COMENTARI I ANÀLIS "EL PATRIOTA" (MEL GIBSON)

1. COMENTARI I ANÀLISI
“EL PATRIOTA (The Patriot)”

2. ÍNDEX
1. FITXATÈCNICA...................................................................................................1
2. BREUSIPNOSIS..................................................................................................2
3. PREGUNTESSOBREELCONFLICTEEXPOSAT.................................................2-7
4. BIBLIOGRAFIAIWEBGRAFIA............................................................................8

3. Fitxa tècnica de la pel·lícula
Títol: El patriota (THE PATRIOT)
Direcció: Roland Emmerich
País (de producció): Estats Units
Idioma: Anglès
Any (de producció): 2000
Data de publicació: 30 de juny del 2000
Durada: 164 minuts
Gènere: Drama, Aventura, Acció
Temes: Història de la guerra per la
independència de les 13 colònies
americanes.
Productors: Dean Devlin, Mark Gordon, Gary
Levinsohn.
Guió: Robert Rodat
Repartiment: Mel Gibson, Heath Ledger, Joely
Richardson, Jason Isaacs, Chris
Cooper, Tom Wilkinson, Tchéky Karyo,
René Auberjonois, Lisa Brenner.
Productora: Columbia Pictures, Centropolis
Entertainment, Mutual Film Company
Pressupost: 110 milions de dòlars

4. Breu sinopsi
Escriu una breu sinopsi sobre la pel·lícula El Patriota:
La historia s’ambienta en l’americà colonial del segle XIII, més concretament en el territori de
Carolina del Sud. En aquest resideix Benjamin Martin, un exsoldat exitós famós per la seva
actuació en la guerra dels 7 anys. Té 7 fills i la seva dona ja no és viva, per aquests motiu ell és
l’únic que els pot treure endavant. Viuen una vida tranquil·la fins que és cridat per assistir a
l’assemblea que decidirà si L’estat de Carolina del Sud serà partícip en la guerra que es vol
portar a terme encontra la corona britànica, que abusa d’ells fent-los pagar elevats impostos.
L’home hi està encontra, ja que tot hi estar a favor de la independència de les colònies
americanes, no vol que hi torni ha haver una guerra. Pateix per la seguretat dels seus fills i no
pot córrer el risc de deixar-los orfes. Tot hi exposar els seus arguments, s’aprova el suport a la
guerra. El principal problema comença quan el seu fill Gran, Gabriel Martin s’allista per ser
soldat en aquesta guerra, tot hi les supliques del seu pare per que no ho faci. El fill es ferit en
un combat que es disputa a prop casa seva i per això hi entra per ser curat, així com molts
altres soldats dels dos bàndols. Al dia següent l’exercit britànic arriba a casa seva, i després
d’anunciar que Gabriel serà penjat, Benjamin es veu involucrat de ple en la guerra.
Preguntes i respostes sobre el conflicte
exposat a la pel·lícula
Desprès de veure el primer fragment: els inicis del conflicte. El debat a l’assemblea de
Carolina de Carolina del Sud (10’00’’ – 16’30’’), localitzeu en un mapa l’estat de
Carolina del Sud i determineu per què els americans s’enfronten allà als britànics.
Comenta si estàs d’acord amb el discurs de Benjamin Martin.
Segons la meva opinió van enfrontar-se a Carolina del Sud ja que és una ciutat costera, i
aquestes tenien més fàcil accés per part dels britànics. A més a més Carolina del sud era un
estat dominant pels lords britànics com a recompensa de la fidelitat al seu rei, es a dir era una

