SlideShare a Scribd company logo
1 of 4
1-Xarxa client-servidor: Es caracteritza perquè hi ha un ordinador o grup
d'ordinadors que anomenem servidors, que són els que controlen els accessos de la
resta d'equips a la xarxa. Aquests servidors també gestionen els recursos compartits,
com per exemple la impressora o l'accés a un programa. I la resta d'ordinadors
s'anomenen clients.
El model client-servidor, descriu el procés d'interacció entre la computadora local (el
client) i la remota (el servidor).
El client li fa peticions (*requestes, sol·licituds, requeriments) al servidor, el qual
processa aquest requeriment i retorna els resultats al client apropiat.
En general, els clients i els servidors es comuniquen entre si a través d'una xarxa,
però també poden residir tots dos en un mateix sistema (el mateix maquinari).
Segueixen aquest model de client-servidor serveis com l'intercanvi d'e-mails, l'accés a
webs, l'accés a bases de dades, i molts altres protocols d'internet es basen en aquesta
idea.
2-MODELOS CLIENTE/SERVIDOR
Una de las clasificaciones mejor conocidas de las arquitecturas Cliente/Servidor se
basa en la idea de planos (tier), la cual es una variación sobre la división o
clasificación por tamaño de componentes. Esto se debe a que se trata de definir el
modo en que las prestaciones funcionales de la aplicación serán asignadas, y en qué
proporción, tanto al cliente como al servidor. Dichas prestaciones se deben agrupar
entre los tres componentes clásicos para Cliente/Servidor: interfaz de usuario, lógica
de negocios y los datos compartidos, cada uno de los cuales corresponde a un plano.
Ni que decir tiene que la mala elección de uno u otro modelo puede llegar a tener
consecuencias fatales. Dentro de esta categoría tenemos las aplicaciones en dos
planos (two-tier), tres planos (three-tier) y multi-planos (multi-tier). Dado que este
término ha sido sobrecargado de significados por cuanto se lo utiliza indistintamente
para referirse tanto a aspectos lógicos (Software) como físicos (Hardware), aquí se
esquematizan ambas acepciones.
A NIVEL DE SOFTWARE
Este enfoque o clasificación es el más generalizado y el que más se ajusta a los
enfoques modernos, dado que se fundamenta en los componentes lógicos de la
estructura Cliente/Servidor y en la madurez y popularidad de la computación
distribuida. Por ejemplo, esto permite hablar de servidores de aplicación distribuidos a
lo largo de una red, y no tiene mucho sentido identificar a un equipo de hardware
como servidor, si no más bien entenderlo como una plataforma física sobre la cual
pueden operar uno o más servidores de aplicaciones.
MODELO CLIENTE/SERVIDOR 2 CAPAS
Esta estructura se caracteriza por la conexión directa entre el proceso cliente y un
administrador de bases de datos. Dependiendo de donde se localice el grupo de tareas
correspondientes a la lógica de negocios se pueden tener a su vez dos tipos distintos
dentro de esta misma categoría:
IMPLEMENTADO CON SQL REMOTO
En este esquema el cliente envía mensajes con solicitudes SQL al servidor de bases de
datos y el resultado de cada instrucción SQL es devuelto por la red, no importando si
son uno, diez, cien o mil registros. Es el mismo cliente quien debe procesar todos los
registros que le fueron devueltos por el servidor de base de datos, según el
requerimiento que él mismo hizo. Esto hace que este tipo de estructura se adecue a
los requerimientos de aplicaciones orientadas a los sistemas de apoyo y gestión, pero
resultan inadecuados para los sistemas críticos en que se requieran bajos tiempos de
respuesta.
IMPLEMENTADO CON PROCEDIMIENTOS ALMACENADOS
