Pp curs terrassa_03

526 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
526
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
12
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • 14/07/10 Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització
  • 14/07/10 Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Treball Final d'Estudis. Màster de Gestió de Continguts Digitals. Curs 2009-2010 hjh...
  • Treball Final d'Estudis. Màster de Gestió de Continguts Digitals. Curs 2009-2010 hjh...
  • Treball Final d'Estudis. Màster de Gestió de Continguts Digitals. Curs 2009-2010 hjh...
  • Treball Final d'Estudis. Màster de Gestió de Continguts Digitals. Curs 2009-2010 hjh...
  • Treball Final d'Estudis. Màster de Gestió de Continguts Digitals. Curs 2009-2010 hjh...
  • Treball Final d'Estudis. Màster de Gestió de Continguts Digitals. Curs 2009-2010 hjh...
  • Treball Final d'Estudis. Màster de Gestió de Continguts Digitals. Curs 2009-2010 hjh...
  • Treball Final d'Estudis. Màster de Gestió de Continguts Digitals. Curs 2009-2010 hjh...
  • Treball Final d'Estudis. Màster de Gestió de Continguts Digitals. Curs 2009-2010 hjh...
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització 14/07/10
  • Pp curs terrassa_03

    1. 1. PLA D’OCUPACIÓ DE DIGITALITZACIÓ DE CATALUNYA MÒDUL B: PREPARACIÓ DE LA DOCUMENTACIÓ PER A LA DIGITALITZACIÓ
    2. 2. <ul><li>SESSIÓ Nº 1: Gestió de fons/ col·leccions. Planificació i establiment de prioritats per a la digitalització. </li></ul><ul><li>SESSIÓ Nº 2: Tractament de documents textuals. Condicionament, control i instal·lació. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>SESSIÓ Nº 3: Tractament de documents no textuals. Neteja, control i instal·lació. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>SESSIÓ Nº 4: La gestió de documents electrònics. </li></ul>14/07/10 (c) David González Ruiz
    3. 3. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.1. CARACTERÍSTIQUES DE L’OBJECTE FOTOGRÀFIC Els manuals de conservació classifiquen les fotografies entre els materials “molt sensibles” que necessiten una atenció molt especial.
    4. 4. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.1.1. Estructura d’una fotografia. Entendre la tècnica fotogràfica ens ajudarà a avaluar millor el valor HISTÒRIC, ARTÍSTIC I DOCUMENTAL de la imatge. SUPORT: Superfície plana, opaca, translúcida o transparent de paper vidre, metall o plàstic. AGLUTINANT: Material transparent que té com a funció mantenir les partícules que formen la imatge. Les actuals són de gelatina. MATERIAL FORMADOR DE LA IMATGE: partícul·les microscòpiques metàl·liques o minerals en suspensió. Com més nombroses més densa la imatge
    5. 5. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.1.2. Les tècniques fotogràfiques més comunes
    6. 6. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.1.2. Les tècniques fotogràfiques més comunes
    7. 7. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.1.2. Les tècniques fotogràfiques més comunes
    8. 8. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.1.2. Les tècniques fotogràfiques més comunes
    9. 9. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.1.2. Les tècniques fotogràfiques més comunes
    10. 10. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.1.2. Les tècniques fotogràfiques més comunes
    11. 11. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.1.2. Les tècniques fotogràfiques més comunes
    12. 12. Els positius a la gelatina i els negatius sobre poliester si estan ben processats són molt resistents. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.1.3. Esperança de vida dels materials fotogràfics No tots els materials fotogràfics són igual de fràgils. Protegir de la llum natural i conservar en un ambient fred, sec i estable. Els més sensibles: Fotografies en estoig, albúmines, papers salats, negatius en placa de vidre, fotografies en color i fotografies digitals. Nitrats i acetats de cel·lulosa són inestables i no passen dels 100 anys.
    13. 13. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.1.3. ESPERANÇA DE VIDA DELS MATERIALS FOTOGRÀFICS.
