2. Ánàlisi de les definicions
Després d’observar les definicions
podem interpretar que la Núria en
moltes de les definicions fa
referència a trets perceptius, funcionals,
afectius i contextuals. Si ens fixem en les
relacions d’inclusió hem vist que ha utilitzat el
nivell supraordenat, però no el subordinat.
Tampoc ha emprat les relacions de
complementarietat.
3. Observació de la narració
La Núria em va escriure la història amb molta
il·lusió, atès que li agrada molt el gos de la seva
cosina!
Si ens fixem en els aspectes més tècnics podem
veure com ella presenta un domini de
l’estructura narrativa, amb una ordenació clara
de les idees principals i secundàries, sense repetir
les idees ja explicades. I en tot el relat hi ha una
coherència pel que es refereix en la seqüència del
relat.
4. Anàlisi morfosintàctica
I per acabar ens fixarem amb l’anàlisi
morfosintàctic del relat. La Núria fa un ús
adequat dels substantius, adverbis, pronoms.
En el seu relat no ha fet servir cap adjectiu.
Per altra banda el text mostra una
concordança de gènera i nombre, però no un
bon ús dels temps verbals. La Núria ha utilitzat
oracions completes, compostes i alguna de
coordinada i subordinada! Però no ha utilitzat
ni comparatius ni metàfores.
