1. VIATGE AL PLANETA SATURN
Ens han ordenat fer un viatge espacial molt especial.
Avui Dimecres dia 5 de Maig de 2010 a les 9 de la nit
sortirem de Màlaga cap a Saturn per a complir la nostra
missió!!!
Voleu saber quina és la nostra missió?
La nostra missió és comprovar i descobrir si existeixen
altres éssers, i si són molt estranys, com els
extraterrestres.
Anirem amb la nau espacial INTER LIGHT!!!
De pas que estem allà, ens agradaria provar de fer-hi
les coses quotidianes i divertides que es fan a la Terra,
fer una vida més o menys normal i així comprovar si hi
ha altres éssers o persones i com viuen i reaccionen
davant de la manera de vida terrícola.
Trigarem molt de temps perquè per anar a Saturn hi ha
629,65 anys de llum des de la Terra.
El viatge està sent molt cansat i tenim moltes ganes
d’arribar a Saturn, segur que ens ho passarem molt bé.

2. La veritat és que l’espai es molt bonic i hi han moltes
estrelles.
Ja quasi hem arribat, estem molt a prop de el nostre
objectiu: arribar a Saturn i descobrir coses misterioses.
Quan vam veure el planeta Saturn d’aprop el Carlos i la
Sandra quasi es queden cecs.

3. Com la Aïda estava distreta i la Belén també perquè
estaven mirant cap a uns monstres que estaven volant
pel espai amb unes naus nodrisses no van patir les
conseqüències de la intensa llum.
Un cop allà, ho trobem gairebé tot cobert de sorra.
Hem investigat per tota la zona i hem trobat una espècie
que s’havia camuflat. La Belén va trepitjar-la sense voler
i una mica més, i a la Belén no la podríem haver tornat

4. amb vida a la Terra. Sort que va resultar ser una criatura
indefensa. La vam agafar i la vam portar a la nau per a
què els científics la poguessin estudiar: per saber què
menja, en quines condicions viu i tot això.
Al dia següent, ens vam trobar amb el grup de l’ Iván
Alonso i vam fer curses per l’anell de Saturn. Els vam
convidar a fer un pic-nic que va durar dues hores.
Després ells van marxar, volien seguir el seu recorregut
fins a Urà.
Més tard vam descobrir una mena de bassals d’aigua,
però encara no sabem si a Saturn l’aigua que hi ha és

5. potable, ni tan sols podíem assegurar que aquell líquid
fos realment aigua.
Hem descobert éssers impressionants, però hem de
tornar al nostre planeta, la Terra.
Ja quasi hem arribat a la Terra. Vam mirar la criatura
indefensa .Encara estava viva.
Quan vam arribar, la vam agafar i la vam donar als
científics per examinar-la.
La criatura va tenir fills, els fills de la criatura, en van tenir
més fills i així contínuament.
Ens vam fer famosos i, fins i tot, ara, l’espècie d’aquella
bestiola que vam portar de Saturn està a gairebé en
tots els zoològics. Avui en dia es considera com una
mascota i es diu Satt.
Us preguntareu que va ser de la primera Satt?
Doncs està a casa nostra i està molt ben cuidada.
Pot viure fins a 1000 anys i només en té 153 anys. Ens
durarà tota la vida!
Doncs, amics, us hem de dir adéu!!
Fins a la propera missió!!!