    14. 14. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.1.4. DETERIORACIONS DELS MATERIALS FOTOGRÀFICS.
    15. 15. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.1.4.1. CAUSADES PER L’HOME.
    16. 16. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.1.4.2. CAUSADES PER FACTORS AMBIENTALS.
    17. 17. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.1.4.2. CAUSADES PER FACTORS AMBIENTALS.
    18. 18. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.1.4.3. CAUSADES PER AGENTS BIOLÓGICS.
    19. 19. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.1.4.3. CAUSADES PER AGENTS BIOLÓGICS.
    20. 20. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.2. MESURES DE PROTECCIÓ DELS FONS/COL·LECCIONS NO TEXTUALS 3.2.1. CONTROL DE LES CONDICIONS AMBIENTALS <ul><li>El clima a Catalunya es caracteritza per les fluctuacions, la presència de gasos i elements contaminants que poden provocar la deterioració dels elements fotogràfics. </li></ul><ul><li>És aconsellable utilitzar sistemes de climatització artificial. </li></ul><ul><li>Si no és possible estudiar quines zones de l’edifici són més estables climatològicament. </li></ul><ul><li>Monitorització del clima. </li></ul>
    21. 21. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.2.1. CONTROL DE LES CONDICIONS AMBIENTALS
    22. 22. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.2.1. CONTROL DE LES CONDICIONS AMBIENTALS. FONTS DE CONTAMINACIÓ
    23. 23. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.2.2. PRESTATGERIES, ARMARIS I CALAIXOS
    24. 24. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.2.2. PRESTATGERIES ARMARIS I CALAIXOS
    25. 25. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.2.2. PRESTATGERIES ARMARIS I CALAIXOS
    26. 26. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.2.2. PRESTATGERIES ARMARIS I CALAIXOS
    27. 27. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.2.2. CAPSES D’ARXIU
    28. 28. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.2.2. CAPSES D’ARXIU
    29. 29. 14/07/10 (c) David González Ruiz
    30. 30. 14/07/10 (c) David González Ruiz
    31. 31. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.2.4. PROTECCIÓ DE DOCUMENTS INDIVIDUALMENT La protecció del document pot ser una funda, carpeta, sobre, muntatge especial, etc... Al utilitzar un embolcall s’està creant un microclima. És molt important utilitzar materials de conservació: Reserva alcalina i un PH entre 7 i 9 per retardar l’acidificació. Històricament s’ha utilitzat sempre el paper i el cartró. Però fa uns 20 anys s’han introduït plàstics considerats innocus. PAT (Photographic Activity Test). La frase “APTE PER ARXIU” vol dir que està pensat per a guardar fotografies, però no vol dir que sigui apte per a la conservació. El paper cristall o glassine contribueix al deteriorament de les fotografies, s’acidifica i engrogueix creant un microclima nociu.
    32. 32. 14/07/10 (c) David González Ruiz
    33. 33. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.3. TÈCNIQUES DE NETEJA ELEMENTALS DE FONS/ COL·LECCIONS FOTOGRÀFIQUES.
    34. 34. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.3.1. MATERIAL NECESSARI.
    35. 35. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.3.2. CRITERIS DE MANIPULACIÓ.