En este esquema el cliente envía llamadas a funciones que residen en la base de
datos, y es ésta quien resuelve y procesa la totalidad de las instrucciones SQL
agrupadas en la mencionada función.
MODELO CLIENTE/SERVIDOR 3 CAPAS
Esta estructura se caracteriza por elaborar la aplicación en base a dos capas
principales de software, más la capa correspondiente al servidor de base de datos. Al
igual que en la arquitectura dos capas, y según las decisiones de diseño que se
tomen, se puede balancear la carga de trabajo entre el proceso cliente y el nuevo
proceso correspondiente al servidor de aplicación. En este esquema el cliente envía
mensajes directamente al servidor de aplicación el cual debe administrar y responder
todas las solicitudes. Es el servidor, dependiendo del tipo de solicitud, quien accede y
se conecta con la base de datos.
A NIVEL DE HARDWARE
Esta clasificación del modelo Cliente/Servidor se basa igualmente en la distribución de
los procesos y elementos entre sus componentes, pero centrándose en la parte física
del mismo, en el que la administración de la interfaz gráfica se asocia a los clientes PC
y la seguridad e integridad de los datos quedan asociados a ambientes mainframe o
por lo menos a servidores locales y/o centrales.
MODELO CLIENTE / SERVIDOR 2 CAPAS
Los clientes son conectados vía LAN a un servidor de aplicaciones local, el cual,
dependiendo de la aplicación puede dar acceso a los datos administrados por él.
MODELO CLIENTE / SERVIDOR 3 CAPAS
Los clientes son conectados vía LAN a un servidor de aplicaciones local, el cual a su
vez se comunica con un servidor central de bases de datos. El servidor local tiene un
comportamiento dual, dado que actúa como cliente o servidor en función de la
dirección de la comunicación.
http://oposicionestic.blogspot.com.es/2011/06/arquitectura-cliente-servidor.html
3-Organització de la informació distribuïda
La informació de Internet es troba dispersa, en equips situats per tota la xarxa. En
termes informàtics, aquesta situació es descriu dient que la informació es troba
distribuïda, el que comporta la necessitat d'eines i criteris de localització.
A tots aquells usuaris que comparteixen material en les xarxes P2P se'ls anomena
"seeders", mentre que els que només prenen aquest contingut sense donar res a
canvi són anomenats "leechers" (sangoneres), que amb la seva conducta posen en
perill la disponibilitat de contingut a la xarxa, ja que utilitzen ample de banda per als
seus propis beneficis, de manera que redueixen els recursos del P2P.
D'aquesta manera, i al contrari d'altres mètodes que es basen en la utilització de
servidors dedicats, en les xarxes P2P tots els usuaris que es connecten a ella aporten
l'ample de banda i la capacitat d'emmagatzematge, punts necessaris per al seu
correcte funcionament.
És a dir que cada ordinador també anomenada node o Peer, que es troba connectada
a la xarxa, aporta els recursos requerits, permetent d'aquesta manera que el trànsit a
la mateixa experimenti taxes de transferència majors.
Una de les característiques més importants d'aquest tipus de xarxes és que en lloc de
detenir-se per complet quan sorgeixen errors en un dels nodes que la componen, la
xarxa P2P continuarà funcionant sense inconvenients, ja que el contingut sol · licitat
és ofert per un altre node de la xarxa.
Aquest és el motiu pel qual, tot i haver gran quantitat d'eines per compartir material
entre computadores llunyanes, les xarxes P2P són actualment el protocol més utilitzat
pels usuaris d'aquest tipus d'activitat.
cal destacar que hi ha en l'actualitat tres tipus diferents de xarxes P2P: centralitzades,
pures i mixtes.
