3. Recuperacions, millores nota, proves extraordinàries
L’alumne té l’opció de recuperar trimestres suspesos de
2n i matèries senceres de 1r. Qualificació aprovats = 5.
Els exàmens són globals de matèria i la qualificació
de la matèria és la nota de l’examen.
1. L’alumne pot presentar-se a la prova de millora de nota d’una matèria només si:
a) ha aprovat el bloc de valors de la matèria de cada trimestre,
b) ha aprovat la matèria cada trimestre sense necessitat de recuperacions (*), i
c) no s’ha de presentar a la prova extraordinària de cap matèria.
2. El professor de la matèria pot demanar a l’alumne material (dossiers, treballs, etc.), com a
condició prèvia a la presentació a la prova.
L’alumne té l’opció de millorar la nota d’una 3. La qualificació de la prova de millora de nota només serà considerada si és superior a la
matèria. Hi ha uns supòsits que s’han qualificació de l’avaluació considerada.
d’acomplir per poder-se-hi presentar. (*) excepcionalment i sempre valorat pel tutor i la coordinació, es pot no considerar el punt 1b
Entre el 21 de maig i 11 de juny els alumnes que s’hagin de presentar a PE poden repassar les matèries assistint a preparació PAU
4. Promoció i qualificació final
NOMÉS ES REPETEIXEN LES
MATÈRIES SUSPESES, SIGUI QUIN
SIGUI EL SEU NOMBRE!!!
5. Nota d’accés i nota d’admissió
Té validesa indefinida
Nota mínima 5 i màxima 10
La seva superació és suficient quan hi
ha suficients places per cobrir la
demanda
Té validesa per als 2 cursos següents
Nota mínima 5 i màxima 14
Es considera en aquells casos en que l'oferta de places
universitàries sigui inferior a la demanda
L'estudiant obté una nota d'admissió diferent per cada
títol de Grau i Universitat on sol·liciti ser admès
7. Puntuacions expedient, fase general, fase específica
Una matèria de modalitat té més valor en la FE (1 o 2 punts com a
màxim, segons la ponderació) que en la FG (0,8 punts com a màxim).
Per tant, la lògica ens diu que la matèria millor preparada a la FE.
Si més no, cal tenir molt present que l’objectiu primer és la superació
de la FG, per tant és important valorar de fer la millor preparada a la FG
(que, evidentment, és preceptiu si només es fa la FG).
8. Exemples pràctics
FILOSOFIA ED. INFANTIL C. AMBIENTALS ECONOMIA MEDICINA
PERIODISME E. INFORMÀTICA BELLES ARTS - La matèria millor preparada, a FG o a FE?
F. CATALANA ADM. EMPRESES MULTIMÈDIA - La matèria que més pondera, a FG o a FE?
9. Exemple pràctic 1
En Quim vol fer estudis de FILOSOFIA
EXP BAT = 7,9
Nota d’Accés = 7,9 · 0,6 + 7,28 · 0,4 NAC = 7,652
PAU FG = 7,28
En Quim no pensa examinar-se de la part voluntària (fase específia) perquè tradicionalment els estudis de
FILOSOFIA ha tingut més places ofertades que demandades i, per tant, pensa que en tindrà prou amb les
PAU superades i, per tant, una Nota d’accés (NAC) superior a 5.
A la FG s’ha examinat com a matèria de modalitat de Geografia perquè és la matèria de modalitat que se li
donava més bé.
10. Exemple pràctic 2
En BNF vol fer els estudis d’EDUCACIÓ INFANTIL
EXP BAT = 6,2
Nota d’Accés = 6,2 · 0,6 + 5,38 · 0,4 NAC = 5,872
PAU FG = 5,38
En BNF, en previsió de que amb la nota d’accés no en tingui prou, es presenta a la Fase Específica
per obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se només a una matèria per tal de poder-se
centrar en aquesta i assegurar un bon resultat. Decideix de presentar-se a la FE de Història de l’art
que li pondera 0,2 i s’ha presentat a Mates ccss a la FG. D’aquestes dues matèries, anava millor
preparat de Mates ccss que de Història de l’art, però ha preferit assegurar el tret en la FG (per
compensar els previsibles mals resultats en llengües on sempre ha tingut dificultats) i deixar per la FE
la seva segona millor matèria.