    36. 36. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.3.3. NETEJA DEL SUPORT PAPER <ul><li>Per treure la pols en dos temps: </li></ul><ul><li>Pera d’aire. </li></ul><ul><li>Pinzell de pèl fi. </li></ul><ul><li>Nota: Els pèls poden deixar estries a la superfície de l’emulsió. Primer fer una prova al marge. Les emulsions de gelatina especialment sensibles. </li></ul><ul><li>Es desaconsella tota intervenció sobre taques, brutícia, plecs, estrips o resta d’adhesius. Es necessita personal especialitzat. </li></ul>
    37. 37. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.3.4. NETEJA DEL SUPORT VIDRE <ul><li>Parts: </li></ul><ul><li>Desempolsegament de l’emulsió (part mat). </li></ul><ul><li>1.1.- Pera d’aire </li></ul><ul><li>1.2.- Pinzell de pel fi. </li></ul><ul><li>Neteja de la brutícia a la superfície del vidre (part brillant). </li></ul><ul><li>2.1.- Cotó humitejat amb aigua destil·lada. No massa humit. </li></ul><ul><li>2.2.- Eliminar mecànicament residus. </li></ul><ul><li>2.3.- Eixugar el vidre amb un cotó sec per eliminar humitats. </li></ul><ul><li>2.4.- No netejar els costats del vidre. Pot afectar l’emulsió. </li></ul><ul><li>Nota: si hi han màsqueres o notes del fotògraf abstenir-se de fer la neteja humida. </li></ul>
    38. 38. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.3.4. NETEJA DEL SUPORT VIDRE <ul><li>Funda de quatre solapes on esguarda una placa de vidre després de ser netejada. </li></ul><ul><li>La emulsió sempre mirant amunt. </li></ul><ul><li>Cada funda s’ajusta al format de la placa de vidre. </li></ul><ul><li>Són individuals i en el marge superior dret es sol apuntar amb llapís la signatura topogràfica. </li></ul><ul><li>Emmagatzematge vertical dins de la unitat d’instal·lació. </li></ul>
    39. 39. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.3.4. NETEJA DEL SUPORT VIDRE <ul><li>Caixa de cartró permanent per a conservar negatius de vidre. </li></ul><ul><li>Estan protegits per fundes de paper de quatre solapes. </li></ul><ul><li>Emmagatzematge vertical i evitant que el balanceig dels vidres. </li></ul>
    40. 40. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.3.5. NETEJA DEL SUPORT PLÀSTIC Poden presentar afectacions de pols, brutícia, fongs o curbatures. <ul><li>Neteja en sec. </li></ul><ul><li>Instal·lació en plàstics de conservació de polietilè, poliopropilè o poliester. </li></ul>
    41. 41. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.3.6. TRACTAMENT PREVENTIU CONTRA FONGS I BACTERIS <ul><li>Factors ambientals que afavoreixen els fongs i bacteris: </li></ul><ul><li>Temperatura entre 23ºC i 28ºC. </li></ul><ul><li>Aigua o humitat constant. </li></ul><ul><li>PH àcid al voltant de 5. </li></ul><ul><li>Aireació. Creixen en superfície. </li></ul><ul><li>Llum. Estimula l’esporulació dels fongs. </li></ul><ul><li>Els més bacteris freqüents en els documents: </li></ul><ul><li>Bacillus sutilis (foto1): Molt resistents. Formes allargades i vermelles. </li></ul><ul><li>Pseudomonas (foto2). Pigments verdosos. Forma de bastonets. Poden provocar malalties respiratòries. </li></ul><ul><li>Micrococcus . Arrodonits, de color groc. </li></ul>
    42. 42. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.3.6. TRACTAMENT PREVENTIU CONTRA FONGS I BACTERIS <ul><li>El Penicillium són els fongs habituals a la zona metropolitana de Barcelona i poden presentar-se en molts tipus de pigmentacions i alteracions. </li></ul><ul><li>Què fem? </li></ul><ul><li>Separar la documentació afectada. </li></ul><ul><li>Anàlisi ambiental de la superfície. Obtenció de mostres amb una placa de petri i anàlisi per un laboratori especialitzat. </li></ul><ul><li>Identificació de microorganismes. </li></ul><ul><li>Estratègia. </li></ul><ul><li>Actuació interna i externa. </li></ul><ul><li>Espai de treball: </li></ul><ul><li>Ventilació natural. </li></ul><ul><li>Aïllament dels dipòsits. </li></ul><ul><li>Aïllament del sistema de climatització. </li></ul><ul><li>Neteja amb aspirador amb filtres HEPA no amb pinzell. </li></ul>