5. ciutat que contenia població amb idees molt diverses. En la pel·lícula menciona que la batalla
es lliurà en les mateixes ciutat a prop de cases i de la població, això es degut a que Carolina
estava formada per grans plantacions de cotó i els amos i establien les seves cases en el mateix
camp. Aquests últims eren els únics camps de batalla en el que podien enfrontar-se.
Jo personalment, tot i no ser mare, hi estic molt d’acord amb el discurs que pronuncia
Benjamin Martin. Ell pensa per davant de tot amb els seus fills i la seva seguretat, ja ha perdut
la dona i no vol ni perdre a un dels seus fills ja que com ve diu el combat es realitzarà en el
mateix poblat, traient la vida a milers d’innocents, i tampoc por permetre que els seus fills el
perdin a ell ja que es quedarien completament sols.
Què es debat en aquesta assemblea?. Què s’entén per una lleva?. Concreteu la possible
relació d’aquesta idea amb la conversa del pare i el fill del primer fragment.
En aquesta assemblea és debat si carolina del sud a de formar part de les 9 colònies que
recaudaran diners a favor d’un exercit continental, es a dir més concretament, és debat si
aquest estat formarà part de la guerra que es vol portar a terme encontra de la corona
britànica, ja que com al·lega el coronel Harry Burwell, la guerra no només és lluita per la
independència de una o dos colònies, es lluita per la d’una nació americana. Com en tot debat
i trobem diferents bàndols, jo personalment he distingit tres, el primer és el que defensa la
idea d’una guerra ja que creu que és l’única manera d’aconseguir la independència, el segon
es el que defèn que les colònies no conformen una nació, i finalment el bàndol de Benjamin
Martin que defensa l’idea de la independència però no per mitjà d’una guerra, si no que creu
que el diàleg i la insistència al rei seran una millor manera d’aconseguir-la sense violència i
mort. Com es dona a entendre en el moment en el que s’aprova la lleva, aquesta pot significar
l’aprovació a conformar un exercit, es a dir la aprovació per la reclutació de població per
conformar-lo. Això ho podem deduir ja que tots els partidaris a la guerra criden estar a favor
de la aprovació d’aquesta lleva a demés de que veiem que en el moment en el que el jove
anuncia l’aprovació d’aquesta, es comença amb el procés d’assignació, firmes... És en aquest
moment en el que pare i fill parlen ja que aquest últim vol allistar-se tot i que el seu progenitor
no opini a favor d’aquesta decisió com hem vist en l’anterior pregunta. Veiem que el noi té
aquesta idea molt abans quan intenta convèncer al seu pare indirectament, de que no es jove
per anar-hi a la guerra, es a dir en el minut 7:20.
Un cop vist el segon fragment (45’40’’-58’30’’), i després de les derrotes contra els
invasors, en què va consistir el canvi d’estratègia dels americans? Com penses que
aquest canvi va poder contribuir per al triomf final?
Els americans van anar canviant poc a poc les seves estratègies, aprenent dels errors que
cometien i tenint en compte les respostes del bàndol britànic. En la pel·lícula hi podem
distingir una successió de fets que van fer evolucionar i fer guanyadors als continentals:
1) Van pensar retindré al coronell Cornwallis i les seves tropes al sud fins esperar la ajuda
dels francesos que els prometien una flota i 10 mil soldats, tot això tenint com a cap al
recent nombrat coronell Benjamin Martin. Tot i així els britànics seguien superant-los en
número i encara havien d’esperar 6 mesos a que els aliats fessin acte de presencia, és per
això que van haver de dividir-se en busca de més població que volgués unir-se a la causa,
però aquests cop no serien soldats sinó milicians. El major francès Jean Villeneuve
s’encarregava d’instruir-los i preparar-los sobretot en punteria i precisió ja que van
desenvolupar una nova tècnica que consistia en sorprendre a les tropes britàniques,
amagats rere arbres o camps i així enganxar-los desprevinguts i que no poguessin
contraatacar tan fàcilment. Van copiar aquest model del coronell Martin, que havia actuat
d’aquesta manera per poder salvar al seu fill de ser executat a inicis de la pel·lícula.