4-Impressió, aquest servei permet compartir impressores entre múltiples usuaris,
reduint així la despesa. En aquests casos, hi ha equips servidors amb capacitat per
emmagatzemar els treballs en espera d'impressió. Una varietat de servei d'impressió
és la disponibilitat de servidors de fax.
-D'altres, generalment existeixen a les xarxes més modernes que tenen gran capacitat
de transmissió, s'hi permet transferir continguts diferents de les dades, com poden ser
imatges o sons, la qual cosa permet aplicacions com: estacions integrades (veu i
dades), telefonia integrada , servidors d'imatges, videoconferència de sobretaula, etc
Serveis més comuns
World Wide Web
Probablement el servei més conegut. Dins aquí les pàgines més populars són,
discutiblement, Google.com, Yahoo.com, YouTube.com, Fotolog.com, Wikipedia.org,
MySpace.com, FaceBook.com, MSN.com. Tot i que molta gent usa els termes Internet
i WWW indistintament, és important remarcar que no són el mateix.
Correu electrònic
El correu-e o E-mail permet enviar missatges de text de forma anàloga al correu
ordinari. Els dos serveis més populars que ofereixen correu electrònic gratuïtament
són GMail i Hotmail. No tot el correu-e té accés a Internet. De fet hi ha empreses que
usen correu electrònic sense tenir realment una adreça externa. Per altra banda, hi ha
dues formes d'usar el correu electrònic: a través del web (Gmail, Hotmail, Yahoo.) o
mitjançant programes específics, com Mozilla Thunderbird o Microsoft Outlook. El
correu-e permet afegir arxius al text a través del que es coneix com MIME.
Compartiment de fitxers
Diverses tecnologies permeten compartir fitxers. Des d'un adjunt en un e-mail, o un
servidor FTP (arquitectura client servidor), o les famoses xarxes P2P (Emule, Napster,
BitTorrent...), on són freqüents les descàrregues de música en mp3, vídeos en DivX, i
programari El fet que avui en dia tot el que es pugui reduir a text, imatge, vídeo i so
pot ser enviat per Internet a molt baix cost, ha fet que les grans indústries
encarregades de la seva distribució (discogràfiques, premsa, productores cinema)
estiguin patint grans canvis.
Trucades telefòniques
Voice Over IP (Skype). Hi ha en procés una convergència digital. Els dos mons s'estan
acostant. Per una banda, mitjançant passarel·les, es permet des d'internet trucar a
telèfons convencionals a preus reduïts. Per altra banda, també s'estan fabricant
telèfons similars als convencionals que funcionen sobre tecnologia IP. Si a això
ajuntem la gran quantitat de xarxes Wi-Fi existents, les possibilitats són molt grans.
Televisió per Internet
Usant la mateixa filosofia que les xarxes P2P de compartició de fitxers, s'estan
experimentant de transmetre televisió a través d'internet, en una tecnologia
anomenada P2PTV (Joost, Zattoo).També hi hauria una tècnica més convencional de
client-servidor anomenada IPTV.
Xat(ya tt)
Missatgeria instantània i IRC, fòrums, webcams.
Altres serveis més minoritaris, especialitzats, o caducs, són:
El Gopher va ser el precursor de la World Wide Web.
El Whois serveix per conèixer el titular d'un nom de domini o d'una adreça IP.
El Telnet servia per accedir remotament a un ordinador a través d'un terminal
d'ordinador.
El SSH és la versió moderna del Telnet. La novetat és que la informació va
encriptada.
El LDAP ofereix serveis de directori (llistat de persones i les seves dades personals)
http://ca.wikipedia.org/wiki/Internet#Xat
5 Els k mes usem
www e-mail fitxers telefonia xat(ya tt)
http://www.monografias.com/trabajos40/redes-informaticas/redes-
informaticas2.shtml#servic
http://www.alegsa.com.ar/Dic/cliente%20servidor.php
https://sites.google.com/site/mariatehja/2-3-2-la-xarxa-client-servidor

