EMISSOR: Persona que vol transmetre una informació. Per això haurà de codificar aquesta informació en un llenguatge i convertir-la en un missatge. RECEPTOR: Destinatari del missatge i que l’ha de descodificar per interpretar-lo. Per això haurà de decodificar el missatge i conèixer el llenguatge que utilitza l’emissor. CODI: llenguatge que utilitzem per transmetre el missatge: - llenguatge verbal, és a dir, la comunicació oral i escrita; - llenguatge no verbal a través de codis audiovisuals (per exemple, senyals de tràfic, fotografies, anuncis publicitaris, sons, ...) MISSATGE: informació codificada que es vol transmetre. CANAL: Mitjà a través del qual es transmet una informació CONTEXT: conjunt de circumstàncies i coneixements que serveixen per donar significat i interpretar el missatge. EXEMPLE 1: Vos vull donar una informació sobre una conferència que es fa sobre mapes conceptuals. Emissor: la professora Receptors: els estudiants Missatge: Conferència sobre mapes conceptuals per J. Novak, uns dels precursos d’aquesta tècnica. Canal: missatge al fòrum Llenguatge: textual
EXEMPLE 2: Possibilitats de les TIC per als docents. Emissor: la professora Receptors: els estudiants Missatge: Possibilitats de les TIC per als docents. Canal: pòster (jo vos ho mostro dins una diapositiva però perfectament podria estar imprés i penjat a la classe) Llenguatge: textual i visual
Segons EL RECEPTOR trobarem diferents tipus de comunicació: Col·lectiva o de masses: quan el receptor és un grup de persones, que pot ser des d’una massa a un petit grup. Interpersonal: es tracta d’una comunicació entre dues persones.
EMISSOR: Persona que vol transmetre una informació. Per això haurà de codificar aquesta informació en un llenguatge i convertir-la en un missatge. RECEPTOR: Destinatari del missatge i que l’ha de descodificar per interpretar-lo. Per això haurà de decodificar el missatge i conèixer el llenguatge que utilitza l’emissor. CODI: llenguatge que utilitzem per transmetre el missatge: - llenguatge verbal, és a dir, la comunicació oral i escrita; - llenguatge no verbal a través de codis audiovisuals (per exemple, senyals de tràfic, fotografies, anuncis publicitaris, sons, ...) MISSATGE: informació codificada que es vol transmetre. CANAL: Mitjà a través del qual es transmet una informació CONTEXT: conjunt de circumstàncies i coneixements que serveixen per donar significat i interpretar el missatge. EXEMPLE 1: Vos vull donar una informació sobre una conferència que es fa sobre mapes conceptuals. Emissor: la professora Receptors: els estudiants Missatge: Conferència sobre mapes conceptuals per J. Novak, uns dels precursos d’aquesta tècnica. Canal: missatge al fòrum Llenguatge: textual
Quan parlam de comunicació audiovisual ens referim a missatges construïts a partir d’imatges i sons.
A través del llenguatge audiovisual explotam els dos canals que tenim els homes per rebre informació, el visual i el textual Primera idea: Una mente, dos canales Las personas usamos dos canales separados para el procesamiento de la información visual y verbal. El canal visual procesa la información presentada ante los ojos (ilustraciones,gráficos, objetos, etc.). El canal verbal maneja la info presentada al oído (narración o sonidos no verbales). Las limitaciones de nuestra capacidad de procesamiento nos fuerzan a tomar decisiones sobre a qué piezas de información prestamos atención (y a cuales no) y el grado con el que establecemos conexiones entre las piezas seleccionadas y nuestro conocimiento anterior. En una presentación, la pregunta es: ¿La presentación aprovecha la estructura de doble canal del sistema de procesamiento de información, presentando mensajes complementarios? Algunos de nosotros tendemos a fijarnos más en la información que recibimos visualmente , otros en la información que reciben auditivamente y otros en la que reciben a través de los demás sentidos. Por ejemplo, cuando le presentan a alguien, ¿qué le es más fácil recordar después, la cara, el nombre, o la impresión que esa persona le produjo? Las personas que se fijan más en lo que ven recuerdan las caras, pero a veces tienden a olvidarse de los nombres, por el contrario las personas que se fijan en lo que oyen suelen aprenderse antes los nombres que las caras. Exemple 2: Quan recordam una conversa que hem tingut: què és el que millor recordam? Allò que se va dir? La situació en la qual es va donar? El lloc en que es va fer? Recordam més l’escenografia? Exemple 3: Del que es va explicar el darrer dia a classe: què és el que més recordau? Cuando le prestamos más atención a la información que recibimos visualmente nos resulta más fácil reconstruir en nuestra mente la información visual. O dicho de otro modo, nos es más fácil representar visualmente lo que sabemos.
