Conferència impartida en el marc del Cinquè Congrés de l?associació Jubilats per Mallorca al Monestir de La Realel 14 de novembre de 2014

1. Per qu`e Ramon Llull ´es el patr´o dels
inform`atics?
V`e Congr´es Jubilats per Mallorca
Monestir de La Real, Palma
Lloren¸c Valverde
14 de novembre de 2014

3. Per qu`e?
• De l’Ars Magna a la Intel·lig`encia Artificial
• Alberti (mestre de Leonardo)
• Leibniz
• Descartes
• Babbage, Boole, De Morgan

4. La visi´o, 1263

5. La missi´o
1. Convertir els infidels (musulmans, jueus i gentils)
2. Escriure el millor llibre del m´on contra els errors dels
infidels
3. Conv`encer el Papa, els reis i els cavallers que havien de fundar
monestirs on els missioners poguessin aprendre les lleng¨ues
dels infidels que s’havien de convertir.

6. El primer pelegrinatge, 1263-1273
• Per tal de preparar-se per a aquests objectius va a diversos
indrets (Llenguadoc, Gal´ıcia ...)
• Havia d’acabar a Par´ıs, per`o Ramon de Penyafort, a
Barcelona, el conven¸c que torni a Mallorca per a iniciar una
etapa de formaci´o al Monestir de La Real i al Convent de Sant
Domingo. Va durar 9 anys.
• El 1273 se’n va al Puig de Randa, on comen¸ca una vida
dedicada a la reflexi´o i a la contemplaci´o.
• Possiblement tamb´e va anar a Montpeller a estudiar ci`encies.
Llat´ı, Filosofia, Teologia i Dret
• A Randa rep la ”il·luminaci´o” que li mostra com ha de ser el
millor llibre contra els errors dels infidels.

7. Una expedici´o (personal) a Les Timbes

8. Una expedici´o (personal) a Les Timbes
(amb sherpas)

9. L’esclau que li ensenya L`ogica

10. El m`etode escol`astic
• M`etode formalitzat de debat dissenyat per a descobrir i
establir veritats de la teologia i de les ci`encies
• Regles fixes, molt estrictes, entre les quals no hi tenia un
paper menor la depend`encia dels escrits tradicionals de les
autoritats reconegudes.
• Les disputes eren un dels pilars fonamentals del sistema
educatiu escol`astic.
• Sovint les disputes acabaven amb raonaments circulars o
incontestables segons la seva natura

11. La disputa de l’ase
Anselm Turmeda
• Fra Anselm Turmeda (1355-1423)
• Reconegut tant en aquesta part del mon com a l’`arab
• Cobles per la Divisio del Regne de Mallorques
• Traject`oria diametralment oposada a la de Ramon Llull.
• La disputa de l’ase, 1417.
• Nom´es ens ha arribat una traducci´o francesa d’una versi´o `arab
(Inquisici´o)

12. La disputa de Barcelona
• Organitzada per Ramon de Penyafort, davant el Rei En Jaume
I (20-24 de juliol del 1263)
• Jueus vs. cristians
• Del costat jueu: Bonastruc ¸ca Porta. Del costat cristi`a: Pau
Cristi`a
• No va guanyar ning´u (la qual cosa vol dir, pam endavant, pam
enrere, que va guanyar en Bonastruc)
• Malgrat haver demanat i aconseguit del Rei en Jaume llibertat
d’expressi´o, Bonastruc va acabar pagant cara la seva
intervenci´o.
• Va tenir un gran ress`o
• Ramon Llull va quedar fortament impressionat per la comesa,
sobre tot, per l’empat t`ecnic: Hi havia d’haver manera
d’aconseguir demostrar que la cristiana era la vertadera.