More Related Content

Viewers also liked

Γίνε ο Σούπερ Δικτυωτής με το απόλυτο πλάνο Dynamic Start Program της DXN.
Γίνε ο Σούπερ Δικτυωτής με το απόλυτο πλάνο Dynamic Start Program της DXN.Γίνε ο Σούπερ Δικτυωτής με το απόλυτο πλάνο Dynamic Start Program της DXN.
Γίνε ο Σούπερ Δικτυωτής με το απόλυτο πλάνο Dynamic Start Program της DXN.Paul Hatzigiannis
 
Revista literatas edição 16
Revista literatas   edição 16Revista literatas   edição 16
Revista literatas edição 16canaldoreporter
 
2008年执业助理医师真题
2008年执业助理医师真题2008年执业助理医师真题
2008年执业助理医师真题lhw324
 
聽說教學期中報告
聽說教學期中報告聽說教學期中報告
聽說教學期中報告flsher
 
adn-dna.net D005 Darwin millora el tractament del càncer © lavanguardia
adn-dna.net D005 Darwin millora el tractament del càncer © lavanguardiaadn-dna.net D005 Darwin millora el tractament del càncer © lavanguardia
adn-dna.net D005 Darwin millora el tractament del càncer © lavanguardiaJosep M Torra Colom
 
Yy (70)
Yy (70)Yy (70)
Yy (70)google
 
ใบงานที่สิบเอ็ด
ใบงานที่สิบเอ็ดใบงานที่สิบเอ็ด
ใบงานที่สิบเอ็ดNoot Ting Tong
 
Graduation 2011 information
Graduation 2011 informationGraduation 2011 information
Graduation 2011 informationjubie1978
 
Presentación1 pablo 5
Presentación1 pablo 5Presentación1 pablo 5
Presentación1 pablo 5josemanu6
 
时尚优雅花朵花纹
时尚优雅花朵花纹时尚优雅花朵花纹
时尚优雅花朵花纹google
 
Mapa Conceptual Sociologia
Mapa Conceptual SociologiaMapa Conceptual Sociologia
Mapa Conceptual Sociologiaely nieves
 

Viewers also liked (20)

Γίνε ο Σούπερ Δικτυωτής με το απόλυτο πλάνο Dynamic Start Program της DXN.
Γίνε ο Σούπερ Δικτυωτής με το απόλυτο πλάνο Dynamic Start Program της DXN.Γίνε ο Σούπερ Δικτυωτής με το απόλυτο πλάνο Dynamic Start Program της DXN.
Γίνε ο Σούπερ Δικτυωτής με το απόλυτο πλάνο Dynamic Start Program της DXN.
 
Web05
Web05Web05
Web05
 
Prueba
PruebaPrueba
Prueba
 
Conjuntos
ConjuntosConjuntos
Conjuntos
 
Revista literatas edição 16
Revista literatas   edição 16Revista literatas   edição 16
Revista literatas edição 16
 
0006
00060006
0006
 
2008年执业助理医师真题
2008年执业助理医师真题2008年执业助理医师真题
2008年执业助理医师真题
 
Introduction to the world of butterflies
Introduction to the world of butterfliesIntroduction to the world of butterflies
Introduction to the world of butterflies
 
Doc1754
Doc1754Doc1754
Doc1754
 
聽說教學期中報告
聽說教學期中報告聽說教學期中報告
聽說教學期中報告
 
Siona 003
Siona 003Siona 003
Siona 003
 
Binario Basico
Binario BasicoBinario Basico
Binario Basico
 
adn-dna.net D005 Darwin millora el tractament del càncer © lavanguardia
adn-dna.net D005 Darwin millora el tractament del càncer © lavanguardiaadn-dna.net D005 Darwin millora el tractament del càncer © lavanguardia
adn-dna.net D005 Darwin millora el tractament del càncer © lavanguardia
 
Yy (70)
Yy (70)Yy (70)
Yy (70)
 
สังคม
สังคมสังคม
สังคม
 
ใบงานที่สิบเอ็ด
ใบงานที่สิบเอ็ดใบงานที่สิบเอ็ด
ใบงานที่สิบเอ็ด
 
Graduation 2011 information
Graduation 2011 informationGraduation 2011 information
Graduation 2011 information
 
