1. CAP A UNA MESURA INTEGRADA
DEL POTENCIAL EDIFICABLE EN
EL S.U.C. DE CATALUNYA
TESI DE MÀSTER
Autor David Morera Ruiz
Directora Dra. Pilar Garcia Almirall
UPC - CPSV
Barcelona, 3 de setembre de 2011

2. Avui una estratègia i un projecte de ciutat, territori o pais, demana en-
tendre bé qui som, demana tenir una visió clara, definir uns objectius i
sobretot prioritzar el que és rellevant posar en marxa els processos ne-
cessaris i començar a obtenir valor públic tan aviat com sigui possible.
La política que ve. Lluís Recorder i Jordi Joly. 2010
En un servicio básico para el bienestar social como la Sanidad, las des-
igualdades intraautonómicas son en la actualidad más preocupantes
que las desigualdades interterritoriales. [...] en España preocupa mucho
más la desigualdad entre territorios que entre personas.
España, capital París. Germà Bel. 2010

3. RESUM RESUM DEL PROJECTE DE TESIS
HIPÒTESIS
El sistema de planejament urbà actual, en la majoria dels casos, no contempla en
OBJECTIUS les seves estratègies polítiques actuacions quotidianes concretes per al manteni-
ment, regeneració i millora de les zones del casc urbà consolidat.
METODOLOGIA
Aquestes accions tenen lloc en casos excepcionals i aleshores necessiten d’una
ANTECEDENTS dotació de recursos que no és assumible a nivell local.
ANÀLISIS La preguntes d’investigació inicials plantejades són:
CONCLUSIONS • És possible incidir en els processos de degradació del teixit residencial dels
nuclis urbans?
BIBLIOGRAFIA
• Quins són els instruments i les actuacions per a la conservació i regeneració
del teixit urbà consolidat dels municipis, per mantenir l’atractiu com a zones
on residir?
• Quin ha de ser el coneixement o la informació de partida per abordar la con-
solidació o creació de nou habitatge en l’àmbit municipal?
• Com s’haurien de documentar les característiques i potencialitats de trans-
formació residencial d’un nucli consolidat amb una metodologia científica
com a base dels PLH que integrin elements de millora urbana?
Determinar el potencial de creixement de sostre urbà consolidat dels municipis amb una trama urbana consolidada,
a partir de l’estudi dels casos paradigmàtics i evaluant les pautes de transformació naturals derivades dels efectes
generats pel planejament i els programes específics.

4. RESUM HIPÒTESIS PLANTEJADA I OBJECTIU GENERAL
HIPÒTESIS
OBJECTIUS Els resultats de la gestió tradicional de les polítiques de
desenvolupament i regeneració ha estat questionat
METODOLOGIA
ANTECEDENTS
POCA PRECISIÓ - RESULTATS POC FIABLES
ANÀLISIS
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA Paradigma Actual
IDEA + INDICADORS GRLS PROJECTE
CANVI DE PARADIGMA
Què passa a la ciutat? Què en volem?
TRANSF. EDIFICACIÓ Potenciar polítiques
Consolidar canvis naturals
TRANSF. DELS TEIXITS Creació de nou sostre
EINA EXECUTIVA POUM/PERI/PLH...

5. RESUM OBJECTIUS ESPECÍFICS
HIPÒTESIS
OBJECTIUS A) Identificar les polítiques de conservació i regeneració urbana
METODOLOGIA
ANTECEDENTS Estudiar quins són els desencadenants de les variacions de sostre i
B)
les transformacions entre tipologies edificatòries
ANÀLISIS
CONCLUSIONS
Establir perfils de transformació de l’edficació i determinar quins
C)
BIBLIOGRAFIA tipus de potencial edificable existen
Desenvolupar una metodologia capaç d’estimar el càlcul del po-
D)
tencial de sostre en el casc urbà consolidat
D.1 Estudiar els casos paradigmàtics
Determinar casos on existeix la massa crítica aplicar polítiques
D.2
de regeneració i manteniment
E) Aproximar la integració del càlcul de sostre edificable

6. RESUM METODOLOGIES SEGONS ELS OBJECTIUS
HIPÒTESIS
DESENVOLUPAMENT OBJECTIU A
OBJECTIUS
Identificar les polítiques de regeneració urbana municipals desenvolupades per les administracions
METODOLOGIA • Objectius
• Càlcul del potencial de sostre
Objectiu A • Àmbits abastats
Objectiu B Aproximar l’efecte a llarg termini de les polítiques existents identificades
Objectiu C • Informes d’avaluació i seguiment
Objectiu D-E • Estudis de tercers sobre el tema
ANTECEDENTS ESQUEMA TREBALL OBJECTIU A
ANÀLISIS URBAN
FEDER
CONCLUSIONS acció
BIBLIOGRAFIA PLH
LLB
ADU
PMU
PERI
etc.

7. RESUM METODOLOGIES SEGONS ELS OBJECTIUS
HIPÒTESIS
DESENVOLUPAMENT OBJECTIU B
OBJECTIUS
Estudi de casos de municipis de característiques diferents
METODOLOGIA • Vilafranca del Penedès
• Sant Cugat del Vallès
Objectiu A
Per a determinar perquè, de quina forma i en quin teixit es produeixen les transf. del sostre edificat
Objectiu B
• PdT naturals
Objectiu C • PdT deguts a accions o plans concrets
Objectiu D-E
ESQUEMA TREBALL OBJECTIU B
ANTECEDENTS
ANÀLISIS
BIBLIO.
CONCLUSIONS anàlisi de les T.E. anàlisi prèvia
PLANEJ, CADASTRE CADASTRE
BIBLIOGRAFIA CLASSIFICACIÓ DELS PERFILS TRANSFORMACIONS URBANES
BIBLIO.
EDF. ORG. EDF. FIN.T IP. TEIXIT TIPIFICACIÓ
USOS TEIXITS PAUTES DE TRANSF. URBANA
LLB/PERI/..
.
PARC EDF. ÀMBITA . CONC. PAUTES PAUTES
ACC. CONCRETES NATURALS
PAUTES GENERALS PER L’ESTUDI

