2. COLORS / Brillantor Els colors que habitualment es troben en un vi blanc tendeixen a ser colors grocs pàl·lids al centre de la copa i amb més o menys intensitat de colors verdosos al rivet. En un blanc amb criança, els grocs del centre són més intensos, grocs palla i al rivet tendeixen a matisos daurats. El rivet és el contorn que descriu el vi amb la copa. Tendeix a tenir forma de ferradura i és més dens i pujat de color a la base que no pas als seus extrems (corona).
3. Fluïdesa (densitat i llàgrima) En la fluïdesa d’un vi, intervé, a banda de la criança i el procediment de “bâtonnage”, la qualitat i concentració del raïm i el grau de premsatge. Com més premsat, més most però més aigualit. El “bâtonnage” és un procediment que consisteix en remenar periòdicament les mares del vi que s’han deixat dins la bota durant la criança, amb l’objectiu de que el vi obtingui greix. Els blancs joves tenen sobretot aromes primàries i els de criança, presenten també de terciàries. Un blanc no ha de perdre mai un punt d’acidesa. Si la perd es converteix en pesant i embafador.
4. Fluïdesa (densitat i llàgrima) Quan impregnem les parets de la copa, observem la llàgrima. En general la llàgrima és un indicador de la quantitat d’alcohol que té el vi. Com més densa és la llàgrima, més pròxims són els regalims uns dels altres. Tots els vins fan llàgrima, encara que sigui mínima. En els negres, la llàgrima és més evident.
5. Nas (a copa parada) Exemples: fruita (pera, poma, llimona...) (tot i que és menys compromès dir a “fruita àcida” que si concretem en poma, ens poden fer definir quin tipus de poma) Herba fresca (típic del verdejo) Fumat Mantega fosa Mineralitat (mina llapis, terra seca,...)
6. Nas (a copa remoguda) Exemples: Alcohol (vi “calent”), fusta, fruita seca (orellanes=albercoc sec), vainilles, curri Fruites exòtiques o tropicals que no tenen perquè ser les típiques mango i pinya... Pot ser per exemple, papaia..
7. NAS Possibles aromes terciàries: Fums, vainilles, pa torrat,flors seques, fruita cuita, caramel. Possibles aromes secundàries: mantega, pastisseria, brioix, croissant... Que venen d ela fermentació, però poden ser terciàries doncs segur ha fermentat en bota també. Cal saber sentir el vi (part emocional) Sensacions d’aires calents, brisa calenta.... Aquell aire que bufa abans de ploure quan fa calor.. Ens donar sensacions de sofà de plomes o de cadira de disseny.
8. Boca (conceptes) Acidesa (provoca salivació i arrodoneix) Astringència Pas de boca (curt /llarg) Untuositat Melositat Equilibrat (Ex: acidesa lleugera, amb lleuger amarg de fusta final) Un gran vi, s’expandeix en boca, té untuositat...
9. Vinyes velles El terme vinyes velles no és pas un terme regulat. Les vinyes velles (algunes poden passar de 200 anys) tenen poca producció, però en canvi, poden assolir grans nivells de qualitat. Com més velles, menys raïm donen, però si la vinya està ben equilibrada, és més concentrat. S’anomenena most flor, el que surt d’un premsat molt lleuger. Vins de “yema” són els fets amb aquest most.
10. Vi blanc jove Si un vi no passa per fusta, el podem catalogar com jove. Podem considerar jove, un vi que porta quasi un any en acer inoxidable i amb les mares, però sense aplicar “batonage”.
11. Fermentació malo-làctica És un segon procés que segueix el vi en molts cassos de manera natural quan ja està a la bota. Requereix d’uns 18ºC i en ocasions cal climatitzar. Àcids màlics -> Àcids làctics (els àcids màlics són els típics de la poma) El vi cal que tingui acidesa. Per tant compte en que no desaparegui del tot. Cal que part dels màlics es transformin, però no en la seva totalitat. Quan notem làctics en un vi, lo més freqüent és que procedeixi a aquesta fermentació.
12. Vi mono varietal Es considera un vi com mono varietal, quan predomina un tipus de raïm en quantitat >=85%.
13. Raïm-aroma A més temperatura fem el tast, més aroma es desprèn, però també es farà més present l'alcohol. Xarel·lo> pera i anisat. És el típic raïm del món del cava. Pot recollir molt bé, l’efecte mineral d’alguns terrenys. Sauvignon blanc -> fruites tropicals Moscat -> Manté molt l’olor de fruita raïm). També balsàmics (menta, alfàbrega, llorer...).
