SlideShare a Scribd company logo
1 of 8
› LAURA AMIGÓ
› MARIA DE LA HOZ
 1.QUÈ ÉS?
 2.CAUSES.
 3.CONSEQÜÈNCIES.
 4.CONCLUSIÓ.
 5.BIBLIOGRAFIA
 6.ANNEXE D’IMATGES.
 El vessament tòxic d’Aznalcollar és un
desastre ecològic que va succeir el 25
d'abril de 1998 a Aznalcollar un municipi
d'Espanya situat a Sevilla, es va produir una
averia de la pressa de contenció de la
balsa de decantació de la mina de pirita,
com a conseqüència va vessar
una gran quantitat d'aigua àcida i llots
tòxics amb un contingut alt de metalls
pesats que van causar unes conseqëncies
molt
greus per la regió.
 La principal causa d'aquest accident provenia d'una
empresa anomenada FMC Foret de Huelva, aquesta
va abandonar uns quatre milions de tones de
barreges de dos residus tòxics-àcids febles i cendres
de pirites. Entre dotze i catorze anys aquets residus
van ser acumulats sota terra sense cap mena de
control d'impermeabilització, això va provocar que
aquets fluïssin de manera que els lixiviats (liquid
restant d'un procés de percolació d'un fluid a través
de un solid) eren alliberats a la llera
del riu Guadiamar contaminant-lo.
 També cal destacar que gran part de les causes
d’aquesta catàstrofe va ser a causa de les
explotacions mineres, aquest és el principal
problema.
 Les conseqüencies van ser molt greus, es va vessa cinc milions
de metres cúbics d'aigua àcida aniquilant més de 4600
hectàrees de cultiu afectan a l'espai protegit de Doñana, que
es un dels majors emblemes naturals d' Europa.
L'accident va afectar a diversos municipis de la conca a Sevilla,
principalment a Aznalcollar i a continuació: Sanlúcar la Mayor,
Olivares, Benacazón, Pilas, Huévar, Aznalcázar,Villamanrique de
la Condesa, Villafranco del Guadalquivir i Puebla del Río.
Des de el punt de vista de la fauna, van morir molts éssers vius.
Van prohibir tot tipus d'activitats en les zones afectades causen
la destrucció de collites,cosa que va provocar grans pèrdues
econòmiques i pèrdua de 4500 hectàrees de cultius.
va provocar que més de 500 persones es quedessin sense
treball, també com es va restringir l'activitat pesquera al riu
Guadiamar i al Brazo de la Torre afectan a 100 veins que
dedicavan la seva vida a la captura del cranc vermell,
gambetes i angules.
 Per haber pogut evitar aquest desastre hauria d'haver hagut
molt més control de les explotacions mineres. Algunes
mesures que d’ara endavant es poden prendre per evitar
desastres tant grans serien:
-control molt més estricte de les explotacions mineres.
-Penalització a les empreses que no actuen correctament
d’acord amb la llei.
-Prohibició d’actuar en mines que estiguin a prop de Parcs
naturals.
M’agradaria destacar que hauríem de prendre unes mesures
més exigents, ja que arribarà un punt on haguem destruït
completament o gran part de l’ecosistema i ja no podrem ja
que nosaltres mateixos haurem sigut qui l’ha destruït sense
mirar les conseqüències que ens vindran després i per les
quals haurem de pagar per no haver pres suficients mesures.
 http://www.recercaenaccio.cat/agaur_
reac/AppJava/ca/diari/20100326-el-
desastre-d-az.jsp
 http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/
2445/35298/1/TESI_SOLA_ORTEGA.pdf
 http://es.wikipedia.org/wiki/Desastre_de
_Aznalc%C3%B3llar
VESSAMENT TÒXIC D'AZNALCOLLAR

More Related Content

Similar to VESSAMENT TÒXIC D'AZNALCOLLAR

03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓjcorbala
 
Inundacions Octubre 1930
Inundacions Octubre 1930Inundacions Octubre 1930
Inundacions Octubre 1930gamameteo
 
vida del fartet
vida del fartetvida del fartet
vida del fartetluisavinas
 
T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02Berta Romera
 
Els recursos naturals del subsòl
Els recursos naturals del subsòlEls recursos naturals del subsòl
Els recursos naturals del subsòlGEO_SENTME_0910
 
Vila seca oberta al mediterrani
Vila seca oberta al mediterraniVila seca oberta al mediterrani
Vila seca oberta al mediterraniClyra
 
Aigua a Alacant
Aigua a AlacantAigua a Alacant
Aigua a Alacantlluisbo
 
Aznalcollar
AznalcollarAznalcollar
Aznalcollarmformiga
 
Inundacions octubre 1940
Inundacions octubre 1940Inundacions octubre 1940
Inundacions octubre 1940gamameteo
 
Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xix
Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle XixIndustrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xix
Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xixsalvamenor
 
recursos de la natura
recursos de la naturarecursos de la natura
recursos de la naturamarcapmany
 
Recursos Hidricos
Recursos HidricosRecursos Hidricos
Recursos Hidricossalvamenor
 
Diari del 22 de juliol de 2015
Diari del 22 de juliol de 2015Diari del 22 de juliol de 2015
Diari del 22 de juliol de 2015diarimes
 
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxUnitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxJulia Valera
 

Similar to VESSAMENT TÒXIC D'AZNALCOLLAR (20)