8. RESUM METODOLOGIES SEGONS ELS OBJECTIUS
HIPÒTESIS
DESENVOLUPAMENT OBJECTIU C
OBJECTIUS
Desenvolupar un mètode el càlcul de potencial en base als indicadors obtinguts en funció de les transfor-
METODOLOGIA macions i els tipus de teixit
• Potencial en funció de l’edifici original
Objectiu A • Potencial per barris
Objectiu B Determinar municipis on és factible el càlcul de potencial
Objectiu C • Factors que permeten determinar una TUC
Objectiu D-E • Delmitació de la TUC mínima per al càlcul
ANTECEDENTS ESQUEMA TREBALL OBJECTIU C
ANÀLISIS PAUTES DE T. URBANA (PTU) CÀLCUL DEL PSUC
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA
TIPOLOGIES DE POTENCIAL PSUC-N PSUC-A
POTENCIAL POTENCIAL
NATURAL ACC. CONCRETA Àmbits / teixits P. Accions Conct.

9. RESUM METODOLOGIES SEGONS ELS OBJECTIUS
HIPÒTESIS
DESENVOLUPAMENT OBJECTIU D i E
OBJECTIUS
Avaluar les polítiques que poden beneficiar-se del càlcul de potencial per millorar les aproximacions que
METODOLOGIA fan en el seu desenvolupament
• Planjeamnet general
Objectiu A • Planjeament sectorial
Objectiu B
Els objectius D i E es plantegen com a síntesi dels anteriors temes, en aquests punts es vol arribar a com-
Objectiu C prendre en quins dels casos estudiats en primer lloc (obj. A) és factible refinar els càlculs i desenvolupar
Objectiu D-E accions més precises per a la conservació del teixit, evitant la degradació progressiva,
ANTECEDENTS Es busca la manera de potenciar l’ús de metodologies empíriques en el desenvolupament del planejament
urbanísitc general dels municipis i en les polítiques de regeneració de les zones deprimides
ANÀLISI
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA

10. RESUM LES POLÍTIQUES DE REGENERACIÓ I PLANIFICACIÓ URBANA
HIPÒTESIS
OBJECTIUS DE LA REGENERACIÓ URBANA
El processos de transformació urbana en el model capitalista semblen indicar un aug-
METODOLOGIA ment progressiu de les desigualtats sociourbanes. Mentre les societats desenvolupa-
des són cada cop més riques, també són més desiguals.
ANTECEDENTS
Actualment, l’origen de les desigualtats és més complex i aglutina nous factors tals com
ANÀLISIS
origen ètnic, edat o gènere. Els barris desafavorits esdevenen cada cop més vulnerables.
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA DOS MODELS DE CONSERVACIÓ I REGENERACIÓ
Per una banda es troben les polítiques de reconstrucció, renovació, revitalització i redesenvolupament
de caràcter més sectorial, tot i tenir un abast més limitat tendeixen a oferir un ús més eficient del pressupost.
Per contra es troben les polítiques de regeneració, plantejades a partir dels anys noranta, caracteritzades
per implicar els diferents agents socials i abordar les problemàtiques des d’un punt de vista holístic.
REGENERACIÓ URBANA A CATALUNYA
A nivell català existeix un ampli ventall de polítiques per a la millora urbana a nivell
sectorial, els Plans especials de reforma interior (PERI), els programes d’Àrea de Re-
habilitació Integral (ARI), etc. en són un bon exemple.
Tanmateix, al llarg dels anys s’havia assenyalat diverses vegades la necessitat d’abordar
aquestes problemàtiques des de la proximitat i, com s’ha fet en la Llei de Barris, tot
integrant els valors positius d’aquestes polítiques en noves propostes

11. RESUM LES POLÍTIQUES DE REGENERACIÓ I PLANIFICACIÓ URBANA
HIPÒTESIS
OBJECTIUS L’ÚS D’INDICADORS GENERALS EN L’ANÀLISI DE ZONES
En la majoria de casos aquestes polítiques han implementat l’ús d’indicadors múltiples a
METODOLOGIA l’hora de seleccionar les àrees deprimides. Aquests indicadors han donat resultats positius
en la selecció d’àrees, però s’ha qüestionat la seva eficàcia a l’hora d’analitzar les reali-
ANTECEDENTS tats locals de cada zona.
ANÀLISIS
Encara que avui es desconeix com s’ha d’incidir per acabar assolint un augment de la qua-
CONCLUSIONS litat social i ambiental en una zona determinada, tant a curt com a llarg termini.
BIBLIOGRAFIA
DOS MODELS DE CONSERVACIÓ I REGENERACIÓ
D’aquesta manera es pot observar que, actualment, tot i tenir una sèrie d’eines amb un abast multinivell
(local, supramunicipal, regional, etc.) hi ha una certa discussió sobre l’efectivitat d’aquestes eines a l’hora
d’actuar sobre les zones concretes.
Els dubtes sorgeixen no en les polítiques d’actuació que es desenvolupen sinó en el pas prèvi, l’anàlisi.
Cal apropar la gestió a l’acctuació política, en especial coneixer els processos o beneficis que poden
produir les decisions sobre el territori.

