3. 3
ÍNDEX
Presentació. 9
Introducció. 11
1. Metodologia. 13
2. Característiques de la població. 19
3. Variables sociodemogràfiques. 22
4. Estructura familiar i xarxa relacional. 27
5. Salut. 33
6. Valoració social de la dependència. 37
6.1. Valoració del risc. Qüestionari de Barber. 37
6.2. Autonomia en AIVD. Lawton i Brody. 42
6.3. Autonomia en AVD. Barthel. 49
6.4. Motius pels quals les persones necessiten l ajuda d altres
en la realització de les AVD. 56
7. Suport a les activitats de la vida diària 58
8. Ingressos 60
9. Habitatge 63
10. Mobilitat 70
11. Recursos d atenció social 72
11.1. Recursos d atenció social del Masnou 72
11.2. Proposta de serveis d ajuda a domicili 75
11.3. Serveis suggerits 76
11.4 Principals problemes de la gent gran 81
12. Relacions d oci i temps lliure 83
12.1. Activitats realitzades 83
12.2. Proposta d activitats 88
13. Observacions dels professionals en les entrevistes 99
14. Conclusions 100
15. Recomanacions 103
ANNEXES
1 Resultats per zones 105
2 Llistat ordenat en funció de la puntuació obtinguda 131
en l índex de síntesi de la dependència 127
4. 4
RELACIÓ DE TAULES I GRÀFIQUES
Taula 1. Resultats globals del treball de camp. 16
Taula 2. Evolució de la població del Masnou 1996-2007. 19
Taula 3. Distribució dels grups d edat. 22
Taula 4. Lloc de naixement. 24
Taula 5. Estat civil. 24
Taula 6. Nivell de formació segons sexe. 25
Taula 7. Viu sol segons sexe i grups d edat. 28
Taula 8. Domicili dels fills que viuen fora del Masnou. 30
Taula 9. Freqüència de contacte amb els fills/es. 31
Taula 10. Atén amb regularitat a alguna persona que
necessita la seva ajuda. 32
Taula 11. Medicació diària. 34
Taula 12. Percepció subjectiva de la salut i medicaments. 36
Taula 13. Persones amb alguna resposta afirmativa en el
test de Barber per grups d edat i gènere. 40
Taula 14. Dependència en AIVD en relació al sexe. 43
Taula 15. Dependència en AIVD en relació a les persones
que viuen soles, per sexes. 44
Taula 16. Persones amb alguna limitació per les AIVD
per tipus d activitat, sexe i grups d edat. 46
Taula 17. Persones amb discapacitat total per alguna de les
AIVD per tipus d activitat, sexe i grups d edat. 47
Taula 18. Grau d autonomia en ABVD segons sexe. Percentatges. 51
Taula 19. Dependència en ABVD en relació a les persones
que viuen soles, per sexes. 53
Taula 20. Persones amb alguna limitació per les ABVD
per tipus d activitat, sexe i grups d edat. 54
Taula 21. Persones amb discapacitat total per alguna de les
ABVD per tipus d activitat, sexe i grups d edat. 55
Taula 22. Altres persones que ajuden de manera regular. 59
Taula 23. Ingressos. 60
Taula 24. Ingressos inferiors a 300 per sexe. 61
Taula 25. Ingressos i viu sol. 62
Taula 26. Relació de règim de tinença de l habitatge i ingressos. 64
Taula 27. Serveis dels que disposa la llar. 64
5. 5
Taula 28. Situació de l habitatge. 67
Taula 29. Accés a l habitatge i desplaçament dins l habitatge. 67
Taula 30. Recursos socials de l ajuntament. 72
Taula 31. Motius d insatisfacció amb SSAP. 74
Taula 32. Ampliació de Serveis d Ajuda a Domicili. 75
Taula 33. Resultats de resposta en Serveis suggerits
per sexe i grups d edat. 76
Taula 34. Serveis d atenció domiciliària. 78
Taula 35. Serveis de transport i mobilitat suggerits. 79
Taula 36. Activitats de lleure que realitza regularment dins de casa. 83
Taula 37. Altres activitats realitzades a dins de casa. 84
Taula 38. Activitats de lleure que realitza regularment fora de casa. 85
Taula 39. Altres activitats realitzades fora de casa. 86
Taula 40. Tecnologies de la informació. 88
Taula 41. Activitats seleccionades. 89
Taula 42. Proporció de les persones que proposen activitats de lleure. 90
Taula 43. Activitats proposades. 92
Taula 44. Taula resum dependència: àmbit social i de salut per zones. 108
Taula 45. Taula resum dependència: àmbit de recursos i serveis
i activitats per zones. 109
Taula 46. Taula resum autonomia: àmbit social i de salut per zones. 119
Taula 47. Taula resum autonomia: àmbit de recursos i serveis
i activitats per zones. 120
Taula 48. Serveis suggerits segons sexe i zona 130
Taula 49. Agrupació resultats AIVD, ABVD i Barber 132
Taula 50. Anàlisis de components principals. 133
Taula 51. Llistat ordenat en funció de la puntuació. 136
6. 6
Gràfic 1. Resultats del treball de camp. El Masnou 16
Gràfic 2. Evolució de la població 1996-2007. 19
Gràfic 3. Increment de la població 1996-2007. 19
Gràfic 4. Estructura de la població segons sexe
i grups d edat (quinquennals). 20
Gràfic 5. Taxa d envelliment i índex de sobreenvelliment
comparats, 2007. 21
Gràfic 6. Distribució dels grups d edat per sexe. 23
Gràfic 7.Convivència. Viu sol/a? 27
Gràfic 8. Tipologies de convivència. 29
Gràfic 9. Caigudes patides en els últims 6 mesos. 33
Gràfic 10. Percepció subjectiva de la salut. 35
Gràfic 11. Valoració del risc. Test de Barber. 38
Gràfic 12. Resultats del qüestionari de Barber. 38
Gràfic 13. Qüestionari de Barber segons sexe. Percentatges. 41
Gràfic 14. AIVD. Test de Lawton i Brody. 42
Gràfic 15. Resultats del test de Lawton i Brody. 43
Gràfic 16. Dependència en AIVD per grups d edat. Percentatges. 44
Gràfic 17. Limitacions per les AIVD per sexe. Percentatges. 48
Gràfic 18. ABVD. Test de Barthel. 50
Gràfic 19. Resultats del test de Barthel. 50
Gràfic 20. Grau d autonomia segons grups d edat. Percentatges. 52
Gràfic 21. Motius d ajuda en la realització de les AVD. 56
Gràfic 22. Persona que ajuda principalment en les AVD. 58
Gràfic 23. Ingressos segons el sexe. 61
Gràfic 24. Règim de tinença de l habitatge. 63
Gràfic 25. Valoració de la situació de l habitatge. 66
Gràfic 26. Accessibilitat del carrer al domicili. 68
Gràfic 27. Creu que el seu municipi està adaptat pel que fa
a les dificultats de moviment de les persones grans? 70
7. 7
Gràfic 28. Creu que els establiments comercials del Masnou estan
Preparats per què la gent gran facin la compra còmodament?. 70
Gràfic 29. Valoració dels Serveis Socials d Atenció Primària. 73
Gràfic 30. Principals problemes de la gent gran. 81
Gràfic 31. Dificultats per realitzar les AVD. 87
Gràfic 32. Primer component principal vs. AIVD. 134
Gràfic 33. Primer component principal vs. ABVD. 134
Gràfic 34. Primer component principal vs. Barber. 135
Gràfic 35. Valors de AIVD i de ABVD en relació a l escala de Barber. 135
9. 9
PRESENTACIÓ
Em plau presentar-vos l estudi de les Situacions de dependència de la gent gran al
Masnou realitzat per l Ajuntament del Masnou i l Àrea de Benestar Social de la
Diputació de Barcelona.
Des de l Àrea, ja fa gairebé 15 anys que donem suport als municipis per al
coneixement de les necessitats de la gent gran. Des d aleshores, hem cooperat en la
realització de més de 100 estudis municipals, amb la voluntat de generar informació
útil per a la planificació estratègica de les intervencions socials.
L atenció a la dependència ha esdevingut, gràcies a la llei de Promoció de l Autonomia
Personal i la llei catalana de Serveis Socials, un dret universal i subjectiu. Tots sabem
que la dependència pot aparèixer en qualsevol edat, però que són les persones grans
les que pateixen majors situacions de dependència.
L estudi reflecteix la voluntat majoritària de la gent gran de continuar vivint a casa seva
el màxim temps possible, amb l ajut de serveis i mesures d accessibilitat que ho facin
possible. La família continua sent el seu nucli principal de suport en les activitats de la
vida diària.
Aquests resultats reforcen les línies prioritàries de l Àrea de Benestar Social de la
Diputació de Barcelona per aquest mandat, de donar suport als municipis en el
desenvolupament dels serveis socials d atenció domiciliària i de teleassistència, que
faciliten que la gent gran pugui viure més i millor a casa seva, i d ajut i suport a les
famílies cuidadores, perquè facin la seva tasca amb més qualitat i recursos.
Montserrat Ballarin
Presidenta delegada de l Àrea de Benestar Social
de la Diputació de Barcelona
10.
11. 11
INTRODUCCIÓ
En aquest document es presenten els resultats de l estudi Situacions de dependència
de la gent gran del Masnou . Aquest projecte promogut per la Diputació de Barcelona i
la Regidoria de Gent Gran de l Ajuntament del Masnou té la finalitat d obtenir un
coneixement exhaustiu sobre la població de persones de més de setanta-cinc anys
que viuen soles o amb una altra persona setanta-cinc anys o més i la població de
persones grans de més de 80 anys amb independència de quin sigui el nucli de
convivència. L estudi exclou les persones que viuen en institucions. Aquest grup s ha
seleccionat per considerar-lo el que concentra el major risc de situacions de
dependència en relació a l envelliment.
La Llei de promoció de l autonomia personal i l atenció a les persones en
situació de dependència, en el seu article núm. 12 preveu la participació dels ens
locals en la gestió dels serveis d atenció a la dependència, el catàleg dels quals es
detalla en l article 15. Els serveis de prevenció de les situacions de dependència i els
de promoció de l autonomia personal encapçalen la llista en que figuren la resta de
serveis d atenció a les persones grans (teleassistència, ajuda a domicili, cures
personals, centres de dia) . Tenint en compte el desenvolupament d aquesta llei, el
coneixement de la situació en el territori esdevé clau per a la planificació de les
actuacions en aquest àmbit i, justifica abastament la realització i idoneïtat d aquest
estudi. La metodologia emprada per a l obtenció i producció d informació, permet
garantir-ne la qualitat.
Els aspectes explorats en aquest estudi inclouen la majoria de factors que
incideixen en l origen de situacions de fragilitat, dependència i fins i tot d exclusió que
poden patir les persones grans. El nivell d ingressos, la xarxa relacional, l estat de
salut, els nivells d autonomia per a les activitats instrumentals de la vida quotidiana i el
nivell d autonomia per a les activitats bàsiques de la vida quotidiana, així com les
qüestions referents a la mobilitat i a l habitatge. D altra banda l estudi ha donat la
paraula a les persones grans del municipi perquè ens expliquin el què coneix de
l oferta de serveis que els és adreçada, per conèixer com l avalua i quines són les
accions que consideren més necessàries en benefici del seu col·lectiu . Els resultats
d aquest treball constitueixen doncs una eina poderosa per reforçar accions, endegar-
ne de noves en el procés de construir una ciutat amable per a les persones grans.
Hem d afegir que en el procés de recollida i d anàlisi de les dades hem treballat fent
12. 12
una divisió del Masnou en nou zones que permet observar la distribució de les
situacions i els problemes en la ciutat, així com tenir dades generals sobre cada zona.
Aquesta divisió serà sens dubte útil per a la planificació de serveis .
