1. Gasset, A., Iglesias, X. Caracterització de la pressió
temporal com a factor ambiental de la conducta
humana en situación de conflicto. El cas de l’esgrima
d’espasa. V Congreso Internacional de Educación
Física. INEFC – Barcelona, Febrero del 2010.
Sport Sciences Research Group INEFC Barcelona
Grup de Recerca en Ciències de l'Esport INEFC Barcelona
Grup Consolidat (2009 SGR1054)
Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya
Av. de l’Estadi, 12-22
08038 Barcelona (Spain)
+34 93 425 54 45 grce@gencat.cat @Recerca_INEFC
2. Caracterització de la Pressió Temporal com a factor ambiental
de la conducta humana en situació de conflicte.
El cas de l’esgrima d’espasa.
Gasset, A2, Iglesias X1,2
1 Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, Universitat de Barcelona, Spain
2 Federació Catalana d’Esgrima, Barcelona, Spain
Introducció Pressió Temporal
En els darrers anys la metodologia observacional ha
anys,
Malgrat tot, La proximitat de la fi del temps intensifica la
esdevingut una de les principals metodologies d’anàlisi
cadència de la CT, causant més tocats i pressionant TF.
dels esports. A l’hora de descriure la seva estructura
T interactua fortament amb TF, i no pot entendre’s el
funcional i caracteritzar-la tecnico-tàcticament, topem
marc ambiental sense integrar les dues variables.
amb la necessitat de definir-ne un marc teòric, i
d’estudiar alguns paràmetres ambientals que fan de
Definim PT= T restant en funció de Desequilibri al
marc a la Conducta Tàctica (CT).
Marcador (DM). PT té 3 valors possibles:
D’entre aquests paràmetres marc, ens centrem en la
Pressió Temporal (PT) entesa com a “grau de restricció Combat Obert (CO) (no-pressió)
de disponibilitat d t
d di ibilit t de temps, en f ió d lles accions no
funció de i
Pressió Temporal Notable (PTN)
reeixides que encara ens permet el marcador”.
Pressió Temporal Extrema (PTE)
Objectius
Establirem empíricament, la relació quantitativa entre T i
Delimitar el marc teòric d’una anàlisi observacional
DM per a que PT sigui vàlidament CO, PTN o PTX. PT
per a la quantificació de la pressió temporal en l’esgrima
serà una eina útil per emmarcar ambientalment les CTs
Descriure la Pressió Ambiental (PA) en que té lloc
en treballs ulteriors de MO.
l’acció esgrimística.
Definir la Pressió Temporal (PT), com a criteri útil
p ( ),
L’anàlisi observacional dels combats i les seves situacions
per analitzar la conducta en Metodologia
Observacional (MO).
generades ens possibilitarà l’exploració de la incidència dels Proposta Experimental
diferents factors en la pressió ambiental, i ens ajudarà a
Suggerir metodologies experimentals per establir determinar la seva formulació, que, hipotèticament, podríem Desplegarem 3 vies per relacionar T-DM:
empíricament les categories vàlides per al criteri PT. proposar mitjançant la determinació del pes de cada factor
envers la Rellevància en l’Expectativa d’Èxit a l’Assoliment Conductual, analitzant mitjançant MO, la densitat
de l’Objectiu Operatiu i la determinació d’una constant “K” rols tàctics i accions per unitat de temps en diferents
Marc teòric aplicable, diferencialment, a cadascun dels factors situacions de marcador.
