Aquesta publicació anual recull per primera vegada de manera resumida l'activitat i la contribució de molts de vosaltres, els graduats, de l'equip UOC Alumni i de la Universitat. Continuant la nostra activitat d'aquest any passat, us proposem tribunes d'experts sobre els temes que hem treballat i experiències personals a la UOC, amb especial interès en els graduats pioners, ara que complim quinze anys.

1. 2010
La Comunitat de Graduats
Coneixement
Professionals
Persones
Xarxa
Talent
Comunitat
3 Presentació | 4 Què és Alumni | 6 UOC Alumni: xifres i lletres | 8 Trobada anual |10 Trobades
territorials | 12 Competències digitals | 13 Networking professional | 14 Comunitats virtuals |
15 Feina 2.0 | 16 El paper del psicòleg clínic | 17 Màrqueting viral | 18 Gestiona la teva carrera pro-
fessional | 20 Respostes amb nom i cognom | 24 UOC 15 anys | 26 Connecta amb Alumni
1

2. Alumni:
adj. masculí i femení
1. Dit de l’esperit
universitari i del senti-
ment de pertinença que
distingeix els graduats
i graduades de la UOC.
2. Conjunt d’individus
amb talent, coneixe-
ment i esperit de supe-
ració. 3. Comunitat de
més de 22.500 persones
d’arreu del món.

3. Imma Tubella
Rectora de la UOC
Benvinguts
a la comunitat
del talent UOC
Com a rectora de la Universitat, us voldria donar la benvinguda a aquest
espai. La comunitat de graduats UOC s’ha posat en marxa perquè persones
com vosaltres, que heu estudiat i us heu graduat aquí, pugueu compartir
les vostres experiències, els vostres interessos i projectes. Ara que ja us heu
graduat, la universitat queda una mica més enrere, però vosaltres sempre
sereu graduats UOC i aquest espai us servirà sempre com a punt de trobada
i de connexió amb aquells que us han envoltat durant el temps que han
durat els vostres estudis.
Tot i que ara us trobeu a punt de començar nous camins amb les eines que
aquesta universitat us ha donat, en aquesta comunitat podeu continuar
compartint tot allò que sabeu fer i comunicar als altres com ha estat la
vostra experiència i què heu après en aquest període que ara tanqueu. No
només coneixeu la UOC, sinó que n’heu sabut aprofitar tot allò que us hem
pogut donar: estudiar en línia requereix disciplina, autonomia i un grau de
maduresa que us diferencia. A tots vosaltres, com a graduats, us uneix això
i també el fet que podeu demostrar un gran coneixement de les noves tec-
nologies, sabeu moure-us en mons que no són físics i establir relacions en
xarxa que us permeten treballar i viure d’una manera especial.
Per això esperem que aquesta comunitat us serveixi per continuar mante-
nint aquells vincles que us han aportat tantes coses, o bé per compartir el
talent que teniu amb altres persones que poden apreciar tot allò que sabeu
fer i que, potser, també poden ajudar-vos a tirar endavant els vostres pro-
jectes i les vostres idees. Aquest espai sempre serà obert a tots vosaltres
i confiem que es converteixi en una eina més que us ajudarà a comunicar
als altres que ser graduat de la UOC vol dir que sou persones amb una for-
mació de qualitat que us distingeix. En nom de la UOC, us animo a donar
vida a aquest espai que s’ha obert tot pensant en vosaltres i espero que el
féu créixer amb les vostres aportacions. Perquè vosaltres sou el talent que
distingeix la nostra universitat.
3

4. Maria Parareda Què és Alumni
Directora de UOC Alumni
UOC Alumni és un espai de relació
social i professional, el punt de trobada
natural dels graduats.
UOC Alumni és la xarxa de talent de la Universitat
Oberta de Catalunya, creada l’any 2008 per servir
Una xarxa de talent els seus milers de graduats i el conjunt de la societat.
compartit Formen part d’UOC Alumni totes les persones que han
obtingut un títol universitari a la UOC: més de 22.500
persones als cinc continents.
Més de 22.500 persones formen UOC UOC Alumni existeix on viuen els graduats, on
Alumni, la comunitat de graduats de la exerceixen la seva professió o on desenvolupen la seva
vida social. En aquest sentit, ofereix serveis d’alt valor
Universitat. Som un espai d’intercanvi afegit, com ara l’accés a continguts i a materials docents
de graduats que continuen vinculats actualitzats gratuïtament, el suport d’un servei de
amb la UOC. desenvolupament professional, beneficis socioculturals
i descomptes exclusius a l’oferta formativa de la UOC.
Ser universitari, especialment a la UOC, és exemple És un espai de coneixement, d’enriquiment personal i
d’una gran capacitat de superació i de disciplina. N’es- professional i d’aprenentatge al llarg de la vida d’una
tem convençuts. La majoria de vosaltres sou profes- manera oberta, adaptable, flexible i permanent.
sionals en actiu, amb obligacions personals i socials.
Tots heu tret temps d’on no n’hi ha per una passió pel
coneixement i per un desig de millorar. Participar a
UOC Alumni manté aquest esperit universitari i entén
la formació com una activitat per a tota la vida que s’in-
tegra a l’àmbit personal, professional i social.
Acabem de començar. Tens a les teves mans la pri-
mera memòria anual que editem. La UOC es va fundar
ara fa 15 anys, i UOC Alumni va néixer l’any 2008 per
servir i per aportar valor als milers de graduats i al
conjunt de la societat. Ens dirigim a totes les persones
que han obtingut un títol universitari a la UOC amb una
proposta: la nostra xarxa de coneixement no s’acaba
amb l’obtenció del títol acadèmic; perdura tota la vida.
Els graduats demostreu una gran capacitat de supera-
ció, de disciplina i de coneixements, i reflectiu la
importància creixent de les TIC, de l’e-learning i de la
societat del coneixement. Són valors sobre els quals UOC
Alumni es reconeix, tot i l’enorme diversitat dels vostres
estudis, de les vostres situacions personals i professio-
nals, i de la vostra ubicació geogràfica. Diferents en la
diversitat, compartim el talent i la convicció que mai no
deixem de ser universitaris. És un procés que no té un Un espai per compartir
final; és més aviat una actitud que ens acompanya tota la Compartir: amb aquest plantejament, s’ha desenvo-
vida; és la lliçó que demostreu els graduats. Sou el motor lupat la nova imatge institucional d’UOC Alumni, la
que mou la xarxa UOC Alumni. comunitat de graduats de la UOC. El logotip adapta el
Participar a UOC Alumni significa mantenir aquest símbol de compartir (share), que s’aplica a internet per
esperit universitari. No et desconnectis, comparteix compartir continguts.
amb nosaltres aquesta vocació i contribueix a una
societat més moderna i oberta. Entra a UOC Alumni;
ets a casa teva.
4

