SlideShare a Scribd company logo
1 of 2
ORACIÓ COMPOSTA
            CLASSES           TIPUS                                              RECONEIXEMENT                                                                 NEXES / CONNECTORS
 PROP.                  COPULATIVES              El significat d’una proposició es suma a la de l’altra.                                  i, ni, i per tant, i d’altra banda, i encara, i doncs
                        DISJUNTIVES              Relació d’alternativa, contraposició o opcionalitat                                      o, o bé, o si no
 COOR-                  ADVERSATIVES             Idees que s’oposen o es contradiuen                                                      però, sinó (que), tanmateix, altrament, amb tot, així i tot,
DINADES                                                                                                                                   això no obstant, en canvi, més aviat, ara bé.
                        DISTRIBUTIVES            Presenten una relació d’alternança o distribució                                          o...o, bé...bé, ara...ara, sia...sia. ni...ni
                        EXPLICATIVES             Una proposició és la conclusió respecte de l’altra                                       és a dir, això és, çò és, doncs.
                        SUBJECTE                 Formen part de proposicions amb estructures del tipus: m’agrada que, és convenient       que (sense preposició)
                                                 que, m’entusiasma que, és difícil que, és necessari que...
                        CD                       Commutables por ho                                                                       que, si
          SUBSTANTIV.   CI                       Commutables por li, els                                                                   a qui
                        At                       Commutables por ho, això                                                                 que precedit o no de article, verb en inf.
                        CN                       Presenten una característica o qualitat que especifica el significat del nom             que
                        CAdj                     Complementen un adjectiu, precisant-ne el seu significat                                 que
 PROP.                  CRV                      Commutables per ho                                                                       verb + que
                        EXPLICATIVES             Informen d’una qualitat o circumstància que afecta tot l’antecedent i s’escriuen entre   Que, què, qui, qual, quant (quantificador); adverbis relatius
           ADJETIVES                             comes (,)                                                                                on, quan, com. Prep + art + qual/s
                        ESPECIFICATIVES          S’escriuen sense comes. Concreten una part de l’antecedent                               ídem que l’anterior
SUBOR-                  LLOC                     Commutables por l’adverbi de lloc allí                                                   On, a on, d’on, per on, allà on, pertot on
                        TEMPS                    Commutables per l’adverbi de temps quan                                                  abans que, fins que, quan, mentre (que), sempre que,
                                                                                                                                          aleshores (que), ara que, desprès que, des que, fins que, tan
                                                                                                                                          prompte com, a penes, així que, cada vegada que, de seguida
                                                                                                                                          que, llavors que, en + (infinit. o gerundi. o participi)
                        MODE                     Commutables per l’adverbi de mode així                                                   Com, com si, així com, tal com, segons (que), segons com,
                                                                                                                                          en la manera que, igual que.
DINADES                 COMPARATIVES       Estableixen una comparació amb l’oració principal tant pel que fa a la qualitat d’allò         tan/t...com, igual...que/com, tal...com/qual, així com
                        IGUALTAT           que es parla, què com a la quantitat, quant
                        COMP. SUPERIORIT.                                                                                                 més... que
          ADVERBIALS    COMP. INFERIORIOR.                                                                                                menys...que, no tant...com, pitjor...que
                        COMPARATIVES                                                                                                      com més...més/menys, com menys...més/menys, quant
                        PROPORCIONALITAT                                                                                                  més...més
                        CAUSALS            Indiquen la causa, o el motiu de l’acció expressada en la principal                            perquè, ja que, com que, puix (que), car, a causa que, per tal
                                                                                                                                          com, a causa de, atès que, vist que
                        CONSECUTIVES             Expressen una acció conseqüència del contingut de l’oració principal                     doncs, així que, per tant, tant/a...que, tan ...que, de manera
                                                                                                                                          que, en conseqüència, tal...que, talment...que
                        FINALS                   Expressen l’objectiu amb què es realitza allò que es manifesta a l’oració principal      perquè, a fi de, a fi que, per tal de, per tal que, de por que
                        CONDICIONALS             Marquen la condició necessària perquè es produesca la principal                          si, mentre (que), només que, en cas que, posat que, sempre
                                                                                                                                          que, fora que, tret que, llevat que, a condició que, sols que,
                                                                                                                                          amb que, si doncs no
                        CONCESSIVES              Evidencien un impediment perquè s’acomplesca allò expressat a l’oració principal.        encara que, malgrat que, per més que, ni que, tot i que, per
                                                                                                                                          bé que, a pesar de , a pesar que, bé que, si (bé), mal que,
                                                                                                                                          admetent que, suposant que
 PROP.                  JUXT. VALOR COORD Els signes de puntuació són commutables per nexes de coordinació                                                               ___

