1. David Molina Díaz
Text Karl Popper
Nomésadmetré unsistemaentre elscientíficsoempíricssi éssusceptible de sercontrastat
perl’experiència.Aquestesconsideracionsenssuggereixenque el criteri de demarcacióque
hemd’adoptarno ésel de la verificabilitat,sinóel de lafalsabilitatdelssistemes.
(…) Dit d’unaaltra manera:no exigiré que un sistemacientíficpugui ser seleccionat,d’una
vegada per sempre, enun sentitpositiu;peròsíque sigui susceptible de seleccióenunsentit
negatiuper mitjà de contrastos i proves empíriques;hade ser possible refutar per
l’experiènciaunsistemacientíficempíric.
(Així,l’enunciat“plouràonoplouràaquí demà” noes consideraràempiríc,pel simple fetque
no pot ser refutat; mentre que a aquest altre,“plouràaquídemà”,se l’hade considerar
empíric.)
(…) La mevapropostaestàbasada enuna asimetriaentre laverificabilitati lafalsabilitat;
asimetriaque esderivade laformalògicadelsenunciatsuniversals.Aquestsenunciatsnosón
mai deduïblesd’enunciatssingulars,peròsí que podenestar en contradició amb aquests
últims.En conseqüència,permitjàd’inferènciespuramentdeductives(valent-sedel modus
tollensde lalògicaclàssica) éspossibleargüirde laveritat d’enunciatssingularsla falsedat
d’enunciatsuniversals.”
Idees principals
L’autor pensaque elssistemesnohande ser eterns,jaque hande estatcontrastats
primerament.Popperpensaque unsistemacientíficempíric, s’hade refutar,i encasde no
fer-honoesempíric.L’autor a mésdemanaque elscasos concretsno espodentraslladara
casos generals i crítica el raonamentinductiu apostantpertreure conclusionsde casos
generals,ensintoniaenlaformadeductivai inductiva
Titol
Sistemaempíricrefutable
Anàlisi
Aquesttextesescritperl’autordel falsacionismeKarl Popper,enl’àmbitdelsmètodesde
coneixementi hipòtesis.
En aquesttextKarl Popperdefensaque per poderadmetre unsistemaempíric,aquest
primeramenthad’haverestatrefutat,amésesnega al mètode inductiu de treure conclusions
generalsapartir de casos concrets,pertant, demanai exigeixque aquestraonamentsigui
sotmèsa diferentsprovesempíriques“siguisusceptible de seleccióenunsentitnegatiuper
mitjà de contrastos i provesempíriques;”,l’autorposaaprova laseva teoria partir
d’exemples comlafrase”plourào no plourà”dientque aquestnoespot refutar,ja que en
qualsevol caspotserveritable,pertant,noseríaempírica,espossible que algunscasos
2. singularsi concretssiguinveritables,peròencanvi,si aquestcasel femgeneral potser
refutable.
Finalment,l’autorproposaunasimilitudentre el falsacionisme i laverificacionisme,enlaque
l’autordiuque espot ser que esdoni el cas de “la veritatde d’enunciats singulars,i lafalsedat
de universals”peròinsisteix enque de formadeductivaespuguintreure conclusionsde
diferentsenunciatsgenerals,peròdifícilmentde de casosespecífics.