12. RESUM L’ANÀLISI DE LES TRANSFORMACIONS URBANES I EL POTENCIAL
HIPÒTESIS
OBJECTIUS ESTUDI DE LES TRANSFORMACIONS URBANES
Existeixen gran varietat d’estudis sobre les edificacions i la seva transformació al llarg
METODOLOGIA del temps en diferents zones de Catalunya, tanmateix en cap d’ells s’estudien aques-
tes de manera sistematizada.
ANTECEDENTS
Aquests reculls tracten sobre períodes, tipologies d’edificis o zones molt concretes,
ANÀLISIS de manera que no són aplicables a un anàlisi global sobre punts diferents.
A nivell de classificació de l’edficació existeixen dues grans fonts d’informació amb
CONCLUSIONS criteris d’actualitat:
• Estudis del mercat immobiliari residencial de Barcelona
BIBLIOGRAFIA
• Estudis sobre teixits i tipologies de l’edficiació del Laboratori d’Urbanisme
Aquets estudis detallen tipologicament edificacions i van permetre establir una base
sobre la que desenvolupar una classificació sistematizada de les tipologies d’edificis.
Per altra banda, existeix una llarga tradicció en l’estudi i classifcació dels tipus de
teixit existents en el conjunt català.
La seva classificació té dues vies principals d’anàlisi, una que neix de l’estudi en el
temps dels teixits i l’altra més institucional:
• Classificació unifcada del Mapa Urbanísitc de Catalunya i la Sistematizació
del planejament urbanístic de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i el
COAC
• Classificació feta des del LUC en els diferents estudis sobre les formes del
creixement urbà
En aquest cas els antecedents són molt detallats i cal establir una classifcació que
s’adapti a les necessitats d’un estudi amb uns recursos humans molt varaibles.
A la vegada cal detectar quina és la dimensió més adequada de la selecció de teixits.

13. RESUM L’ANÀLISI DE LES TRANSFORMACIONS URBANES I EL POTENCIAL
HIPÒTESIS
OBJECTIUS ESTUDI DEL POTENCIAL URBANÍSTIC
Les referències bàsiques sobre les que es fonamenta el treball són els Estudis del potencial urbanístic
METODOLOGIA de sostre en els municipis de Sant Cugat del Vallès (2010) i Vilafranca del Penedès (2009) desenvo-
lupats pel CPSV.
ANTECEDENTS
Ambdós casos realitzen una aproximació al potencial que pot
ANÀLISIS desenvolupar el municipi de manera interior en base a una
aproximació a les transformacions que es produeixen en el
CONCLUSIONS sostre edificat.
La informació recollida de base, tant a nivell de llicències
BIBLIOGRAFIA
d’obres majors com cadastre, per al desenvolupament
d’aquests estudis.
Les experiències en el desenvolupament dels diferents tre-
balls de recollida i anàlisi de la informació són bàsics per a la
creació d’un model homogeneitzat i més precís.
Tanmateix cal aprofundir en les classificacions dels perfils i
els mètodes de selecció i l’anàlisis de les llicències.
Complementariament als estudis ja citats cal tenir en compte
nombrosos intents d’aporximació a les necessitats de creixe-
ment dels municipis que s’han estudiat per tal de detallar en
quins punts es pot utilitzar el càlcul del potencial:
• Plans Locals d’Habitatge
• Plans d’Ordenació Urbana Municipal
• PERIS i ARIs
• Projectes de la Llei de Barris

14. RESUM EINES PER AL SEGUIMENT DE LES TRANSFORMACIONS
DE L’EDIFCACIÓ EN EL TEIXIT CONSOLIDAT - PAUTES GENERALS
HIPÒTESIS
DELIMITACIÓ DE L’ÀMBIT D’ESTUDI
OBJECTIUS
El Decret Llei 1/2009, del 22 de desembre, aprovada pel Parlament de Catalunya i que regula l’Ordenació
METODOLOGIA dels Equipaments Comercials estableix la obligació de delimitar gràficament el perímetre corresponent a les
TUC dels municipis amb una població de més de 5.000 habitants, en base a:
ANTECEDENTS • Els assentaments de naturalesa complexa
ANÀLISIS • Les àrees residencials plurifamiliars continues als assentaments
• Les àrees plurifamiliars no continues a les anteirors
Part I
• Les àrees residencials unifamiliars continues als assentaments
Part II
Part III Aquesta delimitació no és única i s’ha elegit pel seu càlcul fàcil i ràpid,
ja desenvolupat en els municipis que són capital de comarca i amb una
CONCLUSIONS població de més de 5.000 habitants
BIBLIOGRAFIA CARACTERITZACIÓ DELS USOS I TEIXITS
La classificació dels teixits no és essencials a l’hora de desen-
volupar l’anàlisi, tanmateix permet la comparació entre barris i
zones de caracterísitques espaciotemporals semblants.
Cal destacar, però, que avui en dia el concepte de teixit va per-
dent sentit amb la cada cop major mixticitat dels usos.
S’ha establert una classificació en quatre categories principals
que recullen els usos predominants en el sòl urbà: Residencial,
activitat econòmica, altres i usos mixts.
A partir del tipus d’ús s’han establert aquells teixits més generals
i que predominen en l’àmbit català, seguint el model establert
des del LUC.

15. RESUM EINES PER AL SEGUIMENT DE LES TRANSFORMACIONS
DE L’EDIFCACIÓ EN EL TEIXIT CONSOLIDAT - METODOLOGIA
HIPÒTESIS
TIPIFICACIÓ DELS EDIFICIS
OBJECTIUS
Inicialment ja no existeix una classificació clara o homogènia de les tipologies edificatòries, ja no només a
METODOLOGIA nivell català, sinó que les diferents classificacions existents fan referència a determinades característiques
concretes: règim de tinença, ocupació, superfície, ús, alçada, etc.
ANTECEDENTS
ANÀLISIS
Part I
Part II
Part III
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA
De manera general s’han establert tres grans categories: Solars, edificis aïllats i edificis entre mitgeres. A
partir d’aquestes categories genèriques, les classificacions de tipologies ja citades i en base a l’anàlisi des-
envolupat per Vilafranca del Penedès s’han establert vuit grans tipus seguint dos subcriteris:
• Tipologies d’habitatge unifamiliar i plurifamiliar
• Tipologies amb un ús no residencial o ús mixt (local)
No es pretén classificar totes les tipologies existents, crear una classificació unívoca o entrar en detall, sinó
que es cerca establir uns tipus base que permetin, posteriorment, entendre quines són les característiques
concretes que tenen les transformacions de l’edificació en funció de l’edificació original i la final.

