SlideShare a Scribd company logo
1 of 7
L'article davant topònims


Tot i que la majoria de noms de poblacions van
sense                                         article
(Girona, Tarragona, Castelló, Lleida, Cadaqués,
Reus, París, Londres, Viena, Nàpols, Moscou, No
va York, etc.), l'article té un ús considerable en la
toponímia (el Pont de Suert, l'Hospitalet de
Llobregat, el Masnou, l'Alguer, el Caire, la
Corunya, etc.).
Tots els noms de comarca
porten article, fora d'Osona:
la Selva, el Maresme, la
Safor, el Matarranya, etc.
La majoria de noms de muntanyes i rius
porten article: el Puigmal, el Montseny, el
Francolí, la Tordera, etc.
Els rius catalans porten tots l'article
masculí, tret dels casos següents: la Bassa, la
Canta-rana, la Castellana, la Llavanera, la
Muga, la Mugueta, la Noguera (de Cardós, de
Tor, de Vallferrera, Pallaresa, Ribagorçana), la
Ribereta, la Riberola, la Sosa (de Peralta, de
Sanui), la Tet, la Tordera, la Valira
(d'Encamp,      d'Ordino,    del    Nord,    de
Castanesa, de Cornudella), la Garona (era
Garona, en aranès).
Cal tenir en compte que, en alguns
casos, el nom de rius i de comarques inclòs
en topònims va precedit d'article, però en
d'altres no (caldrà consultar sempre els
reculls enciclopèdics): Cornellà del Terri, el
Prat de Llobregat, Sant Adrià de
Besòs, Sant Llorenç de la Muga, Bellver de
Cerdanya, Granyena de les Garrigues, les
Borges del Camp, Sant Fruitós de
Bages, etc.
Tal com descriu la "Gramàtica del català
contemporani" (5.2.2.2), "la majoria de noms de
països, d'estats i de regions geogràfiques s'usen
sense article fora de context, si bé molts l'admeten
en un context: Canadà, Uruguai, Xina, Argentina,
però els habitants del Canadà, les exportacions de
l'Uruguai, un viatge a la Xina, el govern de
l'Argentina, etc. D'altra banda, l'ús de l'article varia
segons el país. Hi ha noms de països que semblen
exigir-lo sempre -l'Equador, el Perú, el Senegal, el
Japó-, mentre que d'altres el rebutgen -Catalunya,
França, Anglaterra, Egipte, Bòsnia-, i amb d'altres es
tracta d'una tendència en un sentit o un altre o
simplement hi ha fluctuació -Àfrica o l'Àfrica".
En enumeracions, llistes, gràfics i contextos
aïllats similars, que demanen l'estalvi de
caràcters, s'omet l'article quan el nom d'una
comarca (o país) segueix (sovint entre
parèntesis) el nom d'un municipi o altre
topònim:

Bagdad (Iraq)
Lima (Perú)
el Masnou (Maresme)

More Related Content

More from Dolors Taulats

L’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbialL’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbial
Dolors Taulats
 
Adverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbialsAdverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbials
Dolors Taulats
 
Llenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologiaLlenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologia
Dolors Taulats
 
L’oració substantiva
L’oració substantivaL’oració substantiva
L’oració substantiva
Dolors Taulats
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
Dolors Taulats
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
Dolors Taulats
 
Sinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaSinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímia
Dolors Taulats
 
La varietat estàndard
La varietat estàndardLa varietat estàndard
La varietat estàndard
Dolors Taulats
 

More from Dolors Taulats (20)

L’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbialL’oració subordinada adverbial
L’oració subordinada adverbial
 
Adverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbialsAdverbis i locucions adverbials
Adverbis i locucions adverbials
 
Llenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologiaLlenguatges especialitzats i la terminologia
Llenguatges especialitzats i la terminologia
 
Conjuncions
ConjuncionsConjuncions
Conjuncions
 
L’oració substantiva
L’oració substantivaL’oració substantiva
L’oració substantiva
 
