1. L’Aparell Digestiu

8. Un cop l’aliment ha estat mastegat i impregnat de saliva, forma una pasta anomenada bol alimentari . Aquest bol alimentari és el que ens empassem cap a la faringe, en un procés anomenat deglució , on intervé la llengua, que es recolza en el paladar i empeny el bol alimentari cap a l’esòfag.. Per evitar que el bol alimentari es dirigeixi cap a l’aparell respiratori i el bloquegi, en la faringe hi ha una estructura, l’epiglotis , que tapona l’entrada a la laringe El procés de la deglució és l’últim procés voluntari. A partir d’aquest moment, els moviments musculars que empenyeran l’aliment seran involuntaris. Llengua Laringe Esòfag Epiglotis

9. L’esòfag és un tub d’uns 20 centímetres, que travessa el diafragma i que transporta el bol alimentari fins a l'estómac. Els seus moviments són involuntaris, i s’anomenen moviments peristàltics : moviments de contracció i desplaçament de la contracció, de forma que el bol alimentari es desplaça.

10. Bol Alimentari (Esòfag) Càrdies (esfínter d’ entrada) A l'estómac el bol alimentari es barreja amb els sucs gàstrics , hi resta unes hores, i en surt convertit en una “papilla” anomenada quim. Pílor (esfínter de sortida) Quim (duodé) A l’ estómac, l’àcid clorhídric dels sucs gàstrics desfà l’estructura de l’aliment per afavorir l’acció posterior dels enzims del pàncrees i l’intestí. També actua un enzim, la pepsina , que trenca les proteïnes en cadenes més petites d’Aminoàcids. (el trencament no és complert). L'estómac produeix moviments peristàltics, de forma que el bol alimentari es vagui barrejant amb els sucs gàstrics.

12. Una malaltia molt freqüent és la úlcera gastro-duodenal , causada per un afebliment de la capa mucosa que protegeix a l’estómac. És causada per algunes substàncies, i últimament s’ha descobert que hi influeix un bacteri. (premi Nobel de medicina 2005)

13. L’intestí és un tub d’uns 7 metres, dividit en tres parts: el duodè, l'Ili i el Jejú. S’hi realitza la digestió final dels nutrients , i l’absorció d’aquestos cap a la sang.

14. Polisacàrid Monosacàrid Proteïna Aminoàcid E Triglicèrids Àcids grassos En el duodè, els enzims digestius de l’ intestí , junt amb els sucs pancreàtics i la bilis , acaben digerint els nutrients en els seus components principals, que desprès seran absorbits per les cèl·lules de les parets de l’intestí.

16. Les parets de l’intestí, presenten una sèrie de plecs longitudinals anomenats vellositats intestinals . Cada vellositat, a la seva vegada, està plegada. Les cèl.lules que formen les vellositats presenten una estructura en forma de raspall formada per plecs de la membrana. Totes aquestes estructures tenen una missió: incrementar al màxim la superfície d’absorció de l’intestí . En els set metres de llargada, la superfície total d’absorció és d’uns 300 m 2.

19. A l’intestí gruixut hi arriben els productes no absorbits, o que no es poden digerir. Durant tot el trajecte pel còlon s'absorbeix aigua , fenomen que provoca que el material es compacti formant la femta. La femta arriba al recte, i quan s’obren els esfínters, la femta s’allibera a l’exterior. L ’ intestí gruixut està colonitzat per bacteris, que formen la flora intestinal . Aquests bacteris s’alimenten dels productes que arriben a l’intestí, i alliberen gasos, així com certes vitamines.