1. Critica sobre l’obra de l’Estruch: “No mataràs”.
Aquesta obra és bastant interessant, cal destacar els següents aspectes.
És una obra ben planificada, és a dir, els escenaris van ser escollits segons les emocions que
volientransmetre desdelprimer momentque l’espectadorfixalamirada.Pertant,vanposar a
la primera escena un espai bastant obert, ja que així crida l’atenció de l’espectador (és una
obra pensadaperfer-la al aire lliure i en diferents llocs i espais) hi ha un element important,
aquestaésl’escalajuntlesfinestres,pensoque dónamoltjoc,jaque els actors pugen i baixen
i es mostren des de la finestra. Un recurs molt ben escollit és quan reconstrueixen l’escena
(posen el temps cap enrere) fa molta gràcia perquè no és molt comú. Per tant l’escenografia
en aquest primer tros és bastant adequada.
El que caldria millorar en aquest espai és la col·locació del espectador, és a dir, podrien
preveure el númerode personesque podenveure l’obrai adequarmillorl’espai junt la veu, ja
que,si un espectador no té una visibilitat i una audició correcta no està tan bé i marxa, quan,
potser podria haver gaudit de l’obra.
M’ha agradat la sensació d’espontaneïtatdavantel públic,ja que es mostraven receptius amb
nosaltres, però no em va convèncer tant algunes de les cançons escollides. Es cer que
concordaven bé amb el tema central de la obra “no mataràs”, però al principi quan surt el
narrador amb laguitarra cantant cançonsque la majoria de joves no sabem, no ens emociona
tant. La cançó que millor concordava era la de “por qué te vas?.Jeaneette”. Aquesta cançó és
correcte i a més l’han adequat, canviant “por qué te vas, per, no mataràs”.
Aquestaprimerapartmanté una sensacióde diversiói d’intriga.Diversió perquè es una crítica
satírica de la societatengeneral,i mésconcretament,representatperSilvio, la política ( és un
polític corrupte que pensa que pot comprar-ho tot amb el diner, a més que té les
característiques físiques d’un polític, lleig, calb, baix, amb panxa i un riure molt poc comú).
D’altre banda,cal destacarel personatge femení,sensual i apassionatque desenvolupaladona
(atractiva, prima, rosa, provocativa) del detectiu/policia (alt, fort, seriós, amb una gavardina
típica delsdetectius).Aquestadona,l’ésinfidel ambel polític.Iperúltimel narrador,que dóna
un toc de color interessant, ja que trenca una mica amb la monotonia típica on els narradors
son seriososi vesteixende pinça. Ell portava una bona vestimenta, però, amb el color lila a la
samarreta i les sabates molt grosses, com a recurs tenia un gos de peluix.
La intriga comença quan, llencen a la dona per la finestra. En aquest moment comença la
segona part.
En aquesta escena (és quan comença la veritable expectació del públic).És molt adequat el
canvi d’escenari.Araenssituenenunescenari més tancat i fosc, on destaquen dos elements:
Una escombraria i un local d’ambient,
El personatge de la dona pren un mica més d’importància que els altres. Ja que ella és la
morta. Pensoque ésboque ellatingui mésimportànciaque ellsal principi,perquè éslaque ha
mort, però després s’iguala la importància dels altres dos personatges.

2. En conclusió,aquestaobraestàmolt bé per l’escenografia, la distribució dels personatges, el
vestuari i el maquillatge. Cal destacar la capacitat que tenen d’expressar sense parlar amb
paraules, si no amb els seus cossos, els moviments i les expressions...
Laura Domínguez Bolívar.
2btx.b