3. La festa
Les festes sempre tenien molt de vi i bon menjar.
Els senyors de la casa normalment convidaven a
altres barons, cavallers i dames, trobadors i joglars.
Els convidats anaven amb els seus millors vestits i les
millors joies que tenien i la sala estava ben decorada
i preparada per a la ocasió amb catifes i coixins per a
que els convidats pugessin seure.
Les dames i els cavallers jugaven a taules i a
escacs, també conversaven alegrement i
ballaven, també escoltaven cançons i musiques que
interpretaven els trobadors i joglars.
4. Els fills
Els fills no tenien un lloc específic ni a les
cases ni als castells, s’eduquen al costat
dels adults.
Normalment estaven cuidats per la
dida, vagi allà on vagi, sempre al seu
costat.
Quan ja creixen, els nois eren enviats a un
altre castell per a aprendre informació
militar al servei d’un senyor, i els nois
camperols aprenien al costat del pare.
En general no aprenien a escriure ni a
llegir, menys els qui entraven a un monestir.
5. Rentamans/La higiene
Només hi ha 2 latrines en tot el castell, una
al pati i l’altra a l’alcova.
Els senyors i les dames es banyaven en
grans tines de fusta i també es feien servir
perfumadors.
Abans de menjar s'oferia aigua als comensals
per rentar-se les mans. Aquest era un
costum molt arrelat i gairebé ritual.
Es pensa que les fornícules podrien servir per
posar-hi una conca, rentamans o qualsevol
altre recipient per rentar-se..
6. Parar taula
El primer que es posava i l’últim que es
treia era el pa, el vi i el saler.
Es feien servir culleres i ganivets, però
no forquilles.
La vaixella podia ser de terrissa, de
fusta o de metall. Per als banquets i les
celebracions tenien també vaixelles de
metalls preciosos.
7. El pa
El blat era escàs, i menjaven pa fet
d’una barreja de
cereals, d’ordi, sègol, mill i també de
llegums. El pa tenia forma
rodona, cuita al forn, amb forma de
fogassa.
La noblesa sí que menjava pa
de blat, perquè era símbol
de les classes mes altes.
8.
9. El tron de la senyora/
La senyora
Hi havia dos trons a la sala, un per al senyor i un
per a la senyora.
També eren les qui es preocupaven de que
tinguessin armadura sigui com sigui, ja sigui
venent blat.
Per això els nobles volien casar-se amb una dona
sàvia, per a que sàpiguen governar durant la
absència del noble.
La dona s’ encarrega de l’economia, dirigeix el
servei, controla els aliments, la seva preparació, i
tot el necessari per a que la família estigui be.
10. Les cortines
Les cortines s’utilitzaven per a separar
diferents habitacions. També servien
per a donar la sensació d’un espai més
acollidor.
Eren signe del luxe, i estaven molt
valorades.
Es penjaven per mitjà d’unes argolles
de metall cosides a la roba amb uns
ganxos col·locats a les parets. Així era
mes fàcil moure-les d’un lloc a un
altre.
11.
12. Conclusions:
A les festes no s’hi perd la classe, es més, es presumeix.
Els fills podien estar en qualsevol lloc, si estava la dida.
Mai s’utilitzaven forquilles, i el primer que es posava i
l’últim que es treia de la taula eren el pa, el vi i el saler.
El pa tenia forma rodona, quasi mai era de blat, perquè
era escàs.
La senyora s’encarregava principalment del benestar de
la família.
Les cortines eren per a separar habitacions i un senyal
de luxe.
