ Avantatges:
Accés al programari a través del navegador.
Instal·lació i manteniment extern.
No necessita maquinari nou ni personal informàtic.
Pagament mitjançant subscripcióReducció de costos.
Programari sempre actualitzat.
13. ◦ Inconvenients:
És necessària una connexió permanent a Internet es
crea una dependència de la companyia telefònica.
Un problema dels servidors de l’empresa allotjada
comportarà una aturada de l’empresa.
Es poden perdre dades ja que estan emmagatzemades
en un lloc remot.
Es poden donar problemes legals, ja que les dades
poden estar en servidors d’un altre païs Infringint la
llei de protecció de dades de caràcter personal.
14. Implantació d’un ERP
◦ Existeixen molts programes ERP i cal saber triar-ne el
millor per a l’empresa. El temps d’adaptació variarà
segons el que elegim.
◦ Cal un temps de PARAMETRITZACIO i MODIFICACIÓ dels
ERP abans de començar a utilitzar-ho.
◦ La implicació de totes les àrees de l’empresa és molt
important per a l’ERP solucioni totes les necessitats dels
treballadors.
◦ Cal transpasar totes les dades del programa anterior a
l’ERP.
◦ Una EMPRESA INTEGRADORA ajudarà a la implantació de
l’ERP i als canvis que hagi de fer l’empresa (maquinari,
programari, etc..)
15. Funcionament de l’OPEN ERP
◦ És de codi obert i està desenvolupat amb llengutage
Phyton.
◦ Les dades i la configuració del programa
s’emmagatzemen en bases de dades de codi obert
POSTGRESQL
◦ Hi ha una gran diversitat de mòduls: compres,
fabricació, gestió de magatzems, comptabilitat,
RRHH...
16. ◦ Característiques de l’OPEN ERP
INTERFICIE Totes les funcions tenen aspectes similars per a
reduir les hores d’aprenentatge. L’entrada de dades es fa
mitjançant formularis i es poden modificar segons les
preferències de l’empresa.
AUTOMATITZACIÓ DE PROCESSOS El programa respon
davant d’una situació sense la intervenció d’un treballador.
(Ex: reposar un article quan no queden existències)
GESTIO D’USUARIS Es pot definir el perfil de cada usuari.
GENERACIÓ D’ESTADÍSTIQUES Visualització dels resultats
de l’empresa.
DADES EXTERNES Es poden exportar les dades a diversos
formats (Html, Pdf, etc...)
17. Aquest tipus de programari tendeix a:
◦ INTERFÍCIES PERSONALITZADES que puguin ser
utilitzades des de diferents dispositius.
◦ SERVEIS NÚVOL més còmode per a l’empresa.
18.
19. Definició: Conjunt de tecnologies que permeten
emmagatzemar tots els recursos a Internet.
Simplifica la distribució de càrregues de treball ,
és a dir, combina diversos sistemes a partir de
xarxes locals per repartir una tasca entre
diversos servidors i estacions de treball. I així
aconseguir els resultats d’una màquina potent.
Idea de núvol: sorgeix de la idea de xarxes o
connexions a Internet. Els pioners varen ser IBM i
HP que llogaven l’ús dels ordinadors per a dur a
terme tasques complexes.
20. Amazon disposava d’una infraestructura
informàtica molt potent. Observà que només
utilitzava el 20% dels recursos per donar
serveis als clients. Llavors va decidir crear
AMAZON WEB SERIES per emprar l’altre 80%
dels recursos en virtulització (maquina
virtual).
21. 1. UBIQUÏTAT El client pot connectar-se a través de qualsevol
dispositiu i qualsevol lloc. Això permet que en cas de fallida
del servei, el client pot ser reconnectat sense que s’enadoni a
un altre servidor per accedir a l' informació.
2. INFRAESTRUCTURA INFORMÀTICA Ja no fan falta grans parcs
informàtics. Amb un sol ordinador es pot control·lar tota la
infraestructura informàtica. Si s’escau, només fa falta
contractar més recursos. L'accés a la gestió de recursos es fa
mitjançant una plicació.
3. ADAPTACIÓ A LES NECESSITATS Tradicionalment, anava per
contractes mensuals provocant que el client s’adaptés a la
oferta. Ara, cada client contracta allò que l’interessa fent un
clic i modificar-la quan vulgui.
4. REDUCCIÓ DE COSTOS Com el client contracta de manera
immediata allò que necessita i durant el temps que faci falta,
comportarà una reducció de la despesa. A més a més, com el
que necessita no és físic, sinó virtual, també es redueixen
costos de maquinari.
22. 1. PÚBLICS:
◦ Són administrats per un proveïdor i no pel client
que en fa us.
◦ El client no necessita un espai físic perquè tot el
que emmagatzema es troba al núvol.
◦ El proveïdor s’encarrega del manteniment i
d’actualitzar el maquinari.
◦ Ex: AMAZON WEB SERVICES
23. 2. COMUNITARIS:
◦ Un grup d’organitzacions comparteixen la
infraestructura amb una finalitat en comú.
◦ Es dóna molt en les empreses del mateix sector.
◦ Els costos les reparteixen entre elles.
