MIREIA CAÑELLAS (Dept. TERRITORI I SOSTENIBILITAT, GENERALITAT DE CATALUNYA) - Jornada "Estalvi de costos ambientals a la indústria". Programa Regió Verda - Consell Comarcal del Bages. 22/05/2012 · Cambra de Comerç de Manresa.

1. L’economia verda com a factor de reactivació del
teixit productiu de Catalunya
Document de base del Pla d’Economia Verda
Mireia Cañellas, Responsable de Desenvolupament Sostenible,
Departament de Territori i Sostenibilitat
22 de maig de 2012

2. Índex
1. La multidimensionalitat de la crisi com a evidència
2. El futur en xifres: riscs d’un escenari business as usual
3. Resposta de la comunitat internacional i europea front la
necessitat d’actuar
4. Dels reptes a les oportunitats del medi ambient en
competitivitat i ocupació
5. El Pla d’Economia Verda com a factor de reactivació del
teixit productiu de Catalunya
5.1. Antecedents, missió i context
5.2. Sectors amb oportunitats
5.3. Pla d’acció 2

3. 1. Multidimensionalitat de la crisi com a evidència: econòmico-
financera, energètica i de subministrament de recursos en
general, ambiental
Xifres El consum d’aigua global ha crescut més ràpid que la població total
exemplificadores: en els últims 50 anys (Wild et al. 2010).
L’ús global dels recursos naturals ha augmentat més d’un 40 %
entre els anys 1992 i 2005 (PNUMA, 2012).
Les emissions mundials de GEH a causa d'activitats humanes han
augmentat significativament des de l'era preindustrial, amb un
increment del 70% entre 1970 i 2004 (IPCC, 2007). 3

4. 2. El futur en xifres: riscs d’un escenari business as usual
Es preveu que la població mundial passi dels 7.000 M de persones el
2011 a 9.100 M el 2050 (NU, 2009).
La demanda energètica global podria augmentar un 36% fins al 2035
(AIE, 2008) i la d’aigua un 40% fins al 2030 (2030 Water Resources
Group, 2009).
Es calcula que caldrà augmentar la producció d’aliments un 70% fins al
2050 i pràcticament doblar-la en els països en desenvolupament (FAO,
2009).
4

5. 3. Resposta de la comunitat internacional front la necessitat d’actuar
2008. A Green New Deal, Green New Deal Group.
“L'economia mundial s'enfronta a una " triple crisi “: financera, l'acceleració
del canvi climàtic i una crisi energètica global. Cal establir les bases per a l’aparició
d’economies baixes en carboni, riques en llocs de treball i amb fonts independents
de subministrament energètic.”
2009. Global Green New Deal, PNUMA-Nacions Unides.
"Un Nou Acord Verd Global: invertir en el medi ambient, una oportunitat
històrica per revitalitzar l'economia i la creació d'ocupació en segle 21.”
2010. Informe del Secretari General de la Conferència de Rio+20
sobre les objectius i temes, A/CONF.216/PC/7, NU
2012. Esborrany zero de Rio+20 “El futur que volem”, NU.
“L’economia verda en el context del desenvolupament sostenible i
l’eradicació de la pobresa és un dels temes que se centrarà Rio+20.”
2011. Towards Green Growth, OECD.
“Per aconseguir el creixement verd s’ha de catalitzar la inversió i la
innovació per tal que apuntalin el creixement sostingut i obrin noves
oportunitats econòmiques.” 5

6. 2011. Green Economy Report, PNUMA-Nacions Unides
Agricultura
Escenari d’inversió verda
Construcció
“Invertir només el 2% del PIB mundial en deu sectors clau
pot impulsar la transició cap a una economia baixa en Energia
carboni i amb un ús més eficient dels recursos.” Pesca
Silvicultura
Resultats principals
Indústria
“Enverdir” l’economia invertint en el capital natural,
l’eficiència en l’ús de recursos i l’energia i l’ús d’energia Turisme
de baix contingut de carboni pot portar a: Transport
Residus
1. Millora del benestar
Aigua
2. Major creixement del PIB
3. Ocupació decent i de qualitat
4. Reducció de la pobresa
5. Millora del capital natural 6

