2. La Via Làctia és una galàxia de forma espiral on es troba el sistema solar. Està formada per més de 200 mil milions d’estels. Tot fa suposar que al centre de la Via Làctia hi ha un forat negre supermassiu; tanmateix, és dificilíssim que es pugui detectar a causa de la gran densitat d’estels que hi ha a la part central d'una galàxia. Totes les estrelles que veiem en el cel formen part de la nostra galàxia, i són les que formen les agrupacions anomenades constel·lacions. La Via Làctia
3. El Sistema Solar es considera com, una agrupació formada per una estrella (el Sol) i els planetes i demés cossos que orbiten al seu voltant. El Sistema Solar, amb un radi de unes 100.000 ua, està format per un cos central (el Sol, que suposa un 99,85% de la massa total) i diversos cossos que giren al seu voltant (els planetes i els seus satèl.lits, els asteroides, els cometes, els meteorits, la matèria interplanetària, etc.). El Sistema Solar
4. El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. La Terra i tots els altres planetes del sistema solar orbiten el Sol. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari que hi ha enmig també orbiten el Sol. Al ser l'estel més pròxim a la Terra (es troba a 150 milions de km) és també l’astre més brillant del firmament. La seva presència o absència en el cel determina el dia i la nit, respectivament. El Sol
5. Mercuri és el planeta del sistema solar més proper al sol i el segon més petit (després de Plutó). Forma part dels planetes terrestres o tel·lúrics. Pràcticament no té atmosfera i la seva superfície està plena de cràters. No té satèl·lits naturals ni anells. Al estar tan a prop del Sol, la temperatura a la superfície pot arribar fins als 450 º C. Mercuri
6. Venus és el segon planeta del sistema solar en ordre de distància al Sol. És un dels planetes interiors i dels planetes tel·lúrics. El seu nom prové de la deessa romana de l’amor, probablement per ser el planeta més brillant conegut a l'antiguitat. A l'estar en una òrbita interior a la terrestre la seua superfície presenta fases marcades (com les de la Lluna) que van ser observades per primera vegada per Galileo Galilei el 1610. Venus
7. La Terra és el tercer planeta del sistema solar per ordre de proximitat al Sol i el cinquè en quant a diàmetre. Forma part dels planetes terrestres o tel·lúrics i és l'únic cos celeste on s'ha confirmat la presència de vida . Gira al voltant del Sol al llarg d'una òrbita molt poc excèntrica a una distància mitjana de 149.600.000 km i a una velocitat de 29,8 km/s. També gira sobre si mateix amb un període de rotació de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu diàmetre equatorial és de 12.756 km. Té un únic satèl·lit natural, la Lluna. Terra
8. Mart és el quart planeta del Sistema Solar, segons la seva distància al Sol. Forma part dels denominats planetes tel·lúrics (de naturalesa rocosa, com la Terra) i és el primer dels planetes exteriors a l’òrbita terrestre. Té dos satèl·lits naturals o llunes, Fobos i Deimos, de mida molt petita i forma irregular. El prefix areo- es refereix a Mart igual que el prefix geo- es refereix a la Terra, per exemple, areologia versus geologia. Mart
9. Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seua distància al Sol. Té un diàmetre de 42.984 km. La seva òrbita se situa aproximadament a 750 milions de km del Sol, entre les òrbites de Mart i Saturn. És un gegant gasós format principalment per hidrogen i heli sense una superfície interior definida. La seva característica més destacable és la Gran Taca Vermella, un enorme anticicló situat en les latituds tropicals de l'hemisferi sud. És el planeta amb el nombre més gran de satèl·lits coneguts, amb un total de 63. Júpiter
10. Saturn és el sisè planeta del sistema solar en quant a distància al Sol i el segon planeta més gran després de Júpiter. Va ser descobert a l'antiguitat i el seu nom prové del déu romà Saturn. És un gegant gasós i forma part dels planetes exteriors. L'aspecte més característic de Saturn són els seus brillants anells. Saturn té 56 satèl·lits naturals entre els quals destaca Tità, l'únic satèl·lit del sistema solar amb una atmosfera important. Saturn
11. URÀ Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva distància al Sol, el tercer en quant a diàmetre però el quart en quant a massa ja que és menys dens que Neptù. És un gegant gasós i forma part dels planetes exteriors. Va ser descobert per William Herschell el 1781. Ha estat visitat per una única sonda espacial, la Voyager 2, el 1986. Rep el seu nom d'un dels déus primordials de la mitologia grega, Urà, la personificació del cel.
12. Neptú és el vuitè planeta del sistema solar en proximitat al Sol. És el quart en quant a diàmetre però el tercer en quant a massa ja que és més dens que Urà. És un gegant gasós i forma part dels planetes exteriors. Va ser descobert per Johann Gottfried Galle, el 23 de setembre del a 1° d'interval de la posició predita per Adams i Le Verrier. Més tard, es va advertir que Galileu ja l'havia observat el 1612, però l'havia pres per una estrella. Neptú
13. Plutó és un planeta nan. Fins el 2006, se'l considerava el novè planeta del sistema solar, el més xicotet i el que més s'allunya del Sol. Va ser descobert el 18 de febrer de 1930 per Clyde William Tombaugh des de l’Observatori Lowell a Flagstaff (Arizona, EUA), però està tan lluny de la Terra que fins al moment se n'ha obtingut molt poca informació. Fins ara, no ha estat visitat per cap missió espacial. Té 3 satèl·lits coneguts, el més gran dels quals és Caront. Plutó
14. Els planetes interiors es troben prop del sol. Són petits i estan formats per roques sòlides. Alguns, com la Terra, estan embolcallats per una capa de gasos que rep el nom d’atmosfera. Hi ha 4 planetes interiors: Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Planetes interiors
15. Els planetes exteriors es troben lluny del sol. Són grans y estan formats per gasos freds, llevat de Plutó que és petit y rocós. Alguns tenen uns anells de cossos sòlids petits que giren al seu voltant. Els planetes exterior són 5: Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. Planetes exteriors