En combat d’esgrima els tiradors prenen un reguitzell de ambientals: sent Kt < Ktf i on ambdues són independents Subjectiu, enquestant tiradors experts sobre les
decisions tàctiques per implementar la seva estratègia. Ho de Ke. seves expectatives d’èxit en situacions de hipotètiques
fan en context de crisi (errades transcendents) i amb alta
transcendents), de T i DMproposades
DMproposades.
interacció mútua (rols preparatoris alteren prerequisits de PA = (Kt*T) * (Ktf*TF) + (Ke*E) Estadístic, Per combinacions de T-DM, copsant el %
l’acció de l’altre). real d’assoliment OP, creant una imatge de l’expectativa
On: PA = Pressió Ambiental; Kt= constant de temps; T= Temps; Ktf=
constant de tolerància al fracàs; TF = Tolerància al Fracàs; Ke= constant d’èxit a priori
Cada segment del combat (tocat), és una situació de d’espai; E= Espai
conflicte, doncs l’Objectiu Operatiu (OP), obtenir el tocat
ponderant el risc de ser tocat, exclou de l’èxit a un dels
contendents. Aquest ethos del combat el fa objecte d’estudi Factor ambiental temps Conclusions
d’interès de MO de la conducta, més enllà de l’avaluació
La pressió ambiental ve determinada per la influència
d’habilitats esportives específiques. En MO resulta trivial ubicar l’acció sols copsant
dels factors espai, temps i tolerància al fracàs.
coordenades temporals (m’-s’’) Cal perioditzar l’eix
(m s ). l eix
Pressió Ambiental a l’esgrima temporal en fases no trivials ni arbitràries. El factor temps ha de seguir una distribució
Utilitzant criteris d’estratègia en descrivim 4 fases: exponencial i inversa del temps de combat.
En MO cal emmarcar les conductes, definint criteris, no
només descriptius, sinó també que copsin el context Tempteig La pressió temporal ve determinada per la influència
ambiental en que l’acció té lloc. A l’esgrima, Diàleg tàctic dels tocats de desequilibri en el marcador per unitat
Final de temps de combat restant.
Espai disponible (E) Resolutiva
Temps restant (T) Es caracteritzarà la pressió temporal segons el
Tanteig, expressat com a Tolerància al Fracàs (TF), ja El problema rau a la impossibilitat d’objectivar-ne llindars combat sigui obert, o es trobi en situació de pressió
que les accions no reeixides permeses són finites. Aquests cronomètrics. temporal notable o extrema (CO, PTN, PTX).
factors iinteractuen entre ells creant un ric ventall d
f t t t t ll t i t ll de
condicionants ambientals. Segons criteris cronomètrics, hem de seguir els PT serà una eina per, en MO emmarcar la conducta
Tanmateix la implementació de decisions, té lloc sota següents criteris per establir fases: en combat d’esgrima d’espasa, i en altres situacions de
pressió: Els factors ambientals T, E, i TF són finits. conflicte que en comparteixin la lògica interna.
Organitzar-les inversament al pas del temps, en funció
E,T i TF interactuen fent pressió combinada. A partir de la del T que queda per lluitar. El punt de referència a l’eix
lògica intrínseca de l’esgrima d’espasa, i l’anàlisi de combats temporal no és linici de l’assalt, sinó el seu límit final. Referències
reals, diem que la pressió sobre el complex pressió T+TF
Organitzar-se exponencialment i no en segments
esdevé crucial. E només pateix restricció mitjançant la CT, Anguera, M.T. (1993), PPU
però alhora hi interactua: Pressió sobre E genera finestres
iguals, doncs la proximitat del final accentua la magnitud
Bressan A (1999), Rivista di Cultura Sportiva
per a l’acció exitosa del contendent pressionat. En canvi, T i
l acció i rellevància de l’escassetat de T.
Iglesias, X al (2008) Ed
Iglesias X. et al.(2008), Ed.
TF són factors amb els que la conducta no pot interactuar Fencing, Science and Technology, INEFC, Barcelona
per diluir-ne la influència, fent crítica la seva rellevància Roi GS, Mognoni P (1987), Rivista di Cultura Sportiva
combinada.
Amb el suport de la Federació Catalana d’Esgrima i l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya. Treball inclòs en el projecte “Avances tecnológicos y metodológicos en la automatización de estudios observacionales en deporte” Dirección General de Investigación, Ministerio de Ciencia e Innovación (PSI2008-01179)
V Congreso Internacional de Educación Física – Barcelona, 2010