Minuts: 8.40 – 10.23 En aquesta conferència explica la importància que té el visualitzar les dades, de fet, segons com la visualitzi es dona diferents interpretacions, però el que més m’interessa són uns minuts que explica la importància d’utilitzar mitjan visuals per a la transmissió d’informació. Excés d’informació La informació visual costa menys digerir-la Es curiosa la comparació que fa entre els sentits amb termes informàtics: Sentit de la vista ample de banda Tacte usb Oíde i olfacte disc dur Gust calculadora Conclusió: la major part de la informació que captam és visual
Si recuperam una altra diapositiva que vàrem veure el darrer dia a classe, veim la diferència de la informació que recordam segons la manera en com ens ha arribat, essent l’audivosual la que guanya per damunt de les altres.
En aquesta imatge es torna a representa la diferència entre els distints llenguatges. Si ens centram en la part superior del triangles, on es representen els sentints, observam com l’activitat visual guanya per damunt les altres, és a dir, després de dues setmanes recordarem amb més facilitat el 50% de la informació que hem escoltat i hem vist, en canvi, menys de la meitat d’allò que hem només escoltat. Això si, tal i com es mostra a la imatge es tracta d’un aprenentatge pasiu, per que el receptor no fa cap tipus d’acció, en canvi, en aquelles en aquelles activitats on es participa activament, la informació que es recorda és molt major. En aquest cas, per exemple, els videojocs o les simulacions es trobarien a la part davall del triangle.
Los sistemas de comunicación audiovisual tradicionales son la radio , el cine y la televisión , encara que no vol dir que són obsolets. Actualmente se han consolidado nuevos sistemas de comunicación audiovisual, como Internet o los videojuegos .
Però avui en día ja trobam combinacións de diferents sistemes
De fet, avui en día hi ha una combinació de sistemes. Trobam, per exemple, tv a la carta. La majoria de cadenes de tv ja tenen una pàgina web en la qual pots veure els programes que emeten per tv en el moment que vulguis, sense necessitat que sigui en el mateix moment en el qual l’estan emetent.
També hi ha programes de ràdio també passa el mateix: Els pots escoltar en directe a través d’internet Pots escoltar els seus programes i audios en el moment que vulguis ja que els he deixen a la pàgina web de l’emisor Hi ha programes que utilitzen xarxes socials, com el facebook o el twitter, per que els oients facin comentaris sobre els continguts del programa.
Per altra part, també hi ha el que s’anomena videoblocs, en els quals, en lloc de que només hi hagi text el contingut de les entrades es fan a través de vídeos. És una altra manera d’integrar els mitjans audiovisuals a Internet.
I un altre element que també vendria a ser una evolució de les tradicionals gravacions de veu seria el podcast que s’utilitzen a Internet, és a dir, són audios que s’afegeixen a, per exemple, blocs. Poden ser tant gravacions sobre un tema en concret, entrevistes, com podcast de emisores de ràdio.
Però si tornam sobre els mitjans audiovisuals, encara que avui en dia estigui més de moda internet i les possibilitats que ens ofereix, no hem de perder de vista les possibilitats, sobre tot educatives, que tenen els mitjans tradicionals fins avui en dia.
