SlideShare a Scribd company logo
1 of 19
Noves tendències en el I+D+i en
Literatura, Llengua, Ensenyament i TIC
sobre la Corona d’Aragó (edat mitjana i
      edat moderna). De la innovació al
                                 cànon

    Canvilingüístic: semànticaisintaxi en les
                              construccions

                                      Carles Segura-Llopes
                                 Dept. de Filologia Catalana. UA
                                 carles.segurallop@gmail.com
Estudisemàntic / diacrònic / lèxic

 Estudisemasiògic del sentit ‘posar en
  llocresguardat’
 Estudionomasiològicdelsprincipalsverbsimplicats
  en aquestsentit:
     estotjar
     desar
     alçar
     guardar
Construcciódestinativaa / per a

 Ús general de la prep.
  aambconstruccionsdestinatives en catalàantic,
  argumentals o adjunts:
   Volen intrar a trer totes aqueles coses
   Él se colgà a dormir
   Prest a parlar
   Greu a combatre
   Femaquestllibrea reginesverges e dones
Construcciódestinativaa / per a

 Per acom a manlleu de l’aragonés en una situació
  de llengües en contacte


 Augmenta el nombre d’unitats en català



 Disminueix la polisèmia de a
Generació del passat simple (va anar)

 Cas peculiar de generaciód’una perífrasi de passat
  des d’unaconstrucciódestinativaamb el verbanari
  no de futur


   contextos afavoridors de la perífrasi


   valor semàntic inicial de la perífrasi


   factor que incideix en la fixació en forma de present
Generació del passat simple (va anar)



 contextos afavoridors de la perífrasi


   tipus verbals
   assoliments i realitzacions
Generació del passat simple (va anar)



 valor semàntic inicial de la perífrasi


   demarcativa focalitzadora del clímax d’una
    seqüència narrativa
Generació del passat simple (va anar)



 factor que incideix en la fixació en forma de
  present

   present històric amb el mateix valor
    focalitzador del clímax d’una seqüència
    narrativa
Fenòmens en
         quèpretencaprofundir
 Reducció de la polisèmia: cas de la prep. a

 Cas invers. Ampliació de la polisèmia: cas
  delsrelatiusorals
   La dona que el seufill va a la meuaescola
   L’autobús que vaig al Palamósempre arriba tard
   El tema que parla aquellllibre

 Discussió: aquestfenomenpot estar relacionatamb
  un procésd’adaptació de la llengua a una
  determinada situació social. Gary Lupyan
Fenòmens en
         quèpretencaprofundir


 Rellevància de la freqüènciaen elsprocessos de
  gramaticalizació , de canvisemàntic o
  d’incorporaciód’unmanlleu. Joan Bybee
 Una expressiófreqüentpermet que es
  processecom una construcció diferenciada d’altres
  o béafavoreix la substituciód’una de les
  unitatslèxiques que la componen
Fenòmens en
         quèpretencaprofundir
 El parlantcom a “estadísticintuïtiu” que capta,
  quantificaiprocessa les regularitatsestructurals de
  l’input
 Constataciódialectològicad’inserció de
  manlleusvinculats a la freqüència
 Coms’insereixen les formes per a o alçar?
Fenòmens en
         quèpretencaprofundir


 La graduabilitat(Elizabeth Traugott)

 Estudidelsmicrocanvis que es produeixen en el
  procés de canviling.
 Quansóngradualsiquansónabruptes
Noumarcteòric

 Gramàtica de les construccionssobretot
 basada en l’úslingüístic


 Bybee, HeineniTraugott, Golderg,
 Tomasello, Trousdale, Croft entre altres
Noumarcteòric

 Es gramaticalitza la construcció no
 l’ítemlèxicconcret (ALGÚANAR + INFINITU=
 construcciómovimentdestinativaagentiva)
 Construccions en què participa
 diacrònicament el verbdesar:
    Fo demanat per què [...]·s desà de la ciutat ê·l dit
     dia
    A la experiència del dit offici se pertany fer desar
     les gents davant la nostra presència en tot loch
    Desà el llibre al calaix
Noumarcteòric