Aproximadament un de cada tretze masnovins/es integra el col·lectiu objecte
d estudi. Malgrat això, les accions que es puguin emprendre en promoure la seva
autonomia i millorar la seva qualitat de vida, tenen una repercussió favorable en els
estàndards de qualitat de vida del municipi, no només per què el procés d envelliment
es manté sinó perquè una ciutat que és amable, còmoda i segura per a les seves
persones grans ho és inevitablement per a la totalitat de la població. Les necessitats i
les demandes d aquest sector de la població estan exhaustivament detallades en
aquest informe.
L enquesta feta servir en aquest estudi no és l instrument oficial de valoració de la
dependència i, per tant, s han d interpretar els resultats amb prudència, atès que el fet
d utilitzar una terminologia semblant pot induir a confusions. És a dir, quan en aquest
estudi es fa referència a persones autònomes o dependents no han de coincidir
necessàriament amb el col·lectiu del que parla la Llei de promoció de l autonomia
personal i l atenció a les persones en situació de dependència.
13. 13
1. METODOLOGIA
Aquest estudi és de caràcter transversal i, per tant, pretén copsar les situacions de
salut i dependència de la gent gran en un moment determinat. Aquests resultats es
recullen mitjançant un qüestionari, que reflexa les percepcions i opinions del col·lectiu
estudiat. Els criteris d inclusió/exclusió, les característiques que defineixen l univers
d estudi, són les següents:
§ Persones de vuitanta anys o més.
§ Persones de més de setanta-cinc anys que viuen soles o amb una altra
persona major de setanta cinc anys.
Aquestes persones han de viure a la comunitat i estar empadronades al
municipi
Queden excloses de l estudi aquelles persones que viuen en una institució o
centre residencial.
L elecció d aquest univers va ser consensuat entre els tècnics de l Ajuntament
del Masnou i els de la Diputació de Barcelona, per tal d adequar l estudi al segment de
població que, en teoria, era susceptible de tenir més dificultats. El llistat de les
persones que complien aquestes condicions ens va ser facilitat per l Ajuntament del
Masnou en suport paper i segons les dades que constaven al padró municipal. És a
partir d aquest document que es realitza el treball de camp. En un moment inicial, es
van comptabilitzar 1.396 individus que complien els requisits descrits anteriorment.
D aquests, però, es van descartar 174 per estar domiciliats en residències. Així doncs,
el nombre de casos susceptibles d anàlisi va ser de 1.222 persones.
Una consideració metodològica important a tenir en compte és la referent al
tractament de les dades. En primer lloc, cal esmentar que, un cop codificades les
variables, s ha procedit a la seva anàlisi estadística, la qual en primer terme es va fer
per a cada una de les variables (anàlisi descriptiva univariable) i, posteriorment, de
forma conjunta per examinar les relacions entre alguns subgrups d aquestes variables.
No cal oblidar, però, que el qüestionari inclou una sèrie de preguntes de caràcter obert
i, per tant, s afegeix la complexitat de tractar aquets discursos. En aquests casos s ha
realitzat una anàlisi qualitativa d aquestes dades.
Així doncs, metodològicament s ha seguit un procés de codificació de la
informació, on es tractava de copsar l essència del que el testimoni expressa. Cal dir
14. 14
que en aquest cas aquest pas es dóna per duplicat, ja que s efectua en el moment de
l entrevista i en el moment de lectura i d extracció de la informació del qüestionari. La
categorització és el següent procés, on es designa una expressió o paraula més
abstracta que defineixi allò expressat, amb la qual es pot donar el pas d agrupació
segons afinitat de contingut de cada un dels discursos. Per últim, en alguns casos s ha
procedit a l operativització d aquestes categories les quals han tingut un tractament
quantitatiu. Com es pot observar, no tan sols s ha donat un tractament a les variables
definides en el qüestionari, sinó que també s ha volgut destacar els discursos de les
persones entrevistades, en un anàlisi de contingut que recollís i processés aquesta
informació qualitativa.
Per una altra banda cal destacar una altra decisió procedimental i
metodològica, la qual es basa en l establiment d unes divisions territorials les zones.
Aquesta divisió respon a dos objectius: en primer lloc, permet establir una organització
rigorosa i sistemàtica durant el període del treball de camp. Per una altra banda,
l interès rau en estudiar no tan sols les condicions de dependència de la gent gran del
Masnou en un sentit global, sinó també en esbrinar les particularitats pròpies de cada
una d aquestes zones. El motiu pel qual ens varem inclinar a utilitzar aquesta
estratègia metodològica era poder detectar possibles problemàtiques específiques de
les zones, ja que no tot el municipi presenta unes mateixes condicions orogràfiques, ni
compta amb la mateixa distribució de serveis. Així doncs, el procés d operativització
del treball de camp ha passat per dividir el municipi en nou zones diferenciades.
D aquesta manera també es dóna la possibilitat de treballar i analitzar els resultats de
l estudi tant en forma agregada com desagregada.
EL TREBALL DE CAMP
Després d uns mesos de preparació prèvia, el treball de camp ha estat realitzat
en un mes aproximadament. Es van iniciar les enquestes el 12 de novembre de 2007 i
es van donar per acabades la tercera setmana de desembre, del 17 al 21, quan es
recollien els darrers casos. Així doncs, la recerca de les més de mil dues-centes
persones a estudiar es realitza en un període de temps molt concentrat. Aquest fet és
de vital importància, ja que la concentració temporal és indispensable per copsar la
fotografia de l estat de la gent gran, en quan es tracta d un estudi transversal i no pas
de caràcter longitudinal.
15. 15
Per tal de dur a terme el treball de camp de l estudi, es va configurar un grup de
tretze tècnics que provenen, en la seva majoria, de diversos àmbits d investigació dins
del marc de les ciències socials. Aquest equip ha estat liderat per la sociòloga Adela
Boixadós, directora de la investigació. Val a dir que l equip ha estat creat adhoc per la
realització d aquest projecte. A continuació es passen a detallar els components de
l equip: Jordi Caparrós (sociòleg), Eloi Carbonell (sociòleg), Cristina Carrasco
(sociòloga), Marta Casellas (llicenciada en història de l art i musicòloga), Margarita
Català (sociòloga i periodista), Ivan Collado (sociòleg), Mariona Gené (sociòloga),
Rocco Giraud (sociòleg) Itsaso Madariada (llicenciada en Belles Arts i especialitzada
en fotografia). Marta Pons (treballadora social), Encarni Ramos (economista), Mireia
Yter (sociòloga), Núria Yter (estudiant de segon de batxillerat).
Els casos són tractats presencialment, és a dir, l entrevistador es desplaça al
domicili de la persona gran i passa el qüestionari in situ. Aquesta metodologia de
treball, tot i ser més costosa i de requerir molta organització, aconsegueix ser molt
exhaustiva pel que fa a l obtenció de dades. Donada la població amb què es treballa i
tenint present les dificultats de mobilitat i desplaçament que tenien o podien tenir, la
metodologia adoptada és la més adient. El fet que els tècnics es dirigissin als domicilis
va facilitar al màxim les condicions per a realitzar l entrevista (adaptabilitat d horaris,
concertació de visites, etc.), fet que va garantir una elevada taxa de participació i de
resposta, que permetrà una anàlisi significativa de les dades.
Tot seguit es presenten els resultats globals desglossats segons les situacions
de l entrevista; és a dir, que es distingeixen les realitzades de les que no ho van ser i,
en aquest darrer cas, el motiu de la no realització. El total d entrevistes realitzades és
de 920, és a dir, tres quartes parts dels casos inicials susceptibles d anàlisi (el
75,29%).
16. 16
Taula 1
Xifres
absolutes
%
Realitzats 920 75,29
No vol respondre 75 6,14
Ingrés en centre hospitalari 6 0,49
Ingrés en centre residencial 67 5,48
Defuncions 31 2,54
Canvi de municipi 24 1,96
Canvi de domicili 11 0,90
No viu en el domicili en el
període de realització de
l'enquesta
16 1,31
Il·localitzable 53 4,34
Il·localitzable després de
concertar entrevista
19 1,55
Incidències 0 0,00
TOTAL 1222 100,00
Resultats globals del treball de camp.
Gràfic 1.
Resultats del treball de camp. El Masnou.
75,29%
1,55% 4,34%
1,31%
2,54%1,96%
0,90%
6,14%
0,49%
5,48%
Realitzats
No vol respondre
Ingrés en centre hospitalari
Ingrés en centre residencial
Defuncions
Canvi de municipi
Canvi de domicili
No viu en el domicili en el
període de realització de
l'enquesta
Il·localitzable
Il·localitzable després de
concertar entrevista
17. 17
EL QUESTIONARI
L eina emprada per a la recollida de la informació en el treball de camp ha estat
una enquesta de tu a tu , en interacció directa entrevistador-entrevistat.
El qüestionari consta de tretze apartats, cadascun dels quals inclou una temàtica
determinada. El seu contingut ha estat consensuat pels tècnics municipals i els de la
Diputació de Barcelona. Està estructurada en els següents blocs temàtics.
Els primers dos apartats recullen les dades bàsiques per identificar el cas
tractat. En primer lloc, les que corresponen a la identificació de la persona i en segon
lloc, a la identificació del qüestionari per poder tractar posteriorment les dades
obtingudes. El tercer bloc fa referència a les variables socials bàsiques, com ara el
sexe, l estat civil, el lloc i la data de naixement així com el nivell de formació, per tal de
conèixer el perfil sociodemogràfic de la persona. El quart apartat és més extens i
ESTRUCTURA DE L'ENQUESTA DE L'ESTUDI DE GENT GRAN
1. Identificació de la persona
2. Identificació del qüestionari
3. Variables socials bàsiques
4. Estructura familiar i xarxa relacional
5. Salut
6. Valoració social de la dependència
7. Suport a les activitats de la vida diària
8. Ingressos
9. Habitatge
10. Mobilitat
11. Recursos d'atenció social
12. Relacions d'oci i temps lliure
13. Observacions dels entrevistadors/es
18. 18
pretén detectar l estructura familiar, el suport social i les xarxes relacionals que
envolten l entrevistat. Les qüestions sobre salut es presenten seguidament, on es
contemplen no tant sols les condicions objectives en què es troba, sinó que també es
recull la percepció subjectiva de l entrevistat respecte a la seva pròpia salut. El següent
apartat s engloba dins el títol valoració social de la dependència , on es presenten tres
tests diferents que pretenen recollir informació sobre les possibilitats d autonomia o de
dependència en què es troba l individu en les seves activitats quotidianes. El setè
apartat està estretament lligat a l anterior, ja que fa referència al suport rebut en les
activitats de valoració de la dependència. També s intenta detectar aquells casos en
què hi pugui haver un risc de sobrecàrrega del cuidador. La informació sobre la
variable ingressos es recull al vuitè apartat, seguida de les qüestions referents a
l habitatge i les seves condicions de subministrament.
L enquesta també recopila informació referent a la percepció dels entrevistats
respecte al municipi del Masnou, tant en qüestió d accessibilitat i mobilitat, com dels
recursos d atenció social que disposa l ajuntament per a la gent gran. En aquest
mateix punt també es pren nota de l opinió dels entrevistats respecte a nous serveis
que proposa el consistori, així com l autopercepció com a col·lectiu gent gran i les
problemàtiques que els afecten. En l apartat dotze es contemplen totes aquelles
qüestions referents a les relacions d oci i temps lliure de la persona entrevistada, on
també s intenta esbrinar l opinió sobre noves propostes d activitats que volen impulsar
des de l Ajuntament. Per finalitzar, s anoten les observacions de l entrevistador/a
respecte a diversos ítems, com ara la situació de l habitatge, el desenvolupament de
l entrevista o la detecció de casos urgents d intervenció per part del Serveis Socials de
l Ajuntament, així com també s inclou un espai obert per a realitzar qualsevol
observació qualitativa que es consideri rellevant.
