2. Aquesta és la història de Jac el saxofon. El saxofon
és un instrument musical de la família de vent. Un
dia, Jac, es va trobar amb ganes de formar una
banda amb més instruments musicals.
3. Aquest va sortir de casa i va començar a caminar
per dirigir-se a la ciutat. Pel camí es va trobar
amb un piano anomenat Claudio.
4. -Hola piano, sóc Jac i vull crear una banda per
així poder sortir a les festes dels pobles i que tots
sentin el talent que tenim els instruments. Li
agradaria participar?
-Bon dia! Sóc Claudio i em faria molt feliç poder
formar part de la teva banda.
-Genial!- va exclamar Jac- anem a buscar més
components.
5.
6. Junts i molt feliços van començar de nou a
caminar. De sobte van escoltar uns sorolls que
venien de dos arbres més llunyans. Es van
apropar i van trobar a un baix que estava dormint
sota la sobra d'un gran arbre. Jac li va preguntar a
Claudio si li despertaven, i aquest va contestar
que si, així podrien saber si li agradaria formar part
de la banda.
7.
8. -Senyor baix!- va cridar Jac.
-Ai! - va dir molt espantat el baix- !que esglai
m'heu donat! els qui sou? Què voleu?.
-Disculpi senyor, sóc Jac el saxofon i ell és
Claudio el piano.
-Sóc Pablo el baix. Què busqueu?
9. -Estem buscant instruments musicals per poder formar una banda- va
dir Claudio.
-Exacte!- va exclamar Jac- I vostè seria perfecte.
-Una banda? Per poder formar-la hauríem de tenir algun component
amb molt ritme- va dir el baix.
-Amb molt ritme? Algú com un tambor o una bateria?- va preguntar
Jac.
-Jo conec a María la bateria, segur que li encantarà formar part del
nostre grup!- Va exclamar Pablo. I junts es van ser directes a la casa
de María.
10.
11. Quan estaven prop de la seva casa, al lluny,
s'escoltava com una bateria tocava sola. Tots
sabien que era María i, per la qual cosa
escoltaven, tenia molt ritme. Era perfecta.
12. -Pablo, Pablo el baix!- va exclamar María quan ho
va veure.- Com estàs?A què dec la teva
presència?
-Hola María, vinc amb Jac i Claudio que estem
intentant formar una banda. Jo vaig pensar que
sense ritme era impossible i llavors em vas venir
tu al capdavant.
-Una banda? I a què estem esperant? Què
comenci el concert!
13. -!Bé!- van cridar els tres junts en saber la
resposta de la bateria.
Just llavors Jac va començar tocant i , els
altres, un darrere de l'un altre es van ser unint a
aquest fantàstic són. Jac estava tan feliç, per fi
havia aconseguit el que tant temps caminava
buscant i van ser capaços d'anar de festa en
festa mostrant el bons que són i el que poden fer
amb un bon ritme.