16. RESUM EINES PER AL SEGUIMENT DE LES TRANSFORMACIONS
DE L’EDIFCACIÓ EN EL TEIXIT CONSOLIDAT - METODOLOGIA
HIPÒTESIS
ESTUDI DELS PERFILS DE TRANSFORMACIÓ DE L’EDIFICACIÓ
OBJECTIUS
Delimitació d’una franja temporal
METODOLOGIA Encara que no hi ha uns paràmetres obligatoris a l’hora d’establir una franja de temps és recomanable seguir
unes directrius que permetran obtenir un resultats més acurats, i tenir presents una sèrie de factors tempo-
ANTECEDENTS rals que afectaran la mostra:
• El període temporal seleccionat ha d’agrupar, per obtenir uns resultats vàlids, una massa crítica mí-
ANÀLISIS
nima de 30 transformacions/km2 de superfície urbanitzada total.
Part I • Els períodes massa dilatats de temps poden donar una imatge errònia del municipis, especialment si
s’encavalquen cicles econòmics o polítiques concretes en el temps. És convenient fixar un període
Part II
entre 5 i 10 anys.
Part III
• Cal tenir en compte la data d’aprovació del Planejament Urbanístic de la zona estudiada, un planeja-
ment proper tendeix a donar un nombre més elevat de transformacions.
CONCLUSIONS
Obtenció i triatge d’una mostra
BIBLIOGRAFIA Existeixen dues maneres d’obtenir la informació necessària per tal d’estudiar com es produeixen els canvis
en l’edificació, ambdues maneres poden esdevenir complementaries i aporten avantatges i inconvenients:
• Base de Dades i Arxiu Municipal de Llicències d’Obres Majors
• Base de Dades del Cadastre
En el cas de l’Arxiu Municipal del conjunt de llicències atorgades durant el període d’anàlisi cal descartar
aquelles que no són Obres Majors i cal eliminar aquelles que no compleixin algun dels requisits:
• Es produeix una variació de superfície <10%
• No es produeix un canvi d’ús o tipologia
El nombre ideal de llicències necessàries per obtenir uns resultats vàlids és troba entre 30 i 60 llicèn-
cies/km2, amb aquests valors és possible desenvolupar un anàlisi en un temps relativament reduït.

17. RESUM EINES PER AL SEGUIMENT DE LES TRANSFORMACIONS
DE L’EDIFCACIÓ EN EL TEIXIT CONSOLIDAT - METODOLOGIA
HIPÒTESIS
La informació sobre com s’ha transformat l’edifici ve donada no només per l’expedient d’Obra Nova o de
OBJECTIUS
Reforma, sinó també pel d’enderroc de l’edifici anterior o l’expedient de la construcció que existia abans.
METODOLOGIA
ANTECEDENTS
Es pot considerar que és necessari estudiar fins a un 30% més de llicències de reforma per tal d’obtenir els
ANÀLISIS expedients mínims vàlids.
Part I L’obtenció de les transformacions en base a la BBDD del Cadastre és un procés més curt i que demana
de menys inversió de recursos humans. Tanmateix la fiabilitat que es podrà obtenir en aquest procés estarà
Part II
limitada a la fiabilitat de la BBDD del Cadastre.
Part III
Aquesta primera selecció ha de ser filtrada per
tal de determinar en quins casos les transforma-
CONCLUSIONS
cions detectades no són vàlides:
BIBLIOGRAFIA • Augments o decreixements <10% en la
superfície deguts a errors en la cartografia
o obres menors
• Fusions o divisions de parcel·les amb nou
registre cadastral que no es poden unir
• Parcel·les amb usos no residencials
Mentre que el sistema cadastral permet l’anàlisi
de grans superfícies amb tipologies i usos molt
diversificats d’una manera global es troba limitat
pels valors definits pel mateix cadastre, o altres
bases de dades amb referència cadastral. Cal
valorar segons els recursos quin és millor.

18. RESUM EINES PER AL SEGUIMENT DE LES TRANSFORMACIONS
DE L’EDIFCACIÓ EN EL TEIXIT CONSOLIDAT - METODOLOGIA
HIPÒTESIS
Factors d’anàlisis
OBJECTIUS
L’objectiu primordial de l’estudi de les transformacions és veure com evolucionen i canvien els edificis, tant
morfològicament com a nivell de distribució i ús.
METODOLOGIA
Els factors analitzats en la majoria d’estudis sobre els immobles són aplicables a aquest cas, encara que és
ANTECEDENTS necessari ampliar els factors per tal d’incloure característiques com l’increment de unitats d’habitatge.
ANÀLISIS
Part I
Part II
Part III
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA

19. RESUM EINES PER AL SEGUIMENT DE LES TRANSFORMACIONS
DE L’EDIFCACIÓ EN EL TEIXIT CONSOLIDAT - PAUTES
HIPÒTESIS
PAUTES DE TRANSFORMACIÓ DE L’EDIFICACIÓ
OBJECTIUS
L’anàlisi dels resultats obtinguts a partir de l’anàlisi SIG de les Transformacions dels Edificis és la base
METODOLOGIA sobre la que es basteixen les pautes de Transformació Urbana.
Mitjançant l’aglomeració de les dades que s’han obtingut es generen fitxes i models que resumeixen la trans-
ANTECEDENTS formació d’una zona determinada i permeten l’extracció de pautes, bàsiques o específiques, sobre les
quals es podrà calcular el potencial urbà.
ANÀLISIS
Part I
Part II
Part III
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA
La metodologia és aplicable de manera general i ens permet donar una visió global que és recomanable
en els factors:
• Llicències concedides
• Variacions de la superfície residencial
• Variacions en el nombre d’habitatges únics
A la vegada, la classificació per tipologia de transformació permet veure quins tipus de parcel·la donen
un nombre més elevat de nou sostre residencial, un factor que no té que estar en relació directa amb
el nombre de llicències.

