2. Va néixer a Bluefield (Virgina Occidental,
Estats Units) el 13 de juny de 1928
Era un econòmic i un matemàtic nord-americà
especialista en:
3. Va rebre el Premi Nobel d’Economia al 1994. junt amb dos
companys: Reinhard Selten i John Harsanyi).
Hi ha una pel·licula basada en la seva vida:
A Beautiful Mind /Genious“Una ment meravellosa”
És una pel·lícula de drama biogràfic nord-americà del any 2001.
Està inspirada en la novel·la de Sylvia Nasar i explica la vida
d’aquest (J.F Nash).
4. La historia comença en el primers anys de vida d’un gran jove
interessat en les matemàtiques.
Aconsegueix una plaça de professor on una de les seves alumnes
(i futura esposa) el fascina demostrant : que algunes de les lleis de
l’amor estan per sobre de les lleis de les matemàtiques
5. Posteriorment pateix esquizofrènia i a patir també deliris
La pel·lícula no es del tot verídica → narra alguns aspectes
totalment erronis de la seva vida (com l’existència d’una segona
família o el naixement d’un fill fora del seu primer matrimoni)
6. Qué és?
Area de les matemàtiques aplicades que utilitza
models per estudiar interrelacions de manera
formal mitjançant incentius (els anomenats
“jocs”) i dur a terme processos de decisió.
Diu que s’ha d’esperar que l’altre “Actuí”
7. Qué és?
Gràcies a la creació d’aquesta nova branca de les
matemàtiques, i la participació de John Forbes
Nash, va ser guardonat amb el premi Nobel
d’Economia en 1994”
8. Història
Va ser creada per John von Neuman i per Oskar
Morgenstern al 1944
Curnot i Edgeworth, anteriorment havien
anticipat certes idees
que demostren que els jocs com els d’escacs són
reassolibles.
Fins l’aparició d’aquest llibre no es va
comprendre la importància del estudi les
relacions humanes
9. Història
Plantejament Estratègic / no cooperatiu
normes detallades entre el que els jugadors
poden fer o no durant el joc = es busca una
estrategia óptima i eficient
Plantejament Coalicional / cooperatiu
descriure la conducta dels jugadors en jocs
amb molts jugadors
10. Història
Desenvolupament important d’aquestes
idees a la universitat de Princeton
Va definir l’equilibri (“L’equilibri de Nash”)
entre les dos teories
Va estendre la
teoria dels jocs
cooperatius més
que la dels jocs
no cooperatius.
11. L’equilibri de Nash
Va escriure una tesis en menys de
30 pagines en la que va exposar
per primera vegada una solució per
els jocs estratègics no cooperatius
John Forbes Nash
es el home més
destacat relacionat
amb la teoria dels
jocs.
Es va
anomenar
“L’equilibri de
Nash”
12. L’equilibri de Nash
Ningú dels jugadors sent la temptació de caviar
d’estratègia ja que qualsevol canvi implicaria una
disminució en els seus beneficis
Teorema matemàtic que recull un
conjunt de teories que afirmen
que una funció (f) sobre un
domini, té almenys un punt fix
Va millorar: El teorma del punt fix
13. Opinió
Va anular part de les seves
capacitats durant la meitat de
la seva vida
“ La recerca de la
racionalitat com ideal,
em va enfonsar en la
bogeria”
14. Opinió
Tenia por al fracàs dels projectes i el
pensament massa ambiciós va fer que es
desestabilitzes físicament y mentalment
“Em vaig començar a veure
com un home de gran
importància en la religió, vaig
començar a escoltar veus”
“
15. Opinió
Quan parla sobre la seva recuperació, no
mostra una actitud optimista.
“Recobrar la racionalitat
després de ser irracional
causa molt mal”
“Jo no em sento
recuperat si no puc
produïr coses bones en
la meva feina”
16. Com va afecar a la seva vida
“Recobrar la racionalitat
després de ser irracional
causa molt mal”
Va aprendre a llegir molt ràpid, però no era
capaç de prestar atenció a classe i va obtenir
sempre males notes.
Problema Principal: la falta d’amics
17. Com va afecar a la seva vida
Va començar a estudiar enginyeria i química,
però les dos no l’aconseguien “atraure” A
conseqüència d’això va començar a dedicar-se
sèriament a las matemàtiques.
Era clarament obvia
la diferencia entre la
seva maduresa
intel·lectual i el seu
retràs emocional.
18. Com va afecar a la seva vida
Va assistir a un breu curs de comerç internacional
Després de la Segona Guerra Mundial, les
universitat van competir perquè Nash formés part
d’elles.
Va acabar elegint Princeton
on treballaven Albert Einstein, Robert
Oppenheimmer i John von Neumann
19. Com va afecar a la seva vida
Amb el pas dels anys es va convertir en “un
fantasma de les aules”
Quan tots pensaven que no tenia solució i que
aniria empitjorant en dies. Va sofrir un canvi radical
20. http://www.eumed.net/cursecon/economistas/nash.htm --> Autobiografia d’en J.Nasch al
premi Nobel de 1994. Recuperada el dijous 6 de novembre de 2014
http://elpais.com/diario/2002/02/17/domingo/1013921556_850215.html --> Biografia de
John Nash escrita pel diari “El País”. Recuperada el divendres 7 de novembre de 2014
http://culturacolectiva.com/john-nash-no-vayamos-todos-por-la-rubia/ teoría dels jocs,
per Luis Ndrès Enrique (twitter: @ciudadanoandres). Recuperada divendres 7 de novembre
de 2014
http://www.empresayeconomia.es/planificacion/modelo-del-equilibrio-de-nash.html -->
Modelo de equilibri de Nash, per José Luís Alejandro (Economista). Recuperada Dimarts 4 de
novembre de 2014
http://www.princeton.edu/main/ universitat de Priencton
http://www.eumed.net/cursecon/libreria/bg-micro/5b.htm --> l’equilibri de John Nash, per
l’enciclopèdia Digital. Recuperada Dimarts 4 de novembre de 2014
http://www.zonaeconomica.com/teoriadejuegos/teoriadejuegos --> Historia de la economia
dels jocs, per el professor d’economia “Juan Bravo Raspeño” Recuperada divendres 7 de
novembre de 2014
http://www.um.es/functanalysis/meetingsold/LaManga/pdfs/Bernardo.pdf --> Teoria del
punt fix, per la universitat de Murcia
http://www.eumed.net/cursecon/libreria/bg-micro/5b.htm --> Equilibri de Nash, per
l’enciclopèdia digital “Edumet”. Recuperada dijous 6 de novembre de 2014