    43. 43. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.5. CARATERÍSTIQUES DELS DOCUMENTS DE GRAN FORMAT 3.4.1-2. CARTELLS I PLÀNOLS. <ul><li>Documentació de gran format que per les seves dimensions no ajuda a l’emmagatzematge. </li></ul><ul><li>Suports diferents: Vegetals, contravegetals, paper cristall, fotografia de gran format, etc… </li></ul><ul><li>Alhora de instal·lar-lo cal buscar l’equilibri entre l’espai físic i els recursos econòmics. </li></ul><ul><li>Problema futur: Canvis tecnològics, plànols digitals dissenyats amb softwares com Autocad, Photostation O Photoshop. </li></ul>
    44. 44. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.4.3. PERGAMINS http://es.wikipedia.org/wiki/Pergamino
    45. 45. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.5.1. INSTAL·LACIÓ EN CAPSA <ul><li>En formats de paper de DinA4 o foli. </li></ul><ul><li>Utilitzat per documentació d’arquitectura com: Memòries, plecs de condicions, pressupostos, medicions, etc. </li></ul><ul><li>És el sistema d’emmagatzematge més assequible. </li></ul><ul><li>Ocupa espai reduit. </li></ul><ul><li>Pels documents de gran format és un sistema agresiu ja que obliga a plegar-lo. Això desvirtua el format i l’agradeix. </li></ul><ul><li>La capsa és recomanable que sigui ample, de material de PH neutre i sense coles sintètiques. </li></ul><ul><li>Han de tenir un forat que permeti la seva fàcil extracció i la renovació de l’aire. </li></ul>
    46. 46. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.5.2. INSTAL·LACIÓ SUSPESA <ul><li>Poden emmagatzemar fins a mida DinA0. </li></ul><ul><li>Demana un aprenentatge en el funcionament. </li></ul><ul><li>És un sistema més car que l’anterior i ocupa més espai físic. </li></ul><ul><li>Ocupa una superfície d’un metre quadrat. </li></ul><ul><li>Conservació més eficaç i menys agressiva que les capses d’arxiu. </li></ul><ul><li>Si el document que es vol emmagatzemar té una mida superior que la planera els problemes d’erosió també seran greus. </li></ul><ul><li>Com es suspèn el document? Amb una tira de plàstic o paper adherida al plànol amb els forats previstos per a inserir en les guies metàl·liques. </li></ul><ul><li>Preferiblement de metall a la fusta. Perill en cas d’incendi i afavoreix la fauna. </li></ul>
    47. 47. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.5.3. LA INSTAL·LACIÓ EN TUBS <ul><li>Document enrotllat sobre si mateix i col·locat dins d’un tub. Utilitzat per plànols de gran format que superen àmpliament el DinA0. </li></ul><ul><li>El format dels tubs pot ser molt versàtil. </li></ul><ul><li>Els materials són de plàstic o cartró rígid. </li></ul><ul><li>Poca operativitat en la consulta. </li></ul><ul><li>Ocupen molt d’espai en dipòsit. </li></ul><ul><li>S’utilitzen pesos en els extrems dels plànols per evitar els vicis de curbatura. </li></ul><ul><li>La massificació a l’interior del tub afecten les fibres i creen problemes alhora de desplegar-los </li></ul><ul><li>Emmagatzematge del plànol dins d’una bossa de plàstic per preservar de la pols i els cops. </li></ul>