13. L’Ars Magna
El millor llibre contra els errors dels infidels
• Disputar per autoritat no ha rep`os
• En va fer diferents versions, cercant cada vegada
simplificacions que la fessin m´es entenedora.
• La primera versi´o ´es del 1274: L’Art abreujada de trobar
veritat.
• L’objectiu primigeni: demostrar que la fe cristiana era la ´unica
vertadera.
• Inclou t`ecniques de notaci´o simb`olica i de diagrames
combinatoris
• La ´ultima versi´o data del 1308: Ars Magna generalis et
ultima

14. L’Ars Magna
• Conjunt de t`ecniques complexes, ideades pel Beat, dirigides a
interpretar la realitat, trobar la veritat i demostrar-la.
• La figura 4 permetia, per simples manipulacions
mec`aniques, generar de forma combinat`oria una cadena
deductiva de veritats que havia de ser, posteriorment,
explorada i validada.
• En la cerca de la representaci´o simb`olica dels principis b`asics,
descobreix que pot arribar a una representaci´o universal que no
serveixi nom´es per convertir infidels, sin´o per a totes les `arees
del saber del segle XIII (teologia, ci`encies naturals i humanes)

15. L’Arbre de la Ci`encia

16. L’Ars Magna
• Dit altrament, descobreix que el que t´e entre les mans ´es un
m`etode, que pot ser aplicat a diverses disciplines.
• Medecina
• Astronomia
• Geometria
• Fet i fet, Descartes, amb el seu m`etode, fa el mateix m´es de
quatre-cents anys despr`es: primer, la metodologia, despr`es
l’aplica a diverses disciplines, entre elles la geometria.
• Sembla que Descartes no l’esmenta per por de la Inquisici´o.
Va dubtar de publicar el Discurs per por que no li pass´es el
mateix que a Galileu.

17. Figura plena

18. La quadratura del cercle, segons Llull

19. L’Ars Magna
• ”Les ments humanes son m´es donades a les opinions que a les
ci`encies”
• Encara que cada ci`encia pugui tenir principis diferents de les
altres, cal buscar ”una ci`encia general amb els seus principis
generals” que continguin els de totes.
• Aix´ı, recolzant-s’hi, l’intel·lecte hum`a podria ”bandejar totes
les opinions err`onies”.
• Avui ja ´es sabut que intentar assolir aquest objectiu de la
ci`encia general ´es una ingenu¨ıtat.
• Per`o va significar una tasca filos`ofica extraordin`aria, a la qual
Llull va consagrar tota la seva vida i obra -inclosa la liter`aria-
de tal manera que les seves novel·les i poesies buscaven
aproximar els possibles lectors a l’Ars.

20. L’Ars Magna
El millor llibre contra els errors dels infidels
• Els elements que composen el sistema formal per trobar la
veritat de l’Ars Magna s´o els habituals, ´es a dir:
• Un alfabet
• Unes definicions,
• Unes regles
• A m´es, cont´e unes figures que s´on una singularitat del sistema
de Llull, at`es que ´es una forma gr`afica de representar les
relacions entre els diversos elements: el Beat devia tenir molt
clar que la seva societat era encara molt m´es visual que
textual.
• Les ´ultimes versions de l’alfabet l’integren nou s´ımbols, les
lletres de la B a la K, que representen sis categories de
conceptes, d’acord amb la taula:

21. L’Ars Magna

22. Les figures de l’Ars
• L’Ars Magna introdueix estudis sistem`atics de combinacions
bin`aries i tern`aries de diversos conceptes d’una o m´es
categories.
• ´Es una caracter´ıstica essencial del model de Llull: va treballar
m´es amb comparacions que amb deduccions sil·log´ıstiques.
• Ho fa a trav´es d’una s`erie de figures que relacionen aquests
conceptes:
• La primera, la figura A, mostra les qualitats pr`opies i
apropiades dels subjectes.
• La segona, la figura T, ´es l’instrument de la intel·lig`encia per
treballar amb la primera figura, ja que ajuda a distingir i
comparar els principis
• La tercera est`a destinada a significar com cada principi s’aplica
als altres; cont´e les parelles de lletres de l’alfabet de l’Ars

26. La Figura 4
• La figura 4 de l’Ars Magna presenta un dispositiu mec`anic per
fer c`alculs l`ogics.
• ´Es el precedent singular d’altres dispositius mec`anics que
varen ser introdu¨ıts segles despr´es.
• El seu objectiu ´es permetre ”visualitzar com moltes raons i
conclusions es poden trobar aplicant cada una d’aquestes
raons a una conclusi´o”, la qual cosa ajuda a evitar
incompatibilitats o contradiccions d’acord amb els significats.