6. Aquesta estratègia els va fer guanyar nombroses batlles. Després d’una d’aquestes, quan
recollien el material dels britànics morts, van donar amb el diari de guerra de lord
Cornwallis i després d’analitzar-lo amb profunditat van poder estipular que el seu major
defecte era l’orgull, i altres intimitats que van inspirar-los en noves estratègies més
eficients que nombraré després.
2) Una altre estratègia que van portar a terme, va se copiar l’exercit britànic i prometre la
llibertat a tots aquells esclaus que formessin part de l’exercit durant un any sencer, però a
diferencia de la corona, van prometre 5 chelins per cada mes de servei. Això ho van fer ja
que necessitaven molts més homes per poder superar en número al britànics, i la població
d’esclaus conformava un terç d’aquesta en els estats del sud. La recompensa en diners era
un fet clau per a que els esclaus decidissin unir-se als colonials i no als britànics que havien
tret profit d’aquests durant els primers anys de guerra. Això va fer que el nombre de
milicians anés augmentat poc a poc.
3) Com es pot veure durant la major part de la pel·lícula el comandant Benjamin és astut i
enginyós, i en la decisiva batalla, després de la mort del seu fill a mans del coronel William
Tavington, Crea la seva última i brillant estratègia. Com he dit abans el diari de Cornwallis
els hi dona molta informació, com per exemple, que aquest últim no sent ningun respecte
per la milícia i no confia en ella, per això Martin estableix una nova formació. En la batalla
la milícia començarà en primera fila i en el centre, a demés dispararà dues vegades,
després podrà retirar-se. Per què ho fa? Ho fa ja que d’aquesta manera els britànics
creguin que els americans ja no tenen soldats, si no que després de tant de temps lluitant
han esdevingut un exercit debilitat. D’aquesta manera el britànics es refien pensant que
guanyaran la batalla, i fan que els soldats segueixin als milicians que van retirant-se, amb
la intenció d’acorralar-los i matar-los. Els americans que saben que passarà tenen
reservats tots els seus soldats darrere el camp de batalla de tal manera que quan els soldats
britànics segueixen als milicians, els americans els enxamparan desprevinguts i serà
massa tard perquè donin mitja volta i es retirin. La batalla no és fàcil però finalment
acaben guanyant gràcies a l’estratègia però sobretot gràcies a l’esperit lluitador i l’orgull
que els fa no rendir-se mai. Aquest és el començament de l’esplendor dels continentals.
Més endavant segueixen utilitzant aquests mètodes i aconsegueixen rodejar l’imperi
britànic al nord, gracies a l’ajuda dels francesos que per fi fan acte de presència a la guerra,
això fa que l’imperi britànic anunciï bandera blanca, i es proclami perdedor d’aquesta
llarga i dolorosa guerra.
Investiga al voltant dels suports d’altres països que van rebre els americans contra els
anglesos. Per què França els va ajudar?
Com hem vist, els americans reben l’ajuda del francesos que els prometen 1 flota i 10.000
soldats. A la pel·lícula es dedueix que reben aquesta ajuda ja que Anglaterra va ser la principal
potencia enemiga francesa durant la guerra dels 7 anys, hi en aquesta, membres de la corona
anglesa van portar a terme grans matances al poble francès. França vol la dissolució i
decadència d’aquest imperi per ajustar comptes, i sap que ho aconseguirà si les colònies
s’independitzen ja que són una gran font d’ingressos per al imperi britànic que es troba
terriblement empobrit. Fent recerca si més no, trobem que França va ajudar-los
majoritàriament ja que veia la guerra com una ocasió d’or per venjar-se del desastrós tractat
de París de 1763 que es va signar al final de la guerra dels 7 anys.
Un altre País que va donar suport als colons va ser Espanya, amb diners, armes i municions.
Això si, no va participar en la guerra per por. Els objectius espanyols eren expulsar als
britànics tant de el golf de Mèxic com de les ribes del Mississipí. Finalment al 1779 Espanya
va declarar la guerra a Anglaterra, amb ambició per recuperar Menorca, la Mobila, Panzacola,
la badia d'Hondures i finalment Gibraltar.