La televisió és el mitjà més difòs, i tal vegada sigui el més infrautilitzat. El que no se li ha tret el profit abastament. És un mitjà de comunicació de masses però que també pot ser un mitjà individual d’aprenentatge
La televisió és el mitjà més difòs, i tal vegada sigui el més infrautilitzat. El que no se li ha tret el profit abastament. És un mitjà de comunicació de masses però que també pot ser un mitjà individual d’aprenentatge. Dins el que podem entendre com a aplicacions educatives de la televisió es poden diferenciar tres tipus: Televisió educativa Es tracta de programes que tenen contingut d’interès formatiu i/o educatiu (temes de salut, tràfic, etc) dirigits a la totalitat de la població. Aquest tipus de televisió tracta d’incidir sobre la formació dels receptors, encara que la definició dels objectius no sorgeix de plantejament estrictament pedagògics. Normalment són programes amb continguts extracurriculars. Ex.: http://www.eliceo.com/tecnologia-y-educacion/la-aventura-del-saber-tve.html Televisió escolar La funció bàsica és suplantar el sistema escolar formal, marcant com a objectius els mateixos que el sistema educatiu general, des de nivells de primària fins a cursos d’actualització universitaris; els plantejaments del disseny són pedagògics. Es pretén l’adquisició dels objectius propis del sistema a subjectes que, per una causa o una altra, no poden assistir a les aules convencionals. Televisió cultural Els objectius bàsics d’aquests tipus de programes és la divulgació i l’entreteniment (reportatges, documentals, …) i que no precisa de cap tipus de plantejament excessivament acadèmic. Per completar http://www.slideshare.net/guestcb8dde/television-educativa-presentation-655458
La televisió és el mitjà més difòs, i tal vegada sigui el més infrautilitzat. El que no se li ha tret el profit abastament. És un mitjà de comunicació de masses però que també pot ser un mitjà individual d’aprenentatge. Dins el que podem entendre com a aplicacions educatives de la televisió es poden diferenciar tres tipus: Televisió educativa Es tracta de programes que tenen contingut d’interès formatiu i/o educatiu (temes de salut, tràfic, etc) dirigits a la totalitat de la població. Aquest tipus de televisió tracta d’incidir sobre la formació dels receptors, encara que la definició dels objectius no sorgeix de plantejament estrictament pedagògics. Normalment són programes amb continguts extracurriculars. Ex.: http://www.eliceo.com/tecnologia-y-educacion/la-aventura-del-saber-tve.html Este espacio de TV educativa es fruto de un Convenio de Colaboración entre el Ministerio de Educación y Ciencia y Radio Televisión Española. Su programación es muy rica e invita a que todas las familias aprovechen y disfruten de los conocimientos que allí se imparten. La programación de La Aventura del Saber se mantuvo ininterrumpidamente desde el año 1992 y su emisión coincide con el calendario escolar. Es decir que, al igual que las escuelas, sus emisiones se interrumpen durante los períodos vacacionales. Per completar http://www.slideshare.net/guestcb8dde/television-educativa-presentation-655458
La televisió és el mitjà més difòs, i tal vegada sigui el més infrautilitzat. El que no se li ha tret el profit abastament. És un mitjà de comunicació de masses però que també pot ser un mitjà individual d’aprenentatge. Dins el que podem entendre com a aplicacions educatives de la televisió es poden diferenciar tres tipus: Televisió educativa Es tracta de programes que tenen contingut d’interès formatiu i/o educatiu (temes de salut, tràfic, etc) dirigits a la totalitat de la població. Aquest tipus de televisió tracta d’incidir sobre la formació dels receptors, encara que la definició dels objectius no sorgeix de plantejament estrictament pedagògics. Normalment són programes amb continguts extracurriculars. Ex.: http://www.eliceo.com/tecnologia-y-educacion/la-aventura-del-saber-tve.html Televisió escolar La funció bàsica és suplantar el sistema escolar formal, marcant com a objectius els mateixos que el sistema educatiu general, des de nivells de primària fins a cursos d’actualització universitaris; els plantejaments del disseny són pedagògics. Es pretén l’adquisició dels objectius propis del sistema a subjectes que, per una causa o una altra, no poden assistir a les aules convencionals. Televisió cultural Els objectius bàsics d’aquests tipus de programes és la divulgació i l’entreteniment (reportatges, documentals, …) i que no precisa de cap tipus de plantejament excessivament acadèmic. Per completar http://www.slideshare.net/guestcb8dde/television-educativa-presentation-655458