Presentación1 pablo 5
Presentación1 pablo 5Presentación1 pablo 5
Presentación1 pablo 5
 
时尚优雅花朵花纹
时尚优雅花朵花纹时尚优雅花朵花纹
时尚优雅花朵花纹
 
Mapa Conceptual Sociologia
Mapa Conceptual SociologiaMapa Conceptual Sociologia
Mapa Conceptual Sociologia
 

Similar to Treball complet

Estructura client-servidor
Estructura client-servidorEstructura client-servidor
Estructura client-servidorpaulacampanag
 
Estructura client servidor
Estructura client servidorEstructura client servidor
Estructura client servidorPatricia Martín
 
Estructura client servidor
Estructura client servidorEstructura client servidor
Estructura client servidorEl Topo Willy
 
Treball de l'estructura client-servidor
Treball de l'estructura client-servidorTreball de l'estructura client-servidor
Treball de l'estructura client-servidorJoellCPXVII
 
Estructura client servidor en la xarxa
Estructura client servidor en la xarxaEstructura client servidor en la xarxa
Estructura client servidor en la xarxaAnaHC
 
Estructura client servidor
Estructura client servidorEstructura client servidor
Estructura client servidorNaiara AC
 
Estructura client servidor en la xarxa
Estructura client servidor en la xarxaEstructura client servidor en la xarxa
Estructura client servidor en la xarxaMarinaLopezM
 
Estructura client-servidor
Estructura client-servidor Estructura client-servidor
Estructura client-servidor Naiara AC
 
Estructura client servidor
Estructura client servidorEstructura client servidor
Estructura client servidorJoelFT
 
Model client servidor power point
Model client servidor power pointModel client servidor power point
Model client servidor power pointPaulaTatoMontilla
 
Estructura client servidor
Estructura client servidor Estructura client servidor
Estructura client servidor vikitoria90
 
Estructura client servidor
Estructura client servidorEstructura client servidor
Estructura client servidorAlex_Cartes
 
model client-servidor
model client-servidormodel client-servidor
model client-servidormarinatg
 
Model client servidor
Model client servidorModel client servidor
Model client servidor_claudiapa
 
Model Client Servidor
Model Client ServidorModel Client Servidor
Model Client ServidorMaria Ward
 
Pràctica na1 uf uf1 aplicacions web
Pràctica na1 uf uf1 aplicacions webPràctica na1 uf uf1 aplicacions web
Pràctica na1 uf uf1 aplicacions webGerardMP
 

Similar to Treball complet (20)

Estructura client-servidor
Estructura client-servidorEstructura client-servidor
Estructura client-servidor
 
Estructura Client Servidor
Estructura Client ServidorEstructura Client Servidor
Estructura Client Servidor
 
Cloud computing
Cloud computingCloud computing
Cloud computing
 
Estructura client servidor
Estructura client servidorEstructura client servidor
Estructura client servidor
 
Estructura client servidor
Estructura client servidorEstructura client servidor
Estructura client servidor
 
Treball de l'estructura client-servidor
Treball de l'estructura client-servidorTreball de l'estructura client-servidor
Treball de l'estructura client-servidor
 
Estructura client servidor en la xarxa
Estructura client servidor en la xarxaEstructura client servidor en la xarxa
Estructura client servidor en la xarxa
 
Estructura client servidor
Estructura client servidorEstructura client servidor
Estructura client servidor
 
Estructura client servidor en la xarxa
Estructura client servidor en la xarxaEstructura client servidor en la xarxa
Estructura client servidor en la xarxa
 
Estructura client-servidor
Estructura client-servidor Estructura client-servidor
Estructura client-servidor
 
Estructura client servidor
Estructura client servidorEstructura client servidor
Estructura client servidor
 
Model client servidor power point
Model client servidor power pointModel client servidor power point
Model client servidor power point
 
Estructura client servidor
Estructura client servidor Estructura client servidor
Estructura client servidor
 