    48. 48. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.5.4. LA INSTAL·LACIÓ EXTESA. <ul><li>Els documents reposen horitzontals en calaixos anomenats planeres. </li></ul><ul><li>De fusta o de metall solen allotjar documents de fins a DinA0. </li></ul><ul><li>Tenen panys amb clau que augmenten el nivell de seguretat. </li></ul><ul><li>Són molt cars i ocupen una gran superfície. </li></ul><ul><li>Manipulació dels documents ideal. </li></ul><ul><li>Els documents d’un mateix projecte es posen dins de carpetes. </li></ul><ul><li>Si els documents no els uneix cap nexe es poden organitzar per mides. </li></ul><ul><li>Controlar el número de documents per planera per facilitar l’extracció. </li></ul>
    49. 49. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.5.5. LA INSTAL·LACIÓ EN MARCS. <ul><li>No és una solució lògica per a grans volums documentals. </li></ul><ul><li>Sistema molt car, demana marcs a mida i ocupa molt d’espai. </li></ul><ul><li>Sistema idoni per la conservació de documents de la mateixa manera que les planeres. El document no pot patir cap manipulació que el deteriori. </li></ul><ul><li>Es recomana l’ús de marcs metàl·lics. </li></ul><ul><li>Es recomana l’ús de paspartú en l’emmarcat. </li></ul><ul><li>Resumint el millor sistema d’emmagatzematge pels documents de gran format és la planera i en el cas que el plànol superi el DinA0 optar per l’emmarcat o enrotllat. </li></ul>
    50. 50. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.5.6. MESURES PER A LA CONSERVACIÓ D’ORIGINALS I CÒPIES <ul><li>Majoritàriament en suport paper, però la seva digitalització té peculiaritats: </li></ul><ul><li>Els plecs afecten a les fibres. Facilitat de trencament. </li></ul><ul><li>Tractament individualitzat segons el tipus de paper. </li></ul><ul><li>Tonalitats dels colors. </li></ul><ul><li>Trobar una instal·lació adecuada on reproduir-los (METIS-ICC). </li></ul><ul><li>Condicions d’emmagatzematge: </li></ul><ul><li>Temperatura entre 18 i 20ºC+-2. </li></ul><ul><li>HR 40-50% +-5%. </li></ul><ul><li>Llum natural evitada o filtrada. </li></ul><ul><li>Intensitat de la llum 50-80 lux. </li></ul><ul><li>Sistemes de renovació de l’aire. </li></ul>
    51. 51. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.6. CARACTERÍSTIQUES DELS DOCUMENTS AUDIOVISUALS El projecte PrestoSpace va quantificar el patrimoni audiovisual en 25 milions d’hores . El control de les condicions ambientals no garanteix que les cintes de vídeo es puguin reproduir en un futur. La majoria dels arxius de 41 països enquestats per TAPE no tenen les condicions adequades ni programes per a la preservació a llarg termini de les cintes de vídeo. El projecte TAPE determina un període màxim de 20 anys per transferir el contingut d’una cinta analògica a format digital .
    52. 52. 14/07/10 (c) David González Ruiz La producció de les TV locals omple un buit informatiu en l’àmbit local. Escassetat de recursos Continguts en cintes magnètiques de consum domèstic o semiprofessional El patrimoni audiovisual generat per les TV locals a Catalunya està en perill de desaparició . Abril de 2008 Creació de l’Observatori ( OPATL ) per afrontar de forma conjunta la problemàtica
    53. 53. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.6.1. ESTRUCTURA FÍSICA I DURABILITAT DELS SUPORTS MAGNÈTICS <ul><li>Base film : el suport utilitzat per construir aquest substrat és pel PET ( Polyethylene Terephtalate ) o el PEN ( Naphthalate de Polyethylene ), uns tipus de polièster amb bones propietats com a barrera als processos de descomposició. El PET és un component altament estable que amb unes condicions d'emmagatzematge basades en un ambient fred, sec, estabilitzat i allunyat dels raigs ultraviolats de la llum pot arribar a viure centenars d'anys. El PET ha estat comercialitzat als Estats Units i a Anglaterra amb el nom de Mylar. </li></ul><ul><li>Recobriment magnètic : està constituït per una complexa barreja de partícules magnètiques, adhesiu, lubrificants per reduir la fricció mecànica, agents per netejar els capçals de lectura