Com es pot observar és una enquesta que contempla una àmplia diversitat
d àmbits i combina ítems i preguntes de caràcter objectiu amb la percepció i
subjectivitat de l individu entrevistat. Donat el seu perfil, l enquesta es realitza en un
temps d uns 45 minuts aproximadament, tot i que, òbviament, hi pot haver variabilitat
en funció del seu desenvolupament, la concreció a l hora de respondre o de la
complexitat del cas.
19. 19
2. CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ
Tot seguit s exposen les dades referents a les tendències poblacionals del municipi del
Masnou: l evolució de la població dels darrers anys i el seu percentatge d increment
respecte l any 1996.
La població del Masnou s ha incrementat en 1.548 efectius de l any 1996 al
2007; és a dir, un increment del 7,59%. Tot i això, com es pot veure en els gràfics
següents, aquest augment no és progressiu, ja que en el període 2003-2004
s interromp la tendència i disminueix la població, la qual remunta en els anys
posteriors. Aquest increment és menor als registrats en altres poblacions de la
comarca.
Gràfic 3
Increment de la població 1996-2007
0
5
10
15
20
1996 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Gràfic 2
Evolució de la població 1996-2007
20000
20500
21000
21500
22000
22500
1996 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Taula 2
Evolució de la població del Masnou 1996-2007
1996 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Població total 20.387 21.076 21.121 21.220 21.001 21.196 21.464 21.833 21.935
Increment de la població 0 3,38% 3,60% 4,08% 3,01% 3,97% 5,28% 7,09% 7,59%
20. 20
Pel que fa a la distribució de la població segons l edat i el gènere, es pot
observar en el gràfic següent que presenta una estructura poblacional típica, on la
població adulta és la més nombrosa. Veiem, però, que el pes de la població més
envellida és significativa, especialment en el grup de les dones, les quals tenen
clarament una proporció major que els homes en aquestes franges d edat.
Gràfic 4
Estructura de la població segons sexe i grups d'edat (quinquennals)
1200 700 200 300 800
0-4
5.-9
10.-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85 i
Dones
Homes
A continuació s exposen els indicadors referents a la vellesa. La taxa
d envelliment és la proporció de la població de 65 anys i més en la població total del
municipi, mentre que l índex de sobreenvelliment es defineix com el càlcul de la relació
de població de 85 anys i més sobre la població major de 65 anys. En el gràfic 5
s observen les dues mesures en termes comparatius segons el territori per a l any
2007.
21. 21
Destaca el fet que el Masnou tingui l índex de sobreenvelliment més elevat, un
14,83%, per sobre de la resta de territoris. Per contra, la taxa d envelliment del municipi
és del 15,40%, el qual mostra una posició intermèdia en relació a la resta d àrees, tan
sols per sobre de la taxa de la comarca. Així doncs, és destacable el pes de la població
de 85 anys i per tant, es pot dir que ens trobem davant un municipi amb un important
percentatge de població envellida.
Gràfic 5
Taxa d'envelliment i índex de sobreenvelliment comparats. 2007.
15,40%
14,39%
16,40%
16,41%
14,83%
12,31%
12,80%
12,27%
0% 2% 4% 6% 8% 10% 12% 14% 16% 18% 20%
Masnou
Maresme
Província BCN
Catalunya
índexsobreenvelliment
taxaenvelliment
22. 22
3. VARIABLES SOCIODEMOGRÀFIQUES
Per tal de realitzar una caracterització de la població estudiada es mostren els
resultats de les variables socials bàsiques que s inclouen en la primera pregunta del
qüestionari. Aquestes fan referència al sexe de la persona entrevistada, la data i el lloc
de naixement, l estat civil i el nivell d estudis assolit.
Així, la primera variable identifica el sexe de la persona. Els resultats
obtinguts mostren un predomini femení, ja que dels 920 casos estudiats, 618 són
dones, un 67,92%, mentre que els homes tan sols són una tercera part, el 32,08%,
corresponent a 302 casos.
La segona variable que s identifica és l edat, que es determina a partir de la
data de naixement. S han agrupat els casos en franges d edat quinquennals, la
distribució dels quals es mostra a continuació.
Com veiem, entre els 80 i 84 anys és on hi ha més concentració, concretament
356 persones, el 38,70% dels casos. Cal recordar, però, que en la franja de 75 a 79
anys, es van establir criteris d inclusió, específics, concretament complir els requisits
de viure sols o bé conviure amb persones majors de setanta-cinc anys, fet que explica
que la freqüència sigui menor que en aquest interval. Respecte les persones d edats
compreses entre els 85 i els 89 anys, són el 20,43%, mentre que les majors de 90
anys representen el 9,02%. Com veiem, aquests dos últims grups tenen una
representació prou significativa, ja que són una tercera part del col·lectiu a estudiar.
Aquest fet concorda amb les dades obtingudes en l apartat anterior, on el municipi del
Masnou destaca pel seu elevat índex de sobreenvelliment.
n %
75-79 293 31,85
80-84 356 38,70
85-89 188 20,43
90 o més 83 9,02
TOTAL 920 100,00
Taula 3
Distribució dels grups d'edat
23. 23
Per tal d esbrinar la distribució segons el sexe, a continuació es presenta el següent
gràfic:
0
50
100
150
200
250
75-79 80-84 85-89 90 o més
Gràfic 6
Distribució de grups d'edat per sexe
Dona
Home
En primer lloc, es pot observar que en totes les franges d edat les dones són
més nombroses que els homes. Per altra banda, també cal destacar que són els grups
de 75-79 anys i 90 i més on la desproporció per gèneres és major. Aquest fet és pot
explicar en el cas de la primera franja perquè hi ha més homes que queden fora de
l estudi, ja que hi ha la tendència que les seves parelles siguin més joves que ells i, per
tant, molts homes no compleixin el requisit de conviure amb una persona major de 75
anys. Pel que fa al grup més envellit, es pot observar el predomini femení, que
representa el 78,31% dels casos d aquesta franja d edat, o el que és el mateix, 65
dones davant tan sols 18 homes.
24. 24
La tercera variable que s analitza fa referència a l origen de la persona, segons el
seu lloc de naixement, que es presenta en la taula següent:
Com veiem, el percentatge més elevat respon a la població que ha nascut a la
resta d Espanya, que constitueix el 38,59%, concretament 355 casos. El 31,09% (n =
286) de les persones entrevistades ha nascut a la resta del Principat, mentre que els
d origen masnoví són el 16,30% i els nascuts a la resta de la comarca són el 10,87%.
Una altra variable sociodemogràfica a ressaltar és l estat civil de la persona, la qual
pren especial rellevància en el contrast entre gèneres, tal i com s observa en la taula 5:
Com es pot observar, hi ha diferències importants en la distribució de freqüències
segons quin sigui el gènere. Mentre que els homes es concentren en la categoria de
casat tres quartes parts ho són-, les dones mostren més dispersió entre les
n %
Al municipi 150 16,30
A la comarca 100 10,87
Resta de Catalunya 286 31,09
Resta d'Espanya 355 38,59
Estranger 29 3,15
TOTAL 920 100,00
Lloc de naixement
Taula 4
n % n %
Solter/a 48 7,77 12 3,97
Casat/da 206 33,33 228 75,50
Vidu/a 357 57,77 58 19,21
Separat/da 4 0,65 4 1,32
Divorciat/da 3 0,49 0 0,00
TOTAL 618 100,00 302 100,00
Dones Homes
Taula 5
Estat Civil
25. 25
situacions de viduïtat i de casada. Així doncs, més de la meitat de les dones
entrevistades, el 57,76%, són vídues, percentatge que en el cas dels homes es
redueix al 19,20%. Aquestes dades es complementen amb les xifres obtingudes de la
distribució dels grups d edat segons el sexe, en què les dones tenien més presència
respecte els homes especialment en el grup d edat més envellit.
Per últim es recull informació referent a la formació assolida per l entrevistat/da,
és a dir, el seu nivell d estudis. En aquest cas també s ha considerat presentar els
resultats, desglossant-los segons el sexe:
D aquesta taula s extreuen una sèrie de dades que cal destacar, ja que són molt
significatives a l hora de parlar de diferències de gènere. S observa com les dones
mostren percentatges més elevats en la categoria d analfabetisme i d estudis més
baixos: en la primera, un 8,25% d elles manifesta no saber llegir ni escriure, mentre
que els homes en són el 5,96% i en la categoria d estudis primaris incomplets les
dones mostren un percentatge del 33,81%, vuit punts per sobre d ells. Les diferències
també es fan paleses en les categories de major formació assolida, especialment la
referent als estudis superiors on els homes mostren un percentatge del 13,24%, una
clara avantatge respecte les dones, les quals tan sols han arribat a aquest grau de
formació en el 3,24% dels casos.
A mode de conclusió, es pot dir que el Masnou és un municipi on el pes de la
població més gran és significatiu. En termes generals, es pot dir que la variable sexe
ens mostra resultats molt diferenciats en l encreuament amb altres variables, fet que
ens porta a considerar-la d especial rellevància per a la resta de l estudi. Aquesta
diferenciació ja queda reflectida en les qüestions d envelliment i especialment de
n % n % n %
No sap llegir ni escriure 69 7,50 51 8,25 18 5,96
Estudis primaris incomplets 287 31,20 209 33,81 78 25,83
Estudis primars complets 368 40,00 252 40,78 116 38,41
Secundària: 1era. etapa 62 6,74 43 6,96 19 6,29
Secundària: 2a. etapa 74 8,04 43 6,96 31 10,26
Educació superior 60 6,52 20 3,24 40 13,24
TOTAL 920 100,00 618 100,00 302 100,00
Dones Homes
Nivell de formació segons el sexe
Taula 6
Total
26. 26
sobreenvelliment, les quals són fenòmens bàsicament femenins. Les xifres mostren
aquest fet en diverses ocasions: hi ha més presència de dones en els grups més
envellits i, per tant, una esperança de vida major que la dels homes, fet que també
s observa en l estat civil on les vídues són majoria. Per últim, no es pot oblidar les
diferències de gènere, de distinció de rols i els diferents papers que homes i dones
desenvolupen i han desenvolupat en aquesta generació que en aquest bloc s han
pogut observar en l apartat de formació assolida, on les dones mostren percentatges
menors que els homes a mesura que el nivell estudis és superior.
27. 27
4. ESTRUCTURA FAMILIAR I XARXA RELACIONAL
Aquest apartat té una importància considerable ja que ens ofereix la possibilitat de
generar un perfil social i familiar de la persona entrevistada. Aquest perfil ens indica la
relació de la persona amb els familiars i amb la comunitat. L apartat es diferencia en 3
parts. La primera que trobem fa referència a la situació familiar, ja que es pregunta si
la persona viu sola o en el cas contrari, amb qui conviu, si té fills i el domicili d aquests
i el la freqüència de contacte. A la segona part es pregunta si manté contacte amb
altres familiars no corresidents, veïns i amics i finalment, a la tercera part, es pregunta
a la persona interessada si atén a alguna persona i amb quina freqüència ho fa.
La primera qüestió que es realitza és si la persona viu sola i en el cas que
visqui amb algú, s especifica quin tipus de parentiu és.
Com podem observar, gairebé la quarta part de la població entrevistada,
concretament el 71,96% (n=662), viu amb alguna persona, mentre que el 27,83% viu
sol/a (n=255). És negligible el nombre de persones que trobem en altres situacions,
només un 0,33%, que poden ser que viuen temporades sols i temporades
acompanyats.
Gràfic 7
Convivència. Viu sol/a?
71,96%
27,72%
0,33%
Si
No
Altres
28. 28
A la taula anterior, podem observar que el número de dones que viuen soles és
major que el d homes. Si es té present que la relació en el conjunt de persones
entrevistades és de dues dones per cada home aproximadament, entre les persones
que viuen soles aquesta relació augmenta i arriba a ser de gairebé cinc a un. Respecte
a la distribució per franges d edat, veiem com les diferències entre homes i dones que
viuen sols disminueix. Pel que fa a les persones d entre 80 i 84 anys, veiem que la
diferencia entre homes i dones és negligible. Pel que fa als d entre 85-89 anys, veiem
que les dones es troben 2 punts per sobre dels homes, fet que es repeteix als de 90
anys i més.