PAU FE A la fase específica s’examinarà de 1 matèria
Història de l’art (ponderació 0,2): nota, 8,0; fent la ponderació 8·0,2=1,6
Nota d’Admissió = 5,872 + 1,6 NAD = 7,472
11. Exemple pràctic 3
En Tomas vol fer estudis de CIÈNCIES AMBIENTALS
EXP BAT = 9,2
Nota d’Accés = 9,2 · 0,6 + 8,99 · 0,4 NAC = 9,116
PAU FG = 8,99 (*)
(*) A la FG s’ha examinat com a matèria de modalitat de Mates perquè es reserva les matèries en que creu que va millor preparat per la FE
En Tomas, en previsió de que amb la nota d’accés no en tingui prou, es presenta a la Fase Específica
per obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se de 2 matèries, encara que es pot
presentar a un màxim de 3 comptant les dues millors, per poder centrar-se i tenir més possibilitats de
treure’n bona nota en aquestes dues.
PAU FE A la fase específica s’examinarà de 2 matèries.
Física (ponderació 0,2): nota, 10,0; fent la ponderació 10·0,2=2,0
Química (ponderació 0,2): nota 9,5; fent la ponderació 9,5·0,2=1,9
Nota d’Admissió = 9,116 + 2,0 + 1,9 NAD = 13,016
12. Exemple pràctic 4
L’Andreu vol fer estudis d’ECONOMIA
EXP BAT = 6,5
Nota d’Accés = 6,5 · 0,6 + 5,57 · 0,4 NAC = 6,128
PAU FG = 5,57 (*)
(*) A la FG s’ha examinat com a matèria de modalitat de Mates ccss perquè es reserva les matèries en que creu que va millor preparat per la FE
L’Andreu, en previsió de que amb la nota d’accés no en tingui prou, es presenta a la Fase Específica
per obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se a 3 matèries que és le màxim al que es
pot presentar.
A la fase específica s’examinarà de 3 matèries i se li comptaran les dues
PAU FE millors un cop ponderades
Economia de l’empresa (ponderació 0,1): nota, 7,0; fent la ponderació 7·0,1=0,7
Història de l’art (ponderació 0,1): nota 9,0; fent la ponderació 9·0,1=0,9
Geografia (ponderació 0,2): nota, 5,0; fent la ponderació 5·0,2=1,0
Nota d’Admissió = 6,128 + 1,0 + 0,9 NAD = 8,028
13. Exemple pràctic 5
En Gregory vol fer estudis de MEDICINA
EXP BAT = 8,7
Nota d’Accés = 8,7 · 0,6 + 9,24 · 0,4 NAC = 8,916
PAU FG = 9,24 (*)
(*) A la FG s’ha examinat com a matèria de modalitat de Física perquè es reserva les matèries en quecreu que va millor preparat per la FE
En Gregory, en previsió de que amb la nota d’accés no en tingui prou, es presenta a la Fase Específica
per obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se a 3 matèries que és le màxim al que es
pot presentar.
A la fase específica s’examinarà de 3 matèries i se li comptaran les dues millors
PAU FE un cop ponderades
Biologia (ponderació 0,2): nota, 9,5; fent la ponderació 9,5·0,2=1,9
Química (ponderació 0,2): nota 8,5; fent la ponderació 8,5·0,2=1,7
Mates (ponderació 0,1): nota, 8,0; fent la ponderació 8,0·0,1=0,8
Nota d’Admissió = 8,916 + 1,9 + 1,7 NAD = 12,516
14. Exemple pràctic 6
La Mònica vol fer estudis de PERIODISME
o de FILOLOGIA CATALANA
EXP BAT = 8,2
Nota d’Accés = 8,2 · 0,6 + 7,46 · 0,4 NAC = 7,904
PAU FG = 7,46 (*)
(*) A la FG s’ha examinat com a matèria de modalitat de Grec perquè es reserva les matèries en quecreu que va millor preparada per la FE
La Mònica, en previsió de que amb la nota d’accés no en tingui prou, es presenta a la Fase Específica
per obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se a 3 matèries que és le màxim al que es
pot presentar.