i altres productes químics especials que poden variar en funció del fabricant. El gran nombre de variants a l'hora de fabricar el recobriment magnètic de les cintes de vídeo és un dels secrets industrials més ben guardats per les firmes comercials i fa quasi impossible de poder determinar amb exactitud l'esperança de vida de les bandes magnètiques dels vídeos. </li></ul><ul><li>Adhesiu aglomerant : el que la literatura tècnica especialitzada anomena binder . Afegit al recobriment magnètic serveix per unir les partícules magnètiques a la base de la pel·lícula. En funció del tipus d'adhesiu emprat i les condicions ambientals d'emmagatzematge de les cintes, alguns adhesius poden començar a degradar-se al cap de pocs anys. </li></ul><ul><li>Revestiment dorsal o backcoat : a finals de la dècada de 1960 la majoria de les cintes de vídeo portaven un petit revestiment dorsal fet de partícules de carboni sintètic o &quot; carbon- black &quot; amb una triple funció: en primer terme redueix l'acumulació d'electricitat estàtica quan la cinta és reproduïda a alta velocitat en el magnetoscopi, en segon lloc afavoreix la unió de les diferents capes de la cinta incrementant la seva durabilitat i finalment disminueix els fregaments mecànics i protegeix de possibles esgarrapades. </li></ul><ul><li>Partícules d'òxids metàl·lics : estan integrades en l'adhesiu i poden ser de diòxid de crom o òxid de ferro. A les cintes de bona qualitat s'hi incorpora a més a més una substància antifúngica per preveure la proliferació de floridures. </li></ul>
    54. 54. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.6.1. ESTRUCTURA FÍSICA I DURABILITAT DELS SUPORTS MAGNÈTICS <ul><li>Una temperatura de 20ºC i HR del 50% li concedeix a una cinta de vídeo una esperança de vida de 30 anys. </li></ul><ul><li>L’esperança de vida es redueix 5 anys si supera els 20ºC i el 80% HR. </li></ul><ul><li>Les altes temperatures i HR acceleren la hidròlisi amb la contrcacció i expansió de les bandes magnètiques causant lesions irreparables. </li></ul><ul><li>Poliéster uretà és l’aglutinant més utilitzat, alta capacitat per absorvir humitat. </li></ul>
    55. 55. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.6.2. ELS FORMATS ANALÒGICS DE CINTES DE VÍDEO
    56. 56. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.6.2. ELS FORMATS ANALÒGICS DE CINTES DE VÍDEO
    57. 57. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.6.2. ELS FORMATS ANALÒGICS DE CINTES DE VÍDEO
    58. 58. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.6.2. ELS FORMATS ANALÒGICS DE CINTES DE VÍDEO
    59. 59. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.6.3. PATOLOGIES DELS SUPORTS MAGNÈTICS <ul><li>Sticky - Shed Syndrome: procés de descomposició de l'aglutinant provocant la presència d'una massa enganxosa a la superfície de la pel·lícula fent impossible la seva lectura. La pega afecta als capçals del reproductor i provoca la pèrdua de senyal o fins i tot que la màquina s'encalli. </li></ul><ul><li>Deformacions a la vora de les cintes: poden provocar dificultats de reproducció i solen ser provocades per unes males condicions d'emmagatzematge. No obstant, el polièster és un material extremadament resistent que en cas de deformació pot tornar al seu estat original. </li></ul><ul><li>Mal senyal de reproducció : Aquesta patologia es pot evitar netejant les guies de la cinta, ajustant la tensió de la cinta o reproduint-la en un altre aparell lector. Els reproductors amb Time Base Corrector (TBC) utilitzen aquest sistema per estabilitzar-ne la imatge. </li></ul>