7. L’economia verda
estimula el
creixement,
superior al
Business-as-usual
amb el temps…
… mentre que es
redueix l’explotació
dels recursos
naturals i els riscos
ambientals.
7

8. Darreres cimeres del G8 i el creixement verd
Declaració Cimera del G8, maig 2011
Punt 7. Fomentarem el creixement verd, ja que és essencial per combatre
l'escalfament global, representa una prometedora font de creació d’ocupació, i
reflecteix un valor compartit per al desenvolupament sostenible.
Punt 31-37. Creiem fermament que el creixement verd és un element essencial per
garantir un creixement mundial sostenible, en particular per promoure
l'eficiència dels recursos i la gestió racional de l'aigua, la lluita contra el canvi
climàtic i la conservació de la biodiversitat
Declaració Cimera del G8, 18-19 maig 2012
12. Reconeixem que l'augment de l'eficiència energètica i la dependència de
les energies renovables i altres tecnologies per a energies netes poden
contribuir significativament a la seguretat energètica i l'estalvi, alhora que es
lluita contra el canvi climàtic i es promou el creixement econòmic sostenible
i la innovació. (...).Ens comprometem a avançar en aplicacions i equipaments
eficients (...), i promoure l'eficiència industrial i en la construcció a través de
sistemes de gestió d'energia.
13. (…)i reconeixen la necessitat de ser ambiciosos en la mitigació en el període fins
al 2020, per tal de fer la nostra part per limitar efectivament l'augment de
la temperatura global per sota de 2 º C (…).
8

9. Propera Cimera G20
Document de visió estratègica de l’agenda del G-20 per al 2012,
Presidència mexicana
5 prioritats claus per a la propera Cimera de Líders del G20, 18-19 juny Los
Cabos, Mèxic: (…) Promoure el desenvolupament sostenible, un
creixement verd i lluita contra el canvi climàtic(…)
Comunicat del G20, Reunió dels Ministres de Finances i Governants dels
Bancs Centrals, Ciutat de Mèxic, 25-26 Febrer 2012.
Punt 11. Reconeixent la importància del creixement verd demanem a l'OCDE,
que, juntament amb el Banc Mundial i les Nacions Unides, preparin un informe
que detalli les opcions per introduir el creixement verd i el
desenvolupament sostenible en les agendes de reforma estructural per
als països del G-20 (...). Contribuirem a la preparació de l'informe de forma
voluntària aportant les nostres iniciatives i accions que realitzem per integrar el
creixement verd i el desenvolupament sostenible en les agendes de reforma
estructural. Seguirem treballant en el finançament del clima i informar als
nostres líders al juny. 9

10. Resposta europea
Estratègia Europa 2020
«Una estratègia per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador»
COM (2010) 2020, 3.3.2010
5 principals objectius pel 2020:
75% de la població de 20 a 64 anys amb ocupació
3% del PIB de la UE invertit en RDI
objectius «20/20/20» en l’àmbit del clima i l’energia (Paquet energia i clima)
taxa d’abandonament escolar inferior al 10% i almenys el 40% dels joves amb
qualificació o diploma
20 milions de persones menys exposades al risc de la pobresa
7 iniciatives emblemàtiques motors de creixement i ocupació:
Europa amb un ús sostenible dels recursos
Unió per a la innovació
Una política industrial per a l’era de la mundialización
Una agenda de noves qualificacions i ocupacions
…
10

11. 4. Dels reptes a les oportunitats del medi ambient en
competitivitat i ocupació
Perspectives del sector del medi ambient a Catalunya
La contribució del sector al PIB de Catalunya, entesa com el conjunt
d’empreses i d’activitats econòmiques dedicades a la prevenció, a la
mitigació i/o la correcció dels problemes creats als sistemes naturals per
les activitats humanes passa del 3,1% l’any 2003 al 3,6% l’any 2007 (FFA
2010)
11

12. Perspectives del sector del medi ambient a
Catalunya
L’Ocupació del sector per al període 2003-2008 creix un 10% (població
ocupada:42.274 treballadors); es preveu un retrocés estimat d’un 3% al 2009
respecte del 2008 (FFA 2010)
12