A la fase específica s’examinarà de 3 matèries i se li comptaran les dues millors un
PAU FE cop ponderades
Història de l’art (ponderació 0,2 tant per PER com per FILO): nota, 8,0; fent la ponderació 8,0·0,2=1,6
Grografia (ponderació 0,2 per PER i 0,1 per FILO): nota 7,5; pond. PER 7,5·0,2=1,5; pond FILO 7,5·0,1=0,75
Literatura catalana (ponderació 0,1 per FILO i no pondera per PER): nota, 9,0; pond. FILO 9,0·0,1=0,9
PER Nota d’Admissió = 7,904 + 1,6 + 1,5 NAD = 11,004
FILO Nota d’Admissió = 7,904 + 1,6 + 0,9 NAD = 10,404
15. Exemple pràctic 7
En Bill vol fer estudis de ENGINYERIA INFORMÀTICA
o de ADMINISTRACIÓ D’EMPRESES
EXP BAT = 9,4
Nota d’Accés = 9,4 · 0,6 + 8,86 · 0,4 NAC = 9,184
PAU FG = 8,86 (*)
(*) A la FG s’ha examinat com a matèria de modalitat de Dibuix tècnic perquè es reserva les matèries en que creu que va millor preparat per la FE
En Bill, en previsió de que amb la nota d’accés no en tingui prou, es presenta a la Fase Específica per
obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se a 3 matèries que és le màxim al que es pot
presentar.
A la fase específica s’examinarà de 3 matèries i se li comptaran les dues millors un
PAU FE cop ponderades
Mates (ponderació 0,2 tant per ENG com per ADE): nota, 9,5; fent la ponderació 9,5·0,2=1,9
Física (ponderació 0,2 tant per ENG com per ADE): nota 4,5; no es fa la ponderació perquè ha suspès
Cultura audiovisual (ponderació 0,1 per ADE i no pondera per ENG): nota, 10,0; pond. ADE 10,0·0,1=1,0
ENG Nota d’Admissió = 9,184 + 1,9 NAD = 11,084
ADE Nota d’Admissió = 9,184 + 1,9 + 1,0 NAD = 12,084
16. Exemple pràctic 8
L’Andy vol fer estudis de BELLES ARTS
o de MULTIMÈDIA
EXP BAT = 7,8
Nota d’Accés = 7,8 · 0,6 + 6,15 · 0,4 NAC = 7,140
PAU FG = 6,15 (*)
(*) A la FG s’ha examinat com a matèria de modalitat de Disseny perquè es reserva les matèries en que creu que va millor preparat per la FE
L’Andy, en previsió de que amb la nota d’accés no en tingui prou, es presenta a la Fase Específica per
obtenir un plus en la seva nota. Decideix de presentar-se a 3 matèries que és le màxim al que es pot
presentar.
A la fase específica s’examinarà de 3 matèries i se li comptaran les dues millors un
PAU FE cop ponderades
Dibuix artístic (ponderació 0,2 per ARTS i no pondera per MULT): nota, 10,0; pond. ARTS 10,0·0,2=2,0
Història art (ponderació 0,2 per ARTS i no pondera per MULT): nota 9,5; pond. ARTS 9,5·0,2=1,9
Dibuix tècnic (ponderació 0,1 tant per ARTS com per MULT): nota, 5,0; fent la ponderació 5,0·0,1=0,5
ARTS Nota d’Admissió = 7,140 + 2,0 + 1,9 NAD = 11,040
MULT Nota d’Admissió = 7,140 + 0,5 NAD = 7,640
17. Exemple pràctic 9
En Pep vol fer estudis de CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT
FÍSICA I DE L’ESPORT
Va molt bé en BIOLOGIA i de QUÍMICA no va tan bé
Dubta entre examinar-se de BIOLOGIA a la FG o a la FE
Pensa que pot treure aquestes notes:
Català: 6; Castellà: 6; Anglès: 5; Filosofia: 8; Química: 5; Biologia: 10
QUÈ LI CONVÉ MÉS, PRESENTAR-SE A FG DE BIO I A FE DE QUI O VICEVERSA?
