5. Es va preocupar per què la gent no
era tan feliç com ell, i va preguntar
-Què et passa cerclet? Per
què plores?
El cerclet li va contestar:
-M’agradaria ser com el gran
cercle que ho conté tot.
Semblar-me a la seva
perfecció
Epi es va quedar pensatiu una estona
I finalment contestà:
6. El cerclet se’n va anar molt content
-Es cert que, quan tu encara
no hi eres, el gran cercle ja
estava i que seguirà estan
quan tu ja no hi seràs?
El cerclet li va contestar que
si.
-Aleshores no et preocupes
per ell, donat que ell no es
preocupa per tu.
7. Epi continuà amb la seva vida,
fins que se’n va adonar que el
tema de la mort preocupava
molt als cercles que el rodejaven
Epi no sabia que pensar sobre
aquest tema i va consultar als
estudiosos d’aquella època
8. Després de moltes hores
d’estudi, Epi va arribar a una
conclusió
Els va reunir i els va explicar a
tots:
-La mort sols existeix per als
que es queden, penseu que
aquell que ja ha acabat la
seva vida no li preocupa res
9. La fama de Epi ben
aviat s’havia
escampat per tot el
país i hi havia
cercles que, plens
d’enveja, el volien
posar a prova
Tampoc agradava molt als
savis del moment i tots
junts pensaven en com
desacreditar-lo
10. Un dia aturaren a Epi i li
presentaren molts de cercles tristos
Epi va preguntar que els passava. Ells li
contestaren que ningú no podia explicar el
dolor i que això feia molt infeliços als cercles
11. Epi els va dir:
-Quan el dolor és llarg es com una xicoteta
espina clavada, molesta, però és un dolor
que podem controlar. Si el dolor és molt
intens com el d’una espasa clavada vos puc
assegurar que serà curt
Poc a poc tots van
començar a
entendre-ho
12. Gairebé tots estaven molt contents perquè Epi
havia donat resposta a tot allò que els
preocupava
Però Epi se n’adonà que encara quedava un
altre motiu per no ser feliç. Tindre por a no
aconseguir allò que ens agrada
13. Així que va començar a preguntar als
cerclets quins eren els seus desitjos
Hi havia de molts de tipus, però era fàcil
classificar-los
14. Si el que volem no és natural, és impossible
aconseguir-ho, cap de nosaltres pot tenir la
lluna, però si cerquem aquells plaers que són
necessaris els trobarem amb facilitat,
l’estima, el menjar… Hi ha altres plaers que
tampoc són necessaris i per tant són mes
difícils d’aconseguir com són els diners, els
viatges…
Aleshores Epi els va explicar:
15. I així va ser com a la fi tots els
cerclets aconseguiren la felicitat.