7. Holanda també és va unir enviant provisions, armes, vestimenta i vaixells de guerra. Ho va
fer amb ànims de guanyar posicions pel domini dels mars.
Després de la victòria dels colons, Espanya va recuperar Menorca, Nicaragua, Hondures,
Campeche i Bahames, però no va aconseguir recuperar Gibraltar. França va recuperar la
majoria de les seves illes en les Antilles, a més de territoris bora del riu Senegal. Finalment
Holanda va rebre Sumatra.
En el primer fragment es fa referència a la guerra dels Set Anys i a la batalla de Bunker
Hill. Busqueu informació sobre aquests dos conflictes
GUERRA DELS SET ANYS
La Guerra dels Set Anys va ser un conflicte que va enfrontar a les grans potències europees
entre els anys 1756 i 1763. Gran Bretanya i Prússia tenien una aliança que va fer front a una
coalició entre França, Àustria i els seus aliats. Al principi, el conflicte es va produir a causa de
l'enfrontament entre França i Gran Bretanya en relació a la constitució d'un imperi colonial a
l'Índia i en Amèrica. el conflicte es va estendre des del territori dels Estats Units al continent
europeu. El seu origen es desenvolupa amb la rivalitat econòmica i la col·laboració de colònies
als Estats Units i a l'Índia i l'ocupació dels estats francesos de la Terranova i Nova Escòcia, A
a mans de colònies britàniques instal·lades a la costa del nord-est. En resposta, les tropes
franceses es van aliar amb les tribus indígenes i van atacar les colònies angleses. les colònies
americanes van unir a la Corona britànica. Anglaterra resulta victoriosa. Tot i la victòria, és
troba en una situació econòmica molt empobrida. El Parlament decideix castigar els colons
com a part dels costos de guerra. A demés de pujar els impostos intenta ampliar els drets de
la Corona britànica a Amèrica i restringir les transaccions comercials de les colònies. Les
protestes comencen a augmentar. La Guerra dels Set Anys s'intensifica, per tant, Anglaterra
abusa cada més sobre les colònies, aplanant el terreny per a la lluita per la independència dels
Estats Units.
BATALLA DE BUNKER HILL
La Batalla de Bunker Hill es va presentar el 17 de juny de 1775. Va ser la primera gran batalla
de la Revolució Americana (1775-83). Té origen a Boston, Massachusetts. En un esforç per
treure als soldats britànics de la zona, els colons van prendre el control de la ciutat. Quan es
van assabentar del pla britànic de recuperació de la plaça per la força, els colons van actuar
per detenir-los. Cerca de mil cinc cents soldats van marxar a Charlestown a través de Charles
River a Boston. Allà és van establir a Breed Hill, just a sota de Bunker Hill, en l’obscuritat de
la nit. Però van ser descoberts per 2.200 soldats britànics, que van voler desallotjar-lo. Tot i
així van ser ben resguardats a les barreres que havien construït. Van defensar-se exitosament
durant dos dels tres avenços britànics, els primers representants de la corona anglesa van
patir grans pèrdues. Durant el tercer envió, els colons van quedant-se sense municions i es
retiren. Van arribar aproximadament a 450 baixes, entre captures, ferides i morts. Tot i que
els britànics van retrocedir als colons rebels,
es van trobar prop de 1.000 víctimes, gairebé
la meitat del seu exèrcit. La victòria va
afirmar el poder temporal dels britànics,
però el gran nombre de víctimes, va fer que
les colons seguissin lluitant per la seva causa.
La Batalla de Bunker Hill és la font del famós
lema de la guerra: "No disparen hasta que no
vean el blanco de los ojos". molt
possiblement degut a l’escassetat de
municions.