Si BIO a la FG i QUI a la Si QUI a la FG i BIO a la
FE FE
CONCLUSIÓ
Expedient 8 · 0,6 = 4.8 8 · 0,6 = 4,8
En igualtat de
(6 + 6 + 5 + 8 + 10) / 5 = 7 (6 + 6 + 5 + 8 + 5) / 5 = 6
Fase general ponderació, la
7 · 0,4 = 2,8 6 · 0,4 = 2,4 matèria que
es va millor
Nota d’accés 7,600 7,200 preparat a FE
Fase específica 5 · 0,2 = 1 10 · 0,2 = 2 (partint de la base
que assegurem un
bon paper a la FG)
Nota d’admissió 8,600 9,200
18. Exemple pràctic 10
La Gemma vol fer estudis de CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT
FÍSICA I DE L’ESPORT
Pensa que a la FG pot treure aquestes notes:
Català: 6; Castellà: 6; Anglès: 5; Filosofia: 8; Matemàtiques: 7
Ha cursat Biologia (ponderació 0,2) però li va molt malament i pensa que pot treure un 5
Ha cursat Ciències de la Terra (ponderació 0,1) que li va molt bé i pensa que pot treure un 9
DE QUÈ LI CONVÉ MÉS D’EXAMINAR-SE A LA FE (només es vol examinar d’una matèria)?
Si BIO a FE (pondera 0,2) Si CT a FE (pondera 0,1)
CONCLUSIÓ
Expedient 8 · 0,6 = 4.8 8 · 0,6 = 4,8
(6 + 6 + 5 + 8 + 7) / 5 = 6,4 (6 + 6 + 5 + 8 + 7) / 5 = 6,4 Per la FE és
Fase general millor triar la
6,4 · 0,4 = 2,56 6,4 · 0,4 = 2,56
matèria que
Nota d’accés 7,360 7,360 més pondera
(partint de la base
Fase específica 5 · 0,2 = 1 9 · 0,1 = 0,9 de que s’aprovarà)
Nota d’admissió 8,360 8,260
19. Opcions després del batxillerat
MÓN DEL TREBALL
UNIVERSITAT
MÓN DEL TREBALL
PAU PE
MÓN DEL TREBALL
PAU
CFGS
2 BAT
CFGM 1 BAT
PQPI
ESO
20. Accés a la universitat: títols i preinscripció
Els títols oficials només poden ser expedits per centres vinculats a una de les
universitats següents:
Públiques Privades
Preinscripció universitària: L’ingrés al primer curs d’una carrera de qualsevol de les
universitats públiques, incloent-hi els centres adscrits, i la Universitat de Vic, s’efectua
a través de la preinscripció universitària (la UOC, la URL i la UIC tenen els seus propis
mecanismes d’accés).
És compatible amb sol·licituds a universitats privades i amb la preinscripció a CFGS
21. Algunes dades gràfics preríode 2000-2011
12% més de promocionats
9% més de presentats a PAU
5% més d’aprovats exàmens PAU
4% més d’aptes PAU
Millor assignació a 1ª i 2ª preferència
22. Universitat: la nota de tall
Les places de cadascun dels estudis s’adjudiquen començant per la sol.licitud de l’alumne
preinscrit en la preferència amb la nota més alta i baixant per ordre de nota fins que
s’exhaureixen totes les places.
La nota del darrer alumne que hi accedeix esdevé nota de tall, que és una dada
indicativa d’un any per l’altre de la nota mínima suficient que cal obtenir per tenir
possibilitats d’accés als diferents estudis de les universitats públiques.
La nota de tall expressa la relació entre l’oferta de places i el nombre d’aspirants; no té,
doncs, relació amb la dificultat dels estudis.
