1. La radioactivitat
Física i Química
Silvia Bedoya
Ivan Cuenca
Deima Daugintaité
Alma Gálvez
Josep Maria Pla
Història de la radioactivitat:
El fenòmen de la radioactivitat fou descobert
casualment per Henri Becquerel al 1896.
Marie Curie, una física i química polonesa,
juntament amb el seu marit Pierre va
estudiar materials radioactius, com l'uranita,
que era més radioactiva que l'urani. Després
d’anys d’estudi, van aïllar dos nous elements
químics. Al primer element el van batejar
poloni en referència a Polònia, i l'altre, radi
per la seva intensa radioactivitat. Els tres
químics van ser guardonats amb el premi
Nobel de Física.
Física i Química
Radioactivitat: Fenòmen al qual
certes substàncies amb nuclids
atòmics inestables es transformen
perdent energia en forma de raigs de
partícules. Es mesura en activitats de
Becquerel (Bq) (desintegració mitjana
per segon).
Radioactivitat alfa: Transformació del
nucli de l'àtom
acompanyada d'una
emissió de partícules.
Radioactivitat beta:
Radioactivitat que
emeten certs
elements químics inestables per mitjà
d'una desintegració beta.
Radiació gamma: Forma de radiació
electromagnètica.
Elements radioactius que trobem a
la natura
o Radioactivitat en l'escorça
terrestre: Es troben distribuïts
en les roques i els sòls.
o Radioactivitat a l'atmosfera:
S’originen a l'escorça terrestre
i a l'espai exterior.
o Radiació interna: Substàncies
radioactives presents als
aliments, en l'aigua i en l'aire.
Període de desintegració: Temps que
transcórre fins que la meitat dels
nuclis d’un nucleid es transformi en
un altre nucleid diferent.
Fissió nuclear: Divisió d’un nucli
atòmic en dos o més fragments pel
bombardeig de neutrons.
Fusió nuclear: Unió de determinats
nuclis d’elements lleugers que
produeixen energia nuclear.
2. Medicina:
Aplicacions de la radioactivitat:
- Diagnòstic: radiografia,
gammagrafia o
escintil·lografia, escàner
mèdic, tomografia per raigs
beta, imatge per ressonància
magnètica, etc.
- Tractament: radioteràpia,
quimioteràpia, etc.
Efectes en els éssers vius:
La radioactivitat és tòxica per als
éssers vius quan entren en contacte
amb l'organisme. Pot provocar
cremades, la mort de teixits i
cèl·lules, o mutacions d'una persona,
cosa que a la llarga pot donar lloc a
malalties; mutacions a un fetus, etc.
Medi ambient:
Les aplicacions que té l’energia nuclear són
les següents:
- Arqueologia: Determinar l’edat
determinada de roques i minerals
- Medicina: Diagnòstic i tractament
- Armament nuclear: Armes de
destrucció massiva; reactors nuclears
per a la propulsió de vehicles, etc.
- Obtenció d'electricitat: centrals
nuclears que degut a la seva activitat
creen electricitat.
Avantatges i inconvenients de l’energia
nuclear:
Avantatges:
Produeix menys emissions de C02 a
l’atmosfera i altres substàncies
contaminants.
Inconvenients:
Alt risc de contaminació: Es produeixen
residus radioactius difícils d’emmagatzemar.
Hi ha un alt cost de les instal·lacions i
manteniment de les centrals nuclears.
Tractament dels residus nuclears. Si no es
tracten degudament, resulten perillosos per
la població i el medi ambient.
Una alternativa de l’energia nuclear pot ser
l’energia solar, encara que es més cara i
produeix menys energia, però en canvi no
contamina.
Webgrafia:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Radioactivitat#
Hist.C3.B2ria
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/
b/becquerel.htm
http://enciclopedia.us.es/index.php/Marie_
Curie
http://energia-
nuclear.net/es/ventajas_e_inconvenientes_d
e_la_energia_nuclear.html
http://www.venelogia.com/archivos/112/
http://www.joanpelegri.com/propostes/tr/e
nergia%20nuclear/Energia%20Nuclear/radia
/radia.htm
http://bit.ly/a3aoJV
http://ciencia.ara.cat/centpeus/2011/03/16/
mesures-de-radioactivitat/
http://energia-
nuclear.net/ca/aplicacions_nuclears/medicin
a_nuclear.html