Estructura client servidor
Estructura client servidorEstructura client servidor
Estructura client servidor
 
Estructura client servidor
Estructura client servidorEstructura client servidor
Estructura client servidor
 
model client-servidor
model client-servidormodel client-servidor
model client-servidor
 
Model client servidor
Model client servidorModel client servidor
Model client servidor
 
Model Client Servidor
Model Client ServidorModel Client Servidor
Model Client Servidor
 
Presentació del protocol TCP/IP
Presentació del protocol TCP/IPPresentació del protocol TCP/IP
Presentació del protocol TCP/IP
 
Pràctica na1 uf uf1 aplicacions web
Pràctica na1 uf uf1 aplicacions webPràctica na1 uf uf1 aplicacions web
Pràctica na1 uf uf1 aplicacions web
 

Treball complet

  • 1. 1-Xarxa client-servidor: Es caracteritza perquè hi ha un ordinador o grup d'ordinadors que anomenem servidors, que són els que controlen els accessos de la resta d'equips a la xarxa. Aquests servidors també gestionen els recursos compartits, com per exemple la impressora o l'accés a un programa. I la resta d'ordinadors s'anomenen clients. El model client-servidor, descriu el procés d'interacció entre la computadora local (el client) i la remota (el servidor). El client li fa peticions (*requestes, sol·licituds, requeriments) al servidor, el qual processa aquest requeriment i retorna els resultats al client apropiat. En general, els clients i els servidors es comuniquen entre si a través d'una xarxa, però també poden residir tots dos en un mateix sistema (el mateix maquinari). Segueixen aquest model de client-servidor serveis com l'intercanvi d'e-mails, l'accés a webs, l'accés a bases de dades, i molts altres protocols d'internet es basen en aquesta idea. 2-MODELOS CLIENTE/SERVIDOR Una de las clasificaciones mejor conocidas de las arquitecturas Cliente/Servidor se basa en la idea de planos (tier), la cual es una variación sobre la división o clasificación por tamaño de componentes. Esto se debe a que se trata de definir el modo en que las prestaciones funcionales de la aplicación serán asignadas, y en qué proporción, tanto al cliente como al servidor. Dichas prestaciones se deben agrupar entre los tres componentes clásicos para Cliente/Servidor: interfaz de usuario, lógica de negocios y los datos compartidos, cada uno de los cuales corresponde a un plano. Ni que decir tiene que la mala elección de uno u otro modelo puede llegar a tener consecuencias fatales. Dentro de esta categoría tenemos las aplicaciones en dos planos (two-tier), tres planos (three-tier) y multi-planos (multi-tier). Dado que este término ha sido sobrecargado de significados por cuanto se lo utiliza indistintamente para referirse tanto a aspectos lógicos (Software) como físicos (Hardware), aquí se esquematizan ambas acepciones. A NIVEL DE SOFTWARE Este enfoque o clasificación es el más generalizado y el que más se ajusta a los enfoques modernos, dado que se fundamenta en los componentes lógicos de la estructura Cliente/Servidor y en la madurez y popularidad de la computación distribuida. Por ejemplo, esto permite hablar de servidores de aplicación distribuidos a lo largo de una red, y no tiene mucho sentido identificar a un equipo de hardware como servidor, si no más bien entenderlo como una plataforma física sobre la cual pueden operar uno o más servidores de aplicaciones. MODELO CLIENTE/SERVIDOR 2 CAPAS Esta estructura se caracteriza por la conexión directa entre el proceso cliente y un administrador de bases de datos. Dependiendo de donde se localice el grupo de tareas correspondientes a la lógica de negocios se pueden tener a su vez dos tipos distintos dentro de esta misma categoría: IMPLEMENTADO CON SQL REMOTO En este esquema el cliente envía mensajes con solicitudes SQL al servidor de bases de datos y el resultado de cada instrucción SQL es devuelto por la red, no importando si son uno, diez, cien o mil registros. Es el mismo cliente quien debe procesar todos los registros que le fueron devueltos por el servidor de base de datos, según el