DADES 2011
23. Universitat: la nota de tall i assignació de places
A la meitat d’estudis s’hi entra
amb un simple aprovat
La gran majoria d’estudis té notes de tall
inferior a 10 (teòricament no seria
necessària la prova específica)
Les notes de tall pateixen baixades des
de l’inici del procés d’assignació fins al
final
24. Universitat: assignació de places
IMAGINEM UN CAS HIPOTÈTIC DE 5 ESTUDIANTS QUE VOLEN ACCEDIR A DIFERENTS
CARRERES ON HI HA UN NOMBRE LIMITAT DE PLACES EN RELACIÓ A LA DEMANDA (LA
DEMANDA SUPERA L’OFERTA)
25. Universitat: assignació de places
1 2
- En la 1ª assignació, l’Anna i en Joan entren en 1ª
preferència, la Mireia en 2ª i en Daniel en 3ª. L’Elena
3 queda fora de totes les preferències.
- En la 2ª assignació, l’Anna renúncia a matricular-se i així
totes les places pateixen un desplaçament: la Mireia
aconsegueix entrar a la seva 1ª preferència, en Daniel a la
seva 2ª i l’Elena pot entrar a la seva 3ª.
0
EL PROCÉS DE REASSIGNACIONS SUCCESSIVES
SEMPRE DEIXARÀ L’ASPIRANT EN LA MILLOR
SITUACIÓ PREFERENCIAL POSSIBLE!!!
26. Universitat: assignació de places
L’aspirant pot renunciar a qualsevol
reassignació successiva quedant-se
amb la plaça inicial.
En Daniel és assignat a la seva 3ª
preferència, renúncia a qualsevol
reassignació posterior convertint-se
aquesta en 1ª.
MALGRAT EL PROCÉS POTSER EL
DEIXARIA EN UNA MILLOR POSICIÓ,
L’ASPIRANT POT RENUNCIAR A
REASSIGNACIONS SUCCESSIVES
(PER EXEMPLE PER TENIR DRET A
TRIAR HORARI, ETC.)
28. Formació professional
La formació professional de grau superior té tres branques diferenciades de Cicles
Formatius de Grau Superior (CFGS): Ensenyaments superiors, Formació professional i
Ensenyaments artístics.
TÍTOL TÈCNIC SUPERIOR
ENSENYAMENTS ESPORTIUS FORMACIÓ PROFESISONAL ENSENYAMENTS ARTÍSTICS
CICLE FORMATIU DE GRAU CICLE FORMATIU DE GRAU CICLE FORMATIU DE GRAU
SUPERIOR CFGS SUPERIOR CFGS SUPERIOR CFGS
FAMÍLIES
PROFESSIONALS La formació professional té com a objectiu
fonamental la formació dels alumnes per a
la seva incorporació al món professional
atenent les demandes de qualificació del
sistema productiu.
Hi ha CFGS de 1300 h i d’altres de 2000h, la
qual cosa representa una durada d’1 o 2
cursos acadèmics.
29. Formació professional
Títol: la superació d’un CFGS dóna accés al Títol de Tècnic Superior (en la
especialitat escollida).
On es cursen: en centres públics o privats; en general són centres d’ensenyament
secundari on també s’hi imparteixen estudis d’ESO i batxillerat.
On es fa la preinscripció: en el centre on es vol cursar entre finals de maig i
principis de juny. És compatible amb la preinscripció universitària.
Accés: els alumnes que han obtingut el títol de Batxiller, poden accedir a
qualsevol CFGS independentment de la modalitat i de les matèries cursades.
En tot cas, la modalitat i les matèries cursades, com també les qualificacions
obtingudes, serveixen com a criteris de prioritat per accedir a un CFGS quan
no hi ha places suficients per a tots els aspirants.
30. Formació professional: accés a altres estudis
L’obtenció del títol de Tècnic Superior dóna dret a l’accés a estudis universitaris.
L’accés és directe si el nombre de sol.licituds és inferior o igual al nombre de places
ofertades. Si no és així, el criteri de prioritat ve marcat per la qualificació final del
CFGS (la nota del darrer alumne que hi accedeix esdevé nota de tall). Com a
novetat a partir de les PAU 2011, els alumnes de CFGS es poden presentar a la part
específica de les PAU i entren a competir per les mateixes places amb els alumnes
de batxillerat (els programes de les matèries específiques són els propis de
batxillerat).
Compromís de l’administració: convalidació de matèries cursades en CFGS en
estudis universitaris afins per tal de facilitar la continuïtat cap a titulacions
universitàries.