    60. 60. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.6.4. CONDICIONS DE CONSERVACIÓ. ELS DIPÒSITS <ul><li>A prova d'incendis eliminant del seu interior objectes que serveixin com a combustible tals com caixes de fusta, caixes de cartró o prestatgeries de fusta. Si el sistema antiincendis són aspersors d'aigua cal dissenyar la distribució de les prestatgeries per tal que els aspersors afectin el mínim possible les cintes. Cal garantir una correcta circulació de l'aire entre les cintes evitant que aquestes s'emmagatzemin al terra. </li></ul><ul><li>Les parets i el terra han d'estar sempre nets de pols i han de ser fàcils de netejar . Per evitar l'entrada de partícules i gasos contaminants es poden utilitzar filtres HEPA del 99,5%. </li></ul><ul><li>Aïllat i sense finestres per evitar l'entrada dels raigs ultraviolats (UV) de la llum natural que poden danyar les cintes. </li></ul><ul><li>Per sobre el nivell del terra per evitar els danys provocats per inundacions , fuites d'aigua o aspersors antiincendis defectuosos. Igualment, tots els espais de treball i manipulació de les cintes han d'estar per sobre el nivell del terra. </li></ul><ul><li>És aconsellable disposar d'una catifa adhesiva a l'entrada del dipòsit per prevenir l'entrada de pols de la sola de les sabates del personal que hi accedeix. El terra del dipòsit ha de ser de rajola i amb un sistema d'evacuació d'aigua en cas d'inundació. </li></ul><ul><li>En cas de disposar d'una còpia de les cintes, per mesures de seguretat, han d'estar emmagatzemades preferiblement en edificis diferents . D'aquesta forma, en cas de desastre, és més probable que un dels exemplars hagi sobreviscut. </li></ul>
    61. 61. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.6.4. CONDICIONS DE CONSERVACIÓ. ELS DIPÒSITS
    62. 62. 02/07/2010 Mòdul B: Preparació de la documentació per a la digitalització
    63. 63. <ul><li>: </li></ul>02/07/2010 Guia de bones pràctiques per a la digitalització del fons de vídeo d'una televisió local TIPUS DE CODIFICACIÓ PRECISIÓ FACTOR DE COMPRESSIÓ. Sense pèrdues reals Bit a bit Baix Subjectivament sense pèrdues perceptuals Errors no perceptibles Mig Subjectivament amb pèrdues perceptuals Errors perceptibles però tolerables. Alt
    64. 64. 02/07/2010 Guia de bones pràctiques per a la digitalització del fons de vídeo d'una televisió local Font: Flux del “Joc de la migració per mantenir viu el contingut digital” elaborat per Presto Prime. El pes del fitxer és un problema però es vol preservar la qualitat El pes del fitxer no és viable Apte pels propòsits del centre Suposa problemes Pes del fitxer és viable Avaluar format digital Arxiu per la preservació a llarg termini Arxiu temporal Migració d'un senyal analògic a digital Migrar sense comprimir Migrar compressió sense pèrdues Migrar compressió amb pèrdues
    65. 65. 02/07/2010 Guia de bones pràctiques per a la digitalització del fons de vídeo d'una televisió local Font: Flux del “Joc de la preservació” elaborat per Presto Prime. Utilitzar un còdec de compressió sense pèrdues Emmagatzemar fitxers per sempre. Estan els continguts audiovisuals en format digital? Utilitzar un códec de compressió amb pèrdues No Transferir a un format digital El centre es pot permetre d'emmagatzemar els fitxers sense comprimir o amb compressió sense pèrdues? Sí El format està amenaçat per l'obsolescència? Esperar 5 anys Emmagatzemar els fitxers temporalment No Sí No Sí sense comprimir comprimit sense pèrdues
    66. 66. 02/07/2010 Guia de bones pràctiques per a la digitalització del fons de vídeo d'una televisió local