 JUXTA-                 JUXT. VALOR SUBOR        El signes de puntuació són commutables per nexes de subordinació                                                      ___
POSADES
EXEMPLES D’ORACIONS COMPOSTES

   COORDINACIÓ

       L’Anna llegeix una novel·la i l’Arnau resol els mots encreuats del diari
       Farem una festa a la terrassa o bé convidarem els amics al restaurant
       Vam oblidar-nos el regal a casa, això no obstant li van comprar un ram de flors
       Estàs refredat? Doncs no vages a la piscina
       O passegem per la Rambla o visitem l’exposició

   SUBORDINACIÓ

       Les fotografies del viatge que vàrem fer l’estiu passat van sortit totes mogudes
       La veïna a qui va demanar sal és una model molt famosa
       El grup musical del qual et parle ha tret un nou disc
       Aquest és l’institut on vaig estudiar tota la Secundària
       Van substituir el jugador, el rendiment del qual era molt baix

       Ens convé que vingues ben de pressa
       Hem decidit que farem un viatge per Nadal
       La qüestió bàsica és que tries el pressupost més adequat / triar el pressupost
       L’Anna repartia els fulletons a qui li semblava
       L’editor insisteix que la feina es revise dues vegades
       L’Anna tenia el pressentiment que no vindries
       Quim se sent feliç que l’escoltes

       A penes et vinga bé, fes-me aquest favor
       Anirem per on tu voldràs
       Fes-ho de la manera que vulgues
       No plou tant com jo pensava
       Hi veig tan bé que no necessite ulleres
       En cas que ploga, no anirem a la platja
       Tot i que ho he comprat, no m’ho he menjat
       Estic amoïnat puix que ningú m’ajuda
       Ho dic per tal que tothom ho sàpiga


   JUXTAPOSICIÓ

       Joan digué: demà aniré a casa dels meus avis
       Escriu, revisa, repassa, rellegeix, compon.
       No viatjaré, fa massa fred
       Faré la migdiada, fa calor

More Related Content

Viewers also liked

caso integrador robotica
caso integrador roboticacaso integrador robotica
caso integrador roboticaamamilas
 
Guia turiistica mazatlan
Guia turiistica mazatlanGuia turiistica mazatlan
Guia turiistica mazatlanVivi Osorio
 
Corempresa Nº 12
Corempresa Nº 12Corempresa Nº 12
Corempresa Nº 12corempresa
 
Conocimiento 2.0. Hacia un modelo reencantado del conocimiento en (la socieda...
Conocimiento 2.0. Hacia un modelo reencantado del conocimiento en (la socieda...Conocimiento 2.0. Hacia un modelo reencantado del conocimiento en (la socieda...
Conocimiento 2.0. Hacia un modelo reencantado del conocimiento en (la socieda...Joan Mayans
 
Leccion 29: LA ORACION COMO PETICION
Leccion 29: LA ORACION COMO PETICION Leccion 29: LA ORACION COMO PETICION
Leccion 29: LA ORACION COMO PETICION BETO MOO
 
Lb0431 b prostop
Lb0431 b   prostopLb0431 b   prostop
Lb0431 b prostopdrnaula
 
Enterprise Risk Management & Cybersecurity: Is Your Health Plan Ready?
Enterprise Risk Management & Cybersecurity: Is Your Health Plan Ready?Enterprise Risk Management & Cybersecurity: Is Your Health Plan Ready?
Enterprise Risk Management & Cybersecurity: Is Your Health Plan Ready?Epstein Becker Green
 
Saki, The Lumber Room, Milena Y Jose
Saki, The Lumber Room, Milena Y JoseSaki, The Lumber Room, Milena Y Jose
Saki, The Lumber Room, Milena Y Joseicampo
 
Web Design Trends 2015 & 2016
Web Design Trends 2015 & 2016Web Design Trends 2015 & 2016
Web Design Trends 2015 & 2016Lewis Lin 🦊
 
The Future of Air Travel, One Airline Seat at a Time
The Future of Air Travel, One Airline Seat at a TimeThe Future of Air Travel, One Airline Seat at a Time
The Future of Air Travel, One Airline Seat at a TimeLinkedIn Editors' Picks
 
Laparoscopic ovarian drilling
Laparoscopic ovarian drillingLaparoscopic ovarian drilling
Laparoscopic ovarian drillingdrizsyed
 
