2. El calendari hindú té 12 mesos lunars, és a dir, basats en les
fases de la lluna. Aquest calendari s'utilitza per calcular les
dates de les festes i altres esdeveniments religiosos. En la
vida quotidiana segueixen el calendari solar.

3. Diwali és una festa de cinc dies que té lloc entre octubre
i novembre i en la qual s'adora a Lakshmi, la deessa de
la riquesa i la bellesa. En aquesta festa també se celebra
la volta triomfal de Rama després del seu exili, que
marca el començament de l'any nou hindú. També es
coneix com festa de les llums. Les cases i els temples es
decoren amb llànties d'oli trucades diyas i es llancen
focs artificials per allunyar les tenebres i il·luminar el
camí de tornada a casa per Rama i Sita.

4. Holi marca el començament de la primavera i commemora
la mort de Holika, una dona malvada que segons la
llegenda va intentar matar la seva neboda per ser
seguidora de Krishna. La nit anterior de Holi s'encenen
enormes fogueres i es cremen ninots de Holika. El dia de
Holi es recorden les entremaliadures de Krishna. Hi ha
processons, cants i balls, i els participants es tiren aigua i
tints uns als altres.

5. Entre les peregrinacions que realitzen els fidels hindús destaca la
Kumbhamela o Kumbhmela. Es realitza quatre vegades cada
dotze anys. La llegenda diu que en els orígens del temps els déus i
els dimonis van fer un pacte per elaborar el nèctar de la
immortalitat. Un cop creat els dimonis van fugir amb el "pot" del
nèctar. La batalla entre déus i dimonis va durar dotze dies i durant
la baralla van caure quatre gotes del nèctar de la immortalitat. Els
llocs on van caure aquestes gotes és on se celebren els
Kumbhamela.
Cada cicle de dotze anys inclou una Maha Kumbhamela a Prayag, en
les riberes del Ganges, en la qual participen diversos milions de
persones. Segons la llegenda també emergeix a la superfície el
mític i invisible riu de la saviesa, el Saraswati, els fidels s'alliberen
dels seus pecats i resen per escapar del cicle de reencarnacions.