    67. 67. 02/07/2010 Guia de bones pràctiques per a la digitalització del fons de vídeo d'una televisió local <ul><li>Còdecs alternatius per falta de memòria de disc: MPEG-2, MPEG-4 o DV . </li></ul><ul><li>Utilització d’ estàndards . </li></ul><ul><li>Formats no propietaris de codi obert . </li></ul><ul><li>Ús generalitzat en el mercat (domèstic i/o professional). </li></ul><ul><li>S’ha de poder accedir, obrir i llegir amb eines de fàcil disponibilitat . </li></ul><ul><li>Capturar la senyal analògica a la millor qualitat possible . </li></ul><ul><li>El format i el còdec més aconsellats són: MXF i JPEG 2000 . </li></ul>
    68. 68. Resultats de l'enquesta elaborada pel projecte TAPE analitzat els formats més utilitzats per obtenir màsters digitals i còpies d'accés en els projectes de digitalització. 02/07/2010 Guia de bones pràctiques per a la digitalització del fons de vídeo d'una televisió local
    69. 69. Ràtios de fallida de discs durs magnètics en funció de la seva utilització. Font Google Inc. 02/07/2010 Guia de bones pràctiques per a la digitalització del fons de vídeo d'una televisió local Resultats de l'enquesta elaborada pel projecte TAPE a 41 països l'any 2008 sobre quins suports emmagatzemen els seus fitxers màsters i les còpies de consulta. <ul><li>La millor opció és un SAN (Storage Area Network). Costos elevats . </li></ul><ul><li>Decisió molt condicionada als recursos financers . </li></ul><ul><li>Les opcions més acceptades són els discs durs magnètics i les cintes digitals , descartant els discs òptics. </li></ul>
    70. 70. 02/07/2010 Guia de bones pràctiques per a la digitalització del fons de vídeo d'una televisió local
    71. 71. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.7. PROCEDIMENTS PER A UNA CORRECTA MANIPULACIÓ DE DOCUMENTS AUDIOVISUALS. <ul><li>L'estat físic del contenidor o capsa on es guarda la cinta. Si en l'examen visual el contenidor presenta danys estructurals, això indica una manipulació inadequada i és molt probable que els danys i/o contaminació també afectin a la cinta. </li></ul><ul><li>S'ha d'inspeccionar l'olor de la cinta una vegada aquesta és oberta o extreta del seu contenidor. La desintegració del poliuretà de l'aglomerant crea un olor molt característic a &quot;mitjons bruts&quot; o &quot;cera&quot; durant poc temps. Les cintes que han estat fabricades amb acetat emeten un olor a vinagre en cas de descomposició que és conegut com a vinegar syndrome o síndrome del vinagre. Si durant la inspecció es detecta alguna d'aquestes olors, la manipulació ha de finalitzar i cal contactar amb una empresa especialitzada pel tractament de fongs. </li></ul><ul><li>Les vores de les bandes magnètiques de la cinta s'han d'inspeccionar. Si es detecten patrons amb tonalitats de color mostassa, negre o marró això indica la presència de fongs que poden haver crescut després d'exposar les cintes a unes altes condicions de HR. Les cintes infectades han de ser aïllades i tractades per professionals ja que poden suposar un perill per a la salut. </li></ul>
    72. 72. 14/07/10 (c) David González Ruiz 3.7. PROCEDIMENTS PER A UNA CORRECTA MANIPULACIÓ DE DOCUMENTS AUDIOVISUALS. <ul><li>Examinar les vores de les cintes en busca de contaminació líquida fruit de la degradació dels suports. La seva presència indica un mal emmagatzematge o una manipulació inadequada i és necessari netejar els capçals del reproductor si la cinta ha estat visionada recentment. </li></ul><ul><li>Inspeccionar l'interior i els marges de les cintes a la recerca de pols blanca o residus cristal·lins. Si es detecta aquesta simptomatologia les cintes han de ser emmagatzemades en un ambient sec dins d'una bossa de plàstic amb tanca hermètica i un dessecant de gel de silici amb indicador de color. </li></ul><ul><li>Comprovar que la informació de l'etiqueta de la cinta es correspon amb l'etiqueta del contenidor. En cas de no ser així, es tracta d'un mal emmagatzematge i cal buscar el contenidor que li correspon. </li></ul>

    ×