1. Noves tendències en el I+D+i en
Literatura, Llengua, Ensenyament i TIC
sobre la Corona d’Aragó (edat mitjana i
edat moderna). De la innovació al
cànon
Canvilingüístic: semànticaisintaxi en les
construccions
Carles Segura-Llopes
Dept. de Filologia Catalana. UA
carles.segurallop@gmail.com
2. Estudisemàntic / diacrònic / lèxic
Estudisemasiògic del sentit ‘posar en
llocresguardat’
Estudionomasiològicdelsprincipalsverbsimplicats
en aquestsentit:
estotjar
desar
alçar
guardar
3.
4.
5.
6. Construcciódestinativaa / per a
Ús general de la prep.
aambconstruccionsdestinatives en catalàantic,
argumentals o adjunts:
Volen intrar a trer totes aqueles coses
Él se colgà a dormir
Prest a parlar
Greu a combatre
Femaquestllibrea reginesverges e dones
7. Construcciódestinativaa / per a
Per acom a manlleu de l’aragonés en una situació
de llengües en contacte
Augmenta el nombre d’unitats en català
Disminueix la polisèmia de a
8. Generació del passat simple (va anar)
Cas peculiar de generaciód’una perífrasi de passat
des d’unaconstrucciódestinativaamb el verbanari
no de futur
contextos afavoridors de la perífrasi
valor semàntic inicial de la perífrasi
factor que incideix en la fixació en forma de present
9. Generació del passat simple (va anar)
contextos afavoridors de la perífrasi
tipus verbals
assoliments i realitzacions
10. Generació del passat simple (va anar)
valor semàntic inicial de la perífrasi
demarcativa focalitzadora del clímax d’una
seqüència narrativa
11. Generació del passat simple (va anar)
factor que incideix en la fixació en forma de
present
present històric amb el mateix valor
focalitzador del clímax d’una seqüència
narrativa
12. Fenòmens en
quèpretencaprofundir
Reducció de la polisèmia: cas de la prep. a
Cas invers. Ampliació de la polisèmia: cas
delsrelatiusorals
La dona que el seufill va a la meuaescola
L’autobús que vaig al Palamósempre arriba tard
El tema que parla aquellllibre
Discussió: aquestfenomenpot estar relacionatamb
un procésd’adaptació de la llengua a una
determinada situació social. Gary Lupyan
13. Fenòmens en
quèpretencaprofundir
Rellevància de la freqüènciaen elsprocessos de
gramaticalizació , de canvisemàntic o
d’incorporaciód’unmanlleu. Joan Bybee
Una expressiófreqüentpermet que es
processecom una construcció diferenciada d’altres
o béafavoreix la substituciód’una de les
unitatslèxiques que la componen
14. Fenòmens en
quèpretencaprofundir
El parlantcom a “estadísticintuïtiu” que capta,
quantificaiprocessa les regularitatsestructurals de
l’input
Constataciódialectològicad’inserció de
manlleusvinculats a la freqüència
Coms’insereixen les formes per a o alçar?
15. Fenòmens en
quèpretencaprofundir
La graduabilitat(Elizabeth Traugott)
Estudidelsmicrocanvis que es produeixen en el
procés de canviling.
Quansóngradualsiquansónabruptes
16. Noumarcteòric
Gramàtica de les construccionssobretot
basada en l’úslingüístic
Bybee, HeineniTraugott, Golderg,
Tomasello, Trousdale, Croft entre altres
17. Noumarcteòric
Es gramaticalitza la construcció no
l’ítemlèxicconcret (ALGÚANAR + INFINITU=
construcciómovimentdestinativaagentiva)
Construccions en què participa
diacrònicament el verbdesar:
Fo demanat per què [...]·s desà de la ciutat ê·l dit
dia
A la experiència del dit offici se pertany fer desar
les gents davant la nostra presència en tot loch
Desà el llibre al calaix
18. Noumarcteòric
Les construccions es presenten com a entitats
psicològiques que juguen un paper
moltimportant en el canvi i evolució lingüística
i, evidentment, en el processament lingüístic
Conseqüènciesrellevants en la planificació
adequada d'estratègies per a ensenyar una L2.
Interessosdocents del Dept. Fil. Catalana
Eddington i Ruiz de Mendoza, Zyzic
19. Gramàtica de les construccions
basada en l’úslingüístic
La proposta que ens fa la Gramàtica
Cognitiva que utilitza la construcciócom a
unitat i sobretot basada en l'ús lingüístic
serà fructífera i ens farà avançar en el
coneixement i ensenyament del llenguatge
humà concebut com una eina cultural de
comunicació