03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ
03. RECURSOS DE LA NATURA-CORRECCIÓ
 
Bondia.cat 20/06/2013
Bondia.cat 20/06/2013Bondia.cat 20/06/2013
Bondia.cat 20/06/2013
 
Inundacions Octubre 1930
Inundacions Octubre 1930Inundacions Octubre 1930
Inundacions Octubre 1930
 
La perca del nil llac victòria
La perca del nil   llac victòriaLa perca del nil   llac victòria
La perca del nil llac victòria
 
vida del fartet
vida del fartetvida del fartet
vida del fartet
 
T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02T3 130411144625-phpapp02
T3 130411144625-phpapp02
 
Els recursos naturals del subsòl
Els recursos naturals del subsòlEls recursos naturals del subsòl
Els recursos naturals del subsòl
 
Treball Mineria
Treball MineriaTreball Mineria
Treball Mineria
 
Vila seca oberta al mediterrani
Vila seca oberta al mediterraniVila seca oberta al mediterrani
Vila seca oberta al mediterrani
 
Ranking
RankingRanking
Ranking
 
Llibret expo
Llibret expoLlibret expo
Llibret expo
 
Aigua a Alacant
Aigua a AlacantAigua a Alacant
Aigua a Alacant
 
Aigua
AiguaAigua
Aigua
 
Aznalcollar
AznalcollarAznalcollar
Aznalcollar
 
Inundacions octubre 1940
Inundacions octubre 1940Inundacions octubre 1940
Inundacions octubre 1940
 
Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xix
Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle XixIndustrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xix
Industrialització I Societat En L’Espanya Del Segle Xix
 
recursos de la natura
recursos de la naturarecursos de la natura
recursos de la natura
 
Recursos Hidricos
Recursos HidricosRecursos Hidricos
Recursos Hidricos
 
Diari del 22 de juliol de 2015
Diari del 22 de juliol de 2015Diari del 22 de juliol de 2015
Diari del 22 de juliol de 2015
 
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xxUnitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
Unitat 9. transformacions econòmiques i socials al primer terç del segle xx
 

VESSAMENT TÒXIC D'AZNALCOLLAR

  • 1. › LAURA AMIGÓ › MARIA DE LA HOZ
  • 2.  1.QUÈ ÉS?  2.CAUSES.  3.CONSEQÜÈNCIES.  4.CONCLUSIÓ.  5.BIBLIOGRAFIA  6.ANNEXE D’IMATGES.
  • 3.  El vessament tòxic d’Aznalcollar és un desastre ecològic que va succeir el 25 d'abril de 1998 a Aznalcollar un municipi d'Espanya situat a Sevilla, es va produir una averia de la pressa de contenció de la balsa de decantació de la mina de pirita, com a conseqüència va vessar una gran quantitat d'aigua àcida i llots tòxics amb un contingut alt de metalls pesats que van causar unes conseqëncies molt greus per la regió.
  • 4.  La principal causa d'aquest accident provenia d'una empresa anomenada FMC Foret de Huelva, aquesta va abandonar uns quatre milions de tones de barreges de dos residus tòxics-àcids febles i cendres de pirites. Entre dotze i catorze anys aquets residus van ser acumulats sota terra sense cap mena de control d'impermeabilització, això va provocar que aquets fluïssin de manera que els lixiviats (liquid restant d'un procés de percolació d'un fluid a través de un solid) eren alliberats a la llera del riu Guadiamar contaminant-lo.  També cal destacar que gran part de les causes d’aquesta catàstrofe va ser a causa de les explotacions mineres, aquest és el principal problema.
  • 5.  Les conseqüencies van ser molt greus, es va vessa cinc milions de metres cúbics d'aigua àcida aniquilant més de 4600 hectàrees de cultiu afectan a l'espai protegit de Doñana, que es un dels majors emblemes naturals d' Europa. L'accident va afectar a diversos municipis de la conca a Sevilla, principalment a Aznalcollar i a continuació: Sanlúcar la Mayor, Olivares, Benacazón, Pilas, Huévar, Aznalcázar,Villamanrique de la Condesa, Villafranco del Guadalquivir i Puebla del Río. Des de el punt de vista de la fauna, van morir molts éssers vius. Van prohibir tot tipus d'activitats en les zones afectades causen la destrucció de collites,cosa que va provocar grans pèrdues econòmiques i pèrdua de 4500 hectàrees de cultius. va provocar que més de 500 persones es quedessin sense treball, també com es va restringir l'activitat pesquera al riu Guadiamar i al Brazo de la Torre afectan a 100 veins que dedicavan la seva vida a la captura del cranc vermell, gambetes i angules.
  • 6.  Per haber pogut evitar aquest desastre hauria d'haver hagut molt més control de les explotacions mineres. Algunes mesures que d’ara endavant es poden prendre per evitar desastres tant grans serien: -control molt més estricte de les explotacions mineres. -Penalització a les empreses que no actuen correctament d’acord amb la llei. -Prohibició d’actuar en mines que estiguin a prop de Parcs naturals. M’agradaria destacar que hauríem de prendre unes mesures més exigents, ja que arribarà un punt on haguem destruït completament o gran part de l’ecosistema i ja no podrem ja que nosaltres mateixos haurem sigut qui l’ha destruït sense mirar les conseqüències que ens vindran després i per les quals haurem de pagar per no haver pres suficients mesures.