De les 662 persones entrevistades que no viuen soles, se n deriven diverses
tipologies de convivència, en relació de la persona amb qui convisquin. Així, doncs ens
trobem nuclis familiars molt diversos.
n % n %
75-79 anys 84 40,00 20 44,44
80-84 anys 85 40,48 18 40,00
85-89 anys 32 15,24 6 13,33
Més de 90 anys 9 4,29 1 2,22
TOTAL 210 100,00 45 100,00
Dones Homes
Viu sol segons sexe i grups d'edat
Taula 7
29. 29
Gràfic 8
Tipologies de convivència
Els tipus de convivència que trobem representats són els més significatius ja
que si incloguéssim totes les possibles combinacions arribaríem als casos específics.
Així, trobem 255 persones que viuen soles front 662 que ho fan amb algú altre.
D aquestes, 373 ho fan només amb la seva parella. En 33 casos, la parella viu amb la
filla front els 19 en què conviuen amb el fill. Respecte als que no viuen amb parella
(227 persones), trobem que en 126 casos conviuen almenys amb una filla, front en
només 40 casos en que viuen almenys amb un fill. Trobem també 21 casos en els
quals la persona entrevistada viu amb altres no familiars. Són significatius també els
27 casos en els quals l entrevistat/da viu només amb un germà/na. A més, trobem
també un total de 13 persones amb altres situacions que no hem mostrat en el gràfic 7.
Respecte als fills, cal destacar que 114 persones manifesten no tenir-ne. Per
contra, 806 són els casos en què tenen un o més fills. Pel que fa al nombre de fills, la
moda es situa en dos fills, la qual concentra més de la tercera part del total de casos,
concretament 315.
30. 30
En quan al domicili dels fills, també se ls pregunta si aquests viuen al municipi.
Així, ens trobem que en el 67,50% dels casos que almenys un fill/a viu al municipi del
Masnou. Per altra banda, ens trobem també amb el 20,11% de les persones que cap
dels seus fills viuen al municipi.
D aquest 20,11% de casos en què els fills no viuen al municipi, s ha recollit la
informació necessària per poder conèixer a quin municipi viuen. Aquesta informació
ens permet saber la distància que trobem entre el domicili dels fills i dels entrevistats.
A continuació s exposa una taula amb els domicilis d aquests fills que no són residents
al municipi del Masnou:
COMARCA EL MARESME 106
Alella 24
Arenys de Munt 3
Argentona 1
Dosrius 3
Mataró 6
Montgat 4
Premià de Dalt 1
Premià de Mar 18
St. Andreu de Llavaneres 2
St. Cebrià de Vallalta 4
St. Pol de Mar 1
St. Vicenç de Montalt 1
Teià 28
Tiana 3
Tordera 2
Vilassar de Dalt 3
Vilassar de Mar 2
RESTA DE CATALUNYA 148
Barcelona (resta de comarques) 124
Girona 14
Lleida 4
Tarragona 6
RESTA D'ESPANYA 23
ESTRANGER 15
Taula 8
Domicili dels fills que viuen fora del Masnou
31. 31
Com podem observar, els municipis de la comarca que recullen un nombre més
elevat de casos són aquells que limiten territorialment amb El Masnou; és a dir, Teià,
Premià de Mar i Alella. Per una altra banda, veiem que la resta de comarques de
Barcelona és la categoria amb un major volum de casos.
Finalment, la última qüestió que trobem en referència als fills fa referència a la
freqüència amb la què es manté contacte amb els fills. Els resultats que s han obtingut
són els següents:
Veiem que de les 806 persones entrevistades que tenen fills, el 67,12% tenen
contacte diari amb ells, mentre que el 22,58% de les persones té contacte amb els fills
diversos cops a la setmana. Cal dir, que aquest contacte no necessàriament ha de ser
de manera presencial, sinó que també es té compte la via telefònica. Observem,
doncs, que en el 89,70% dels casos el contacte que es té amb els fills és molt
freqüent. Per contra, són 80 les persones que manifesten una freqüència de contacte
menor, i en tres casos aquest és inexistent.
A l última qüestió sobre la xarxa relacional que trobem a l apartat, es pregunta
si durant la setmana ha parlat amb altres persones, sense tenir en compte amb les que
conviu. Concretament, es pregunta si ha parlat amb altres familiars no corresidents i
que no siguin els fills, amb els veïns/es i amb amics/gues. Els resultats que s han
obtingut indiquen que gairebé tres quartes parts de la població havia parlat amb els
seus veïns/es durant la setmana, concretament un 73,15%. Pel que fa al contacte amb
n %
Diàriament 541 67,12
Diversos cops a la setmana 182 22,58
Diversos cops al mes 55 6,82
Ocasionalment 25 3,10
Sense contacte 3 0,37
Total 806 100,00
Taula 9
Freqüència de contacte amb els fills/es
32. 32
amics/gues, el 68,70% hi havia tingut contacte i el 68,26% havia parlat amb altres
familiars durant la setmana.
Per acabar aquest apartat sobre estructura familiar i xarxa relacional es donen
a conèixer aquells casos en els quals la persona entrevistada té sota el seu càrrec
alguna persona que necessita la seva ajuda, ja siguin persones grans, discapacitades
o bé infants o menors. S han localitzat un total 161 casos en els quals l enquestat/da
atén amb regularitat a alguna persona. A continuació s especifiquen quin és el perfil de
persones a les que cuiden:
Com veiem, la majoria de persones que atenen són grans. Observem que la
majoria d aquestes persones grans que necessiten ajuda són la parella del cuidador.
Pel que fa a les 21 persones que tenen sota el seu càrrec alguna persona
discapacitada, veiem que en 9 d aquests casos, també són la seva parella, mentre que
en 6 casos són els seus fills/es. I finalment, les 39 persones que es fan càrrec
d infants, aquests tots són els seus néts.
Pel que fa a la freqüència amb què la persona entrevistada atén a aquestes
persones, en el 83,33% dels casos ho fa cada dia, mentre que els que els atenen
diversos cops a la setmana, representen només el 12% dels casos. Els que atenen a
les persones que necessiten la seva ajuda de manera ocasional són el 3,33%, front el
0,67% que representen tant els que ho fan un cop per setmana com els que ofereixen
la seva ajuda de manera mensual.
Total Parella Fill/a
Pares/
sogres
Nét/a Germà/na
Altres
familiars
Altres no
familiars
Persones Grans 101 85 0 1 0 11 2 2
Persones Discapacitades 21 9 6 1 2 0 1 2
Infants o menors 39 0 0 0 39 0 0 0
TOTAL 161 94 6 2 41 11 3 4
Taula 10
Atén amb regularitat a alguna persona que necessita la seva ajuda
33. 33
5. SALUT
L estat de salut determina en bona manera la capacitat per viure autònomament de les
persones grans; a més, sovint l estat de salut actual permet preveure les situacions a
venir. Les variables que explorem en aquest apartat són: la freqüència de caigudes en
els darreres sis mesos i la por a caure, el consum de fàrmacs, així com la percepció
subjectiva de la pròpia salut. Aquestes variables són considerades en gerontologia de
gran valor pronòstic per definir el risc d evolució cap a situacions de fragilitat i
dependència de les persones grans que viuen a la comunitat. També és important
assenyalar que existeix una possibilitat d incidir sobre aquests factors de risc
mitjançant actuacions mèdiques i rehabilitadores en benefici per la salut d aquest
col·lectiu.
La primera variable que analitzem fa referència a les caigudes, concretament a
si en els últims sis mesos s han patit i amb quina freqüència. La presència de dos
episodis de caigudes en el darrers sis mesos es pot considerar, segons la literatura
especialitzada en geriatria, com a factor de risc. Les causes d aquests episodis són
generalment les alteracions de la marxa i l equilibri i els geriatres aconsellen fer-ne una
valoració especialitzada ja que el risc de fractures és elevat, la mortalitat d aquestes
alta i a més, existeixen mesures que poden contribuir a la seva prevenció. En el gràfic
següent, s especifiquen el número de caigudes patides:
669
196
44
7 4
0
100
200
300
400
500
600
700
No ha
caigut
D'1 a 2
vegades
De 3 a 4
vegades
De 5 a 7
vegades
Més de 8
Gràfic 9
Nombre de caigudes patides en els últims 6 mesos
34. 34
Com veiem, el número de persones que ha patit alguna caiguda durant els
últims sis mesos és de 251 (27,28%). Remarquem però, les 55 persones que han patit
més de dues caigudes en els darrers sis mesos (5,98%) ja que, com hem comentat
anteriorment, aquests episodis indiquen un factor de risc.
La següent qüestió fa referència a la por a caure. En geriatria, aquesta por és
un símptoma de fragilitat valorat com una predicció d evolució cap a la dependència.
La por a caure és molt sovint una seqüela d una caiguda prèvia que molts cops
comporta limitacions en l activitat física i canvis en la manera de caminar de les
persones que la pateixen. Tot i això, una adequada rehabilitació por millorar la situació.
Així, en la nostra població s han trobat 519 persones que manifesten tenir por a caure,
el 56,41% de casos, una xifra realment important i significativa.
Respecte al consum de fàrmacs, el nombre i el tipus de medicacions diferents
que utilitzen els entrevistats ens permeten, per una banda, aproximar-nos a
l epidemiologia de les patologies cròniques en aquest col·lectiu i, per altra banda,
identificar un subgrup que pren més de tres fàrmacs diferents. Aquesta polimedicació
és considerada com un factor negatiu en els pronòstics pel que fa referència a la
dependència de les persones grans.
Com podem observar a la taula, la patologia cardiovascular (hipertensió arterial
inclosa), té la prevalença més alta, ja que el 65,54% dels entrevistats pren almenys un
fàrmac d aquesta àrea. El dolor crònic d origen osteoarticular i els problemes
circulatoris són les patologies que segueixen en freqüència, amb el 35,76% i el
34,46%, respectivament. Els psicofàrmacs també són molt utilitzats en aquest
col·lectiu, ja que tant els antidepressius (17,17%) com els hipnòtics o inductors de la
n %
Dolor osteoarticular 329 35,76
Dormir 238 25,87
Tensió arterial o patologia cardíaca 603 65,54
Problemes circulatoris 317 34,46
Diabetes 148 16,09
Patologia respiratòria 99 10,76
Estat d'ànims 158 17,17
Altres 505 54,89
Taula 11
Medicació diària
35. 35
son (25,87%) s utilitzen de manera més freqüent que els antidiabètics (16,09%) o la
medicació per patologia respiratòria (10,76%). Per una altra banda, el 54,89% dels
enquestats pren altres medicacions que, en els casos en què s ha precisat, destaquen
les afeccions oculars (glaucoma), urològiques masculines (prostatisme) i metabòliques
(colesterol).
Aquesta pregunta de l entrevista ens permet detectar amb certesa el grup de
persones que pren quatre tipus de medicació diferent o més. Aquest subgrup es
considerat de risc elevat per a la evolució cap a situacions de dependència. Així, 242
persones enquestades prenen 4 o més fàrmacs de grups diferents (26,30%).
La variable que fa referència a l avaluació subjectiva de la pròpia salut, constitueix un
indicador de pronòstic en l evolució cap a la dependència. A continuació es detallen els
resultats obtinguts:
Com podem observar, només el 9,78% del total de la població entrevistada
creu que la seva salut és molt bona. Tot i que el número de persones que considera
que la seva salut és bona augmenta, 31,74%, on hi ha un volum més ampli de
respostes és a regular , amb un total del 40,33% dels casos. Pel que fa als que
consideren que la seva salut és dolenta, trobem el 18,15% del total.
Respecte a com es veuen els entrevistats en comparació amb la resta de
persones de la seva edat, la meitat expressen que es veuen igual, concretament el
50,33%. El 34,57% consideren que ells es troben millor que la resta de persones i
només el 15,11% es veu pitjor que els demés.