Trastornos del crecimiento fetal. Definición, causas y clasificación del CIR....
Trastornos del crecimiento fetal. Definición, causas y clasificación del CIR....Trastornos del crecimiento fetal. Definición, causas y clasificación del CIR....
Trastornos del crecimiento fetal. Definición, causas y clasificación del CIR....MFLaPaz
 

Viewers also liked (16)

ASP.NET
ASP.NETASP.NET
ASP.NET
 
Ict and ir bb syllabus
Ict and ir bb syllabusIct and ir bb syllabus
Ict and ir bb syllabus
 
caso integrador robotica
caso integrador roboticacaso integrador robotica
caso integrador robotica
 
Guia turiistica mazatlan
Guia turiistica mazatlanGuia turiistica mazatlan
Guia turiistica mazatlan
 
Flower Lover Catalogue 2012
Flower Lover Catalogue 2012Flower Lover Catalogue 2012
Flower Lover Catalogue 2012
 
Corempresa Nº 12
Corempresa Nº 12Corempresa Nº 12
Corempresa Nº 12
 
Conocimiento 2.0. Hacia un modelo reencantado del conocimiento en (la socieda...
Conocimiento 2.0. Hacia un modelo reencantado del conocimiento en (la socieda...Conocimiento 2.0. Hacia un modelo reencantado del conocimiento en (la socieda...
Conocimiento 2.0. Hacia un modelo reencantado del conocimiento en (la socieda...
 
Leccion 29: LA ORACION COMO PETICION
Leccion 29: LA ORACION COMO PETICION Leccion 29: LA ORACION COMO PETICION
Leccion 29: LA ORACION COMO PETICION
 
Lb0431 b prostop
Lb0431 b   prostopLb0431 b   prostop
Lb0431 b prostop
 
Enterprise Risk Management & Cybersecurity: Is Your Health Plan Ready?
Enterprise Risk Management & Cybersecurity: Is Your Health Plan Ready?Enterprise Risk Management & Cybersecurity: Is Your Health Plan Ready?
Enterprise Risk Management & Cybersecurity: Is Your Health Plan Ready?
 
Saki, The Lumber Room, Milena Y Jose
Saki, The Lumber Room, Milena Y JoseSaki, The Lumber Room, Milena Y Jose
Saki, The Lumber Room, Milena Y Jose
 
Web Design Trends 2015 & 2016
Web Design Trends 2015 & 2016Web Design Trends 2015 & 2016
Web Design Trends 2015 & 2016
 
The Future of Air Travel, One Airline Seat at a Time
The Future of Air Travel, One Airline Seat at a TimeThe Future of Air Travel, One Airline Seat at a Time
The Future of Air Travel, One Airline Seat at a Time
 
Laparoscopic ovarian drilling
Laparoscopic ovarian drillingLaparoscopic ovarian drilling
Laparoscopic ovarian drilling
 
Trastornos del crecimiento fetal. Definición, causas y clasificación del CIR....
Trastornos del crecimiento fetal. Definición, causas y clasificación del CIR....Trastornos del crecimiento fetal. Definición, causas y clasificación del CIR....
Trastornos del crecimiento fetal. Definición, causas y clasificación del CIR....
 