5. Eva Miquel Xarxa i participació
Llicenciada en Pedagogia
UOC Alumni és la xarxa de talent de la UOC, on conver-
i Psicopedagogia
geixen persones, contactes i coneixements. Tots com-
parteixen una experiència: haver acabat els seus estudis
“És molt enriquidor a la UOC. La meva tasca és cultivar i dinamitzar aquesta
treballar amb una xarxa xarxa, perquè cada graduat aporti i hi trobi propostes
de persones que aporten de valor, experiències i coneixement per continuar
i esperen tant” creixent personalment i professionalment.
Carles Rocadembosch Formació i continguts
Llicenciat en Dret i màster
UOC Alumni és l’espai natural de creixement per
en Gestió Cultural
a tots els nostres graduats, tant en l’esfera professional
com personal. La nostra tasca és articular i establir
“És un repte correspondre els mecanismes d’accés i de comunicació idonis perquè
a l’afany i a la vocació els graduats treguin el màxim profit de les seves experi-
dels nostres graduats pel ències universitàries, ja sigui amb una altra titulació,
que fa a la seva formació amb un programa de postgrau, amb un curs de l’@teneu
al llarg de la vida” o tornant a revisar uns materials.
Sheila Santamaría Carrera professional
Llicenciada en Psicologia
A diferència d’altres universitats, nou de cada deu
estudiants de la UOC són professionals en actiu amb
“És emocionant un interès comú: la cerca del coneixement. UOC
treballar en aquest camp Alumni posa en marxa eines per al desenvolupament
per impulsar el perfil professional. A més, ens comprometem amb la cerca
professional que ja tenen de feina i amb l’accés a la informació útil per a l’em-
la majoria dels nostres presa o per a la millora del perfil professional.
usuaris”
Jordi Vidal Avantatges
Enginyer Tècnic en Infor-
La UOC és un reflex de la importància de la formació
màtica de Gestió i diplomat
en Turisme durant tota la vida, una missió que explica per què els
graduats i graduades gaudeixen de descomptes exclu-
sius en la formació UOC (amb descomptes del 10% en
“M’agrada treballar en programes de la Universitat). UOC Alumni estructura
equip i explorar les pos- els recursos i serveis que ofereix la Universitat, i pro-
sibilitats de desenvolupar posa una selecció d’avantatges comercials que ajuden
accions i serveis en xarxa” en aquest camí de superació permanent.
Adolfo Revuelta Comunicació
Llicenciat en Ciències Geo-
La comunicació és la forma natural d’expressió
lògiques i graduat en
Màrqueting i Direcció i Gestió i d’enriquiment de la xarxa de graduats de la UOC.
de les TIC www.alumni.uoc.edu és el lloc de referència a partir
del qual aquesta xarxa s’expandeix i ocupa altres espais
com ara les xarxes socials. Entenem aquesta tasca en
“Intento mantenir-me
sentit ampli i donem coherència a l’expressió del talent,
actualitzat i aplicar
de les relacions i dels interessos dels graduats.
la innovació en general
a tots els processos”
5

6. Una comunitat en creixement
UOC Alumni: 118 estudiants es graduaven l’any 1999; deu
xifres i lletres anys més tard, es van graduar més de 5.500
estudiants a Barcelona i Madrid.
22.500 persones. És la comunitat de
2.501
5.890
5.842
graduats i graduades de la UOC, un reflex
4.242
de la diversitat de perfils i d’estudis, una
3.248
mostra de l’extensió territorial de la Uni-
2.956
versitat, un exemple de la satisfacció de
2.185
persones que en un 25% dels casos con-
tinua estudiant. UOC Alumni també és
954
una comunitat en constant evolució: l’any
431
142
118
1999 es graduaven 118 estudiants, i al curs
2008-2009 es van graduar més de 5.500
00
01
2
3
4
5
6
7
8
9
-0
-0
-0
-0
-0
-0
-0
-0
0-
9-
07
01
02
06
04
03
08
05
estudiants. L’accés a la formació, un enfo-
0
9
20
20
20
20
20
20
20
20
19
20
cament propi obert, adaptable, flexible
i permanent és la metodologia de la UOC, Graduats per comunitats autònomes
un senyal d’identitat que es reflecteix en La UOC té persones graduades a les disset
comunitats autònomes d’Espanya, com
les xifres següents. ara Madrid (1.439 persones), la Comunitat
Valenciana (1.000) i Andalusia (778).
< 50
50-100
100-150
250-500
500-1.000
1.000-1.500
> 15.000
Valoració de la UOC per part
dels graduats
La UOC està compromesa amb la qualitat
i monitora semestralment l’índex de satis-
facció dels estudiants.
Molt bo
Excel·lent 32%
20%
Dolent 1%
Regular 5%
Font de les dades
Estudi U&A sobre els graduats de la
UOC fet per TNS el novembre de 2009.
Bo
Explotació de dades pròpies 42%
el 22 de febrer de 2010.
6

7. Diversitat d’estudis i graduats Sexe dels graduats
La UOC ofereix una àmplia oferta for- La metodologia educativa permet superar
mativa i actualment està adaptant les barreres i adaptar-se a tots els perfils perso-
metodologies docents a l’Espai Europeu nals. Per aquest motiu, la presència d’homes
d’Educació Superior. i dones a UOC Alumni és avui molt similar.
Ciències Empresarials
3.737
Titulacions Ciències del Treball
no homologades 1.890
9.791
Administració
i Direcció d’Empreses Homes Dones
1.827 52,1% 47,9%
Enginyeria
Tècnica Informàtica
1.712
Psicopedagogia 1.440
Altres titulacions Documentació 1.118
3.930 Dret 1.104
Sense fronteres Graduats que ens recomanen
La UOC existeix on un estudiant o graduat La recomanació per part dels graduats és
es connecta a internet per accedir de forma un indicador clau de l’afany de la UOC per
personalitzada als seus continguts. Els gra- millorar la qualitat.
duats que viuen a l’estranger representen ja
el 5% de UOC Alumni.
Molt probable
19%
Segur
59%
Probable
18%
< 10
10-50
50-500
6.000-7.000 Poc probable
> 15.000 o segur que no
4%
Graduats amb més d’una titulació Edat dels graduats
L’índex de graduats que obre una nova La UOC ofereix un aprenentatge centrat en
matrícula és del 12%, el mateix percentatge l’estudiant, amb els avantatges d’uns estudis
de graduats que tenen més d’una titulació personalitzats, la flexibilitat, l’accessibilitat
oficial cursada a la UOC. i la col·laboració.
< 30 anys 2.056
11,9% 30-35 anys 5.755
35-40 anys 5.756
40-45 anys 4.134
> 45 anys 5.138
7

8. Trobada anual El rector fundador de la Universitat
Oberta de Catalunya, Gabriel Ferraté,
Barcelona | 02.07.09 i l’actual rectora, Imma Tubella, van
ser els ponents principals de la primera
trobada de graduats de la UOC cele-
brada el 2 de juliol de 2009 a Barcelona.
Ferraté va pronunciar una conferència
centrada en el talent.
Les persones, el seu talent i la capacitat de les orga- Va concloure l’acte la rectora Imma Tubella, que va
nitzacions de gestionar-lo són factors essencials per repassar les novetats que produirà en la Universi-
al progrés de la nostra societat. Aquesta afirmació va tat la configuració del nou espai universitari (Espai
estructurar el discurs de Gabriel Ferraté davant de més Europeu d’Educació Superior – EEES) i va impulsar
de 250 graduats a la primera trobada de graduats de la el caràcter relacional amb la presentació de la inicia-
UOC, celebrada a Barcelona l’any 2009. Segons el rector tiva UOC Alumni.
fundador de la UOC, la informació i el saber són les L’acte pretén consolidar-se com a punt de trobada
forces que mouen el món. anual dels graduats de la UOC per compartir els valors
Per a Ferraté, rector de la UOC durant més de deu de la institució i de la formació al llarg de la vida com a
anys, el talent és un element fonamental en el nou manera d’entendre el progrés. L’acte va concloure amb
context mundial. És un conjunt d’habilitats específi- un sopar informal perquè els graduats es retrobessin,
ques que, integrades a cada personalitat, faciliten el establissin contactes i poguessin teixir xarxes entre
maneig òptim de les relacions interpersonals i socials. ells i amb la UOC.
Per tant, el talent no és exclusiu d’uns pocs, sinó fona-
mentalment adquirit i present en totes les persones. L’acte va acollir més de 250 graduats i es
Tothom pot entrenar-lo i desenvolupar-lo, va afirmar
Ferraté, que va advocar perquè a la societat es percebi
va celebrar a l’edifici l’Esfèric de Barce-
la importància de relacionar coneixements i no tan lona, als jardins Joan Brossa de Montjuïc.
sols la seva magnitud.
En aquesta situació, el talent és essencial: les per-
sones, les organitzacions i la societat en el seu conjunt
han d’adquirir més capacitat per identificar, cultivar,
desenvolupar i gestionar adequadament el talent. En
aquest sentit, segons Gabriel Ferraté, és necessari
replantejar radicalment el concepte d’universitat, per
dotar-la d’uns valors més oberts, més relacionals, que
estimulin la creativitat, la competitivitat i l’èxit.
8