13. Exemple del “Negoci dels Residus”
13

14. Estimacions econòmiques: Oportunitats
Projecció del valor anual de cada un dels sectors claus a 2050 i la seva
aportació al PIB mundial.
Valor anual en 2050 (billons de US$
a preus constants de 2008: valors % del PIB mundial previst
Sectors
mitjos, amb els rangs de variació per al 2050
entre parèntesis)
Energia 2,0 (1,0-3,0) 1,0 (0,5-1,5)
Silvicultura 0,2 (0,1-0,3) 0,1 (0,005-0,15)
Agricultura i alimentació 1,2 (0,6-1,8) 0,6 (0,3-0,9)
Aigua 0,2 (1,0-3,0) 0,1 (0,005-0,15)
Metalls 0,5 (0,2-0,7) 0,2 (0,1-0,3)
Total: recursos naturals 4,1 (2,0-6,1) 2,0 (1,0-3,0)
Sanitat i educació 2,1 (0,8-3,5) 2,0 (1,0-3,0)
Total 6,2 (2,8-9,6) 3,0 (1,5-4,6)
Font: Estimacions del PwC basades en dades de l’AEI, l’OCDE i el Banc Mundial
14

15. Eurobaròmetre i mercats verds (2012)
Del 93 % de les empreses analitzades emprenen accions a favor de la
sostenibilitat:
• 64 % en eficiència energètica
• 62 % en reducció de residus
• 50 % % en estalvi d’aigua
El 33 % de les empreses consideren una prioritat o avantatge competitiva la
seva inversió en sostenibilitat.
El 26 % ofereixen algun producte del mercat verd (productes ecològics o
ecoetiquetats, gestió residus, renovables i serveis ambientals).
L’ocupació augmentarà lleugerament, el que es pot observar durant els 2
propers anys.
15

16. 5. El Pla d’Economia Verda com a factor de reactivació del
teixit productiu de Catalunya
5.1. Antecedents :
Pla de Govern estableix la necessitat d’elaborar un Pla d’acció per
estimular l’economia verda per tal de generar ocupació
Acord Estratègic per a la competitivitat de l’Economia 2012-2015:
Estratègia Catalunya 2020
Plans sectorials: Pla de l’Energia i el Canvi Climàtic, ...
Missió :
Full de ruta amb les mesures prioritàries que donin resposta a la necessitat i
oportunitat de transitar cap a un model econòmic que consideri la sostenibilitat
com a eix estratègic per assolir la recuperació econòmica, millorar la
competitivitat i incrementar l’ocupació.
16

17. Context del Pla
L’economia verda com a eix troncal del teixit productiu
» El impuls de l'economia verda comportarà diversos beneficis estratègics:
Reindustrialització. La conjuntura econòmica ha perjudicat especialment a la indústria,
sector que tradicionalment ha tingut un gran pes a Catalunya. La necessitat de nous
productes i tecnologies que ofereix l’economia verda constitueix una oportunitat de
creixement i diversificació per a aquestes activitats.
Innovació. Les millores tecnològiques que està aportant l’economia verda en aspectes com
l’eficiència energètica, l’optimització del consum de recursos, la minimització d’externalitats
són extensibles a pràcticament tots els camps de l’economia, ja es tracti de sectors
productius o sectors tan claus per l'economia catalana com pel turisme o el comerç.
Posicionament de Catalunya en els mercats globals. L’economia verda suposa l’aparició
d’uns nous estàndards de qualitat que seran exigibles per a la comercialització internacional
de gairebé tot els productes i serveis. Al mateix temps, comportarà el sorgiment de
tecnologies de producció i serveis de suport empresarial que poden convertir-se en nuclis de
referència mundial aquells països que hi inverteixin i en destaquin.
17