La televisió és el mitjà més difòs, i tal vegada sigui el més infrautilitzat. El que no se li ha tret el profit abastament. És un mitjà de comunicació de masses però que també pot ser un mitjà individual d’aprenentatge. Dins el que podem entendre com a aplicacions educatives de la televisió es poden diferenciar tres tipus: Televisió educativa Es tracta de programes que tenen contingut d’interès formatiu i/o educatiu (temes de salut, tràfic, etc) dirigits a la totalitat de la població. Aquest tipus de televisió tracta d’incidir sobre la formació dels receptors, encara que la definició dels objectius no sorgeix de plantejament estrictament pedagògics. Normalment són programes amb continguts extracurriculars. Ex.: http://www.eliceo.com/tecnologia-y-educacion/la-aventura-del-saber-tve.html Televisió escolar La funció bàsica és suplantar el sistema escolar formal, marcant com a objectius els mateixos que el sistema educatiu general, des de nivells de primària fins a cursos d’actualització universitaris; els plantejaments del disseny són pedagògics. Es pretén l’adquisició dels objectius propis del sistema a subjectes que, per una causa o una altra, no poden assistir a les aules convencionals. Televisió cultural Els objectius bàsics d’aquests tipus de programes és la divulgació i l’entreteniment (reportatges, documentals, …) i que no precisa de cap tipus de plantejament excessivament acadèmic. Per completar http://www.slideshare.net/guestcb8dde/television-educativa-presentation-655458
El vídeo és un dels mitjans més utilitzats dins l’ensenyament i està situat entre els mitjans preferits per als professors. A això hem d’afegir la possibilitat de digitalitzar el vídeo, de manera que es pugui visionar des d’altres sistemes que no sigui només l’aparell de vídeo, sinó per exemple Internet o aparells mòbils i la possibiliitat de deixar-ho a disposició de l’alumnat. A més d’això permet: Millor qualitat d’imatge i so Crear imatges artificials Manipular de manera més fàcil les imatges L’edició de vídeo també és més fàcil
A l’hora de començar a parlar del vídeo en l’ensenyament hem de diferenciar entre vídeo didàctic i la utilització didàctica del vídeo. Per vídeo didàctic entendrem aquell que ha estat dissenyat i produit per transmetre uns continguts, habilitats o activitas i que, en funció del seus sistemes simbòlics, forma d’estructurar-los i utilització, afavoreix l’aprenentatge en els alumnes. Amb la utilització didàctica del vídeo ens referim a una visió més àmplia de les diverses formes d’utilització que pot desenvolupar en l’ensenyament.
Un exemple de vídeo didàctic és que presentarem a continuació, on la professora d’una assignatura de Llengua Catalana explica els seus alumnes l’articulació correcta de l’Ela. És un vídeo didàctic perque està fet expressament amb un objectiu educatiu, que els alumnes aprenguin la pronunciació correcta d’aquest so. L’avantatge de que la professora ho hagi fet així, és que l’alumne el pot visualitzar sempre que vulgui i totes les vegades que vulgui. http://pcs05.uib.es/asignatura/0886/video/69
Aquest és un exemple de la utilització didàctica del vídeo. En aquest exemple concret s’explica el Principi d'Arquimedes , no sé si el recordau. Diu que “Un cos insoluble total o parcialment submergit en un fluid (líquid o gas) en repòs rep una força de baix cap a dalt igual al pes del volum del fluid que desallotja” (viquipèdia) Això segurament el vostre professor de física vos el va explicar. En tot cas, possiblement l’entendrem molt millor si ens el mostren. http://www.tv3.cat/videos/3941830 Formes d’utilitzar el vídeo en l’educació: mitjà de transmissió de la informació i dels continguts que han d’aprendre i conèixer els estudiants incorporar directament la càmera a classe per tal que els estudiants la usin dissenyar situacions específiques, tant reals com a simulades, per avaluar els coneixement, habilitats i destreses dels alumnes utilitzar el vídeo perquè l’alumne observi les seves pròpies execucions, i amb l’ajuda del professor i altres companys, puguin analitzar el seu comportament, corregir errors i perfeccionar les habilitats i activitats realitzades (educació física, expressió corporal, llenguatge, idiomes, …) que l’alumne construeixi els seus propis missatges recollir les situacions de comunicació verbal i no verbal que ocorrin dins l’aula per ajudar en la formació del professorat transmissor d’informació i de coneixements als professors, per a la seva actualització en la seva àrea de coneixement enregistrar situacions, verbals i no verbals, de la manera més exacta possible per a la investigació psicodidàctica enregistrar fenòmens que no són perceptibles a l’ull humà i d’aquesta manera facilitar el seu estudi posterior
ACTIVITAT Posar aquest model en situacions reals, donar un element i que completin els altres: Emissor: professor Emissor: alumne Emissor: conferenciant Canal: Facebook Canal: Presentació col·lectiva Canal: Tuenti Canal: Twitter Canal: correu electrònic Canal: you tube Canal: televisió Canal: ràdio Missatge: anunci publicitari