◦ USCAR (Ford, Chrysler, General Motors). Les tres
empreses comparteixen els recursos del núvol.
24. 3. PRIVATS:
◦ El client és l’únic que utilitza el núvol, i no el comparteix amb cap altra
empresa.
◦ Sorgeix pel recel de molts clients ha deixar les seves dades a tercers.
◦ Avantatges:
Privacitat
Possibilitat de revendre recursos no necessaris.
Redirigir tasques d’ordinadors (aquells que estiguin més se’ls redirigeix
les tasques als que ho estan menys)
◦ Inconvenients:
Requereix una gran destresa per crear-la.
En cas de que alguns dels recursos necessaris s’acabin, l’obtenció de nous
recursos seria més llarga i caldria més despesa econòmica i més espai
físic.
◦ Eines com l’VMWare o Vshere permeten crear un núvol privat.
4. HÍBRIDS
◦ Són aquells clients que tenen una part al núvol privat i una altra al
privat
25. 1. SaaS (Software as a Service) Programari com a servei
◦ Son les aplicacions instal·lades pel proveïdor en el seu sistema
i que ja estan preparades per a que les utilitzin en qualsevol
moment.
◦ A través d’una aplicació web i pagant una quota o drets d’ús el
client pot accedir al programa. Els preus van en consonància
amb els recursos que necessiti l’empresa cost més baix
perquè no ha de pagar per tota una suite completa.
◦ No requereix cap instal·lació.
◦ Es pot accedir a través de qualsevol dispositiu i en qualsevol
moment.
◦ No són programes complexos i, per tant, no és requereix de
personal informàtic. Tot i que en alguns entorns empresarial és
recomanable.
◦ EX: Gmail, Hotmail, Google Docs...
26. 2. PaaS (“Plataform as a Service”) Plataforma
com a servei
◦ Els serveis del núvol ofereixen un entorn de
desenvolupament en que l’usuari pot crear les seves
aplicacions i un entorn per poder desplegar les
aplicacions desenvolupades.
◦ Aquests sistemes ofereixen algun tipus d’API que
simplifiquen el desenvolupament de les aplicacions,
però que a cada proveïdor és diferent( no hi ha un
estàndard).
◦ Per tant, què ens ofereixen aquest tipus de Núvol?
Servei de Base de dades.
Espai d’emmagatzematge.
Sistema de desenvolupament col·laboratiu (per a
permetre als desenvolupadors treballar alhora)
◦ Ex: Windows Azure, Google App Engine, etc...
27. 3. IaaS (“Infraestructure as a Service”)
Infraestructura com a servei
◦ Ofereixen la possibilitat de crear la infraestructura
informàtica de l’organització del núvol.
◦ El client controla tot: el sistema operatiu, els
programes, qui controla el sistema i qui el
gestiona.
◦ Per tant, el proveïdor cedeix el control de la
màquina.
◦ S’aconsegueix una reducció dels costos perquè...
No cal fer cap inversió en maquinari.
No cal fer cap inversió en l’estructura de la xarxa.
No cal tenir coneixements d’administració de xarxes.
28. ◦ Hosting (allotjament de serveis) vs Iaas
HOSTING:
Dificultat a l’hora de canviar de servei en moments
puntuals.
Gestió total del proveïdor.
Preus Fixos.
IaaS:
L’usuari decideix la seva pròpia estructura:
Quines característiques tindrà el sistema.
Quins programes i sistema operatiu instal·larà.
Com gestionar el Sistema Operatiu.
L’usuari paga les despeses segons l’ús i la capacitat que
contracti.
29. Resistències a l’adopció de la informàtica del núvol
per part de les empreses. Repassem els principals
motius:
◦ Seguretat i disponibilitat de les dades.
◦ Captivitat d’un proveïdor.
◦ Aspectes legals de l’emmagatzematge de dades.
Privacitat i seguretat de les dades
◦ Accés a les dades sempre i quan no es produeixi un
error amb la connexió a Internet o amb el proveïdor del
núvol.
◦ Recuperació de dades en cas de fallida del proveïdor és
pràcticament impossible que el proveïdor caigui en fallida
ja que abans de crear el núvol s’investiga l’estabilitat i
capacitat del proveïdor.
◦ Garantia de que un tercer no pugui accedir a les dades.
30. Captivitat en el proveïdor
◦ No existeix un estàndard, per tant, cada proveïdor
segueix el seu propi patró a l’hora de crear una
aplicació.
◦ En cas de fer un canvi de xarxa cal fer...
Configurar la xarxa i mecanismes de seguretat en el
nou proveïdor, adaptant-se a les seves eines.
Tornar a crear l’aplicació en el nou proveïdor.
Comprovar que l’aplicació nova funciona igual que la
de l’antic proveïdor.
Traslladar les dades del proveïdor antic amb els
mecanismes de seguretat.
31. Aspectes legals
◦ Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)
Aspectes de la llei a tenir en compte:
Les transferències de dades han de ser entre països que
segueixen la mateixa legislació que la espanyola.
Hi ha d’haver un responsable de les dades que garanteixi
la integritat i la confidencialitat de les dades.
El proveïdor ha de dur a terme una sèrie de normes i
mecanismes per protegir les dades.