2. Un transformador acostuma a constar de tres parts:
•Un nucli de material ferromagnètic que forma un circuit magnètic tancat.
•Un enrotllament o debanament primari al qual s'aplica un corrent elèctric.
•Un enrotllament o debanament secundari que proporcionarà un corrent elèctric de
sortida. En alguns casos hi pot haver més d'un secundari.
3. El funcionament del transformador es basa en dos principis:
•un corrent elèctric pot produir un camp magnètic
•un camp magnètic canviant a un bobinat de fil elèctric indueix un corrent elèctric als
seus extrems
En canviar el corrent de l'enrotllament primari canvia la força del camp
magnètic, quan el camp magnètic variable afecta l'enrotllament secundari s'hi
indueix una diferència de potencial elèctric.
7. Els tranformadors reals : tenen pèrdues en les bobines, perquè aquestes bobines
(primària i secundària) tenen una resistència, alguna cosa amb el que no es
contava a l'hora d'analitzar el transformador ideal.
El flux generat en la bobina primària no és completament capturat per la bobina
secundària en el cas pràctic d'un transformador real, per tant, hem de tenir en
compte el flux de dispersió. I, per si no fos poc, els nuclis tenen corrents paràsits i
pèrdues per histèresis, que són les quals augmenten la calor o temperatura del
transformador real.
8.
9. 1= + i 2= –
dp ds
Vp= p +Ip·Rp+Ip·Xdp Vs= s +Is ·Rs- Is·Xds
Pabs=√3·Vpl·Ipl·cos p
Pu=Vs·Is·cos s
Pabs=Vp·Ip·cos
Pu=√3·Vsl·Isl·cos p
s