20. RESUM EINES PER AL SEGUIMENT DE LES TRANSFORMACIONS
DE L’EDIFCACIÓ EN EL TEIXIT CONSOLIDAT - PAUTES
HIPÒTESIS
Aquesta eina permet donar una idea detallada de quines són les característiques principals dels edificis origi-
OBJECTIUS
nals i finals, així com veure de manera global que ha aportat a tota la zona d’estudi un tipus de transformació.
METODOLOGIA
ANTECEDENTS
ANÀLISIS
Part I
Part II
Part III
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA
PAUTES D’ACCIONS PUNTUALS
La complexitat d’analitzar els factors que motiven al desenvolupament d’aquestes claus de planejament o
plans parcials moltes vegades necessita d’un temps dilatat per a la seva consecució i té més a veu-
re amb una reestructuració del model de ciutat que amb la voluntat de crear unes dinàmiques.
Per altra banda, si que s’ha demostrat com una eina viable per potenciar la transformació de l’edificació
el desenvolupament de polítiques actives per part de l’administració. En aquest conjunt s’engloben ac-
tuacions com les ARI, PERI o els projectes derivats de la Llei de Barris.
En aquest sentit cal tenir en compte que totes les transformacions acostumen a sorgir de la possibilitat, en
general donada per la modificació del planejament, d’assolir un nou sostre o tipologia on abans no es podia.

21. RESUM EINES PER AL SEGUIMENT DE LES TRANSFORMACIONS
DE L’EDIFCACIÓ EN EL TEIXIT CONSOLIDAT - TIPUS DE POTENCIAL
HIPÒTESIS
La seva classificació ve donada per les experiències recollides en els estudis del potencial urbanístic de
OBJECTIUS
sostre residencial al sòl urbà consolidat dels nuclis de Sant Cugat del Vallès i Vilafranca del Penedès,
així com l’estudi puntual sobre els casos de polítiques d’accions puntuals.
METODOLOGIA
A partir d’aquests s’han definit dues categories de potencial aplicables en funció de l’escala o la voluntat
ANTECEDENTS d’anàlisi final:
ANÀLISIS • Potencial derivat de pautes normals de transformació d’un municipi i que està subjecte a les va-
riables més generals que afecten a tots els teixits de manera homogènia
Part I • Potencial derivat de pautes d’accions puntuals o polítiques de foment amb unes dinàmiques
Part II pròpies diferents de les zones i teixits colindants.
Part III POTENCIAL DE PAUTES NATURALS
Existeixen quatre grans grups de potencial natural en les zones de sòl urbà consolidat que representen el
CONCLUSIONS
85% del potencial edificable i que, a partir de les transformacions estudiades, entra dins els paràmetres que
BIBLIOGRAFIA el fan viable.
• El potencial de solars és aquell en el qual les parcel·les situades en sòl urbà consolidat no han sofert
cap desenvolupament urbanístic al llarg dels anys o aquest és merament residual.
• El potencial d’edificis residencials d’alta antiguitat és aquell que generen els edificis que degut a
la seva antiguitat tot i ser residencials estan obsolets a nivell funcional o es troben en un mal estat de
conservació i la seva estructura mostra problemes de fatiga.
• El potencial d’edificis infraedificats és aquell que es genera al fer una remunta o colmatar amb un
edifici nou una parcel·la que tenia edificat un volum molt inferior al permès en el planejament.
• El potencial d’edificis amb ús no residencial és aquell que es genera en els casos d’edificacions
que tenen un ús no residencial, però es troben integrades en la trama urbana residencial. Són, en la
seva majoria, fàbriques o taller en els primers eixamples industrials que han quedat assimilats.

22. RESUM EINES PER AL SEGUIMENT DE LES TRANSFORMACIONS
DE L’EDIFCACIÓ EN EL TEIXIT CONSOLIDAT - TIPUS DE POTENCIAL
HIPÒTESIS
POTENCIAL DE PAUTES D’ACCIONS PUNTUALS
OBJECTIUS
No s’ha pogut detectar una tipologia homogènia o diferenciada de la resta en el càlcul del potencial edifi-
METODOLOGIA cable de les zones que reben polítiques de foment específiques. Certament les particularitats generades per
les actuacions específiques van altament relacionades amb el tipus d’actuació que es desenvolupa.
ANTECEDENTS En aquest sentit no es pot utilitzar el càlcul del potencial d’una manera eficient per determinar com es
materialitzarà el potencial existent en una zona objecte d’un projecte de rehabilitació o atenció especial.
ANÀLISIS
Part I
Part II
Part III
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA
Cal destacar que en els casos en que es donen ajudes a la rehabilitació o al foment de la obra nova el poten-
cial desenvolupat en aquestes zones recull unes particularitats que cal tenir en compte en els càlculs:
• La rentabilització de les remuntes i la rehabilitació fa que es passi a considerar aquells amb un 20%
de sostre per sota del planejament.
• Encara que aquestes ajudes acostumen a donar-se en edificis de major antiguitat és important consi-
derar quins tenen una edat de més de 80 anys.
• Si existeix un PLH o recull dels TEDI de la zona que s’hagi realitzat en poc temps pot ser possible
comptabilitzar un potencial derivat d’edificis en mal estat.