9,78%
31,74%
40,33%
18,15%
Gràfic 10
Percepció subjectiva de la salut
Molt bona
Bona
Regular
Dolenta
36. 36
El consum de més de quatre medicaments s associa a una pitjor percepció
subjectiva de la salut, com podem veure a la taula següent. En el 31,4% dels casos en
els quals la persona pren més de 3 medicaments, aquesta considera que la seva salut
és dolenta, front només el 13,42% dels que consumeixen menys fàrmacs.
D aquest bloc, doncs, cal destacar el 5,98% de la població enquestada que ha patit
almenys 2 episodis de caigudes en els darrers 6 mesos. Una altra xifra a remarcar és
el 26,30% que pren 3 o més fàrmacs diferents. Tot i això, el 41,52% de la població
considera que el seu estat de salut és bo o molt bo.
Taula 12
Percepció subjectiva de la salut i medicaments
n % n % n % n % n %
Menys de tres medicaments 86 12,68 256 37,76 245 36,14 91 13,42 678 73,70
Més de tres medicaments 4 1,65 36 14,88 126 52,07 76 31,40 242 26,30
Total 90 9,78 292 31,74 371 40,33 167 18,15 920 100,00
TotalMolt bona Bona Regular Dolenta
37. 37
6. VALORACIÓ SOCIAL DE LA DEPENDÈNCIA
6.1. Valoració del risc (Qüestionari de Barber).
El qüestionari de Barber és un instrument utilitzat en l atenció primària per detectar
situacions de risc de fragilització i/o institucionalització. Va ser descrit el 1988 com una
eina per a ser utilitzada en entrevistes telefòniques amb l objectiu d identificar subgrups
de població que requereixen atenció específica. L escala consta de nou ítems, cada un
d ells representa un aspecte important de la salut i del benestar. Ha estat formulat de
tal manera que la resposta possible a cada un sigui de tipus categòric (sí/no).
S assigna una puntuació a les respostes de tal manera que cada Sí equival a un punt
i cada No equival a zero punts. El fet que alguna de les respostes sigui afirmativa
indica que la persona està en situació de risc de deteriorament funcional i
d institucionalització. Altrament, es considera que la persona entrevistada no es troba
en situació de risc si totes les respostes són negatives.
Variables del qüestionari de Barber
9. Ha estat ingressat/da a l'hospital el darrer any?
5. La seva salut l'impedeix sortir al carrer?
6. Té sovint problemes de salut que l'impedeixen valer-se per si mateix?
7. Té dificultats amb la visió?
8. Li suposa molta dificultat la conversa perquè hi sent malament?
1. Viu sol/a?
2. Si precisa ajuda, està sol/a?
3. Hi ha més de dos dies que no menja calent?
4. Necessita d'algú que l'ajudi sovint?
38. 38
Els resultats obtinguts del qüestionari de Barber es mostren en els gràfics
següents, tant pel que fa a les puntuacions obtingudes com pel que fa a la valoració
del risc, diferenciada per gèneres:
Veiem, doncs, que la moda es situa en dues respostes afirmatives. Pel que fa al gràfic
12, 822 persones -563 dones i 259 homes- han tingut resposta afirmativa per algun
dels ítems; és a dir, un 89,35% de les persones entrevistades es troba en situació de
risc de fragilització i/o institucionalització. Cal matisar, però, que aquest qüestionari té
molta sensibilitat a l hora de detectar casos de risc, però que l especificitat de les seves
preguntes és molt baixa. La conjunció d aquests dos trets explica l elevat percentatge
de casos de risc detectats. Així, doncs, aquest qüestionari és útil per a realitzar una
primera exploració de la població, però caldrà utilitzar altres mesures per delimitar amb
més precisió les situacions de risc i dependència dels grups susceptibles d intervenció.
Gràfic 12
Resultats del qüestionari de Barber
98
563
259 Cap resposta afirmativa
Homes
Dones
Gràfic 11
Valoració del risc. Test de Barber
0
50
100
150
200
250
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Puntuació obtinguda
Freqüència
39. 39
La taula 13 mostra el nombre absolut i relatiu de respostes positives per cada
un dels ítems respecte del total de cada col·lectiu, desglossats per franges d edat i,
alhora, diferenciats segons sexe. Aquesta taula proporciona un coneixement més
detallat sobre les situacions de risc. Addicionalment, el gràfic que segueix la taula
mostra aquests resultats de forma visual i sintètica.
41. 41
D aquesta gràfica, cal destacar que en la major part dels ítems les dones tenen
percentatges superiors als homes; és a dir, hi ha una tendència a la feminització de les
situacions de risc. Pel que fa als resultats per franges d edat que es presenten a la taula,
trobem que els ítems que fan referència a estats de salut mostren valors creixents a mesura
que avança l edat i, per tant, una major situació de risc. La progressió és contrària per a les
preguntes enfocades al suport familiar, com ara viu sol? (que passa del 35,49% en la
franja de 75-59 anys a 12,05% a l última) i si precisa ajuda està sol (la qual disminueix
gairebé set punts, del 23,21% en el grup de menys edat al 16,87% pels més vells), fet que
indica que a mesura que avança l edat i empitjora l estat de la persona, es desencadenen
xarxes de suport en la convivència. Per últim, s observa que les preguntes referents al
menjar calent i als ingressos a l hospital oscil·len al voltant del 4% i del 20%,
respectivament, per a la majoria de grups d edat.
Gráfic 13
Qüestionari de Barber segons sexe. Percentatges.
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Viu sol Si precisa
ajuda, està sol
Hi ha més de
dos dies a la
setmana que
no menja calent
Necessita
d'algú que
l'ajudi sovint
La seva salut,
l'impedeix sortir
al carrer
Té sovint
problemes de
salut que
l'impedeixen
valer-se per si
mateix
Té dificultats
amb la visió
Li suposa molta
dificultat la
conversació
perquè sent
malament
Ha estat
entressat a
l'hospital l'últim
any
Homes
Dones
42. 42
6.2. Activitats Instrumentals de la Vida Diària (AIVD). Índex de Lawton i Brody.
L escala de Lawton i Brody mesura 8 tipus d Activitats Instrumentals de la Vida Diària
(AIVD). Les puntuacions que s atorguen varien segons cada tasca, així doncs, ens trobem
que en algunes la puntuació va de l 1 al 5, en altres d 1 a 3 o d 1 a 4. La puntuació més
petita possible és 8 i significa autonomia en tots els ítems. Els resultats s agrupen en tres
categories: a) 8 punts, persona autònoma; b) de 9 a 20 punts, la persona necessita cert ajut;
c) de 21 a 31 punts, la persona requereix molt ajut. Les activitats instrumentals que es
valoren en aquesta escala són les següents:
1. Capacitat per utilitzar el telèfon
2. Anar a comprar
3. Rentat de la roba
4. Responsabilitat respecte a la medicació
5. Tenir cura de la casa
6. Ús dels mitjans de transport
7. Maneig dels seus assumptes econòmics
8. Preparació del menjar
Variables del test de Lawton i Brody
En el gràfics següents es presenten els resultats generals obtinguts de l escala de Lawton i
Brody:
Gràfic 14
AIVD. Test de Lawton i Brody
0
50
100
150
200
250
8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 2122 23 24 25 26 27 28 29 30 31
Puntuació obtinguda
Freqüència
43. 43
Gràfic 15
Resultats del test de Lawton i Brody
23, 04%
55,11%
21,85%
Necessita molta ajuda
Necessita ajuda
Autònom
Com podem observar, el 21,85% de les persones grans entrevistades és autònom
per a realitzar les activitats instrumentals de la vida diària. Més de la meitat dels casos,
concretament el 55,11%, necessiten ajuda en algunes d aquestes activitats i el 23,04% (212
persones) necessita molta ajuda.
A continuació, trobem la taula 14 on observem els resultats obtinguts desglossats
segons el gènere i en relació a les 3 categories que aquest test estableix.
Taula 14
Necessita molta ajuda Necessita ajuda Autònom
Dones 23,79% 52,75% 23,46%
Homes 21,52% 59,93% 18,54%
Total 23,04% 55,11% 21,85%
Dependència AIVD en relació al sexe
Veiem que en el cas de les persones que necessiten molta ajuda, les dones estan
per sobre dels homes més de 2 punts. Les diferències s accentuen a l inversa respecte a les
persones que necessiten ajuda, ja que els homes, amb un 59,93%, es situen uns 7 punts
per sobre de les dones, amb un total de 52,75%. Respecte a les persones autònomes,
trobem que hi ha més dones, concretament el 23,46% front el 18,54%. Així i tot, cal
remarcar que algunes de les activitats que s estudien en aquesta escala, com per exemple,
44. 44
cuinar, rentar la roba, tenir cura de la casa, etc. són tasques que culturalment sempre les
han realitzat les dones d aquestes generacions.
Respecte a la dependència per realitzar aquestes activitats segons la franja d edat,
com podem observar en el gràfic que trobem a continuació, veiem clarament que a mesura
que l edat augmenta, el número de persones que necessiten molta ajuda augmenta també
de manera considerable, arribant fins a gairebé el 64% en les persones majors de 90 anys.
Aquest increment s acompanya amb una disminució molt notable del percentatge de
persones autònomes, mantinguda sobre tots els trams d edat, i una disminució de les que
necessiten ajuda, a partir del segon tram d edat.
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
75-79 80-84 85-89 90 o més
Gràfic 16
Dependència AIVD per franges d'edat. Percentatges
Necessita molta ajuda
Necessita ajuda
Autònom
Una altra variable significativa és la dependència en les AIVD en les persones que
viuen soles, ja que no tenen la possibilitat de rebre suport. Els resultats segueixen a
continuació:
n % n % n % n %
Viu sol 19 7,45 156 61,18 80 31,37 255 27,72
Homes 5 11,11 23 51,11 17 37,78 45 14,9
Dones 14 6,67 133 63,33 63 30 210 33,89
Dependència en AIVD en relació a les persones que viuen soles, per sexes.
Taula 15
Necessita molta ajuda Necessita ajuda Autònom Total
45. 45
Veiem que de les 255 persones que viuen soles, en 19 casos (7,45%) necessiten
molta ajuda i en 156 (61,18%) necessiten ajuda. Són xifres molt significatives ja que trobem
un volum ampli de persones que necessiten ajuda i que al viure sols, aquest suport té
importants mancances.
Al primer conjunt de taules que segueixen a continuació, es detallen els resultats de
l escala de Lawton i Brody, per a cadascuna de les activitats, desglossant-los per sexe i per
edats. Els resultats indiquen el nombre de persones que presenten alguna limitació per a la
realització de les AIVD i els percentatges respecte del nombre total de persones de cada
grup. En el següent grup de taules, només es mostren les persones amb incapacitat total
per a realitzar cadascuna de les AIVD, classificant-les també per sexe i per edat.