31. Alguns alumnes necessiten més de dos anys per finalitzar el
batxillerat donat que no tots els alumnes poden seguir el
mateix ritme d’adquisició de coneixements, ni tenen les
mateixes capacitats, habilitats o actituds. En aquests casos
això no s’ha de prendre com una frustració, sempre que
l’alumne hagi fet tot el possible. El que cal és que en
finalitzar, la seva preparació sigui la idònia per encarar
opcions posteriors.
A les PAU, el que realment marca el rendiment de l’alumnat
és le seu estat anímic i no la dificultat intrínseca de les
proves. Cal, doncs, que des de casa s’intenti moderar
adequadament la pressió sobre l’alumne.
32. El professor o professora de cada matèria és qui decideix,
al final de curs (avaluació ordinària), si l’alumne o alumna
n’ha superat els objectius, prenent com a referent
fonamental els criteris d’avaluació.
A l’avaluació extraordinària, si s’han de prendre decisions
que impliquin obtenció del títol de batxiller, l’equip docent
pot modificar la qualificació de 2 matèries com a màxim
(acord de la majoria de dos terços).
Així doncs, els “APROVATS PER ACORD EQUIP DOCENT”
només són possibles a l’avaluació extraordinària.
(ORDRE EDU/554/2008 de 19 de desembre)
En cas que l’alumne el curs següent hagi de tornar a cursar
2n curs de batxillerat, si ho desitja pot renunciar a totes les
qualificacions de les matèries aprovades (excepte del
Treball de recerca) per així tornar a començar de nou i tenir
opció de millorar les seves qualificacions.
33. La presa de decisions quant a l’elecció acadèmica després
del Batxillerat, correspon a l’alumne i a la seva família.
L’escola fomenta el criteri “vocacional” com a primer
paràmetre a tenir en compte en l’elecció. El paper de
l’escola es limita a informar i a orientar (l’escola no decideix
per l’alumne).
Cal que quedi clar que no tot l’alumnat té capacitats i
aptituds adequades per superar amb èxit uns estudis
universitaris, encara que és molt legítim que es vulgui
intentar (la selectivitat real es porta a terme el primer any
de carrera més que en les pròpies proves de PAU; no tots
els estudiants que acaben el batxillerat tenen garanties de
superar uns estudis universitaris: cal tocar de peus a terra).
34. TRÀMIT COM? TERMINI
PREMATRÍCULA PAU Per Internet 22 febrer - 5 març
MATRÍCULA PAU Per Internet 23 maig - 4 juny
RESULTATS PAU Per Internet 28 juny
Presencial 2 juliol
RECLAMACIONS Per Internet 3 juliol - 5 juliol
PREINSCRIPCIÓ UNIVERSITÀRIA Per Internet Pendent de programació
ASSIGNACIÓ PLACES UNIVERSITAT Per Internet Pendent de programació
MATRÍCULA UNIVERSITAT Presencial Pendent de programació
SOL·LICITUD FP GRAU SUPERIOR Presencial 28 maig - 8 juny
LLISTES ADMESOS FP GRAU SUPERIOR Presencial 2 juliol
MATRÍCULA FP GRAU SUPERIOR Presencial 2 juliol - 10 juliol
35. Les decisions que pren l’equip docent en una reunió d’avaluació final no són
fàcils. Intentem que siguin el més justes possible i sempre avaluant l’alumne
individualment (un alumne és ell i les seves circumstàncies): demanem a la
família que de la mateixa manera que ha confiat en l’escola per formar el seu fill,
confiï en l’escola en el moment de l’avaluació
36. INFORMACIÓ UNIVERSITAT (SISTEMA, ACCÉS, ESTUDIS, DATES)
http://www.gencat.cat/economia/ur/ambits/universitats/acces/index.html
QUÈ I PER QUÈ ESTUDIAR A LES UNIVERSITATS CATALANES?
http://www10.gencat.net/dursi/sortides.htm
INFORMACIÓ FORMACIÓ PROFESSIONAL (SISTEMA, ACCÉS, ESTUDIS, DATES)
http://www.xtec.es/estudis/fp/index.htm
UNPORTAL
http://www.unportal.net/
claus accés:
unportal077@unportal.cat
unportal2011.077