23. RESUM EINES PER AL SEGUIMENT DE LES TRANSFORMACIONS
DE L’EDIFCACIÓ EN EL TEIXIT CONSOLIDAT - CÀLCUL
HIPÒTESIS
POTENCIAL MATERIALITZAT
OBJECTIUS
Per poder desenvolupar un càlcul eficaç del potencial en primer lloc cal detectar com s’ha materialitzat el
METODOLOGIA sostre de l’àrea d’estudi durant el període d’estudi que s’ha seleccionat.
L’agrupació de dades del cadastre permet obtenir una imatge de com s’ha materialitzat el potencial
ANTECEDENTS de la zona al llarg del temps d’estudi i, a la vegada, determinar quin és l’augment de superfície que va asso-
ciat a les tipologies d’habitatge.
ANÀLISIS
Part I
Part II
Part III
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA
Les diferències entre els tipus de potencial específic i la evolució general del municipi permeten determinar
quins tipus de potencial són independents de la evolució del mercat immobiliari i quins són més
sensibles al canvis que s’hi produeixen.

24. RESUM EINES PER AL SEGUIMENT DE LES TRANSFORMACIONS
DE L’EDIFCACIÓ EN EL TEIXIT CONSOLIDAT - CÀLCUL
HIPÒTESIS
CÀLCUL DEL POTENCIAL RESIDUAL
OBJECTIUS
El càlcul del potencial d’una zona d’estudi necessita l’ús d’una base de dades que reculli la informació míni-
METODOLOGIA ma per poder classificar les finques que compleixin les premisses establertes:
• El potencial de solars és en parcel·les de la zona d’estudi que no han estat edificades i que per
ANTECEDENTS tant en la base de dades cadastral no tenen cap unitat constructiva definida i amb la superfície
mínima suficient
ANÀLISIS
• El potencial d’edificis antics és aquell en el qual les diferents construccions en una parcel•la
Part I tenen una edat superior als 100 anys.
Part II • El potencial infraedificat és aquell en el qual la superfície construïda de l’edifici (cadastre) és in-
Part III ferior en un 40% al sostre edificable (planejament) i té una edat superior a 20 anys.
• El potencial d’edificis no residencials surt de la classificació dels usos divergents de les dife-
CONCLUSIONS
rents construccions d’una parcel·la contemplada en el cadastre.
BIBLIOGRAFIA
CÀLCUL DEL POTENCIAL RESIDUAL
Cal destacar que aquesta predicció abraça massa factors
com per donar, amb els mitjans disponibles avui, un
resultat fiable.
Les polítiques de foment de la rehabilitació, els canvis demo-
gràfics, l’evolució del forat de mercat d’una tipologia concre-
ta, les tendències socials, etc. són alguns dels factors que
intervindrien en profunditat en aquest estudi.
Certament és plausible dur a terme aquesta extrapola-
ció, tanmateix ha de ser fruit de la reflexió i la comprensió
d’un escenari històric més gran.

25. RESUM EINES PER AL SEGUIMENT DE LES TRANSFORMACIONS
DE L’EDIFCACIÓ EN EL TEIXIT CONSOLIDAT - DELIMITACIÓ
HIPÒTESIS
DELIMITACIÓ GENÈRICA DE MUNICIPIS AMB POSSIBLITAT DE CÀLCUL DE POTENCIAL
OBJECTIUS
És important tenir uns paràmetres que permetin delimitar de manera general si un municipi disposa d’una
METODOLOGIA massa crítica suficient per realitzar un estudi de potencial.
ANTECEDENTS
ANÀLISIS
Part I
Part II
Part III
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA
• Una Trama Urbana Consolidada delimitada segons el Decret Llei 1/2009.
• La concessió d’una ajuda de la llei de Barris, sota el supòsit de nucli antic.
• L’existència d’un Pla Especial de Reforma Interior, un Pla de Millora Urbana o una ARI.
• Els municipis amb un Pla Local d’Habitatge han observat la necessitat de planificar el creixement.

26. RESUM L’ÚS DEL POTENCIAL EN EL PLANEJAMENT
URBANÍSTIC I LES POLÍTIQUES LOCALS
HIPÒTESIS
L’estudi del potencial edificable és una aproximació metodològica que pot servir com a complement
OBJECTIUS
a la redacció de planejament urbanístic o figures com els plans locals d’habitatge, en els quals
s’aporta una visió del context del sistema urbà com element d’anàlisi i quantificació del potencial existent
METODOLOGIA
per desenvolupar i la seva materialització en el temps.
ANTECEDENTS
Aquesta metodologia és una aportació important per complementar, en bona mesura, l’apartat d’anàlisi i
ANÀLISIS caracterització d’un municipi que contemples els avanços del POUM o els PLH, proporcionant una
visió detallada d’una zona, la trama urbana consolidada, de la qual generalment hi ha poques dades dispo-
Part I
nibles i és de difícil estudi.
Part II
Part III Es tracta doncs d’una plataforma SIG que aporta moltes possibilitats en l’estudi i visualització de la ciutat,
constituint una eina de futur per al desenvolupament de models i projeccions de la ciutat, la vi-
CONCLUSIONS sualització de la realitat edificada i el seguiment de l’evolució urbana.
BIBLIOGRAFIA
Amb l’existència d’una aproximació real i quantificada de les demandes d’habitatge per àrees metropolitanes
i dades referent a la transformació de l’edificació que abracessin període de temps dilatats seria possible
el càlcul de potencial com una eina per a detectar tendències de materialització en l’edificació per
àmbits supramunicipals
L’aplicació del càlcul del potencial pot establir una base sobre la qual millorar i fer més eficients els pro-
grames d’ajudes, ja que es disposa d’informació detallada sobre els edificis, la seva configuració i evolució.