46. 46
n % n % n % n % n %
Capacitat per utilitzar el telèfon 169 18,37 17 5,80 53 14,89 56 29,79 43 51,81
Anar a comprar 428 46,52 85 29,01 161 45,22 114 60,44 68 81,93
Rentat de la roba 374 40,65 63 21,50 140 39,33 106 56,38 65 78,31
Responsabilitat respecte a la medicació 169 18,37 27 9,22 49 13,76 56 29,79 37 44,58
Tenir cura de la casa 577 62,72 130 44,37 237 66,57 138 73,40 72 86,75
Ús dels mitjans de transport 473 51,41 88 30,03 178 50,00 133 70,74 74 89,16
Maneig dels seus assumptes econòmics 291 31,63 40 13,65 100 28,09 89 47,34 62 74,70
Preparació del menjar 352 38,26 54 18,43 130 36,52 107 56,91 61 73,49
AMBDÓS SEXES
Taula 16
Persones amb alguna limitació per les AIVD per tipus d'activitat, sexe i grups d'edat
Activitats Instrumentals de la Vida Diària (AIVD)
75-79Total 80-84 85-89 90
n % n % n % n % n %
Capacitat per utilitzar el telèfon 50 16,56 11 12,94 21 15,56 12 18,75 6 33,33
Anar a comprar 114 37,75 22 25,88 52 38,52 29 45,31 11 61,11
Rentat de la roba 186 61,59 41 48,24 92 68,15 40 62,50 13 72,22
Responsabilitat respecte a la medicació 44 14,57 10 11,76 18 13,33 12 18,75 4 22,22
Tenir cura de la casa 210 69,54 48 56,47 102 75,56 46 71,88 14 77,78
Ús dels mitjans de transport 99 32,78 16 18,82 43 31,85 29 45,31 11 61,11
Maneig dels seus assumptes econòmics 59 19,54 7 8,24 32 23,70 13 20,31 7 38,89
Preparació del menjar 178 58,94 34 40,00 88 65,19 44 68,75 12 66,67
HOMES
Activitats Instrumentals de laVidaDiària(AIVD)
Total 75-79 80-84 85-89 90
n % n % n % n % n %
Capacitat per utilitzar el telèfon 119 19,26 6 2,88 32 14,48 44 35,48 37 56,92
Anar a comprar 314 50,81 63 30,29 109 49,32 85 68,55 57 87,69
Rentat de la roba 188 30,42 22 10,58 48 21,72 66 53,23 52 80,00
Responsabilitat respecte a la medicació 125 20,23 17 8,17 31 14,03 44 35,48 33 50,77
Tenir cura de la casa 367 59,39 82 39,42 135 61,09 92 74,19 58 89,23
Ús dels mitjans de transport 374 60,52 72 34,62 135 61,09 104 83,87 63 96,92
Maneig dels seus assumptes econòmics 232 37,54 33 15,87 68 30,77 76 61,29 55 84,62
Preparació del menjar 174 28,16 20 9,62 42 19,00 63 50,81 49 75,38
DONES
ActivitatsInstrumentals de laVidaDiària(AIVD)
Total 75-79 80-84 85-89 90
47. 47
n % n % n % n % n %
Capacitat per utilitzar el telèfon 83 9,02 3 1,02 25 7,02 27 14,36 28 33,73
Anar a comprar 233 25,33 20 6,83 86 24,16 77 40,96 50 60,24
Rentat de la roba 333 36,20 54 18,43 126 35,39 92 48,94 61 73,49
Responsabilitat respecte a la medicació 72 7,83 6 2,05 23 6,46 22 11,70 21 25,30
Tenir cura de la casa 274 29,78 35 11,95 104 29,21 83 44,15 52 62,65
Ús dels mitjans de transport 193 20,98 18 6,14 60 16,85 69 36,70 46 55,42
Maneig dels seus assumptes econòmics 212 23,04 28 9,56 63 17,70 71 37,77 50 60,24
Preparació del menjar 265 28,80 30 1',24 99 27,81 83 44,15 53 63,86
Taula 17
Persones amb "discapacitat" total per alguna de les AIVD per tipus d'activitat, sexe i grups d'edat
AMBDÓS SEXES
Activitats Instrumentals dela Vida Diària (AIVD)
Total 75-79 80-84 85-89 90
n % n % n % n % n %
Capacitat per utilitzar el telèfon 26 8,61 2 2,35 12 8,89 8 12,5 4 22,22
Anar a comprar 63 20,86 7 8,24 33 24,44 17 26,56 6 33,33
Rentat de la roba 180 59,60 39 45,88 89 65,93 39 60,94 13 72,22
Responsabilitat respecte a la medicació 21 6,95 2 2,35 9 6,67 7 10,94 3 16,67
Tenir cura de la casa 130 43,05 21 24,71 67 49,63 34 53,13 8 44,44
Ús dels mitjans de transport 41 13,58 1 1,18 17 12,59 17 26,56 6 33,33
Maneig dels seus assumptes econòmics 41 13,58 5 5,88 20 14,81 11 17,19 5 27,78
Preparació del menjar 132 43,71 22 25,88 67 49,63 33 51,56 10 55,56
HOMES
Activitats Instrumentals de laVidaDiària(AIVD)
Total 75-79 80-84 85-89 90
n % n % n % n % n %
Capacitat per utilitzar el telèfon 57 9,22 1 0,48 13 5,88 19 15,32 24 36,92
Anar a comprar 170 27,51 13 6,25 53 23,98 60 48,39 44 67,69
Rentat de la roba 153 24,76 15 7,21 37 16,74 53 42,74 48 73,85
Responsabilitat respecte a la medicació 51 8,25 4 1,92 14 6,33 15 12,10 18 27,69
Tenir cura de la casa 144 23,30 14 6,73 37 16,74 49 39,52 44 67,69
Ús dels mitjans de transport 152 24,60 17 8,17 43 19,46 52 41,94 40 61,54
Maneig dels seus assumptes econòmics 171 27,67 23 11,06 43 19,46 60 48,39 45 69,23
Preparació del menjar 133 21,52 8 3,85 32 14,48 50 40,32 43 66,15
DONES
ActivitatsInstrumentals de laVidaDiària(AIVD)
Total 75-79 80-84 85-89 90
48. 48
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Capacitat per
utilitzar el
telèfon
Anar a comprar Rentat de la
roba
Responsabilitat
respecte
medicació
Tenir cura de la
casa
Ús dels mitjans
de transport
Maneig
assumptes
econòmics
Preparació del
menjar
Gràfic 17
Limitacions per les AIVD per sexe. Percentatges.
Homes
Dones
La incidència de limitacions per realitzar activitats instrumentals de la vida diària es
distribueix de forma diferent per als homes en comparació a com ho fa per a les dones. Els
percentatges d homes afectats per limitacions supera al de les dones a l hora de rentar
roba, tenir cura de la casa i preparar el menjar. En canvi, aquesta situació es capgira quan
es tracta d utilitzar els mitjans de transport, fer-se càrrec dels assumptes econòmics o anar
a comprar, activitats en les que els homes surten més ben parats. Aquestes diferències
responen a la tradicional distribució de tasques per gènere que ha afectat a la població que
s analitza, tal i com ja s ha comentat anteriorment.
Respecte a les edats, trobem que a la franja de 90 anys o més és on trobem més
limitacions a l hora de realitzar aquestes activitats. Concretament és en el maneig dels
assumptes econòmics on veiem una major diferència entre els majors de 90 anys i la de les
altres franges, ja que ens trobem que el 74,70% de persones d aquestes edats tenen
limitacions . Anar a comprar és l altra activitat on trobem una major diferència entre les
persones majors de 90 anys i la resta, ja que el 81,93% d aquestes persones tenen
limitacions per realitzar aquesta activitat.
49. 49
6.3. Activitats bàsiques de la vida diària (ABVD). Índex de Barthel.
L índex de Barthel és el instrument de valoració que es basa en la capacitat de l individu per
a realitzar una sèrie d activitats bàsiques del dia a dia. En cada una d aquestes tasques es
puntua el nivell d autonomia segons la resposta obtinguda per a cada un dels ítems:
autònom (màxima puntuació=100), dependència lleu (³60), dependència moderada (de 40 a
55 punts), dependència greu (de 20 a 35) i dependència total (<20).
Aquest índex és un bon indicador de l estat de salut i de la qualitat de vida de les
persones grans, ja que els seus ítems fan referència a accions molt quotidianes i bàsiques
en la vida d una persona, tal i com es pot observar a continuació:
Variables del test de Barthel
1. Alimentar-se
2. Rentar-se
3. Vestir-se
4. Arreglar-se
5. Deposició.
6. Micció
7. Anar al lavabo.
8. Deambulació.
9. Pujar i baixar escales.
10. Transferència (trasllat lli-cadira)
50. 50
En els gràfics 18 i 19 es presenten els resultats generals obtinguts del test de Barthel
on es poden observar les puntuacions obtingudes segons la seva freqüència, així com la
seva distribució segons el grau de dependència.
Més de la meitat de les persones entrevistades (el 53,04%) es situen dins la
categoria d autònoms per a les ABVD. Pel que fa a les persones amb un cert grau de
dependència, trobem un gruix de 120 i 222 persones que mostren dependència lleu i
moderada, respectivament. Els casos que representen una major dependència es recullen
com a dependents greus, categoria que agrupa 58 casos, i els dependents totals en aquest
test, que en resulten un total de 32.
Gràfic 19
Resultats del test de Barthel
3,48% 6,30%
24,13%
13,04%
53,04%
Dependència total
Dependència greu
Dependència moderada
Dependència lleu
Autònom
488
120
222
5832
G ràfic 18
AB VD. T es t de B arthel
0
100
200
300
400
500
600
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Puntuació obtinguda
Freqüència
51. 51
A continuació es presenten els resultats segons el gènere (taula 18) i l edat de les
persones entrevistades (gràfic 20).
Com es pot observar, les dones mostren una major dispersió en les diferents
categories que els homes, els quals presenten una concentració de casos en la categoria
Autònom . Aquesta representa un percentatge significativament elevat pels homes, ja que
recull un 66,56%, vint punts més que les dones. Com a conseqüència d aquest fet, les
proporcions de dones són superiors en la resta de categories en què es detecta algun tipus
de dependència, ja sigui lleu o aguda. D aquestes dades es pot extrapolar que les dones
tenen tendència a mostrar majors signes de dependència per a les activitats bàsiques de la
vida diària que els homes. Tot i això, cal realitzar un estudi minuciós d aquesta temàtica, ja
que hi ha diverses variables que poden ser rellevants a l hora de valorar els resultats
obtinguts. Seguint aquest criteri, doncs, tot seguit es mostra un gràfic on es desglossen els
graus d autonomia/ dependència segons les franges d edat:
Gràfic 20
Grau d'autonomia per grups d'edat. Percentatges.
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
75-79 80-84 85-89 90 o més
Dependència total
Dependència greu
Dependència moderada
Dependència lleu
Autònom
Dependènci
a total
Dependènci
a greu
Dependènci
a moderada
Dependènci
a lleu
Autònom/a
Homes 2,98 3,97 15,23 11,26 66,56
Dones 3,72 7,44 28,48 13,92 46,44
Taula 18
Grau d'autonomia en ABVD segons sexe. Percentatges.
52. 52
D aquest gràfic es poden observar dues tendències clares: en primer lloc, que les
situacions de dependència augmenten a mesura que augmenta l edat. En aquest sentit, és
convenient observar el fet que en la primera franja d edat no hi ha representació de
persones amb dependència total, mentre que en la de les persones més grans és propera
al 15% del total del grup. Per una altra banda, el grup d autònoms disminueix en relació a
l avanç d edat: mentre que en les persones de 75 a 79 anys representen la majoria dels
casos (concretament un 67,58%) entre les persones de 90 anys i més, els autònoms/es
només són el 22,89%. Entremig d aquestes dues tendències hi ha la progressió dels casos
de dependència lleu, que mostra lleugeres oscil·lacions al voltant del 12%.
En la taula que es mostra a continuació, relacionem els resultats del test de
Barthel amb les persones que viuen soles. De les 255 persones que viuen soles, el 57,25%
(n=146) són autònomes, mentre que trobem que el 24,31% mostren dependència
moderada. Cal destacar també que hi ha tres dones amb dependència greu i un home com
a dependent total.
n % n % n % n % n % n %
Viu sol 1 0,39 3 1,18 62 24,31 43 16,86 146 57,25 255 27,7
Homes 1 2,22 0 0,00 6 13,33 2 4,44 36 80,00 45 14,90
Dones 0 0,00 3 1,43 56 26,67 41 19,52 110 52,38 210 34
Autònom Total
Taula 19
Dependència en ABVD en relació a les persones que viuen soles, per sexes.
Dependència total Dependència greu Dependència moderadaDependència lleu
55. 55
6.4. Motius pels quals les persones necessiten l ajuda d altres en la realització
de les activitats de la vida diària.