 Les construccions es presenten com a entitats
  psicològiques que juguen un paper
  moltimportant en el canvi i evolució lingüística
  i, evidentment, en el processament lingüístic
 Conseqüènciesrellevants en la planificació
  adequada d'estratègies per a ensenyar una L2.
  Interessosdocents del Dept. Fil. Catalana
 Eddington i Ruiz de Mendoza, Zyzic
Gramàtica de les construccions
     basada en l’úslingüístic

 La proposta que ens fa la Gramàtica
 Cognitiva que utilitza la construcciócom a
 unitat i sobretot basada en l'ús lingüístic
 serà fructífera i ens farà avançar en el
 coneixement i ensenyament del llenguatge
 humà concebut com una eina cultural de
 comunicació

More Related Content

Similar to Newtrends

Materials De Suport Bloc 2
Materials De Suport Bloc 2Materials De Suport Bloc 2
Materials De Suport Bloc 2
Montserrat Fons
 
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normalUnitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Nombre Apellidos
 
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normalUnitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Nombre Apellidos
 
Variants socials de la llengua catalana
Variants socials de la llengua catalanaVariants socials de la llengua catalana
Variants socials de la llengua catalana
Dolors Taulats
 
Avaluacio llenguatge i comportaments lingüístics
Avaluacio llenguatge i comportaments lingüísticsAvaluacio llenguatge i comportaments lingüístics
Avaluacio llenguatge i comportaments lingüístics
Doc House
 

Similar to Newtrends (20)

Presentació 23 02
Presentació 23 02Presentació 23 02
Presentació 23 02
 
6 segura 118 147
6 segura 118 1476 segura 118 147
6 segura 118 147
 
Xines Catala Jb
Xines Catala JbXines Catala Jb
Xines Catala Jb
 
Continguts selectivitat 2012
Continguts selectivitat 2012Continguts selectivitat 2012
Continguts selectivitat 2012
 
LlengüEs De Signes
LlengüEs De SignesLlengüEs De Signes
LlengüEs De Signes
 
La variació lingüística
La variació lingüísticaLa variació lingüística
La variació lingüística
 
La variació lingüística
La variació lingüísticaLa variació lingüística
La variació lingüística
 
La variació lingüística
La variació lingüísticaLa variació lingüística
La variació lingüística
 
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatiusMorfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
Morfologia nominal, accentuació i pronoms relatius
 
Projecte de llengua de l’Escola Lavinia
Projecte de llengua de l’Escola LaviniaProjecte de llengua de l’Escola Lavinia
Projecte de llengua de l’Escola Lavinia
 
L'enseEnsenyament llengua-oral
L'enseEnsenyament llengua-oralL'enseEnsenyament llengua-oral
L'enseEnsenyament llengua-oral
 
Ensenyament llengua-oral
Ensenyament llengua-oralEnsenyament llengua-oral
Ensenyament llengua-oral
 
Materials De Suport Bloc 2
Materials De Suport Bloc 2Materials De Suport Bloc 2
Materials De Suport Bloc 2
 
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normalUnitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
 
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normalUnitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
Unitat 5. sociolingüística i multiculturalitat normal
 
Diversitat lingüística
Diversitat lingüísticaDiversitat lingüística
Diversitat lingüística
 
Article
ArticleArticle
Article
 
Article
ArticleArticle
Article
 
Variants socials de la llengua catalana
Variants socials de la llengua catalanaVariants socials de la llengua catalana
Variants socials de la llengua catalana
 
Avaluacio llenguatge i comportaments lingüístics
Avaluacio llenguatge i comportaments lingüísticsAvaluacio llenguatge i comportaments lingüístics
Avaluacio llenguatge i comportaments lingüístics
 

