Joan Font

1. Cròniques d’un vencedor
És deixat en un riu de vida,
que no l’enutja, no el vigila,
és ple de força, de salut,
però roman allà, mig ajagut.
Qui l’escolta no suporta,
no aguanta la penúria
ni la tragèdia ni la fúria,
del vencedor vençut.
Essent el més hàbil i colossal,
qui li farà abastament mal
per endinsar-lo en tal deliri?
Serà un imperi oriental?,
serà el gran rei assiri?
serà Hades, el fatal?
o el desig que un passat romanç,
sol, amb el temps, expiri?
Poc consol té el que l’admira,
o qui el seguí en son temps de virtut,
no es mereix tou terra de blau tenyida,
blau de llàgrima, blau d’abatut.
Pobre ell que arribà a la cima,
pobre per vèncer i per guanyar el favor,
l’agraciat favor del déu que el mira,
des de tan alt somni pecador.
No són les mirades indignants,
ni les rialles envejoses,
ni els gentilhomes de sang blava
el que el fan enfurismar.
És el plaer, és l’alegria,
és el goig, és la il·lusió,
és el saber que rere tanta vida,
hi ha tristesa i dolor.
Joan Font Perelló

2. Vers pagà
Ara es pon el sol
i es pondrà el regnat,
rere el cim rogenc
quedarà amagat.
No és cap somni de valent
és tot proesa i aiguardent.
En aquest dia tan grat,
caurà per fi el malvat.
Cavalqueu en el vent,
ompliu el cel de terror!
Acusats i pecadors,
destroneu el Creador!
Qui és pare no enfronta
els fills per amor,
sols espanta amenaces,
i mata el dolor.
Seguint tesis nietzscheanes
caurà nostre Déu autor,
enterrat entre estrofes,
exhumat en sos toms.
Joan Font Perelló

3. Estratègicament, amor
Vet aquí la història passada,
que va ser i serà,
d’un petit gran estratega
i son dolor magistral.
En el seny conversava paraules
amb tan impulsiva passió,
que les lliurà sobre terra asfaltada
i embogí d’il·lusió.
Cada gest i rialla albirada,
significats li buscava.
Per declaració entenia un adéu,
o qualque ofesa agradable.
I aquell petit gran estratega
que la nit desconeixia,
la mal sentí en una galtada
que ufana trencà sa bogeria.
Pobres cames de consciència atordida
que ancorades d’un cop casat
sentiren, baix l’horta, mals i ferides
a la pell ben cenyits i fixats.
Joan Font Perelló