7.vés me dient mentides mentre em tenyeixes la cabellera
1. VÉS-ME DIENT MENTIDES MENTRE EM TENYEIXES LA CABELLERA
Marta Martínez Reus
Personatges:
Mònica: Cap d’ungrup de droguesdel nord,que vol juntar-se ambenJoaquimpertenirmés poder.
Peròno potperquè na Mònica novol en Frederic.
Joaquim: Capd’un grupde droguesdel sud,que vol juntar-se ambnaMònica,peròprimerha d’acabar
amb enFrederic.
Clàudia:Enamorada d’enJoaquimi ajudantenganyadade naMònica.
Frederic:Ajudantenganyatd’enJoaquim.
Francesc: Pare de na Clàudiai propietari de lagranja.
Escena I
Granja Es Burotell, en un dia plujós, dins l’ habitació de Na Clàudia, que entra tota enfadada i plorant.
Mònica: Clàudia!noemdonisaquestensurt,què etpassa?Noestàsbé?
Clàudia:Estic finsalsnassosd’enJoaquim, ésunmentideri unestúpid!
Francesc (senten en Francesc):Clàudiaque sónaquestscrits?Vull descansar!
Clàudia:Shhh!(En veu baixa) Aquestimbècil estavafumant-selanostradroga,i enrotllant-se ambuna
noia,benlletjapercert.
Mònica: La nostra droga? Que li he ditque no la toqui!!Ell té el seugrup!
Clàudia : Aixòésnomésel que hasescoltat?Quinaamigaets,cadascú amb lessevescoses...
Na Clàudia comença a plorar, na Mònica l’abraça mentres s’asseuen en el llit.
Mònica: Què et passa?
Clàudia:Mira que emsobrenparaules,perònotencres a dir.No vull parlar,vésa vigilarlesteves
drogues.
Mònica: VaClàudiano etposisaixí!Posa’tguapa i agafa-hotot, que avui vespre hi haun trull de
contrabando,untrullerenel penya-segat.
Na Mònica omple el cotxe i farta d’esperar puja a l’habitació, estira Na Clàudia pel braç, a empentes
surten de l’ habitació, baixen les escales i agafen les claus del cotxe.
Francesc: On aneu?(Baixa el teló)
Escena II
Al penya-segat.
Mònica: Clàudia,aquestfundade volantde cotxe noésteva…
Clàudia:Ara sí, era d’enJoaquim,peròm’ agradava , quan se n’adoni veuràscomme’nriuré.(Riuen
totesdues)
Clàudia:Aquell cotxe de colorverd,segurque ésd’enJoaquim.
Mònica: Segurque enJoaquimestàdinsaquesttrull.
La porta s’obri de cop, és en Joaquim, s’està amagant, i de sobte veu que és el cotxe de na Clàudia.
2. Joaquim: Clàudia!(Na Clàudia no li fa gensde cas).Clàudia,que fasaquí? (No li fa cas). Saps…?Tothom
té defectes,joencarat’ enyor... (Na Clàudia el mira, però no respon).Perdona’m, etnecessit…(Na
clàudia el besa,ell somriu i s’en va.Quan surtdel cotxe s’amaga on hiha en Frederic i parla amb ell)
Frederic:Què?T’ha perdonatlabeneitaaquesta?
Joaquim: Sí, noet preocupisaquestam’estima,nos’adonade res. (Riuen totdos)
Frederic:Avui vespre vésal llitambella,roba-litotel que puguis.Quedaambellai naMònica, fesque
sembli totculpaseva,hade semblarque naClàudiai na Mònica es vanenfrontar,tenenmolta
informació,i comencenamolestar.Hohas entèsbé?
Joaquim: NaMònica també ha de morir?
Frederic:Joaquim ésqui mésinformacióté!Pensa-hobé,totpernosaltres.
Joaquim: Noet preocupis (lidóna un copetal braç),jom’encarregde tot(somriu).
En Federic se’n va i en Joaquim crida na Mònica.
Escena III
Arriba la nit,en Joaquimentra a la granja.
Joaquim: Clàudia!t’enyoravamolt,podemparlarenunllocméstranquil,potserla tevahabitació?(Na
Clàudia afirma amb el cap i l’agafa pelbraç,arriben a l’habitació i s’asseuen alllit). Clàudia,t’estim,sé
que m’he portatcom un imbécil,peròvull estarambtu,necessitque emperdonis,tuetstotel que el
meucos demana,nopuc viure sense tu… (Na clàudia s’hi tira damunt,esbesen comencen a despullar-se
i passen la nit junts).
Al matí en Joaquim veu una bossa de bolquers grossa i un pot de pintura verda d’ungles.
Joaquim (agafantla bossa debolquersgrossa i la pintura verda d’ungles):Perquè ésaixò?
Clàudia:(Sospir) Joaquim...esticembarassadade tu,d’unmesi mig,nosabia com dir-te totaixò..
(Joaquims’aixeca ràpid).Amormeu!noetpreocupis,nosaltresensestimemi podem, juntspodem!
Joaquim: Jono t’estim!
Clàudia:Però..Però...nom’hopuccreure!Comhas pogut!El sexe sense amorésunaexperiència
buida!!
Joaquim: Peròcom a experiènciabuidaésunade lesmillors,i éslaque a mi m’agrada!!
( Na clàudia plorant,es posa dretai se’n va a la cuina,en Joaquimli va darrera).Clàudia!Clàudia!
Clàudia!no el tindràs,no?
Clàudia:Aquestninno té cap culpa de tenirunpare com tu,ell no ha de morir!
Joaquim: Clàudia,oell otot dos,peròtu no tindràsun fill meu!M’has sentit!?
Clàudia:Fora de ca meva,ara mateix!!
Joaquim agafa un ganivet, i va ràpidament cap a na Clàudia, comencen a forcejar, na Mònica sent els
crits, hi va correnti quan veu la situació agafa l’escopeta queera prop de la porta i dispara a na Clàudia.
En Francesc, arriba a casa, comença a plorar. Na Mònica li dispara.
Mònica: Ara ja tenimtotel poder,nohi ha ningúque ensmolesti,jam’he encarregatd’enFrederic,tot
ésnostre.
Na Mònica s’acosta a en Joaquim i el besa, mentre el teló es tanca.