Newtrends

  • 1. Noves tendències en el I+D+i en Literatura, Llengua, Ensenyament i TIC sobre la Corona d’Aragó (edat mitjana i edat moderna). De la innovació al cànon Canvilingüístic: semànticaisintaxi en les construccions Carles Segura-Llopes Dept. de Filologia Catalana. UA carles.segurallop@gmail.com
  • 2. Estudisemàntic / diacrònic / lèxic  Estudisemasiògic del sentit ‘posar en llocresguardat’  Estudionomasiològicdelsprincipalsverbsimplicats en aquestsentit:  estotjar  desar  alçar  guardar
  • 3.
  • 4.
  • 5.
  • 6. Construcciódestinativaa / per a  Ús general de la prep. aambconstruccionsdestinatives en catalàantic, argumentals o adjunts:  Volen intrar a trer totes aqueles coses  Él se colgà a dormir  Prest a parlar  Greu a combatre  Femaquestllibrea reginesverges e dones
  • 7. Construcciódestinativaa / per a  Per acom a manlleu de l’aragonés en una situació de llengües en contacte  Augmenta el nombre d’unitats en català  Disminueix la polisèmia de a
  • 8. Generació del passat simple (va anar)  Cas peculiar de generaciód’una perífrasi de passat des d’unaconstrucciódestinativaamb el verbanari no de futur  contextos afavoridors de la perífrasi  valor semàntic inicial de la perífrasi  factor que incideix en la fixació en forma de present
  • 9. Generació del passat simple (va anar)  contextos afavoridors de la perífrasi  tipus verbals  assoliments i realitzacions
  • 10. Generació del passat simple (va anar)  valor semàntic inicial de la perífrasi  demarcativa focalitzadora del clímax d’una seqüència narrativa
  • 11. Generació del passat simple (va anar)  factor que incideix en la fixació en forma de present  present històric amb el mateix valor focalitzador del clímax d’una seqüència narrativa
  • 12. Fenòmens en quèpretencaprofundir  Reducció de la polisèmia: cas de la prep. a  Cas invers. Ampliació de la polisèmia: cas delsrelatiusorals  La dona que el seufill va a la meuaescola  L’autobús que vaig al Palamósempre arriba tard  El tema que parla aquellllibre  Discussió: aquestfenomenpot estar relacionatamb un procésd’adaptació de la llengua a una determinada situació social. Gary Lupyan
  • 13. Fenòmens en quèpretencaprofundir  Rellevància de la freqüènciaen elsprocessos de gramaticalizació , de canvisemàntic o d’incorporaciód’unmanlleu. Joan Bybee  Una expressiófreqüentpermet que es processecom una construcció diferenciada d’altres o béafavoreix la substituciód’una de les unitatslèxiques que la componen
  • 14. Fenòmens en quèpretencaprofundir  El parlantcom a “estadísticintuïtiu” que capta, quantificaiprocessa les regularitatsestructurals de l’input  Constataciódialectològicad’inserció de manlleusvinculats a la freqüència  Coms’insereixen les formes per a o alçar?
  • 15. Fenòmens en quèpretencaprofundir  La graduabilitat(Elizabeth Traugott)  Estudidelsmicrocanvis que es produeixen en el procés de canviling.  Quansóngradualsiquansónabruptes
  • 16. Noumarcteòric  Gramàtica de les construccionssobretot basada en l’úslingüístic  Bybee, HeineniTraugott, Golderg, Tomasello, Trousdale, Croft entre altres
  • 17. Noumarcteòric  Es gramaticalitza la construcció no l’ítemlèxicconcret (ALGÚANAR + INFINITU= construcciómovimentdestinativaagentiva)  Construccions en què participa diacrònicament el verbdesar:  Fo demanat per què [...]·s desà de la ciutat ê·l dit dia  A la experiència del dit offici se pertany fer desar les gents davant la nostra presència en tot loch  Desà el llibre al calaix
  • 18. Noumarcteòric  Les construccions es presenten com a entitats psicològiques que juguen un paper moltimportant en el canvi i evolució lingüística i, evidentment, en el processament lingüístic  Conseqüènciesrellevants en la planificació adequada d'estratègies per a ensenyar una L2. Interessosdocents del Dept. Fil. Catalana  Eddington i Ruiz de Mendoza, Zyzic
  • 19. Gramàtica de les construccions basada en l’úslingüístic  La proposta que ens fa la Gramàtica Cognitiva que utilitza la construcciócom a unitat i sobretot basada en l'ús lingüístic serà fructífera i ens farà avançar en el coneixement i ensenyament del llenguatge humà concebut com una eina cultural de comunicació