8. Elabora una llista dels protagonistes històrics dels dos bàndols i expliqueu quin paper
van tenir en el conflicte:
PERSONATGES BRITÀNICS PAPER QUE DESENVOLUPEN EN EL
CONFLICTE
Coronel
Cornwallis
General que representa l’exercit britànic en les batalles
que és lliuren durant la pel·lícula. És un gran estratega i
coneix perfectament l’art de la guerra per això no ho posa
fàcil als americans guanyant la majoria de batalles en
l’etapa inicial. És fidel a la corona anglesa però tot i així
respecta als americans i no és extremadament cruel, per
això és enganyat per Benjamin lliurant a milicians esclaus
que havien de ser executats. Finalment desesperat per
remuntar la batlle acaba autoritzant la crema d’esglésies i
poblats i matances cap als familiars dels milicians
americans. Finalment avergonyit és rendeix i concep la
victòria als colons.
Coronel
William
Tavington
És coronel dels Green Dragoons, és a dir fidel al rei Jorge
III. És fred i apàtic. Al principi de l’historia ordena
l’execució publica de Gabriel Martin i mata a Thomas
Martin, des d’aquell moment comença una rivalitat amb
la família Martin. Lidera molts més combats i proposa al
seu superior i mentor Cornwallis una d’espiada estratègia
per remuntar la guerra que consisteix en assassinar les
famílies del milicians que s’estan apoderant de la guerra i
així ho fa. La seva ambició arriba tant lluny que acaba
matant a Gabriel. Finalment en l’ultima batalla és
assassinat per Benjamin Martin. Podem deduir que les
seves desapiadades estratègies eren un intent desesperat
per netejar el nom de la família que va ser arruïnat pel seu
pare.
Charles O'Hara
És el general de brigada i la mà dreta de Cornwallis. Des
de el principi de la pel·lícula veiem com és un home
raonable i no comparteix la visió bèl·lica que té William
Tavington. És mostra compassiu després la mort de
Thomas i anys després defèn a Benjamin de no ser
assassinat per Tavington quan va a salvar els milicians.
Finalment és el que anuncia la retirada de les tropes
britàniques.
Capitá James
Wilkins
És un coló lleial al exercit britànic que surt per primera
vegada en l’assemblea, negant que americà sigui una
nació. S’uneix als Green dragons i lluita juntament amb
Tavington en moltes ocasions. Comparteix el mateix punt
de vista amb ell sobre com s’ha de tractar als traïdors i per
això delata a Benjamin dient on es troben amagats els
seus fills. Només és dona compte de la brutalitat de
Tavington quan és obligat a incendiar la església on es
troba la dona de Gabriel i altres colons.
PERSONATGES+AMERICANS PAPER QUE DESENVOLUPEN EN EL
CONFLICTE
És el protagonista de la història i es un ex soldat de la
guerra dels 7 anys que rebutja participar en la guerra
d’independència. Tot i això després de la mort del seu fill
i de l’intent d’execució de l’altre acaba involucrant-se en
aquesta. Es converteix en coronel i lidera la milícia que va

9. Benjamin
Martin
fent emboscades a les tropes britàniques. En els pobles
l’anomenen el fantasma. Quan el coronel Tavington
assassina a Gabriel jura que el matarà i així ho fa en
l’ultima batalla. Després d’aquesta l’imperi britànic va
perdent força i acaba retirant-se. Finalment acaba casant-
se amb la germana de la seva mare i tenen un fill junts.
Gabriel
Martin
Fill de Benjamin i molt patriota. S’allista a l’exercit contra
la voluntat del seu pare i acaba tornant a casa provocant
la mort del seu germà. Quan es a punt de ser executat el
seu pare el salva i d’aquesta manera s’involucren els dos
de ple en la guerra. Durant un temps és la mà dreta del
seu pare i esta sota les seves ordres. És casa amb Anne
Howard, i després de que Tavington la cremi viva dins
una església el busca per matar-lo però acaba morint a
mans d’aquest mateix.
Coronel Harry
Burwell
És un dels oficials que va lluitar juntament amb Benjamin
en la guerra dels set anys i que el defèn en l’assemblea
inicial tot i no pensar igual que ell. És converteix en
coronel del exercit Continental, però arriba un moment
després de nombroses batalles que es troba frustrat
perquè no sap com actuar. Finalment apareix Benjamin i
a de més de nombrar-lo coronel el posa a càrrec de la
milícia.
Ohkan
Esclau africà que és enviat a lluitar amb els americans pel
seu amo. Al principi els altres milicians no confien en ell
però es va guanyant el seu respecte després de veure que
és un home constant i lleial. Després d’haver passat 12
mesos a l’exercit temps en el que aconsegueix la llibertat,
no l’abandona si no que segueix lluitant juntament amb
els seus companys. Al final de la pel·lícula acaba podent
gaudir de la seva llibertat.
PERSONATGES FRANCESOS PAPER QUE DESENVOLUPEN EN EL
CONFLICTE
Major Jean
Villeneuve
Oficial francès que entrena a la milícia i que guarda
rancor a Benjamin per les matances que va realitzar al
poble francès, tot i així al final de la pel·lícula acaben
convertint-se en amics. Lluita en totes les batalles mentre
espera que les tropes franceses arribin a americà, i
finalment després de la victòria torna a França.

10. Bibliografia i web grafia
https://en.wikipedia.org/wiki/The_Patriot_(2000_film)
https://www.commonsensemedia.org/movie-reviews/the-patriot
https://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Independencia_de_los_Estados_Unid
os
https://redhistoria.com/la-guerra-de-los-siete-anos/
http://www.escuelapedia.com/la-guerra-de-los-siete-anos-resumen/