18. Context del Pla
És crític introduir l’economia verda com a eix troncal del model productiu
» Malgrat el fort desenvolupament que està tenint l'economia verda, aquestes experiències han estat
lligades, freqüentment, bé als sectors ambientals tradicionals o bé a iniciatives particulars
abordades per alguna empresa pertanyent a la resta de sectors productius.
» La integració de l'economia verda com a eix troncal del teixit productiu permetrà maximitzar les
oportunitats existents estenent el nou enfocament entre les diverses branques d'activitat.
Sectors d’activitat econòmica
AGRICULTURA, SILVICULTURA I PESCA
ENERGIA
Sectors emergents. Activitats basades en nous
INDUSTRIA I CONSTRUCCIÓ
coneixements en àmbits no explotats per l’economia
Indústries productes alimentaris, begudes i tabac
productiva.
Indústries tèxtils, confecció i pelleteria; cuir i calçat
Indústries fusta i suro, exc. Mobles
Indústries del paper, edició i arts gràfiques
Indústries químiques
Fabricació productes cautxú i matèries plàstiques
Metal·lúrgia i productes metàl·lics (exc. maquinària)
Construcció maquinària i equips mecànics
Màquines d'oficina, maquinària i materials elèctrics Sectors tradicionals. Aplicació d’innovacions per
Vehicles de motor i altres materials de transport adaptar l’estructura productiva als nous requeriments de
Mobles; altres indústries manufactureres i reciclatge qualitat induïts pels principis de sostenibilitat i a la
SERVEIS incorporació de noves tecnologies de producció,
Hostaleria, comerç i reparacions productes i serveis que se’n deriven
Transport, emmagatzematge i comunicacions
18
...

19. Context de l’estudi
Importància aliances estratègiques entre actors i sectors
» És fonamental identificar els agents privats i públics que han de jugar un paper en el procés i els recursos
amb els quals es compta a fi d’alinear i coordinar esforços. Només així es podrà definir i aplicar eficaçment
els mecanismes necessaris en diferents àmbits (resolució de barreres, aspectes logístics, infraestructures,
finançament, R+D+i,...) perquè la transició cap a una economia verda sigui possible.
Integració de l'economia verda en el model productiu
Oportunitats específiques lligades a
Sectors d'activitat
l'economia verda
Anàlisi creuat per a identificar les potencialitats de
l'economia verda a Catalunya
Alineament d’agents clau i recursos disponibles
19

20. 5.2. Sectors d’economia verda amb oportunitats (1)
» A partir de l’anàlisi de les iniciatives sobre economia verda s’han identificat els següents 11
sectors prioritari:
1. Sector primari 7. Indústria manufacturera
2. Producció i transport d’energia 8. Noves tecnologies (TIC, bio, nano)
3. Eficiència en l’ús final de l’energia 9. Construcció sostenible
4. Transport i mobilitat sostenible 10. Serveis a la indústria
5. Aigua 11. Adaptació al canvi climàtic
6. Gestió ambiental (incloent residus,
gestió del patrimoni natural, ...)
20

21. Sectors d’economia verda amb oportunitats (2)
» Detall d’alguns dels sectors dels que s’han detectat amb majors oportunitats:
• Àmbit energètic
o Eficiència en l’ús final d’energia (A)
o Incloent alguns aspectes concrets de la producció i distribució d'energia (B)
– Per exemple en l’àmbit de la producció els biocombustibles i aprofitament residus
– Per exemple en l’àmbit de la distribució, les smart grids, vinculades a la smart city.
• Àmbit industrial (C)
o Química Verda
o Textil Verd
o Alimentari / Comerç
• Noves tecnologies (D)
21

22. A) Producció energia – Oportunitats
Els principals àmbits d’oportunitat queden detallats a continuació:
Àmbits Oportunitats
Electricitat i calor a partir d'energies renovables (diferents tecnologies)
Biocombustibles de segona i tercera generació
Producció Valorització energètica de residus
d’energia Co-combustió de biomassa en centrals tèrmiques
Eficiència en l’ús de l’aigua en la generació elèctrica
Emmagatzematge i captura de carboni
Emmagatzematge d'energia
Emmagatzematge, Sistemes de transport i distribució amb menor impacte visual/ambiental
transport i
distribució Sistemes d’integració en xarxa de fonts distribuïdes
Smart Grids
22

