2. TRIBUS
• Els lemba són un grup
ètnic africà d'unes
70000 persones del sud
d'Àfrica. Són parlants
de llengües bantu. Tenen
pràctiques i creences
religioses similars a les
del judaisme, que es
transmeten de
generació en generació.
Avui en dia, molts lemba
són cristians però
practiquen creences
del judaisme.
3. TRIBUS
• El Pigmeu, és el membre
d'un grup humà que es
caracteritzen per la
seva baixa estatura, ja
que els homes mesuren
menys de 1.50 m de
mitjana. Aquests grups
humans conformen
pobles caçadors i
recol·lectors que viuen
en la selva equatorial.
4. COSTUMS I TRADICIONS
• Els lemba tenen la tradició de
ser un poble migratori.
Segons la història oral lemba,
els seus avantpassats eren
els jueus que van venir d'un
lloc anomenat Sena, fa
diversos centenars d'anys i
es van instal·lar a l'Àfrica de
l'est. També tenen la seva
pròpia historia sobre l'Arca
de l'Aliança, ells afirmen que
els seus avantpassats van
portar l'Arca al sud.
5. MENJAR
• El mexuí és una preparació
culinària tradicional a
la gastronomia magribina i a
la cultura berber que consisteix
en coure un xai a l'ast sobre un
foc, sovint a l'aire lliure.
La carn es cou molt lentament,
durant hores, fins a quedar
pràcticament confitada, de
manera que no cal tallar-la
després amb un ganivet. Hi ha el
costum que l'hoste n'agafi
porcions amb les mans i les vagi
repartint entre els seus
convidats, que la mengen sense
coberts. Típicament s'associa a
celebracions importants, moltes
vegades familiars i especialment
a casaments.
6. MENJAR
• El Tangia és un guisat típic
de la cuina marroquina i molt
relacionat amb la cuina
berber, anomenat també
modernament "guisat
d'estudiants" o "chili berber"
conté diversos trossos de
carn (generalment be
especialment la cama),
cúrcuma (li donà un color
groc) i comí. Algunes
receptes inclouen la barreja
ras al hânut entre els seus
ingredients. Tot això es fa al
forn, introduït en una olla de
fang. El recipient
s'introdueix en un forn
subterrani, entre les
cendres, on es fa lentament.
És habitual que el recipient
s'ompli a la casa i després es
porti a un forn públic, en
origen als forns dels
hammames, i es retiri
diverses hores després.
7. MONUMENTS
Timbuctu és una ciutat propera
al riu Níger a la regió homònima
de Mali. La ciutat també és
anomenada la ciutat dels 333
sants, i la perla del desert.
Hi destaquen les tres grans
mesquites:Djingareyber, Sankore i
Sidi Yahya. La ciutat és habitada
per diferents tribus:
Songhais, Tuaregs, Fulanis
i Mandinkas.
Segons alguns etimòlegs, el nom de
Timbuctu ve de Tim, que en llengua
berber vol dir "el lloc de",
mentre que Boctu seria el nom
d'una antiga reina local. Per tant,
Timbuctu voldria dir El lloc de
Boctu. Altres diuen que Boctu era
la "dona del gran melic“, i que
aquesta s'ocupava de guardar el
pou i les pertinences dels
fundadors de la ciutat.
8. MONUMENTS
Mont Camerun és un volcà
actiu, prop del Golf de
Guinea. També es coneix
com Fako o pel nom natiu
de Mongo ma Ndemi
"Muntanya de Grandesa”.
L'any 2.000 va ser
l'erupció més recent.
El mont Camerun és un
dels volcans africans
més grossos arriba a 4.040
m d'altitud, hi domina
el basalt. Els cartaginesos
ja van documentar una
erupció al segle XV aC.
9. VESTITS
HIMBA
• Vestit de l'home
• Tots els homes porten un collaret, el de l'solter es distingeix en què és
més curt que el del casat, també hi ha adorns fets d'arrels de plantes
que neixen en els rius.
• De vegades un home porta penjant del seu coll, trosset de les orelles
dels seus bous sagrats. La polsera del canell sol ser de coure, i
presenten bells dibuixos geomètrics, el cinturó es fet de pell, subjecta
una pell que li cobreix per darrere i una altra per davant. L'home té
tendència a introduir canvis en la seva vestimenta, mentre que la dona
és més conservadora.
• L'home sol portar un bastó i de vegades un ganivet.
• Vestit de la dona
• Les dones més privilegiades poden lluir en el seu pit una blanca petxina
de mar, una d'aquestes petxines pot arribar a costar un bou. Per poder
mostrar o no el turmell depèn de la situació social de la dona. Quan la
dona queda víuda, talla la turmellera en tres parts i deixa només la
central, també es treu la polsera del seu canell esquerre, la petxina del
seu pit i el collaret romà però amb menys voltes, quedant més llarg.
Així és el vestit de dol de la víuda.
• La faldilla de la dona està feta de la pell d'una cabra, que cobreixen
amb una mena de davantal, per no embrutar durant les feines.
11. MÚSICA
• Els pigmeus africans són
particularment coneguts per la
seva música vocal, habitualment
caracteritzada per una
improvisació comunal de dens
contrapunt, polifonia i ús
deyodel. La música penetra la
vida diària i hi ha cançons per a
l'entreteniment, esdeveniments i
activitats específiques.
• Els pigmeus mateixos no aprenen
la seva música, sinó que
l'aprenen en créixer.
• Cal destacar la relació existent
amb altres continents. La música
del nord d'Àfrica i algunes zones
de la regió del Sàhara tenen més
connexió amb la música de
l‘Europa Central que amb la de la
regió subsahariana.
13. 1-Algunes curiositats d’Àfrica
Aquesta senyora
cuida molt
orgullosa el seu
fill albí hi han
pocs al món, però
igualment els
cuiden com si no
fossin albins,
perquè se sentin
del grup.
14. 2-Algunes curiositats d’Àfrica
Aquestes cistelles
gegants s'utilitzen
per guardar els
grans a la tribu
Mundimba, al sud
d'Angola. La nena
que està a
l'interior està amb
una cabra que va
saltar dins per
dormir.
15. 3-Algunes curiositats d’Àfrica
Les dones de la tribu Mwila
són famoses pels seus
pentinats que són molt
significatius en la seva
cultura. Les dones s'unten
els cabells amb una pasta de
color vermell, anomenada
oncula, que es fa amb un
tipus de pedra vermella
triturada, una barreja d'oli,
escorça d'arbre triturada,
fems sec de vaca i herbes.
A més adornen el seu
pentinat amb perles,
petxines de cauri i fins
menjar sec.