Tirant lo blanc
Tirant lo blancTirant lo blanc
Tirant lo blanc
 
Neologismes
NeologismesNeologismes
Neologismes
 
L’estilística iv
L’estilística ivL’estilística iv
L’estilística iv
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Segle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalanaSegle d’or de la literatura catalana
Segle d’or de la literatura catalana
 
Sinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímiaSinonímia i antonímia
Sinonímia i antonímia
 
L’estilística iii
L’estilística iiiL’estilística iii
L’estilística iii
 
Bernat metge
Bernat metgeBernat metge
Bernat metge
 
Usos de ser i estar
Usos de ser i estarUsos de ser i estar
Usos de ser i estar
 
Llengües en contacte
Llengües en contacteLlengües en contacte
Llengües en contacte
 
La composició
La composicióLa composició
La composició
 
Estilística ii
Estilística iiEstilística ii
Estilística ii
 
La varietat estàndard
La varietat estàndardLa varietat estàndard
La varietat estàndard
 
Perífrasis verbals
Perífrasis verbalsPerífrasis verbals
Perífrasis verbals
 
Paraules amb guionet
Paraules amb guionetParaules amb guionet
Paraules amb guionet
 

L'article davant topònims

  • 1. L'article davant topònims Tot i que la majoria de noms de poblacions van sense article (Girona, Tarragona, Castelló, Lleida, Cadaqués, Reus, París, Londres, Viena, Nàpols, Moscou, No va York, etc.), l'article té un ús considerable en la toponímia (el Pont de Suert, l'Hospitalet de Llobregat, el Masnou, l'Alguer, el Caire, la Corunya, etc.).
  • 2. Tots els noms de comarca porten article, fora d'Osona: la Selva, el Maresme, la Safor, el Matarranya, etc.
  • 3. La majoria de noms de muntanyes i rius porten article: el Puigmal, el Montseny, el Francolí, la Tordera, etc.
  • 4. Els rius catalans porten tots l'article masculí, tret dels casos següents: la Bassa, la Canta-rana, la Castellana, la Llavanera, la Muga, la Mugueta, la Noguera (de Cardós, de Tor, de Vallferrera, Pallaresa, Ribagorçana), la Ribereta, la Riberola, la Sosa (de Peralta, de Sanui), la Tet, la Tordera, la Valira (d'Encamp, d'Ordino, del Nord, de Castanesa, de Cornudella), la Garona (era Garona, en aranès).
  • 5. Cal tenir en compte que, en alguns casos, el nom de rius i de comarques inclòs en topònims va precedit d'article, però en d'altres no (caldrà consultar sempre els reculls enciclopèdics): Cornellà del Terri, el Prat de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Llorenç de la Muga, Bellver de Cerdanya, Granyena de les Garrigues, les Borges del Camp, Sant Fruitós de Bages, etc.
  • 6. Tal com descriu la "Gramàtica del català contemporani" (5.2.2.2), "la majoria de noms de països, d'estats i de regions geogràfiques s'usen sense article fora de context, si bé molts l'admeten en un context: Canadà, Uruguai, Xina, Argentina, però els habitants del Canadà, les exportacions de l'Uruguai, un viatge a la Xina, el govern de l'Argentina, etc. D'altra banda, l'ús de l'article varia segons el país. Hi ha noms de països que semblen exigir-lo sempre -l'Equador, el Perú, el Senegal, el Japó-, mentre que d'altres el rebutgen -Catalunya, França, Anglaterra, Egipte, Bòsnia-, i amb d'altres es tracta d'una tendència en un sentit o un altre o simplement hi ha fluctuació -Àfrica o l'Àfrica".
  • 7. En enumeracions, llistes, gràfics i contextos aïllats similars, que demanen l'estalvi de caràcters, s'omet l'article quan el nom d'una comarca (o país) segueix (sovint entre parèntesis) el nom d'un municipi o altre topònim: Bagdad (Iraq) Lima (Perú) el Masnou (Maresme)