Método directo
Método  directoMétodo  directo
Método directo
 

Nexesoraciócomposta

  • 1. ORACIÓ COMPOSTA CLASSES TIPUS RECONEIXEMENT NEXES / CONNECTORS PROP. COPULATIVES El significat d’una proposició es suma a la de l’altra. i, ni, i per tant, i d’altra banda, i encara, i doncs DISJUNTIVES Relació d’alternativa, contraposició o opcionalitat o, o bé, o si no COOR- ADVERSATIVES Idees que s’oposen o es contradiuen però, sinó (que), tanmateix, altrament, amb tot, així i tot, DINADES això no obstant, en canvi, més aviat, ara bé. DISTRIBUTIVES Presenten una relació d’alternança o distribució o...o, bé...bé, ara...ara, sia...sia. ni...ni EXPLICATIVES Una proposició és la conclusió respecte de l’altra és a dir, això és, çò és, doncs. SUBJECTE Formen part de proposicions amb estructures del tipus: m’agrada que, és convenient que (sense preposició) que, m’entusiasma que, és difícil que, és necessari que... CD Commutables por ho que, si SUBSTANTIV. CI Commutables por li, els a qui At Commutables por ho, això que precedit o no de article, verb en inf. CN Presenten una característica o qualitat que especifica el significat del nom que CAdj Complementen un adjectiu, precisant-ne el seu significat que PROP. CRV Commutables per ho verb + que EXPLICATIVES Informen d’una qualitat o circumstància que afecta tot l’antecedent i s’escriuen entre Que, què, qui, qual, quant (quantificador); adverbis relatius ADJETIVES comes (,) on, quan, com. Prep + art + qual/s ESPECIFICATIVES S’escriuen sense comes. Concreten una part de l’antecedent ídem que l’anterior SUBOR- LLOC Commutables por l’adverbi de lloc allí On, a on, d’on, per on, allà on, pertot on TEMPS Commutables per l’adverbi de temps quan abans que, fins que, quan, mentre (que), sempre que, aleshores (que), ara que, desprès que, des que, fins que, tan prompte com, a penes, així que, cada vegada que, de seguida que, llavors que, en + (infinit. o gerundi. o participi) MODE Commutables per l’adverbi de mode així Com, com si, així com, tal com, segons (que), segons com, en la manera que, igual que. DINADES COMPARATIVES Estableixen una comparació amb l’oració principal tant pel que fa a la qualitat d’allò tan/t...com, igual...que/com, tal...com/qual, així com IGUALTAT que es parla, què com a la quantitat, quant COMP. SUPERIORIT. més... que ADVERBIALS COMP. INFERIORIOR. menys...que, no tant...com, pitjor...que COMPARATIVES com més...més/menys, com menys...més/menys, quant PROPORCIONALITAT més...més CAUSALS Indiquen la causa, o el motiu de l’acció expressada en la principal perquè, ja que, com que, puix (que), car, a causa que, per tal com, a causa de, atès que, vist que CONSECUTIVES Expressen una acció conseqüència del contingut de l’oració principal doncs, així que, per tant, tant/a...que, tan ...que, de manera que, en conseqüència, tal...que, talment...que FINALS Expressen l’objectiu amb què es realitza allò que es manifesta a l’oració principal perquè, a fi de, a fi que, per tal de, per tal que, de por que CONDICIONALS Marquen la condició necessària perquè es produesca la principal si, mentre (que), només que, en cas que, posat que, sempre que, fora que, tret que, llevat que, a condició que, sols que, amb que, si doncs no CONCESSIVES Evidencien un impediment perquè s’acomplesca allò expressat a l’oració principal. encara que, malgrat que, per més que, ni que, tot i que, per bé que, a pesar de , a pesar que, bé que, si (bé), mal que, admetent que, suposant que PROP. JUXT. VALOR COORD Els signes de puntuació són commutables per nexes de coordinació ___ JUXTA- JUXT. VALOR SUBOR El signes de puntuació són commutables per nexes de subordinació ___ POSADES
  • 2. EXEMPLES D’ORACIONS COMPOSTES  COORDINACIÓ  L’Anna llegeix una novel·la i l’Arnau resol els mots encreuats del diari  Farem una festa a la terrassa o bé convidarem els amics al restaurant  Vam oblidar-nos el regal a casa, això no obstant li van comprar un ram de flors  Estàs refredat? Doncs no vages a la piscina  O passegem per la Rambla o visitem l’exposició  SUBORDINACIÓ  Les fotografies del viatge que vàrem fer l’estiu passat van sortit totes mogudes  La veïna a qui va demanar sal és una model molt famosa  El grup musical del qual et parle ha tret un nou disc  Aquest és l’institut on vaig estudiar tota la Secundària  Van substituir el jugador, el rendiment del qual era molt baix  Ens convé que vingues ben de pressa  Hem decidit que farem un viatge per Nadal  La qüestió bàsica és que tries el pressupost més adequat / triar el pressupost  L’Anna repartia els fulletons a qui li semblava  L’editor insisteix que la feina es revise dues vegades  L’Anna tenia el pressentiment que no vindries  Quim se sent feliç que l’escoltes  A penes et vinga bé, fes-me aquest favor  Anirem per on tu voldràs  Fes-ho de la manera que vulgues  No plou tant com jo pensava  Hi veig tan bé que no necessite ulleres  En cas que ploga, no anirem a la platja  Tot i que ho he comprat, no m’ho he menjat  Estic amoïnat puix que ningú m’ajuda  Ho dic per tal que tothom ho sàpiga  JUXTAPOSICIÓ  Joan digué: demà aniré a casa dels meus avis  Escriu, revisa, repassa, rellegeix, compon.  No viatjaré, fa massa fred  Faré la migdiada, fa calor