27. RESUM CONCLUSIONS
HIPÒTESIS
OBJECTIUS Les eines actuals utilitzades en a la diagnosis del planejament
A) actual no tenen en compte la possibilitat de créixer en el sòl ja
consolidat en els càlculs d’increment d’habitatges
METODOLOGIA
ANTECEDENTS
L’estudi de l’evolució del parc edificat d’un municipi que es
ANÀLISIS B) realitza en els avanços de planejament són generalistes i
imprecisos, especialment en municipis petits
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA Encara que es coneix l’existencia del potencial no hi ha programes
C) de mobilització eficaços del mateix ni per a l’anàlisi de l’evolució
urbana més enllà de casos puntuals
L’ús de mètodes de càlcul de les transformacions i el potencial
D) podrien ser la base sobre la qual desenvolupar planejaments més
conscients de les realitats edificades
L’ús d’un mètode sistematizat en la diagnosi de les necessitats
E) municipals permetria establir comparatives entre models i avaluar
eficaçment els resultats
El desconeixement de la realitat edificada pot desencadenar pro-
F) cessos de degradació en zones del teixit que acaben necessitant
accions puntuals costoses

28. RESUM CONCLUSIONS
HIPÒTESIS
OBJECTIUS L’estudi de les transformacions i el potencial és una eina sobre la
G) que interpretar el passat i present per fer una millor planificació de
futur, maximmitzant les possibilitats d’un municipi
METODOLOGIA
ANTECEDENTS
L’ús d’aquests mètodes, que permeten diferents graus d’estudi i
ANÀLISIS H) abasts en les dades, però estableix una sèrie de resultats
comparables entre diferents estudis
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA La visualització dels resultats amb la tecnologia SIG permet
I) aproximacions d’altra manera difícil i una interpretació visual dels
resultats, així com la seva agrupació per zones o temes
Cal garantir una correcta interpretació i anàlisi dels resultats en
J) funció dels models i dades utilitzades, entenent les limitacions que
aquestes imposen

29. RESUM POLÍTIQUES DE REGENERACIÓ URBANA A EUROPA
HIPÒTESIS
Agyeman, J. (2005). Sustainable communities and the challenge of environmental. London: NY University Press.
OBJECTIUS Albors, J. (2008). La millora urbana des dels barris: marc instrumental, intervenció integral i oportunitats. Barcelona: Dipu-
tació de Barcelona.
METODOLOGIA Alcázar Molina , M.-G. (5 / Març / 2007). Geomática Catastral. (Universitat de Barcelona, Ed.) Biblio 3W Revista Bibliográfi-
ca de Geografía y Ciencias Sociales, XII(709).
ANTECEDENTS Alegre Valls, L. (2000). Guia per a les actuacions de revitalització en centres històrics i eixos comercials urbans. Barcelona:
Generalitat de Catalunya, Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, Direcció General de Comerç.
ANÀLISIS Bennet, A. (2004). The role of historic buildings in urban regeneration: Report, together with formal minutes, oral and writ-
ten evidence. London: The Stationery Office.
CONCLUSIONS Bramley, G., & Pawson, H. (2002). Low Demand for Housing: Incidence, Causes and UK National Policy Implications. Ur-
ban Studies(39), 393-422.
BIBLIOGRAFIA Cameron, S. (1992). Housing, Gentrification and Urban Regeneration Policies. Urban Studies(29), 3-14.
Carmon, N. (1997). Neighborhood Regeneration: The State of the Art. Journal of Planning Education and Research(17),
131-144.
Cheng, V., Steemers, K., Montavon, M., & Compagnon, R. (2006). Urban Form, Density and Solar Potential. The 23rd Con-
ference on Passive and Low Energy Architecture. Geneva.
Cigdem, C., Alkan Meshur, H., & Sherhat Yenice, M. (2010). Urban regeneration stratgeies in hitorical city. Istambul: IPHS.
COAC, DPTOP, & DIBA. (Febrer / 2011). Guia de refèrencia per a l’elaboració de les normes urbanísitiques del POUM.
Consultat el Juliol / 2011, a http://ves.cat/aQwt
Colantonio, A., & Dixon, T. (2009). Measuring Socially Sustainable Urban Regeneration in Europe. Oxford: Oxford Institute
for Sustainable Development.
Colomb, C. (Febrer / 2007). Unpacking New Labour’s “Urban Renaissance” Agenda: Towards a Socially Sustainable Reur-
banitzation of British Cities? Planning. Practice & Research, 22.
DPTOP. (Gener / 2008). Sistematització del planejament urbanísitic. Consultat el Juliol / 2011, a http://www20.gencat.cat/
docs/ptop/Home/Serveis%20i%20tramits/Biblioteca%20i%20 documentacio/Planificacio%20territorial/Publicacions/Pla-
nejament%20territorial/pdfs/codis_sistematitzacio_tcm32-26992.pdf
DPTOP; Generalitat de Catalunya. (sense data). Programa de barris i àrees urbanes d’atenció especial - DPTOP. Consultat
el 15 / desembre / 2009, a http://www10.gencat.net/ptop/AppJava /cat/arees/ciutat/barris/index.jsp
Engels, F. (1993). The condition of the working class in England in 1844. Oxford: Oxford University Press.