9. 9

10. Trobades territorials Madrid
2009 05.03.09
La primera trobada UOC Alumni a Madrid va gaudir de
La Universitat Oberta de Catalunya la presència de Rosaura Alastruey, que va impartir una
(UOC) existeix on un estudiant es con- sessió sobre networking. Segons Alastruey, el networ-
king professional és una eina estratègica per teixir una
necta a un ordinador per estudiar de xarxa de contactes de valor. Per a Alastruey, l’entorn
manera adaptada a les seves necessi- tecnològic facilita aquesta mena d’estratègies, que s’han
tats. És una constatació: la comunitat de de gestionar de manera professional.
graduats de la UOC s’estén per totes les
comarques de Catalunya, totes les comu-
nitats autònomes d’Espanya i pels cinc
continents. UOC Alumni aspira a estar
present amb els graduats i graduades,
siguin on siguin.
Mallorca Reus
29.10.09 07.11.09
La primera trobada de graduats a Mallorca va ser el La trobada va acollir dos tallers pràctics: un de comu-
marc del lliurament dels diplomes als graduats del curs nicació i lideratge impartit pel graduat Carles Heredia
2008-2009. L’acte va gaudir de la presència de Llorenç i un altre de competències emocionals i ciències del
Valverde, vicerector de Tecnologia de la UOC, que va benestar realitzat per Rafael Bisquerra. Va presentar
impartir una conferència titulada “Tecnologia: quina l’acte Carles Rocadembosch, que va anunciar les nove-
pregunta era?”, i de Maria Parareda, que va fer una tats del projecte UOC Alumni.
presentació de UOC Alumni.
10

11. Girona Sevilla
15.05.09 21.05.09
La primera reunió de graduats de les comarques de La primera trobada UOC Alumni de Sevilla va analitzar
Girona va analitzar el poder de transformació de les el networking amb l’objectiu de millorar la xarxa de con-
xarxes socials. Sota l’epígraf “Fent xarxa, podem!”, tactes. Tota estratègia de desenvolupament professional
l’esdeveniment va presentar iniciatives econòmiques pot materialitzar-se amb més valor afegit a través de la
i socials innovadores de diversos professionals vincu- correcta gestió estratègica del networking. A la trobada,
lats amb la UOC. Van participar al debat Genís Roca, es van recollir les diferents eines i plataformes que gene-
Trina Milán, Marta Morera, Martí Terés i Xevi Xirgo. ren un bon perfil professional digital.
Mèxic València
03.12.09 10.12.09
La cerimònia de graduació de la quarta promoció de Els graduats i estudiants que van assistir a la primera
la UOC a Mèxic va acollir 102 persones. La rectora trobada UOC Alumni de València van ampliar els seus
Imma Tubella va pronunciar un discurs on va reiterar coneixements sobre networking i els van posar en
el compromís de la UOC per formar millor, per més pràctica durant el sopar. Va impartir el taller Rosaura
temps i cada vegada més persones. En representació Alastruey, experta en la gestió estratègica de contactes.
dels graduats, Mauricio Reyna va assegurar que “el país L’acte va gaudir de la presència de Maria Parareda, que
necessita urgentment iniciatives amb aquesta metodo- va apostar per desenvolupar trobades presencials de
logia i aquest model”. naturalesa professional.
11

12. Genís Roca Soci i director de RocaSalvatella (www.rocasalvate-
Consultor de la UOC lla.com), empresa de consultoria estratègica sobre
els usos que les empreses i les institucions poden
fer de les xarxes.
Competències digitals
A la xarxa Hem d’actualitzar el nostre kit actual en què la informació és a internet i
l’ha generada algú que no som nosaltres.
Blog de Genís Roca bàsic d’habilitats i saber admi- Hem d’actualitzar el nostre kit bàsic d’ha-
www.genisroca.com/
RocaSalvatella nistrar una correcta dieta d’in- bilitats perquè ara el que és rellevant no
www.rocasalvatella.com/
Google Reader compartit
formació (què volem rebre, amb és saber generar un nou document, sinó
www.google.com/reader/shared/ quina periodicitat i com), però saber-ne localitzar un que ja existeixi, i com
GenisRoca que milions de persones fan contínuament
Slideshare sobretot hem d’entendre la nova noves aportacions s’ha de saber administrar
www.slideshare.net/genisroca lògica en què se sustenten els una correcta dieta d’informació (què volem
processos en xarxa. rebre, amb quina periodicitat i com).
En altres paraules: saber buscar i
ser hàbil en el maneig dels RSS. Però les
Quan l’any 1981 IBM va llançar al mercat el habilitats tècniques no serviran de res si
seu primer ordinador PC, es va iniciar una no entenem que la nova lògica de la infor-
acceleració vertiginosa dels usos de la infor- mació està alterant molts conceptes, com
màtica, que ha comportat canvis importants ara els d’autoria, propietat, participació,
en la nostra activitat personal i professio- confiança o reputació. Així doncs, el canvi
nal. Després de 15 anys amb múltiples no és només d’habilitats tècniques, sinó
propostes, l’any 1995 Microsoft va acon- també d’actitud.
seguir imposar la seva família Office com
a solució ofimàtica més habitual, i encara
avui la majoria de ciutadans es considera “La diferència més rellevant
competent en el maneig d’ordinadors pel fet
d’acreditar coneixements en Word, Excel i
entre 1995 i 2010 és que
Powerpoint. Tanmateix, l’any 1995 gairebé la informació ja no és al disc
ningú no tenia accés a internet, mentre que dur del nostre ordinador sinó
actualment hi ha més de 1.500 milions de a la xarxa”
persones que sí que en tenen.
La diferència més rellevant entre 1995 i
2010 és que hem passat d’un context en què
la informació estava al disc dur del nostre
ordinador i la generàvem nosaltres mateixos
amb Word, Excel o Powerpoint, al moment
TIC, conocimiento, La situació actual de crisi econòmica ha accentuat la inadequació del
redes y trabajo model productiu de moltes economies, com ara l’espanyola, per a la
competència als mercats globals i basats en el coneixement. Aquest
Autors: Joan Torrent i Pilar Ficapal greu inconvenient per al benestar material futur de la societat espa-
Edita: Editorial UOC nyola presenta debilitats bàsiques directament atribuïbles a l’estruc-
Col·lecció: Tic Cero 23 tura de les seves condicions de treball. En aquest llibre s’analitza com
Pàgines: 130 es constitueix la consolidació del treball en xarxa com a instrument
ISBN: 978-84-9788-819-6 imprescindible per a la recuperació de la força competitiva i per al
www.editorialuoc.com manteniment del benestar material i de l’articulació social.
12