  • 2. requerimiento que él mismo hizo. Esto hace que este tipo de estructura se adecue a los requerimientos de aplicaciones orientadas a los sistemas de apoyo y gestión, pero resultan inadecuados para los sistemas críticos en que se requieran bajos tiempos de respuesta. IMPLEMENTADO CON PROCEDIMIENTOS ALMACENADOS En este esquema el cliente envía llamadas a funciones que residen en la base de datos, y es ésta quien resuelve y procesa la totalidad de las instrucciones SQL agrupadas en la mencionada función. MODELO CLIENTE/SERVIDOR 3 CAPAS Esta estructura se caracteriza por elaborar la aplicación en base a dos capas principales de software, más la capa correspondiente al servidor de base de datos. Al igual que en la arquitectura dos capas, y según las decisiones de diseño que se tomen, se puede balancear la carga de trabajo entre el proceso cliente y el nuevo proceso correspondiente al servidor de aplicación. En este esquema el cliente envía mensajes directamente al servidor de aplicación el cual debe administrar y responder todas las solicitudes. Es el servidor, dependiendo del tipo de solicitud, quien accede y se conecta con la base de datos. A NIVEL DE HARDWARE Esta clasificación del modelo Cliente/Servidor se basa igualmente en la distribución de los procesos y elementos entre sus componentes, pero centrándose en la parte física del mismo, en el que la administración de la interfaz gráfica se asocia a los clientes PC y la seguridad e integridad de los datos quedan asociados a ambientes mainframe o por lo menos a servidores locales y/o centrales. MODELO CLIENTE / SERVIDOR 2 CAPAS Los clientes son conectados vía LAN a un servidor de aplicaciones local, el cual, dependiendo de la aplicación puede dar acceso a los datos administrados por él. MODELO CLIENTE / SERVIDOR 3 CAPAS Los clientes son conectados vía LAN a un servidor de aplicaciones local, el cual a su vez se comunica con un servidor central de bases de datos. El servidor local tiene un comportamiento dual, dado que actúa como cliente o servidor en función de la dirección de la comunicación. http://oposicionestic.blogspot.com.es/2011/06/arquitectura-cliente-servidor.html 3-Organització de la informació distribuïda La informació de Internet es troba dispersa, en equips situats per tota la xarxa. En termes informàtics, aquesta situació es descriu dient que la informació es troba distribuïda, el que comporta la necessitat d'eines i criteris de localització. A tots aquells usuaris que comparteixen material en les xarxes P2P se'ls anomena "seeders", mentre que els que només prenen aquest contingut sense donar res a canvi són anomenats "leechers" (sangoneres), que amb la seva conducta posen en perill la disponibilitat de contingut a la xarxa, ja que utilitzen ample de banda per als seus propis beneficis, de manera que redueixen els recursos del P2P. D'aquesta manera, i al contrari d'altres mètodes que es basen en la utilització de servidors dedicats, en les xarxes P2P tots els usuaris que es connecten a ella aporten
  • 3. l'ample de banda i la capacitat d'emmagatzematge, punts necessaris per al seu correcte funcionament. És a dir que cada ordinador també anomenada node o Peer, que es troba connectada a la xarxa, aporta els recursos requerits, permetent d'aquesta manera que el trànsit a la mateixa experimenti taxes de transferència majors. Una de les característiques més importants d'aquest tipus de xarxes és que en lloc de detenir-se per complet quan sorgeixen errors en un dels nodes que la componen, la xarxa P2P continuarà funcionant sense inconvenients, ja que el contingut sol · licitat és ofert per un altre node de la xarxa. Aquest és el motiu pel qual, tot i haver gran quantitat d'eines per compartir material entre computadores llunyanes, les xarxes P2P són actualment el protocol més utilitzat pels usuaris d'aquest tipus d'activitat. cal destacar que hi ha en l'actualitat tres tipus diferents de xarxes P2P: centralitzades, pures i mixtes. 