30. RESUM European Urban Knowledge Network. (2006). State aid control and regeneration of deprived urban areas - Vademecum.
Brusel·les: European Comission - DG Competition.
HIPÒTESIS Evans, J., & Jones, P. (2008). Urban regeneration in the UK. London: SAGE Publications Ltd.
Florence Sandoval, L. A. (Setembre / 1994). LEVANTAMIENTOS FOTOGRAMETRICOS NUMERICOS COMO BASE PARA
OBJECTIUS LA FORMACION DE LOS CATASTROS. Mapping Interactivo.
García-Almirall, P., Marmolejo, C., Gauthier, A., & Morera, D. (2009). Estudi del potencial urbanístic de sostre residencial al
sòl urbà consolidat de Vilafranca del Penedès. Barcelona: CPSV.
METODOLOGIA
García-Almirall, P., Moix, M., & Morera, D. (2010). Estudi del potencial urbanístic de sostre residencial al sòl urbà consolidat
del nucli de Sant Cugat del Vallès. Barcelona: CPSV.
ANTECEDENTS
Generalitat de Catalunya. (1992). Velles ciutats vives. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
ANÀLISIS Generalitat de Catalunya. (2006). Llei 2/2004 i Reglament de millora de barris, àrees urbanes i viles (Vol. Quaderns de le-
gislació 56). Barcelona: Parlament de Catalunya.
CONCLUSIONS Generalitat de Catalunya. (1 / Juny / 2011). Codificació estàndard del planejament urbanístic. Consultat el Agost / 2011, a
Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya: http://ves.cat/aQww
BIBLIOGRAFIA Generalitat de Catalunya. (2011). Mapa urbanístic de Catalunya. Consultat el Agost / 2011, a http://ptop.gencat.cat/muc-
visor/
Generalitat de Catalunya. (sense data). e-Catalunya > Barris amb projectes. Consultat el 15 / desembre / 2009, a Barris
amb projectes: http://ecatalunya.gencat.net/portal/faces/ public/barris/inici
Gerig, A., El-Haram, M., & Horner, M. (2010). Using deprivation indices in regeneration: Does the response match the diag-
nosis? Cities, 27, 476-482.
Grasiot, M. (2010). La MEMÒRIA SOCIAL del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal: aportacions per una millor implanta-
ció e les Polítiques de Sòl i Habitatge. Barcelona.
Hemphill, L., Berry, J., & McGreal, S. (2004). An Indicator-based Approach to Measuring Sustainable Urban Regeneration
Performance: Part 1, Conceptual Foundations and Methodological Framework. Urban Studies(41), 725-755.
Holt-Jensen, A. (2000). Evaluating housing and neighbourhood initiatives to improve the quality of life in deprived urban
areas. GeoJournal, 51(4), 281-291.
Kintera, K. (2007). Policies and programmes for disadvantaged neighbourhoods: Recent English Experience. Housing Stu-
dies(22:2), 261-282.
Lichfield, D. (1992). Urban regeneration for the 1990s. London: LPAC.
Llop, J., Valls, X., Albors, J., & Mongil, D. (2008). Ciutats en (re)construcció. Cap a una cultura urbanística? In G. d. DIBA,
Ciutats en (re)construcció: necessitats socials, transformació i millora de barris. Barcelona: Diputació de Barcelona.
Martí Costa, M., Parés, M., & Pybus, M. (2009). Llei de barris :cap a una política de regeneració urbana participada i inte-
gral? Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya.

31. RESUM
Meen, D., & Meen, G. (2003). Social Behaviour as a Basis for Modelling the Urban Housing Market: A Review. Urban Stu-
dies(40), 917-935.
HIPÒTESIS
Muntañola Thornberg, J., Lafont Pomés, J., Linares Soler, A., & Tayà Durà, B. (1995). L’Arquitectura com a patrimoni cultu-
ral a Catalunya i a Europa: estratègies d’innovació projectual. Barcelona: Edicions UPC.
OBJECTIUS
Nel·lo, O. (. (2009). La Llei de barris, una aposta col·lectiva per la cohesió social. Generalitat de Catalunya, Departament de
Política Territorial i Obres Públiques. 2009: Generalitat de Catalunya.
METODOLOGIA
Nel·lo, O. (2008). Contra la segregació urbana i per la cohesió social. La Llei de barris de Catalunya. Barcelona: Diputació
de Barcelona.
ANTECEDENTS Pacione, M. (1997). Britain’s cities: geographies of division in urban Britain. London: Routledge.
Palacios García, A. (2008). Diez años de cambios en el Mundo, en la Geografía y en las Ciencias Sociales, 1999-2008.
ANÀLISIS
Actas del X Coloquio Internacional de Geocrítica. Fuentes estadísticas sobre la vivienda en España: un obstáculo para el
diseño de la política de vivienda. Barcelona: Universitat de Barcelona.
CONCLUSIONS
Parlament de Catalunya. (2006). Text refós i Reglament de la llei d’urbanisme. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
BIBLIOGRAFIA Payne, R., & Maxwell, S. (2004). Deprivation-based risk scores: the re-emergence of postcode proscribing in the UK? Jour-
nal of Cardiovascular Medicine.
Pemberton, S. (2006). Skills to deliver regeneration: building and releasing capacity in the context of egan. Planning Practi-
ce and Research, 21, 267-279.
Porter, L., & Shaw, K. (2009). Whose urban renaissance? An international comparison of urban regeneration strategies.
Londres: Routledge.
Recio, A. (Desembre / 2010). POUM d’Igualada. Consultat el Agost / 2011, a Territori. SCOT: http://territori.scot.cat/cat/no-
tices/2010/12/poum_d_igualada_2518.php
Recoder, L., & Joly, J. (2010). La Política que ve : competitivitat pública per afrontar els reptes del segle XXI. Barcelona:
Proa.
Robson, B., Parkinson, M., Boddy, M., & Maclennan, D. (2000). The state of the English cities. London: DETR.
Sánchez-Contador, P. (2008). Mobilitat local. Barris amb projectes. Diputació de Barcelona, Àrea d’Infraestructures, Urba-
nisme i Habitatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.
Skyes, H., & Robert, P. (2006). Urban regeneration. London: Sage.
Smith, I., Lepine, E., & Taylor, M. (2007). Disadvantaged by where you live? Neighbourhood governance in contemporary
urban policy. Bristol: The Policy Press.
Smith, N. (2002). New Globalism, New Urbanism: Gentrification as Global Urban Strategy. Oxford: Board of Antipode.
Turok, Ivan; Edge, Nicola; Joseph Rowntree Foundation. (1999). The jobs gap in Britain’s cities: employment loss and la-
bour market consequences. Bristol: The Policy Press.

32. CAP A UNA MESURA INTEGRADA DEL POTENCIAL
EDIFICABLE EN EL S.U.C. DE CATALUNYA
TESI DE MÀSTER
CENTRE DE POLÍTICA
DEL SÒL I VALORACIONS
Autor David Morera Ruiz
Arquitecte - david.morera@igualada.cat
Directora Dra. Pilar Garcia Almirall
Barcelona, 12 de setembre de 2011