13. Rosaura Alastruey Directora de ProyectosTIC. Graduada a la UOC en
Postgrau en Màrqueting Digital l’any 2002 Periodisme Digital. Relacionada amb projectes de
networking professional des de 1999, és investiga-
dora, conferenciant i professora d’aquesta disciplina
en totes les seves modalitats.
Networking professional
A la xarxa La disciplina estratègica basada aconseguim fer-ho gaudint des del prin-
cipi, aviat es converteix en una veritable
Perfil a Xing en les relacions personals que, filosofia de vida.
www.xing.com/profile/Rosaura_
Alastruey treballada de manera correcta, El networking professional (ben fet)
Perfil a Linkedin
http://es.linkedin.com/in/ralastruey
no només serveix com a potent obre moltes portes. De fet, hi ha una dada
ProyectosTIC eina de connexió entre graduats, clara i totalment contrastada: més del 80%
www.proyectostic.com de les ofertes i dels projectes interessants, i
Les claus del networking sinó que ens ajuda a aconseguir també de les col·laboracions i dels inter-
professional
www.expansionyempleo.com/2008/
més fàcilment qualsevol objec- canvis de coneixements, es mouen a través
11/07/opinion/1182170.html tiu personal i professional. de la xarxa de contactes. A més, cal afegir
que actualment internet posa a la nostra
disposició un important conjunt d’eines
Treballar la xarxa de contactes (personal i de plataformes tecnològiques perquè
i professional) de manera estratègica és, encara ens sigui més fàcil, que poden (i
sens dubte, una tasca a mig i llarg termini sobretot han de) fer-se servir; això sí, com
que s’ha d’incorporar a les nostres vides a reforç de les nostres relacions personals.
com més aviat millor. Hem d’adquirir i
aplicar una mentalitat de xarxa a totes les
activitats que fem, i la UOC treballa sens “Més del 80% de les ofertes i
dubte en aquesta direcció. Un viatge a
Silicon Valley l’any 2004 em va permetre
dels projectes interessants,
apostar per la seva passió innovadora i i també de les col·laboracions
dedicar-me dia a dia a ensenyar a conèixer i dels intercanvis de coneixe-
i a connectar persones interessants. ments, es mouen a través de la
Sempre s’ha de pensar que les persones
que van passant per les nostres vides són
xarxa de contactes”
interessants; mantenir-hi una relació viva
i activa sense esperar-ne res a canvi és la
base del networking professional (ben fet).
Una paraula nova (només la paraula, en
absolut el concepte), que posa base a una
de les activitats més normals de l’ésser
humà: el fet de relacionar-se. Si, a més,
El networking El networking professional ben fet treballa estratègicament per acon-
seguir una xarxa de contactes, de tipus personal o professional. No
Autora: Rosaura Alastruey és ben bé com mantenir viva la relació amb els amics de la infantesa,
Edita: Editorial UOC sinó crear vincles amb gent, per exemple, del nostre sector profes-
Col·lecció: Vull Saber 84 sional. La xarxa de contactes ben treballada pot ajudar a resoldre pro-
Pàgines: 96 blemes, a descobrir dades, a intercanviar coneixement i experiències
ISBN: 978-84-9788-111-1 i, fins i tot, a trobar una feina nova i millor. Aquest llibre explica d’una
www.editorialuoc.com manera molt didàctica les bases d’aquesta estratègica disciplina.
13

14. Dolors Reig Hernández Doctorat en Societat de la Informació iniciat l’any
Professora i investigadora de la web social i de les 2004 i màster en Creació i Producció Multimèdia:
tendències sociotecnològiques, experta en e-learning, Tecnologies i Aplicacions (2005-2007) per la UOC.
Open Social Learning i societat del coneixement. Ha estat ponent a la reunió d’experts del Seminari
Treballa a El Caparazón. Cátedra Unesco el mes de juny de 2009.
Comunitats virtuals
A la xarxa La formació de comunitats res- posició en el que és digital. La clau per a
l’èxit a la web és actuar segons alguns dels
El Caparazón pon a la necessitat, individual i valors que promou. Transparència (com a
www.dreig.eu/caparazon
Comunitats de Pràctica corporativa, de tenir una posició dificultat de mantenir la privacitat de les
www.dreig.eu/caparazon/tag/cops
Twitter
a la web social. Aprenentatge dades), experiència (com a accessibilitat del
http://twitter.com/Dreig (gestió del coneixement), repu- coneixement a través de les fonts i conne-
Slideshare xions distribuïdes a la web), actualització
www.slideshare.net/dreig tació i relacions socials seran les (web en temps real) i excel·lència (com a
tres funciones de les CoP pel que clau per a captar una atenció que en un
fa al que és virtual. context de bits abundants és escassa).
Existeixen variants del concepte a la
web, des de les comunitats d’usuaris de
Una possible definició de comunitat virtual productes o serveis, àmbit d’estudi de les
és l’agrupació d’individus al voltant d’un ciències del màrqueting i de la publicitat,
mateix interès que es desenvolupa a la xarxa, fins a les comunitats d’aprenentatge i de
gràcies a la facilitat de reunió i de comuni- construcció del coneixement, versions vir-
cació que proporciona la seva arquitectura tuals de les CoP (Comunitats de Pràctica)
interactiva. Shirky ens diria que pot existir conceptualitzades per Wenger. Aquestes
una comunitat a qualsevol lloc en què es últimes són objecte d’estudi de les perso-
desenvolupi una conversa. Una de les defi- nes interessades en Pedagogia i Ciències
nicions que més m’agrada, perquè destaca Socials, i també d’especialistes en gestió
la passió com a element essencial, és la de empresarial o d’organitzacions (gestió del
Ted Rheingold. A la seva presentació “The coneixement).
State, Future & Business of Passion-Centric Finalment, cal destacar que de les possi-
Online”(L’estat, el futur i els negocis de bilitats de l’aprenentatge social, del potencial
l’online centrat en la passió), ens diu que la de la col·laboració per aprendre en comu-
comunitat serà la trobada de persones que nitats, se’n deriven perspectives d’aprenen-
comparteixen determinats trets de pen- tatge social i obert a la plataforma de la web.
sament amb l’objectiu d’amplificar la seva
passió, i fer-la operativa i més productiva.
A la web social, la web 2.0 com a terri- “Shirky assegura que pot existir
tori de col·laboració i de cerca d’atenció, la
formació de comunitats respon a la neces-
una comunitat a qualsevol
sitat, individual i corporativa, de tenir una lloc en què es desenvolupi una
conversa”
Mundos virtuales 3D. La creació d’avatars i l’exploració de móns virtuals són activitats
Una guía para padres y formadores cada vegada més freqüents entre nens i adolescents. La principal
preocupació és la seguretat dels nens i com prevenir-los dels possi-
Autora: Ruth Martínez López bles riscos. En aquest llibre es tracta el concepte del món virtual
Edita: Editorial UOC 3D i es distingeixen diversos tipus de móns virtuals, tots enfocats
Col·lecció: Tic Cero 31 al públic infantil i adolescent. Pares i formadors hi trobaran informa-
Pàgines: 112 ció clara i completa sobre els móns virtuals, perquè puguin aprofitar
ISBN: 978-84-9788-036-7 els beneficis que ofereixen, i conèixer i evitar els riscos potencials.
www.editorialuoc.com En definitiva, una guia per no perdre’s.
14

15. Bel Llodrà y Cristina Aced Aced té estudis de Màrqueting per la UOC (2006)
Coautores del llibre Visibilidad. Cómo gestionar la i actualment està cursant el màster en Societat de la
reputación online (Gestión 2000). Llodrà ha cursat el Informació i del Coneixement. És periodista i consul-
màster i el doctorat en Societat de la Informació i del tora de comunicació.
Coneixement de la UOC (2005). Treballa a la Funda-
ción IBIT com a coordinadora de l’àrea de cibersocie-
tat i en la gestió de projectes.
Feina 2.0
A la xarxa Les noves tecnologies ofereixen incorporar nous perfils professionals, com
ara community managers, responsables de
Bel Llodrà noves oportunitats laborals per reputació en línia, experts en analítica de
http://belllodra.blogspot.com
Cristina Aced als professionals, que gràcies als web… Mentre es creen nous llocs de treball,
http://cristinaaced.com/blog
Llibre ‘Visibilidad’
mitjans digitals poden fer-se els que ja existeixen han de redefinir-se
www.visibilidad.net conèixer i augmentar la seva visi- per continuar sent competitius, com ara els
Delicious directors de màrqueting i de comunicació,
http://delicious.com/nuevas_ bilitat a la xarxa. que han d’incorporar les eines 2.0 a les
profesiones
seves estratègies per no quedar desfasats.
Treballar a l’era 2.0 demana unes compe- Una predisposició positiva i una actitud
tències i habilitats tecnològiques, digitals digital són la clau per aprofitar les oportuni-
i d’informació. En el camp de la comu- tats que ofereix aquest nou escenari laboral.
nicació, l’estratègia i les accions ja no es
basen només en inserir anuncis i emetre
comunicats de premsa. Avui dia la comuni- “Una predisposició positiva
cació s’ha tornat més personalitzada. Som
a un clic d’espais digitals molt variats per
i una actitud digital són la
intercanviar opinions i compartir inte- clau per aprofitar les opor-
ressos, on les persones conversen a través tunitats que ofereix aquest nou
dels mitjans digitals. Els professionals i les escenari laboral”
empreses han d’entrar en aquests espais de
conversa, i els han de seleccionar en funció
dels seus interessos i el mercat on poden
difondre els seus coneixements, sempre
segons les normes de comportament de
cada lloc. Ser present i visible és una tasca
àrdua i metòdica.
Aquest nou escenari, marcat per l’auge
de l’ús d’internet, ofereix noves oportuni-
tats tant per als professionals com per a les
empreses. Per respondre a les noves neces-
sitats del mercat, les empreses necessiten
Perfiles profesionales 2.0 Internet ha revolucionat el mercat. L’era 2.0 és l’era de la conversa
global i de la participació. Les regles del joc han canviat i les empreses
Autora: Cristina Aced s’han d’adaptar si volen sobreviure en aquest nou entorn. En aquest
Edita: Editorial UOC sentit, necessiten professionals preparats. L’àmbit del màrqueting, les
Col·lecció: Tic Cero 32 relacions públiques i la publicitat demana nous perfils professionals.
Pàgines: 94 Aquest llibre presenta aquestes noves professions, explica en què
ISBN: 978-84-9788-116-6 consisteixen i quines són les competències necessàries per exercir-les
www.editorialuoc.com amb èxit i estar preparat per al futur laboral imminent.
15

