1. LA LLEBRE I LA TORTUGA
Hi havia una vegada un bosc molt llunyà, en terres de la selva
amazònica...on vivia una llebre amb la seva família. La llebre anava a
beure aigua diàriament a un riu proper anomenat Amazones. Es llevava
d’hora per anar a buscar menjar entre els arbustos, matolls i algunes
vegades s’entretenia entrant als frondosos boscos. La llebre era molt
valenta i com no tenia por dels altres animals, feia voltes pel bosc fins que
trobava el menjar més bo.
Un diumenge qualsevol, va sortir la llebre en direcció al riu. Estava
bevent aigua quan va veure reflectida la imatge d’una tortuga a l’aigua. La
llebre va fer veure que es bevia la tortuga i la tortuga, que era molt
intel·ligent, es va adonar que la volia provocar. En aquell moment la
tortuga va recordar totes les males passades que li havia fet fins llavors. Per
exemple: el dia que la llebre es va disfressar de tortuga per a guanyar-se la
seva confiança i d’aquesta manera la va enviar a un penya-segat en lloc de
mostrar-li el camí del riu.
També va recordar que cada matí es burlava d’ella perquè corria més i
arribava abans al riu. Finalment va tenir una idea genial, volia desafiar la
llebre i demostrar-li que ella era més llesta.
Va proposar de fer una carrera des del turó al riu, passant per la senda de
la plana, on hi havia un gran arbre amb fulles de color ataronjat i groc que
feia una bona ombra. La llebre va acceptar el desafiament de la tortuga
pensant que era molt més ràpida que la lenta tortuga.
A l’endemà, de bon matí, van anar al turó. El cocodril va ser
l’encarregat de llançar el coco de sortida i va començar la carrera. La llebre
i la tortuga van començar a córrer i la llebre , de seguida, va prendre molta
distància.
En passar al costat del gran arbre, confiant que guanyaria a la tortuga, li
van venir ganes de fer una migdiada i es va posar a dormir sota l’arbre.
Mentre la tortuga, amb molt d’esforç, anava avançant i avançant, pas a pas,
fins arribar a l’arbre on va veure la llebre adormida com una marmota. La
tortuga va passar sense fer soroll perquè no volia despertar-la. La tortuga va
arribar a la meta i tothom es va posar a aplaudir. Amb els crits de l’ocell
que comentava la carrera, la llebre es va despertar i es va posar a córrer
com un llampec.
En arribar a la meta, va canviar la cara quan va veure que la tortuga
havia guanyat i es va enfadar molt.
Tothom va cridar a la vegada:
“Qui s’enfada no aconsegueix res”.
A partir d’aquell dia la llebre va aprendre que no s’ha de menysprear els
altres.