Per concloure l apartat de valoració social de la dependència s analitzen els motius pels
quals les persones necessiten l ajuda per a la realització de les activitats de la vida diària
(AVD). Els quatre motius que es donen com a categoria de resposta fan referència a la
dependència física, a la psíquica, al no haver-ho fet mai i altres possibles motius.
Assenyalem que en alguns casos s ha indicat més d un motiu i, per tant, els resultats que
s exposen a continuació, fan referència al número de respostes i no de persones
entrevistades.
Com veiem, el motiu pel qual les persones entrevistades necessiten ajuda per part
d una altra persona per realitzar les activitats de la vida diària és per alguna problemàtica
física, concretament el 60,19%, mentre que el 13,59% de persones manifesta requerir ajuda
en aquestes activitats per dependència psíquica. Per una altra banda, el 24,47%, la persona
necessita ajuda en l activitat perquè no l ha fet mai.
60,19%13,59%
24,47%
1,75%
Gràfic 21
Motius d'ajuda en la realització de les AVD
físicamentdependent
psíquicamentdependent
No ho ha fet mai
Altres
56. 56
En definitiva, d aquest apartat referent a les situacions de dependència-autonomia
de les persones grans del municipi cal destacar que el 55,11% de les persones
entrevistades requereix algun tipus d ajuda en les Activitats instrumentals de la vida diària
front el 23,04% que en necessita molta. Respecte a les activitats bàsiques de la vida diària
el 53,04% és autònom front el 46,96% que presenta algun tipus de dependència. El grau de
dependència, però, varia segons cada cas. Així, 13,04% del total es valora com a
dependents lleus, el 24,13% com a moderats, el 6,30% tenen dependència greu, mentre
que el 3,48% és el percentatge que agrupa aquelles persones entrevistades que es
consideren casos de dependència total.
Cal dir que en aquest cas la variable edat hi juga un paper important, ja que a
mesura que augmenta l edat el nombre de persones autònomes disminueix alhora que
augmenten els casos de dependents moderats, greus i totals. Una altra variable a destacar
és que del total de persones que viuen soles, el 42,74% tenen algun tipus de dependència i
el 68,63% necessiten ajuda o molta ajuda.
57. 57
7. SUPORT A LES ACTIVITATS DE LA VIDA DIÀRIA
En aquest bloc del qüestionari es perfila el suport que reben les persones entrevistades en
les activitats de la vida diària. També trobem les puntuacions de les escales d ansietat i
depressió de Goldberg, les quals mesuren el pes psicològic que té el rol de cuidador sobre
aquest.
A continuació, es presenten els resultats obtinguts respecte a la figura del cuidador
principal pel que fa a la relació amb la persona entrevistada.
En primer lloc, destaquen els 333 casos en els quals la persona entrevistada no rep
el suport de ningú. Per altra banda, trobem que 205 persones en reben d un treballador de
la llar privat, davant de 159 casos en els quals el suport ve donat per part del cònjuge. Una
altra dada a destacar és la diferència que trobem entre les filles i els fills, ja que trobem 131
casos en què són les filles qui adopten aquest rol, mentre que tan sols en 25 casos ho són
els fills. Respecte al domicili dels cuidadors/es principals, ens trobem que el 57,24%
(n=336) viu al mateix domicili enfront el 42,76% (n= 251) que viu fora del domicili.
A banda del cuidador/a principal, també trobem altres persones que ajuden de
manera regular. Cal tenir en compte, però, que aquesta pregunta admetia més d una
resposta i que, per tant, les xifres obtingudes fan referència al total de respostes, les quals
s observen en la taula següent:
0
50
100
150
200
250
300
350
Marit/esposa Filla Fill Un altre
familiar
Treballador
de la llar
privat
Treballador
de llar públic
Altres Ningú
Gràfic 22
Persona que ajuda principalment en les AVD
58. 58
En els casos en els quals trobem altres persones que ajudin de manera regular són les filles
en el 7,48% dels casos qui presten aquesta atenció, seguit de la categoria un altre familiar
en el 6,96%. S observa una diferència de gairebé dos punts entre les filles i els fills,
representant aquests últims el 5,82% dels casos.
Finalment, cal destacar els resultats de les escales d ansietat i depressió de
Goldberg. Recordem que aquestes escales s han passat en casos molt puntuals en els
quals el professional ha considerat que es tractava d una situació greu i que el cuidador
presentava un risc de sobrecàrrega important. Durant el procés de treball de camp es van
detectar 33 casos en què els professionals van considerar que podia existir una
sobrecàrrega. D aquests, ens trobem que el 81,8% (n=27) són dones davant el 18,2%
d homes (n=6). En el 84,8% del total d aquests casos, existeix el risc de patir els dos
trastorns que s estudien, ansietat i depressió, front el 12% de casos en els quals la
probabilitat de patir un trastorn de depressió és molt alta, mentre que la de patir un trastorn
d ansietat és inexistent.
A mode de conclusió, es pot dir que dues terceres parts dels casos reben algun tipus de
suport en les activitats de la vida diària i que és bàsicament la xarxa familiar la que
desenvolupa aquesta tasca, encara que també destaca el suport d un treballador de la llar
privat.
Ningú El marit/l'esposa Filla Fill Un altre familiar
Treballador
de la llar
Ajuntament
Servei privat d'ajuda
domicili
Altres
624 15 72 56 67 60 15 39 14
64,86% 1,56% 7,48% 5,82% 6,96% 6,24% 1,56% 4,05% 1,45%
Taula 22
Altres persones que ajuden de manera regular
59. 59
8. INGRESSOS
Aquest apartat fa referència als ingressos que percep la persona entrevistada mensualment.
Els ingressos als quals ens referim són a les pensions de jubilació, pensions de viduïtat i
altres prestacions econòmiques que puguin percebre les persones. El resultats obtinguts
són els següents:
La majoria de persones grans del Masnou, compten amb ingressos mensuals propis
(el 87,16%). L interval d ingressos de 300 a 599 és el més freqüent. Agrupa un elevat
nombre de casos, 388 persones, que representen el 42,17% del total. Hi ha, doncs, una
concentració notable en aquesta categoria, ja que el següent major percentatge és el
corresponent a l interval de 600 a 899 amb un total de 211 persones ( 22,93%), vint punts
per sota del primer..
Aquestes dades concorden amb la pensió mitjana de jubilació del Sistema de
Seguretat Social1
, que es situa en 715,94 euros al mes. Força similar, encara que una mica
superior al valor aproximat de la mitjana que es pot estimar a partir de les dades, que
resulta ser d uns 670 euros.
1
Aquesta comprèn cada una de les diferents classes de pensió (jubilació, incapacitat permanent,
viduïtat, orfandat i a favor de familiars). Dades 1 març del 2008.
n %
Cap ingrés propi 80 8,70
Menys de 300 37 4,02
De 300 a 599 388 42,17
De 600 a 899 211 22,93
De 900 a 1.199 91 9,89
De 1.200 a 1.400 35 3,80
Més de 1.400 40 4,35
NS/ NC 38 4,13
TOTAL 920 100,00
Taula 23
Ingressos
60. 60
Manifesten tenir ingressos menors de 300 , 33 dones i 4 homes. Les dones estan
repartides segons el seu estat civil de la forma següent: 16 dones casades, 16 vídues, 1
dona soltera. Els homes són 2 casats, un vidu i un solter. Hi ha 80 persones que declaren
no tenir cap ingrés propi, on trobem 78 dones i 2 homes. D aquests, 75 són persones
casades, casos en què es rep una pensió amb cònjuge a càrrec. Els altres 5 casos
corresponen a una dona soltera, tres dones separades i una dona vídua.
Per tal d aportar una visió més específica, adjuntem tot seguit la variable d ingressos
mensuals percebuts segons el sexe.
n % n %
Dones 78 12,62 33 5,34
Homes 2 0,66 4 1,32
Total 80 8,70 37 4,02
Cap ingrés Menys de 300
Ingressos inferiors a 300 per sexe
Taula 24
Gràfic : 23
Ingressos segons el sexe.
0
50
100
150
200
250
300
350
C ap
ingrés
propi
Menys
de 300
De 300 a
599
De 600 a
899
De 900 a
1.199
De1.200
a 1.400
Més de
1.400
NS / NC
Dona
Home
61. 61
Com podem observar, les dones predominen en els grups d ingressos inferiors. En
primer lloc, destaca la desproporció en l interval de 300 a 599 on les dones tripliquen els
homes en quant a efectius, Per una altra banda, destaca el fet que la presència d homes en
les categories cap ingrés propi i menys de 300 és gairebé nul i, per tant, les dones
composen aquest grup. Per tant, s està produint al Masnou, a l igual que en d altres ciutats,
un fenomen de feminització de la pobresa. Els factors que es destaquen com a
determinants a l hora de comprendre el fenomen de la feminització de la pobresa són,
principalment, la viduïtat, la separació, les condicions laborals precàries en el passat, la
responsabilitat de cura i les tasques domèstiques no compartides.
A la taula següent, es creuen la variable viu sol amb els ingressos mensuals.
Veiem que el 46,67% d aquestes persones cobren menys de 599 mensuals, front el
27,06% que cobren menys de 899 . És important destacar els 10 casos en els quals o bé
no es percep cap ingrés o aquests són inferiors als 300 .
Taula 25
Ingressos i viu sol
n % n % n % n % n % n % n % n %
Viu sol 2 0,78 8 3,1 119 47 69 27 29 11 11 4,3 4 1,6 13 5,10
> 1400 No contestaCap ingrés < 300 < 599 < 899 < 1199 < 1400
62. 62
9. HABITATGE
Aquest bloc fa referència a les condicions de l habitatge en què viuen les persones
entrevistades. Cal tenir en compte que, tot i que aquest bloc tracta les situacions de les
llars, l anàlisi es realitza sobre cada un dels casos, i per tant, hi ha resultats que fan
referència al mateix habitatge. La primera qüestió que trobem en aquest apartat fa
referència al règim de tinença de l habitatge. Les tres categories de resposta són:
propietat , lloguer i altres . Cal matisar que en aquesta darrera s agrupen situacions molt
diverses, però la major part d elles responen a la tinença de l habitatge per part dels fills o
filles o algun altre familiar proper. Amb aquesta pregunta no tan sols es pretén conèixer si
els habitatges en els quals viuen les persones grans són de propietat o no, sinó que també
hi ha una intencionalitat de relacionar-ho amb la variable dels ingressos, ja que així
coneixem el número de persones que, al viure de lloguer, destinen una part dels seus
ingressos a pagar-lo. Els resultats que s han obtingut són els següents:
74,35%
18,04%
7,61%
Gràfic 24
Règim de tinença de l'habitatge
Propietat
Lloguer
Altres
63. 63
Com podem observar al gràfic, gairebé una tercera part de la població total,
concretament un 74,35% ( n= 684) viu en habitatges de propietat. Pel que fa als habitatges
de lloguer, observem que un 18,04% (n= 166) viu en aquest tipus de règim de tinença.
Finalment trobem que un 7,61% de persones (n= 70) viu en altres situacions de règim de
tinença.
Un cop analitzada la qüestió sobre tinença, l entrevista demana informació sobre els
serveis i instal·lacions de les que disposa la llar. És una pregunta amb resposta multivariant
i dicotòmica, és a dir, que del llistat d ítems s ha de respondre positivament o negativament.