4-Impressió, aquest servei permet compartir impressores entre múltiples usuaris, reduint així la despesa. En aquests casos, hi ha equips servidors amb capacitat per emmagatzemar els treballs en espera d'impressió. Una varietat de servei d'impressió és la disponibilitat de servidors de fax. -D'altres, generalment existeixen a les xarxes més modernes que tenen gran capacitat de transmissió, s'hi permet transferir continguts diferents de les dades, com poden ser imatges o sons, la qual cosa permet aplicacions com: estacions integrades (veu i dades), telefonia integrada , servidors d'imatges, videoconferència de sobretaula, etc Serveis més comuns World Wide Web Probablement el servei més conegut. Dins aquí les pàgines més populars són, discutiblement, Google.com, Yahoo.com, YouTube.com, Fotolog.com, Wikipedia.org, MySpace.com, FaceBook.com, MSN.com. Tot i que molta gent usa els termes Internet i WWW indistintament, és important remarcar que no són el mateix. Correu electrònic El correu-e o E-mail permet enviar missatges de text de forma anàloga al correu ordinari. Els dos serveis més populars que ofereixen correu electrònic gratuïtament són GMail i Hotmail. No tot el correu-e té accés a Internet. De fet hi ha empreses que usen correu electrònic sense tenir realment una adreça externa. Per altra banda, hi ha dues formes d'usar el correu electrònic: a través del web (Gmail, Hotmail, Yahoo.) o mitjançant programes específics, com Mozilla Thunderbird o Microsoft Outlook. El correu-e permet afegir arxius al text a través del que es coneix com MIME. Compartiment de fitxers Diverses tecnologies permeten compartir fitxers. Des d'un adjunt en un e-mail, o un servidor FTP (arquitectura client servidor), o les famoses xarxes P2P (Emule, Napster, BitTorrent...), on són freqüents les descàrregues de música en mp3, vídeos en DivX, i programari El fet que avui en dia tot el que es pugui reduir a text, imatge, vídeo i so pot ser enviat per Internet a molt baix cost, ha fet que les grans indústries encarregades de la seva distribució (discogràfiques, premsa, productores cinema)
  • 4. estiguin patint grans canvis. Trucades telefòniques Voice Over IP (Skype). Hi ha en procés una convergència digital. Els dos mons s'estan acostant. Per una banda, mitjançant passarel·les, es permet des d'internet trucar a telèfons convencionals a preus reduïts. Per altra banda, també s'estan fabricant telèfons similars als convencionals que funcionen sobre tecnologia IP. Si a això ajuntem la gran quantitat de xarxes Wi-Fi existents, les possibilitats són molt grans. Televisió per Internet Usant la mateixa filosofia que les xarxes P2P de compartició de fitxers, s'estan experimentant de transmetre televisió a través d'internet, en una tecnologia anomenada P2PTV (Joost, Zattoo).També hi hauria una tècnica més convencional de client-servidor anomenada IPTV. Xat(ya tt) Missatgeria instantània i IRC, fòrums, webcams. Altres serveis més minoritaris, especialitzats, o caducs, són: El Gopher va ser el precursor de la World Wide Web. El Whois serveix per conèixer el titular d'un nom de domini o d'una adreça IP. El Telnet servia per accedir remotament a un ordinador a través d'un terminal d'ordinador. El SSH és la versió moderna del Telnet. La novetat és que la informació va encriptada. El LDAP ofereix serveis de directori (llistat de persones i les seves dades personals) http://ca.wikipedia.org/wiki/Internet#Xat 5 Els k mes usem www e-mail fitxers telefonia xat(ya tt) http://www.monografias.com/trabajos40/redes-informaticas/redes- informaticas2.shtml#servic http://www.alegsa.com.ar/Dic/cliente%20servidor.php https://sites.google.com/site/mariatehja/2-3-2-la-xarxa-client-servidor