16. Sara Escarra Piriz
Graduada en Psicologia el mes de juliol de 2009
i coordinadora del Grup de Psicologia de la UOC.
Estudiant del màster en Professorat d’Educació
Secundària (especialitat: orientació educativa).
El paper del psicòleg clínic
A la xarxa Conèixer de primera mà els sovint es veuen només els casos més crítics
que, quan milloren, es deriven a altres ser-
Associació de Psicopedagogia papers dels psicòlegs als dife- veis de l’àrea pública o són donats d’alta.
de la UOC
www.apuoc.blogspot.com rents àmbits de treball és vital Finalment, es pot treballar com a psicote-
Servei Català de la Salut
www10.gencat.cat/catsalut/
per als estudiants de psicologia rapeuta en centres privats adscrits a la xarxa
TIC i psicologia clínica i per als llicenciats. pública de salut mental (com a proveïdors
www.uoc.edu/uocpapers/4/dt/esp/ de CatSalut). En aquests casos, els psicotera-
botella.html
peutes acreditats (via FEAP o similar) poden
Psicologia i societat
de la informació En el camp de la psicologia clínica, com en desenvolupar la feina amb una qualitat
www.uoc.edu/web/esp/art/ altres camps d’aplicació, trobem múltiples de setting similar a la dels centres privats,
uoc/0103002/vila.html
possibilitats de treballs i d’orientacions per seguint les pautes marcades des de sanitat.
seguir i triar. Sonia Alguero, Gemma Espel, En qualsevol dels casos, la responsabi-
Noemí Marcos i M. Carmen Ríos han analit- litat ètica (confidencialitat, supervisions,
zat amb objectivitat el paper dels psicòlegs derivacions, informació, etc.) i la competèn-
en centres privats i públics. cia tècnica són molt importants. D’aquestes
D’una banda, existeix la possibilitat de qüestions se’n va parlar el passat 24 d’oc-
treballar a l’àmbit privat, ja sigui en una tubre a la Primera Jornada de Psicologia,
consulta o en un centre, en equip. En aquest dedicada al paper professional del psicòleg
àmbit, s’és lliure d’establir la metodologia clínic, organitzada conjuntament pels estu-
i els objectius de treball, els models tera- dis de Psicologia i Ciències de l’Educació, el
pèutics, etc., la qual cosa facilita l’aliança Grup de Psicologia i UOC Alumni.
terapèutica i els objectius de treball.
D’altra banda, a l’àmbit institucional,
el professional es troba més emparat per “La responsabilitat ètica
la institució, els procediments que s’han
de seguir, etc. Actualment, per als nous
i la competència tècnica són
llicenciats, la via d’accés a l’especialitat de molt importants per a
psicologia clínica és la formació PIR. És una l’exercici professional d’un
via difícil, però permet una formació teòrica psicòleg clínic”
i pràctica de quatre anys d’alta qualitat, amb
rotacions en diferents àrees de l’hospital en
què es fa la residència. Els desavantatges
són que a vegades no es pot treballar en les
condicions de setting que es voldria i que
Psicología e Internet No hi ha dubte. Internet ha canviat el món i la nostra percepció
sobre el món. Internet ha marcat un abans i un després, perquè des
Autores: Agnès Vayreda i Duran, del primer dia ha afectat directament la vida quotidiana de les per-
Miquel Doménech i Argemí sones. Internet s’ha convertit també en un repte per a qui reflexiona
Edita: Editorial UOC des de la psicologia. Ha fomentat uns nous usos comunicatius i ha
Col·lecció: Tic Cero 2 multiplicat la relació de les persones amb els dispositius electrònics.
Pàgines: 102 I, sobretot, ha facilitat l’emergència de comunitats i la construcció
ISBN: 978-84-9788-565-2 d’identitats al ciberespai.
www.editorialuoc.com
16

17. Vicente Ros
Doctor en Ciències de la Informació per CEU, MBA
per l’Escola de Negocis de València i llicenciat en
Publicitat i Relacions Públiques per la Universitat CEU
Cardenal Herrera. És consultor docent de la UOC.
Màrqueting viral
A la xarxa El model de la publicitat ha can- dor en aquest nou paper i són l’escenari on
es desenvolupa la seva comesa.
e-Branding viat. Mentre la inversió publici- Els mercats són converses. Fenòmens
www.digitalbranding.es
Territorio Creativo tària en tots els mitjans decreix, a com ara el boca en boca i les recomanacions
http://etc.territoriocreativo.es/etc/
category/marketing/marketing-viral
internet no para de créixer. És un d’altres persones a internet són els meca-
Essència del màrqueting viral canvi de paradigma que respon nismes més influents. Una mostra: el nivell
www.youtube.com/ d’atenció a la publicitat d’un vídeo en línia
watch?v=rY3zzLLUoYE a transformacions en tres agents és tres vegades superior al d’un spot a la
Interactive Advertising Bureau
www.iabspain.net
fonamentals: el consumidor, el televisió. Una altra: el 20% de la publici-
màrqueting i el mercat. tat en línia viatja ja per les xarxes socials.
L’última: la recomanació d’un amic és el
més important pel que fa a credibilitat entre
L’any 2004, Chris Anderson encunya el les quinze fonts d’informació, i la publicitat
concepte long tail (cua llarga). A partir tradicional… el menys important!
d’aquell moment, ens trobem incomptables El concepte de màrqueting viral va ser
exemples de companyies que basen el seu encunyat per Jeffrey F. Rayport l’any 1996,
model en nínxols de baixa freqüència que en el mític article “The Virus of Màrque-
superen amb escreix el clàssic nínxol massiu ting” (El virus del màrqueting) que publi-
de mercat. Alhora, comença a transformar-se cava la revista Fast Company. L’eclosió de
el concepte de màrqueting i parlem de valor, les tecnologies de la informació i de les
de relacions amb el consumidor, de prestar xarxes socials, en especial, han donat vida
atenció als nostres prescriptors. Són valors al concepte i l’han fet tan real que avui no
que emergeixen per sobre de conceptes concebem la comunicació d’una gran marca
tradicionals com ara la planificació, execució o empresa sense tenir-ho present.
o promoció. Ens referim, en definitiva, a la
capacitat de generar compromís.
El consumidor canvia i abandona el “Entre les quinze fonts
paper passiu que tenia per adoptar-ne un
de fonamentalment actiu: parla, respon,
d’informació considerades més
s’implica, prescriu i passa a formar part i a creïbles, la recomanació
participar en l’ecosistema de mitjans i de d’un amic és la més important
continguts amb els quals ens comuniquem. i la publicitat tradicional la
Les xarxes socials acompanyen el consumi-
menys important”
Marketing viral Si estàs connectat, estàs infectat. Que no has rebut mai un correu
electrònic amb un enllaç a un espot que t’ha semblat fascinant i l’has
Autora: Silvia Sivera reenviat als teus coneguts? Gràcies a les tecnologies de la informació
Edita: Editorial UOC i de la comunicació, la publicitat que va de boca en boca passa a ser
Col·lecció: Vull saber 89 publicitat viral perquè, de clic en clic, es difonen els missatges comer-
Pàgines: 99 cials com virus per les xarxes socials, amb un abast i una velocitat
ISBN: 978-84-9788-649-9 extraordinaris.
www.editorialuoc.com
17