En primer lloc, es destaquen les dades d aquells serveis que es consideren de
primer ordre, és a dir, aquells que hem considerat més bàsics, com són l aigua corrent i el
WC. Així, tot i que la major part de les persones disposa d aquests serveis, en cap dels dos
n % n %
Aigua corrent 917 99,67 3 0,33
Aigua calenta 899 97,72 21 2,28
Bany 425 46,20 495 53,80
Dutxa 709 77,07 211 22,93
Calefacció/ radiadors/
estufa
887 96,41 33 3,59
Rentadora 906 98,48 14 1,52
Telèfon 909 98,80 11 1,20
WC 919 99,89 1 0,11
SI NO
Serveis dels que disposa la llar
Taula 27
No contesta Total
n % n % n % n % n % n % n % n %
Propietat 62 9,06 21 3,07 272 39,77 163 23,83 74 10,82 28 4,09 32 4,68 32 4,68 684
Lloguer 17 10,24 8 4,82 81 48,8 29 17,47 14 8,43 6 3,61 8 4,82 3 1,81 166
Altres 1 1,43 8 11,43 35 50 19 27,14 3 4,29 1 1,43 0 0 3 4,29 70
TOTAL 80 8,7 37 4,02 388 42,17 211 22,93 91 9,89 35 3,8 40 4,35 38 4,13 920
Taula26
900-1199 1200-1400 més de 1400
Relació règimdetinençade l'habitatgei ingressos
Capingrés 1-300 301-599 600-899
64. 64
ítems s arriba al 100%: en tres casos es detecta la manca d aigua corrent i en el cas del WC
hi ha una persona que no en té. Per una altra banda, també cal esmentar els casos que no
disposen ni de dutxa ni de banyera, les quals són també mancances destacades. En la
taula aquests ítems es mostren independentment l un de l altre, s han comptabilitzat 4 casos
en què no es disposa de cap dels dos serveis .
Per una altra banda, tot i que s observa que bona part de la gent té aigua calenta
un 97,72%-, encara hi ha 21 casos en què les persones entrevistades manifesten tenir un
dèficit en aquest servei. El mateix cas presenta el telèfon, en què 11 persones un 1,20%-
no disposen d aquest mitjà, el qual és especialment rellevant en el col·lectiu de les persones
grans i imprescindible, per exemple, a l hora d instaurar el servei de teleassistència. En
quant als sistemes d escalfament, trobem 33 casos un 3,59%- en què no hi ha calefacció,
ni radiadors i ni tan sols estufa i 14 persones que no disposaven de rentadora. Tal i com
s ha dit a l inici d aquest capítol, en tot moment es parla de casos i no pas de llars.
Una menció especial reben els ítems de la dutxa i el bany, ja que en l enquesta
s especifica que s ha d assenyalar aquella instal·lació que la persona utilitza habitualment,
encara que disposi de les dues. Veiem, doncs, que la dutxa mostra percentatges més alts
que la banyera, un 77,07% d ús vers un 46,20%. Aquestes xifres no són sorprenents si es té
en compte que la dutxa mostra més avantatges d accessibilitat que la banyera.
La següent qüestió fa referència a l estat en el qual es troben els habitatges de les
persones grans, és a dir, l opinió que tenen sobre la situació general d aquests. Es donen
quatre opcions de resposta: en la primera es recullen aquelles respostes més conformistes
on es considera que l habitatge no necessita cap modificació. La segona opció té com a títol
cal fer petites adaptacions que simplifiquin la mobilitat i l accessibilitat , mentre que en les
dues darreres s opta per reformar alguna estança o millorar alguna instal·lació, per una
banda, i la necessitat de fer una reforma en profunditat per l altra. A continuació s exposen
els resultats obtinguts:
65. 65
19
84
113
704
0 100 200 300 400 500 600 700 800
Cal fer una reforma en profunditat
Cal reformar alguna estança o millorar alguna instal·lació
Cal fer petites adaptacions que simpliquin la mobilitat i
l'accessibilitat
Correcte, no necessita cap modificació
Gràfic 25
Valoració de la situació de l'habitatge
Observem que una quart part dels entrevistats, concretament 704 persones,
considera que el seu habitatge es troba en condicions correctes i que no necessita cap
modificació. La segona opció més repetida tot i que molt allunyada de la primera, és
aquella en què caldria fer petites adaptacions que simplifiquessin la mobilitat i
l accessibilitat, que ha estat expressada per 113 persones. Han estat 84 persones les que
han comentat que els seu habitatge necessita reformar alguna estança o millorar alguna
instal·lació, mentre que només 19 persones troben que caldria fer una reforma en
profunditat.
El fet que hi hagi un volum tan ampli de persones que creu que el seu habitatge no
necessita cap modificació no implica que aquests habitatges estiguin realment adequats.
Respecte aquesta temàtica, a l apartat 13 Observacions dels entrevistadors/es , es
contempla una pregunta a contestar pels entrevistadors/es en la qual es valora la situació
de l habitatge en termes de subministrament, ventilació, neteja i d ordre. Tot i que les
preguntes anteriors són contestades pels propis entrevistats i aquesta pels entrevistadors,
creiem que és oportú incloure aquestes valoracions en aquest apartat. Els resultats que
s han obtingut segueixen a continuació:
66. 66
Molt bona Bona Regular Dolenta
Subministrament 39,78% 55,22% 4,02% 0,98%
Ventilació 42,72% 49,78% 5,11% 2,39%
Neteja 44,02% 49,46% 5,54% 0,98%
Ordre 45,43% 50,33% 3,15% 1,09%
Situació de l'habitatge
Taula 28
En termes generals, veiem que la major part d habitatges es valoren positivament, ja
que a totes les categories analitzades les situacions classificades com a molt bones i bones
superen el 90% dels casos. Així i tot, trobem un percentatge de casos en els quals la
situació de l habitatge no és la més adequada que no es poden desestimar. Veiem que la
neteja, amb el 5,54% és la que presenta més situacions regulars, seguida de la ventilació,
amb el 5,11%. Aquesta última és la variable que presenta un major percentatge (el 2,39%)
per a les situacions qualificades com a dolentes.
S observa, doncs, que hi ha una certa correlació entre l opinió de les persones
entrevistades i la valoració dels entrevistadors sobre la situació de l habitatge, ja que en
termes generals obtenen valoracions positives pel que fa a l estat interior de l habitatge.
L entrevista contempla també una pregunta que al·ludeix a les possibles diferències
de nivells que hi pugui haver a la casa. Així, un 66,09% dels entrevistats no tenen desnivells
dins la llar, mentre que un 33,91% sí que en tenen.
n % n % n %
Amb graó o rampa 357 38,8 192 10,87 549 59,67
Amb graó o rampa evitable 148 16,09 4 0,43 152 16,52
Sense graó ni rampa 103 11,2 116 12,61 219 23,8
Total 608 66,09 312 33,91 920 100
Taula 29
Estances al mateix nivell Estances a diversos nivells Total
Accés a l'habitatge i desplaçament dins l'habitatge
Seguint amb la temàtica d impediments a la mobilitat, la qüestió que s analitza a
67. 67
continuació fa referència a l accessibilitat que hi ha entre l habitatge i l exterior, el carrer.
Concretament, la pregunta que es formula en l entrevista és Ha de superar algun graó,
rampa o desnivell per accedir del carrer al seu domicili? , de la qual es deriven tres
possibles respostes que corresponen a cada un dels sectors del gràfic següent:
S observa, doncs, que la situació majoritària correspon a la presència d obstacles
per accedir fora del domicili, ja que més de la meitat dels entrevistats es troben en aquesta
situació, concretament un 59,67%. En 219 casos, un 23,80%, no s ha de superar cap
impediment i les situacions en què aquests es poden evitar mitjançant l ús de l ascensor
sumen un total de 152 respostes, és a dir, un 16,52%. Cal puntualitzar, però, que en la
primera resposta seria interessant especificar quin tipus d impediments es troben, ja que no
tots comporten les mateixes dificultats. Per altra banda, cal tenir en compte els resultats
obtinguts en la pregunta sobre absència/presència d ascensor2
, on 600 persones (un
65,22% dels casos) no en tenen, en detriment de les 320 que sí tenen ascensor, els quals
tan sols representen un 34,78%. Així doncs, tot i que el Masnou té un bon nombre de
cases adossades o unifamiliars i, per tant, sense ascensor, aquestes no representen ni de
bon tros l elevat percentatge d habitatges sense aquest equipament. Hi ha, doncs, una
manca d adaptació dels habitatges en aquest sentit, fet que pot condicionar les possibilitats
de moviment de moltes persones grans.
2
En l entrevista, aquest ítem està inclòs dins la pregunta Serveis dels que disposa la llar . S ha decidit, però, tractar-la en la
qüestió d Accessibilitat del carrer al domicili , ja que l ascensor no es sol trobar dins l habitatge, sinó en el bloc de pisos i
aporta més informació en aquesta darrera pregunta.
59,67%
16,52%
23,80%
Gràfic 26
Accessibilitat del carrer al domicili
Sí
Sí, però amb ascensor
es pot evitar
No
152
219
549
68. 68
A l apartat 13 que contempla les observacions dels entrevistadors/es, trobem també
una pregunta referent a l accessibilitat externa a l habitatge i les barreres arquitectòniques
que s hi puguin trobar. Així doncs, els entrevistadors han considerat que en el 46,63% dels
casos l accessibilitat a l edifici és bona, front el 24,02% en què s ha valorat com a regular.
En el 13,70% del total s ha considerat que l accessibilitat és dolenta i en només el 15,65%
dels casos s ha valorat com a molt bona. En aquest cas, les valoracions dels entrevistadors
també mostren paral·lelismes amb els resultats obtinguts sobre l accessibilitat del carrer al
domicili.
A mode de conclusió destaca el fet que la propietat és el règim de tinença
predominant molt per sobre del lloguer. Per una altra banda, cal emfatitzar la problemàtica
de la mobilitat i l accessibilitat, especialment en els obstacles presents per sortir a l exterior
dels immobles.
69. 69
Gràfic 27
Creu que el seu municipi està adaptat pel
que fa a les dificultats de moviment de
les persones grans?
31,52%
68,48%
si
no
Gràfic 28
Creu que els establiments comercials del
Masnou estan preparats perquè la gent
gran faci la compra còmodament?
65,98%
34,02%
si
no
10. MOBILITAT
En aquest desè bloc es realitzen dues preguntes dicotòmiques, les quals fan referència a la
adaptabilitat dels espais als problemes de mobilitat de la gent gran. Concretament se li
pregunta a la persona entrevistada, per una banda, si creu que el municipi es troba adaptat
a la gent gran i, per l altra, si creu que els comerços ho estan. El gràfics que es presenten a
continuació, recullen els resultats obtinguts:
Com es pot observar, les persones grans entrevistades ressalten les mancances que
el municipi té pel que fa a l adequació en la mobilitat de la gent gran. Així, mentre que en
l adaptació del municipi dominen les xifres negatives en un 68,48%, en el comerç aquestes
representen un 34,02%. Per una altra banda, la majoria de persones troben que els
comerços estan adaptats a la gent gran (65,98%), fet que difereix en la qüestió sobre el
municipi, ja que el percentatge queda reduït al 31,52%. Les xifres entre una qüestió i l altra,
doncs, mostren valors similars, però inversos entre ells.
Cal dir que aquest bloc de l entrevista va ser inclòs des de la Regidoria de Gent
Gran, ja que era una qüestió d especial interès del consistori conèixer l opinió de les
persones grans. Per una altra banda, sobre aquesta qüestió també trobem referències en
l apartat 11 Recursos d atenció social . En aquest bloc hi ha una pregunta oberta on
l entrevistat pot suggerir aquells serveis que cregui necessaris. És destacable el fet que es
recullin un total de 97 comentaris sobre transport i mobilitat, a més d altres referents a la
millora de l adaptabilitat de la via pública. Aquesta problemàtica ja es va detectar durant el
treball de camp, on repetidament es recollien queixes i reflexions al voltant dels problemes
70. 70
de mobilitat en el municipi, especialment, pel que fa al servei d autobusos municipals i, en
conseqüència, es va creure necessari realitzar un informe referent a l estat i el funcionament
d aquest servei. En termes generals es detecta que el municipi necessita una millora del
servei d autobusos, tant pel que fa al recorregut i la freqüència de pas com per les
condicions d adaptabilitat en què es troben els vehicles.
Com es pot observar, la qüestió de mobilitat i accessibilitat és d especial rellevància i
que és, alhora, una preocupació generalitzada entre les persones grans del municipi.