28. La Figura 4
• Segons explica Llull, en aquesta m`aquina, ”el segon cercle
mostra com trobar una premissa menor de la conclusi´o. Aix´ı,
per exemple, si C est`a al mig de B i D, aix`o voldria dir que
totes dues participen de la grandesa. An`alogament, la
contrarietat en D entre B i E no permet la bondat ni el poder
d’associaci´o. Per tant, una premissa menor contr`aria o
dissociativa condueix a una conclusi´o negativa”.
• ´Es a dir, aquest dispositiu estava pensat per determinar les
possibles premisses menors que enllacen els altres dos termes.
Per exemple si fixem B en el disc interior i D en el disc
exterior, girant el disc central a totes les posicions possibles,
podem examinar quines serveixen com a terme mig.

29. La Figura 4
• En terminologia m´es actual, si hem de provar que ”Tots els B
s´on D”, el dispositiu ens permet analitzar si hi ha un terme
mig -C per exemple-, que dugui de B a D a trav´es de ”Tots
els B s´on C” i ”Tots els C s´on D”.
• En definitiva, movent convenientment els discs centrals, hom
pot arribar a considerar totes les combinacions possibles i fer
aix´ı comparacions i an`alisis sistem`atiques.

30. Zairja

31. Nicolau Eimeric, l’inquisidor, 1366

32. A La Sorbona

33. A La Sorbona

34. A Tunis, convertint infidels

35. Characteristica Universalis
Leibniz, Segle XVII

36. Leibniz i la seva Characteristica Universalis
• El que no tenia res d’ingenu era intentar formalitzar el
raonament l`ogic.
• Una visi´o generalment acceptada avui i fou Gottfried Leibniz
(1646-1716) qui, quatre-cents anys m´es tard -vers el 1678-, va
interpretar aquest somni de Llull tot dient que, en el futur, els
l`ogics podrien resoldre les seves disputes prenent plomes i
calculadores i dient ”Calculemus!”.
• Leibniz, a Characteristica Universalis, fou capa¸c d’explicar
la idea b`asica de Llull en termes m´es simples i atraients i va
refinar les t`ecniques combinat`ories del Beat.

37. Leibniz i la seva Characteristica Universalis
• La Characteristica de Leibniz, tamb´e representada per mitj`a
de discs, volia ser un llenguatge universal que havia de servir
per a la deducci´o i el descobriment en ci`encia i filosofia.
• Era perfecte per representar conjuntament les idees i per a la
mecanitzaci´o del raonament filos`ofic, uns objectius que tamb´e
buscava Ramon Llull amb l’Ars Magna.
• A m´es, tampoc no es va conformar a dissenyar procediments
abstractes, sin´o que tamb´e va esmer¸car esfor¸cos a construir
dispositius mec`anics per al c`alcul, de tal manera que va
esdevenir el constructor d’una de les primeres calculadores
mec`aniques.

38. M`aquines i errors
• Ramon Llull va materialitzar en un m`etode universal per
trobar la veritat.
• Un m`etode que requeria d’una representaci´o simb`olica, que va
desenvolupar
• A m´es, el va dur a construir un dispositiu mec`anic que
ajudava de forma efectiva a la cerca de la veritat.
• El dispositiu, la figura 4, ´es simple, ja que nom´es s´on tres
discs conc`entrics.
• Per`o aquest dispositiu simple representa l’inici d’un
somni, que encara la humanitat no ha abandonat avui,
com ´es aconseguir m`aquines que emulin les capacitats
de raonament del cervell hum`a.

39. Per si voleu m´es detalls
Tamb´e en ebook (i en castell`a)