18. Sheila Santamaría
Llicenciada en Psicologia i postgraduada en Administra-
ció d’Empreses. Experiència a l’àrea de recursos humans
des de 2001. Actualment, és responsable del Servei de
Desenvolupament Professional de la UOC.
Gestiona la teva carrera professional
Qualsevol persona, quan intenta orientar la seva carrera professional, sent una mica de por per-
què creu que podria estar-se equivocant. Des de UOC Alumni et convidem a seguir deu passos
per orientar les teves possibles sortides professionals amb més preparació.
Reflexió prèvia: Abans de buscar un lloc de treball és necessari que et
autoconeixement coneguis bé, que et facis una autoavaluació. Què pots
oferir, on vols treballar i quines són les limitacions.
Només d’aquesta manera orientaràs millor la teva sor-
tida professional i podràs afrontar les entrevistes amb
més seguretat, sabent que ets el candidat ideal.
Anàlisi del Cal fer una anàlisi externa de la situació del mercat per
mercat laboral veure quin lloc pots ocupar. Conèixer les tendències del
mercat laboral i les eines necessàries et permetrà des-
cartar aquelles opcions professionals que no encaixen
amb tu ni amb els teus coneixements previs.
Tria el teu camí Amb l’elaboració d’una anàlisi interna (els teus conei-
xements) i externa (la situació actual del mercat) has
de començar a definir-te un camí en el que creguis que
podràs mostrar els teus punts més forts com a profes-
sional. Consisteix a descobrir quin és el teu lloc al mer-
cat per ser un professional amb actituds competitives.
Crea la teva Saps quin és el teu lloc i vols arribar-hi. Per aconse-
estratègia guir-ho, has de saber vendre’t i convèncer que ets
de màrqueting l’única opció. L’elaboració d’un bon currículum i una
bona carta de presentació per explicar la teva candi-
datura són les millors armes i la millor oportunitat per
mostrar-te com a opció més convenient.
18

19. On buscar Per buscar la feina que s’adapta a les teves necessitats
pots aprofitar les enormes oportunitats que et brinden
les noves tecnologies. Internet té molts portals per bus-
car feina, i les actuals eines 2.0 poden ajudar-te. Head-
hunters, consultories de selecció, relacions socials,
networking i la borsa de treball de la UOC són altres
formes de trobar feina.
El procés Permeten conèixer personalment el candidat, compro-
de selecció: var com encaixa l’estil personal, obtenir i contrastar
entrevistes informació de primera mà i facilitar la informació sobre
i altres proves l’empresa. Evita arribar tard, parlar massa bé de tu
mateix o criticar el teu superior anterior. La naturalitat
i un bon currículum són factors que faciliten l’èxit.
Valoració Una vegada ja ets la persona seleccionada per al lloc de
i negociació treball, cal valorar si l’oferta et convenç al 100%. Sem-
d’una oferta pre has de defensar els teus interessos, tot i que s’ha de
cedir i tenir la voluntat d’arribar a un acord. No pots
renunciar a un bon lloc de treball perquè no s’adapti
íntegrament a les teves exigències.
El canvi Felicitats! Comences una nova etapa a la teva vida
de feina professional. Ara ve un període d’adaptació a l’empresa
i a les noves tasques. Has de demostrar que l’empresa
no s’ha equivocat en elegir-te a tu. Però cal tranquil-
litat; no et coaccionis. Pregunta tot el que et calgui; tots
entendran que estàs en un procés d’adaptació.
La teva carrera Durant la carrera professional, no oblidis la impor-
professional a llarg tància del networking i de les xarxes socials. Totes les
termini persones que es creuen a la teva vida poden ser-te útils
més endavant. D’altra banda, quan has finalitzat la for-
Tocore duntut lafeugait
aut at nos alit acilisl dolor
Sed exalis do dolestrud
doleseq Cin utat, core dolorperos
nit Rud tem aciliFacil ilisit
T 930 34 1 321
praeseq@uamcomm.com
mació a la UOC, passes a formar part d’una comunitat
de graduats i graduades. A UOC Alumni t’oferim serveis
per potenciar la teva competència professional.
Compta amb UOC La tasca de UOC Alumni és afavorir el networking entre
Alumni els graduats i graduades i potenciar-ne la competèn-
cia professional. Organitzem activitats territorials per
afavorir l’intercanvi de coneixements, i duem a terme
tallers d’assessorament per ajudar-te a desenvolupar la
carrera professional.
19

20. Daniel García-Peris
Respostes amb nom Emprenedor a la web 2.0 i professional
turístic. Impulsa la comunitat de bloguistes
i cognom Penedesfera. Treballa com a responsable
tècnic del Patronat de Turisme de Subirats.
Graduat el 2009 en Turisme a la UOC.
Els protagonistes de UOC Alumni són els
graduats i graduades de la UOC. Ells fan
Quan et vas matricular per primera vegada a la
possible aquesta comunitat de talent com- UOC? Per què i de què? Era el semestre 2003-2004.
partit i inspiren el compromís de la UOC Volia obtenir la diplomatura en Turisme per consolidar
amb més de 22.500 persones. Són profes- el que m’havia aportat la pràctica a la feina.
sionals en actiu, experts en els seus res-
Què ha significat estudiar a través de la UOC?
pectius coneixements. Tenen la paraula. Simplement la possibilitat d’estudiar. Si només hagués
tingut la possibilitat presencial, no ho hauria pogut fer.
Què destacaries de la teva experiència com a estu-
diant de la UOC? La flexibilitat d’horaris. Pots estudiar
a qualsevol edat i sigui quina sigui la situació personal
del moment, i això et permet accedir a la formació con-
tinuada. En aquest sentit, després d’acabar la diploma-
tura en Turisme vaig començar el màster en Societat de
la Informació i del Coneixement.
Manuel Carreira Josep Jonás Cortés
Llicenciat en Ciències de l’Educació per la Director de vendes de la Divisió Salons de la
UB, llicenciat en Administració i Direcció Fira Barcelona. Va ser col·laborador extern
d’Empreses i diplomat en Ciències Empre- del COOB 92 amb motiu dels Jocs Olímpics
sarials per la UOC. Ha rebut l’ex aequo del de Barcelona. Graduat en Ciències Empre-
Premi de Reconeixement al Millor Currícu- sarials a la UOC el 2006.
lum Universitari.
Després del servei militar, has cursat cinc títols uni- Per què et vas matricular per primera vegada a la
versitaris. D’on has tret el temps i l’energia? Gaudir UOC? L’any 1999 vaig decidir estudiar en una univer-
de temps per a l’estudi requereix esforç, organització, sitat a distància. La UOC era, i segueix sent, la millor
previsió, etc., i tenir la ferma convicció que, per molt bé opció. Em vaig matricular en Ciències Empresarials
que es faci, tot se’n pot anar en orris a última hora. Amb perquè em motivava especialment el management i la
els partits de la Champions, els dimarts i els dimecres, direcció d’empreses. He pogut fer realitat les meves
és gairebé impossible. motivacions formatives, compaginant-les amb la feina i
les circumstàncies personals.
Avui dia, de què serveix tenir tantes titulacions? En
el meu cas, la formació en ciències empresarials m’ha Què destacaries de la teva experiència com a
proporcionat una base sòlida per desenvolupar eines estudiant de la UOC? Estudiar en aquesta universitat
de gestió i m’ha ajudat a adaptar-me a les tasques que requereix motivació, compromís, planificació, rigor i
m’ha tocat dirigir. esperit de superació. Aquestes habilitats s’adquireixen i
es consoliden quan ets estudiant de la UOC.
Si no hagués existit una universitat virtual com la UOC,
podries tenir aquest extens currículum acadèmic? Cap a on hauria d’encaminar-se la UOC en un futur?
Rotundament, no. La UOC m’ha aportat coneixements La UOC va ser pionera en el sector universitari espa-
i m’ha ajudat a progressar des d’un punt de vista humà i nyol com a model innovador d’universitat global. La
professional. També he fet bones amistats, especialment UOC ha de ser sinònim d’oferta universitària de quali-
amb els participants del fòrum “Llibres per llegir”. tat, sense fronteres i oberta al món.
20