23. B) Eficiència en l’ús final d’energia – Oportunitats
Els principals àmbits d’oportunitat queden detallats a continuació:
Àmbits Oportunitats
Assessoria i auditoria energètica
Agricultura i Nous models de negoci lligats a l'eficiència energètica (ESEs)
ramaderia Tecnologies per a l’ús eficient d'energia en el sector primari (equip agrícola,
calefacció de superfícies,…)
Assessoria i auditoria energètica
Nous models de negoci lligats a l'eficiència energètica (ESEs)
Indústria Motors elèctrics eficients i altres tecnologies per a l’ús eficient d'energia en la
indústria (Calderes, forns, altres equips de combustió,…)
Manufactura de maquinària i material elèctric i electrònic eficient
energèticament
Rehabilitació energètica
Assessoria i auditoria energètica
Sector Nous models de negoci lligats a l'eficiència energètica (ESEs)
Comercial, Climatització eficient
Residencial i
Institucional Domòtica i smart metering
(R&C&I) Control de consums en grans superfícies
Il·luminació interior i exterior eficient
23
Equips elèctrics i electrònics de major eficiència

24. C) Indústria – Oportunitats
Els principals àmbits d’oportunitat queden detallats a continuació:
Àmbits Oportunitats
Gestió eficient de consum d'energia i materials
Ecoeficiència Ecodisseny i desmaterialització
industrial Valorització de residus en processos industrials
Remanufacturing & Reconditioning
Ecologia industrial Aprofitament d’afluents d’altres instal·lacions com matèria primera
Aïllants i altres materials per reduir la petjada de carboni en la resta de sectors
(tèxtil, packaging, vehicles, agricultura,...)
Nous materials (biomaterials, materials intel·ligents,…)
Química verda
Compostos substitutius de gasos d'efecte hivernacle amb ús industrial (HCFCs,
SF6)
Alternatives a components tòxics en productes de gran consum
Fibres orgàniques
Tèxtil verd Eliminació de tòxics
Producció respectuosa amb el medi ambient i la mà d’obra
Industria Aprofitament energètic de residus orgànics i altres fonts renovables
agroalimentària Certificació petjada de carboni de productes
Productes de gran Productes que permetin al consumidor final un estalvi d’energia i altres recursos
consum
Tecnologies eficients 24
Fabricació de tecnologies i equips per a la reducció de consums en altres sectors
per altres sectors

25. D) Noves tecnologies – Oportunitats
Els principals àmbits d’oportunitat, amb forta capacitat de catalització de les
oportunitats detectades en els sectors productius, queden detallats a continuació:
Àmbits Oportunitats
TIC integrada en l’eficiència energètica de vehicles.
TICs en
domòtica, TIC en la gestió intel·ligent de transport en els sistemes de comunicació i monitoratge.
transport Sensors per al desenvolupament de la domòtica i smart building.
sostenible i Smart grids, smart meters i xarxes elèctriques intel·ligents.
gestió de Promoció de la desmaterialització a través de les xarxes virtuals.
xarxes
Integració de TICs per millorar la gestió de l’aigua.
Producció de biomaterials (biopolímers i bioplàstics).
Biotecnologia Bioremediació de contaminants sòlids, líquids i gasosos.
en remediació i Creació de biosensors per al monitoratge ambiental.
síntesi de nous Biorefineries per a la producció de combustibles i productes químics a partir de material
materials orgànic.
Microalgues per a la producció de materials i combustibles
Construcció de nanomaterials per a la producció i emmagatzematge de H2 (cel·les de
Graetzel i compostos nanoporosos).
Nanotecnologia Desenvolupament de cel·les fotovoltaiques de tercera generació mitjançant
en energies nanotecnologia.
renovables Construcció de bateries amb gran autonomia (nanofils pel càtode i supercapacitadors).
Desenvolupament de sistemes superconductors per a millora de l’eficiència de la25
xarxa
elèctrica i desenvolupament de l’energia de fusió.

26. 5.3. Pla d’acció en Economia Verda
Diagnòstic inicial
Anàlisi de mercat i potencial dels sectors
Identificació d’aspectes a resoldre a cada sector
(infraestructures, serveis, organització...)
Encreuament oferta i demanda en EV, per detecció
oportunitats
Proposta d’accions
Actuacions en Polítiques de Instruments
formació i de suport gestió i econòmics i
2. Establiment del Pla planificació
a l’ocupació financers
d’Acció en Economia Verda
Actuacions en Eines de Accés al
R+D+i regulació mercat,...
Agents catalitzadors
· Definició de rols a cada àmbit pel govern així com per als
principals agents de canvi claus
· Grup impulsor emmarcat ECAT2020
26

27. Gràcies.
www.gencat.cat/territori
mireia.canelles@gencat.cat