21. Mónica Morales Ignasi Alcalde
Coach a Transiciona i consultora de l’àrea Graduat en Multimèdia per la UOC.
de recursos humans. Desenvolupa projec- Responsable de grups de treball col-
tes vinculats al desenvolupament personal, laboratiu a ACC1Ó i, anteriorment, arqui-
professional i d’organitzacions. Graduada tecte d’informació a l’Institut Estudis de
en Ciències del Treball a la UOC. Viu i treba- la Salut i cap de projectes multimèdia
lla a Madrid. a Lavinia Interactiva.
Què et sembla la metodologia educativa de la UOC? Quan et vas matricular per primera vegada a la
És una veritable troballa, perquè com que és eminent- UOC? L’any 1998, en Enginyeria Tècnica d’Informàtica
ment pràctica et permet aplicar la teoria als casos pre- de Gestió. Després, l’any 2002, em vaig matricular en
sentats a la UOC. Encaixa molt bé amb la meva manera Multimèdia i vaig convalidar tants crèdits com vaig
d’aprendre. És un model en el qual entren en joc la poder de l’anterior carrera. El motiu principal és que
capacitat de raonar, la lògica i la creativitat i no tant la el grau en Multimèdia oferia una carrera pionera, que
memòria, en comparació amb el model tradicional (de avui és la meva professió.
la meva època). D’altra banda, m’ha permès estudiar al
meu ritme i autogestionar el meu desenvolupament. Què ha significat estudiar a través del Campus
Virtual? Ha significat ser pioner en una manera de tre-
Què destacaries de la teva experiència com a estu- ballar i poder combinar feina amb formació continuada.
diant de la UOC? Destacaria la gran tecnologia del
campus; com a estudiant, una plataforma e-learning et Com has tret profit del títol acadèmic? He pogut fer
facilita moltíssim la vida. I també la flexibilitat que he un canvi professional lateral, enfocar-me cap al sector
pogut obtenir a través de la UOC i l’acompanyament per multimèdia i accedir a la posició professional que ara
part del consultor. Ha estat de gran ajuda i una orienta- ocupo a ACC1Ó.
ció magnífica a l’hora de seleccionar assignatures.
Què destacaries de la teva experiència com a
estudiant? L’aprenentatge en entorns virtuals et fa ser
disciplinat, organitzat i metòdic.
Carmen Martín Robledo Arturo Iglesias Barroso
Directora d’e-cléctica, Gestión y Forma- Director de l’Escola de Negociació (ENA)
ción. Ha estat professional de la televisió i del postgrau de Conflictes Socials i Polítics
i professora de Comunicació Audiovisual a la UOC el 2009
a USAL. Ara treballa en el desenvolupa-
ment de projectes de R+D+i. Viu i treballa
a Santa Cruz de Tenerife.
Quan et vas matricular per primera vegada a la Què t’ha aportat estudiar a la UOC? A més de cobrir
UOC? Per què i de què? Era el mes de setembre de les meves necessitats de formació i d’enriquir la meva
2008 i ho vaig fer perquè volia saber treballar amb carrera professional, he establert llaços amb gent extra-
plataformes d’e-learning des del punt de vista de la ordinària de la qual continuo aprenent malgrat que no
direcció. Tinc una empresa que basa part de la feina en ens coneixem “en persona”.
la gestió del coneixement i per aquest motiu em vaig
matricular en el màster en Educació i TIC, en l’especia- Assegures que educar al segle XXI significa canvi.
lització de direcció d’e-learning. Què pot aportar la UOC? Ja ofereix la possibilitat
tècnica d’accedir al Campus a qualsevol moment, des
Què t’ha suposat formar-te a través de la UOC? Ha de qualsevol lloc del planeta. Però la UOC, amb els seus
significat conèixer excel·lents docents, un bon sistema professors i els seus alumnes, és una comunitat intel-
de gestió i moltíssimes persones d’arreu del món que lectualment efervescent. El que pot aportar és el conei-
m’han enriquit com a persona i com a professional. xement, l’experiència i les habilitats d’aquesta comunitat.
Has tret profit del títol? Moltíssim. He aplicat el que he Cap a on s’hauria d’encaminar la UOC en el futur?
après a la meva empresa i a la meva marca personal. He Cap al concepte d’universitat per a tota la vida per acom-
pogut conèixer persones relacionades amb l’e-learning panyar les persones en els processos de canvi, de manera
i aquest any he estat convidada com a conferenciant a que desenvolupin i potenciïn les seves habilitats.
Expoelearning.
21

22. Ismael Peña Josep Curto
Professor de Dret i Ciència Política de la Area manager a ICNET Consulting, expert
UOC. Doctor en Societat de la Informació en sistemes de Business Intelligence.
i del Coneixement, llicenciat en Ciències És màster en Business Intelligence, màster
Econòmiques i Empresarials i màster en Direcció i Gestió en Sistemes i Tecno-
en Ecoauditories i Planificació Empresarial logies de la Informació per la UOC i llicenciat
del Medi Ambient. en Matemàtiques.
Ensenyar a utilitzar les noves tecnologies, l’ano- En quin context et vas matricular per primera vegada
menada alfabetització digital, ha estat una de les a la UOC? Va ser l’any 2005. Estava en ple procés de
principals tasques de la UOC? Molts dels primers redefinició de la meva carrera professional, que en aquell
estudiants de la UOC es compraven l’ordinador quan moment estava centrada en la docència i en la recerca
es matriculaven. Això va obligar a la Universitat no tan universitària. L’objectiu era tenir una carrera professio-
sols a centrar-se en els continguts de cada titulació, sinó nal en el context empresarial sense perdre la relació amb
també a facilitar l’adquisició de determinades compe- l’àmbit universitari. Després d’analitzar les diferents
tències digitals. opcions, em vaig decantar per la UOC i em vaig matricu-
lar en el postgrau en Web i Comerç Electrònic.
Com és la relació entre professor i alumne? I entre
els alumnes? A més de la mediació directa del pro- Per què vas triar aquest programa? El contingut
fessor, sempre s’ha promogut la interacció amb els encaixava amb el que estava buscant, la compatibilitat
fòrums i els debats, i aquesta és una tendència que va en amb la feina i la metodologia d’estudi en línia i asín-
augment. Moltes activitats es fan en aquests espais, on crona. L’èxit dels primers estudis em va impulsar a
l’alumne ja no només respon les preguntes plantejades continuar amb la meva formació professional a la UOC
pel professor, sinó que també ha de comentar les dels i després em vaig matricular al màster en Business
companys, es comparteixen treballs, se’n parla, s’utilit- Intelligence i al màster en Gestió i Direcció de Sistemes
zen eines molt més transversals i obertes, etc. i Tecnologies de la Informació.
S’han fet estudis per mesurar l’eficiència de l’apre- Què ha significat estudiar a través de la UOC?
nentatge virtual? L’ensenyament a distància té uns No només compatibilitzar l’adquisició i la consolidació
índexs d’abandonament molt més elevats que el pre- de coneixements a les àrees necessàries per a la meva
sencial pel perfil socioeconòmic dels estudiants: són projecció professional, sinó a més fer-ho a un ritme
gent que té una feina i una família. No obstant, segons que realment s’adequa a les persones que compaginen
un estudi elaborat fa dos anys, les empreses valoren estudi amb feina.
molt els estudiants de la UOC pel domini que tenen de
les noves tecnologies, perquè estan molt més preparats De la teva experiència com a estudiant, quins aspec-
per treballar en xarxa i perquè tenen un alt nivell de tes destacaries? Estudiar a la UOC propicia un canvi en
planificació. A més, la virtualitat fa canviar l’actitud l’enfocament de l’ús de les TIC. Pel que fa a l’experiència
de l’estudiant: està més motivat i se sent més flexible a d’estudiar a la UOC, destacaria el servei ofert a través de
l’hora de planificar. la seva plataforma, que facilita la consolidació dels objec-
tius. Tanmateix, una plataforma és un mitjà, de manera
Avui el concepte de 2.0 revoluciona l’ús d’internet. que sens dubte també cal destacar la qualitat dels contin-
Com ha incorporat la UOC aquestes noves eines? guts i del professorat i els col·laboradors amb els quals he
El campus va començar amb un model 1.0, però tancat interactuat durant aquests anys.
a l’exterior. El primer canvi va ser tecnològic, perquè el
campus pogués incorporar eines i informació de fora. Què et sembla la metodologia educativa? L’asso-
Ara ja podem crear un blog o un wiki a l’aula i elaborar cio als següents conceptes: moderna, orientada a les
documents conjunts entre tots els alumnes. El repte és necessitats de la societat, fomenta la col·laboració
que tot el mètode docent s’adapti. entre alumnes, genera participació, està orientada a
incrementar els coneixements a través de l’experiència
Quin paper tenen les universitats virtuals en el comparativa, etc.
nou Espai Europeu d’Educació Superior? El Pla de
Bolonya trasllada en gran mesura la responsabilitat Després de diversos anys i estudis, què t’ha aportat
d’aprendre cap a l’estudiant i també enfoca el procés la formació universitària en línia? Una formació en
d’aprenentatge fora de l’aula. La universitat virtual ha línia accentua valors com ara el compromís i la força de
fet de la necessitat una virtut, i des de sempre ha posat voluntat, per les seves característiques asíncrones i des-
el seu model metodològic i tecnològic al servei d’un localitzades. En el meu cas concret, ha significat treure
aprenentatge centrat en l’estudiant, i no en el professor el millor de mi a cadascun dels estudis cursats.
o en l’aula.
22

23. Cayetano Salas Miralles Elena de la Cova
Graduat a la UOC i antiquari. Es va matri- Graduada a la UOC en Traducció i Tecno-
cular per primera vegada a la UOC l’any logies. Ha treballat cinc anys a la seu
2006, i des de llavors no ha deixat de europea de Google, ubicada a Irlanda. Ara
fer-ho cap semestre. És un apassionat cursa un programa de doctorat sobre les
de la cultura oriental. diferències entre la localització de software
i la de llocs web.
Et dediques professionalment al camp de les anti- Has estat treballant cinc anys a Google. Què et va
guitats, especialment a peces asiàtiques per a grans impulsar a viatjar a Irlanda? Vaig anar a viure a Dublín
instal·lacions. Com et vas embarcar en una activitat perquè vaig aconseguir la feina a Google. Sabia que la
tan atípica com aquesta? Vaig començar com molts: seu europea de Google estava en expansió i buscava
per casualitat. Treballava en una consultora d’empre- gent. Ha resultat ser un lloc molt agradable per viure,
ses i un dels meus clients era una companyia que es amb una gent molt càlida i acollidora.
dedicava a la importació d’articles antics i de gran valor
de procedència persa. Estava a punt de deixar el negoci Què et va sorprendre quan vas arribar a la seu euro-
i, encara no sé com, em vaig veure venent catifes grans pea de Google? Quan finalment em van contractar
de seda a les botigues d’alta decoració i d’antiguitats. i vaig anar a Dublín el mes de setembre de 2004, em va
La veritat és que personalment sempre he sentit una agradar veure que la majoria dels companys provenien
especial sensibilitat i atracció cap a la cultura oriental. de camps diversos: empresarials, periodisme, física,
A partir d’aquí, vaig anar ampliant el camp d’acció cap màrqueting, etc. Ara la majoria dels nous empleats a
a Tailàndia, Birmània, Laos, l’Índia, Nepal, Mongòlia, Dublín solen ser llicenciats en empresarials o màrque-
Vietnam, i, finalment, la Xina, la meva gran passió. ting, perquè l’oficina de Dublín està orientada princi-
palment a la publicitat en línia, amb productes com ara
Quina és la teva activitat professional actualment? AdWords i AdSense.
La importació de grans peces arquitectòniques enfoca-
des a instal·lacions hoteleres. Gestiono grans panells de Google és una de les empreses més conegudes
teca per a recepcions, spas, grans figures costumbristes del món. Quines lliçons extreus d’aquesta experièn-
birmanes, grans Budes de pedra o fusta, etc. Els mobles cia professional? Treballar a Google ha estat una
procedents del Tibet i Mongòlia avui són els més reva- experiència extraordinària. Una de les coses que més
loritzats. Aquests últims anys, els hotels han invertit m’ha agradat és que si rendeixes a la feina, et donen
generosament en la construcció d’spas amb un cert aire moltes oportunitats per evolucionar i involucrar-te
oriental. Com a projecte més peculiar, fa uns anys em en projectes que t’interessen. Google demostra que és
van encarregar la compra d’uns taüts especials que es possible ser una empresa de gran èxit i alhora tractar bé
fabricaven a principis del segle XX. i recomanar l’empleat. Això es tradueix en la dedicació
i fidelitat dels empleats cap a l’empresa.
Per què et vas matricular a la UOC per primera
vegada? Quantes vegades ho has fet? Tenia inquie- Fa poc has decidit canviar d’orientació i estàs
tuds de conèixer seriosament la cultura xinesa cursant un programa de doctorat a la Universitat
i el xinès, i a la UOC vaig trobar el sistema educatiu de Sevilla. Quin projecte acadèmic et planteges?
adequat per a mi. No he deixat de matricular-me cap En principi, m’agradaria analitzar les diferències entre
semestre des de l’any 2006. la localització de software i la de llocs web. M’interessa
veure com afecta la diferent naturalesa d’aquests pro-
Què ha significat estudiar a través de la UOC? ductes al procés de localització i a la qualitat lingüística.
Alguna vegada has fet servir el terme “uocaddicte”.
Per què? Fer realitat el somni d’aprendre mentre treba- De la teva experiència a la UOC, en destaques espe-
llava. Em considero “uocaddicte”. Normalment em cialment la flexibilitat. Per què? Estudiar i treballar
matriculo a moltes assignatures. Un semestre vaig batre mai no és fàcil i, quan surts de l’oficina a les sis o a les
els meus propis rècords i em vaig matricular a disset set, s’agraeix molt poder estudiar des de casa, al teu
assignatures. Sí, estic boig; però ho faig perquè gràcies a ritme i sabent que els professors et resoldran els dubtes
la meva feina tinc temps disponible. gairebé immediatament.
Quins aspectes destacaries de la teva experiència Quines apostes creus que podria fer la UOC a l’àm-
com a estudiant de la UOC? La qualitat dels mate- bit de la localització? En el postgrau que vaig fer, Tra-
rials, la usabilitat del portal, els recursos aportats, la ducció i Tecnologies, ja hi ha un mòdul molt interessant
gran professionalitat dels professors i consultors, i el de localització, però podria oferir un curs més extens.
fet que la Universitat és molt innovadora en matèria
d’e-learning, etc.
23